CAPÍTOL 29: ARDE ROMACAPÍTOL 29: ARDE ROMA

-A l’emperador August el succeeix Tiberi, fill de Lívia d’un matrimoni anterior (14-37)-A Tiberi el va succeir Cal·lígula, fill de Germànic (nét de Lívia) i Agripina (néta d’August) (37-41)

trastorn psíquic, desequilibri mentalassassinat per la guàrdia pretoriana

-A Cal·lígula el succeí el seu oncle Claudi, nét de Lívia (41-54)anècdota sobre el seu nomenamentretratla seua neboda Agripina es casa amb ell per afavorir el seu fill Neró, fruit d’un matrimoni anterior, com a successormort de Claudi

-A Claudi el succeí Neró (54-68)la seua manera de governar va anar degenerant amb el tempsincendi de Roma en el 64. Hipòtesis sobre la causaNeró responsabilitza els cristians de l’incendiMort de Neró

-Inestabilitat política. Any dels tres emperadors (68-69): Galba, Otó, Viteli-Final de la dinastia Julio-Clàudia i inici de la dinastia Flàvia: Vespasià (campanya de Judea)-Reflexió sobre els incendis i els especuladors. August havia creat un cos de bombers-Piròmans: Eròstrat i el temple de Diana en Èfes. (356 aC)

CAPÍTOL 30: PRECEPTOR DE UN LOCO (NERÓN 54-68)CAPÍTOL 30: PRECEPTOR DE UN LOCO (NERÓN 54-68)

-Començament positiu del govern de Neróinfluència positiva del filòsof Sèneca en l’educació i en la primera època del seu govern

-Progressiu interés pel món artístic (teatre, música) i despreocupació pel govern.

relacions conflictives amb sa mare (Agripina)extravagàncies, orgies, penes de mort massivesdistanciament de Sènecaconspiració de Pisómort de Sèneca (estoïcisme)el Senat declara Neró enemic públicmort de Neró

-Reflexió sobre el suïcidi des del punt de vista estoic. La mort com a alliberament-Crítiques a Sèneca. La seua posició respecte a les riqueses: autarquia

CAPÍTOL 32: PAN Y CIRCOCAPÍTOL 32: PAN Y CIRCO

-En temps de l’emperador Tit (79-81), fill i successor de Vespasià, destructor de Jerusalem, es va construir l’amfiteatre Flavi o Colosseu

-Interés dels emperadors per tindre ocupada amb diversions la gran massa de població desocupada de Roma, per tal d’evitar disturbis

-Repartiments gratuïts de blat

-Panem et circenses, una manera de fer política per a ocupar el temps d’oci i augmentar la popularitat de l’emperador (propaganda imperial)

-L’emperador hi assisteix per mostrar-se pròxim a la gent

-Espectacles: comèdies, tragèdies, mim...(teatre), lluites de gladiadors, recreació de batalles navals, exhibició d’animals exòtics (amfiteatre), carreres de carros (Circ Màxim)

-Popularitat de les carreres de carros: spina, bigae, trigae, quadrigae; apostes; faccions.....(La novel·la Circo Máximo de Santiago Posteguillo reflecteix eixe món d’intrigues i assassinats)

CAPÍTOL 33: LA CIUDAD ENTERRADA (POMPEYA)CAPÍTOL 33: LA CIUDAD ENTERRADA (POMPEYA)

-Situació de la ciutat

-Prosperitat gràcies al comerç de la llana i del vi

-Tipus d’habitatges (domus, villae, palestra, amfiteatre, teatre, odeó, thermopolia....)

-Terratrèmol en l’any 62 i reconstrucció

-Erupció del Vesubi (agost del 79)

-Com coneixem els fets? Descripció que fa Plini el Jove en les seues Cartes i arqueologia (la ciutat comença a desenterrar-se en el s. XVI)

-Importància de Pompeia per a conéixer la vida quotidiana

-estructura de les cases, mosaics, frescos, calefacció...

CAPÍTOL 34: EL EMPERADOR FILÓSOFO (MARCO AURELIO)CAPÍTOL 34: EL EMPERADOR FILÓSOFO (MARCO AURELIO)

-Domicià, (81-96) , fill i successor de Tit ,expulsà els filòsofs de la ciutat per considerar-los subversius.

descontentament per la manera de governar tirànicadescontentament per la monarquia hereditària dels flavisel Senat incità un complot contra ell i fou assassinat

-Inici de la dinastia dels Antonins amb Nerva (96-98)sistema successori d’adopció: l’emperador adoptava el seu successor i el preparava associant-lo al tron

-Nerva adoptà Trajà (98-117): Màxima extensió de l’imperi-Trajà adoptà Adrià (117-138)-Adrià adoptà Antoni Pius (138-161)-Antoni Pius adoptà Marc Aureli (161-180)-Marc Aureli adoptà el seu germà, però aquest morí abans que ell. Per això després adoptà el seu fill Còmode (180-192)-Còmode, en accedir al poder, es mostrà depravat i mal governant

assassinat de Còmode i guerra civil-Reflexió sobre l’emperador Marc Aureli

era un filòsof estoic. Escrigué en grec Les Meditacions: pensaments profunds sobre la vida, la virtut i el destí per a consolar-se a si mateixperseguidor dels cristiansCòmode canvià l’estoïcisme del pare per l’hedonisme/ epicureisme (plaer com a base de la felicitat) ,seguint les idees del poeta Lucreci i aquest les del grec Epicur

CAPÍTOL 36: CON ESTE SIGNO VENCERÀS (CONSTANTINO)CAPÍTOL 36: CON ESTE SIGNO VENCERÀS (CONSTANTINO)

--A la mort de Còmode sobrevé una guerra civil que desemboca en la dinastia dels Severs-Septimi Sever (193-211)-Caracal·la (211-217): donà la ciutadania romana a tots els habitants de l’imperi-Alexandre Sever (222-235)-Anarquia, successió d’emperadors, incursions bàrbares, inflació (crisi del s. III)-Dinastia il·líria:

Dioclecià (284-305) crea el sistema de la tetrarquia per a donar estabilitat, però no dóna resultat

Constantí s’enfronta a Magenci en la batalla del pont Mulvi (312)Victòria de Constantí per l’aparició d’una creu de flames en el cel amb la inscripció In

hoc signo vinces la nit anterior a la batalla. Cristianisme/ paganismeVictòria de ConstantíEdicte de Milà: llibertat de culte (313)Construcció de Constantinopolis (Bizanci)Els tres fills de Constantí es reparteixen el poder a la seua mortGuerres fratricidesConstanci, un dels fills, emperador Julià l’Apòstata: retorn fracassat al paganismeTeodosi: el cristianisme religió oficial de l’imperi i persecució del paganisme

-El papa Calixte III, a principis del s. III, va copiar l’estructura política de l’imperi per a organitzar la seua església (arquebisbes i bisbes)-el cristianisme es fa romà i l’imperi cristià