LA UNIÓ EUROPEA

IES MOIANÈS

GEOGRAFIA 2ºn Batx

PANEUROPEISME PREVI A LA II GUERRA MUNDIAL

- Primers projectes d’unificació van sorgir al segle XIX

· Expansió revolucionària francesa, adopció del codi napoleònic a tots els països conquerits va crear un concepte primitiu de ciutadania europea

· Zollverein alemany paral·lelisme amb la CECA impulsada per Alemanya un segle després.

· Paneuropeisme del segle XIX polític i social, concepcions liberals i obreres. Organitzacions com “Jove Europa” (a imatge de la Jove Itàlia de Giuseppe Mazzini), el “Comitè Internacional de la Democràcia Europea” (amb líders revolucionaris com Mazzini, Ledru-Rollin o Fernando Garrido), combat comú front l’absolutisme, onada de revolucions conjuntes: “La primavera dels pobles” 1848.

Fracàs d’aquestes revoltes, sorgeix per primera vegada la idea dels “Estats Units, Lliures i Associats d’Europa” fórmula per estendre la democràcia mitjançant la instauració d’un estat federal europeu, a imatge dels Estats Units d’Amèrica. Va arribar a redactar-se un esbós de constitució que recollia idees actuals com la ciutadania europea, un parlament comú, lliure comerç i trànsit, sufragi universal (masc.) inclòs un exèrcit comú europeu.

- Segle XX Projectes europeistes trencats per la Gran Guerra. Període entreguerres tornen a aparèixer, però totalment divergents, per una banda la “Unió Paneuropea” basada en els postulats liberals i obreristes del segle XIX o els discursos dels ministres d’exteriors de França (Aristide Briand) i Alemanya (Gustav Stresisemann) favorables a la Unió. Per l’altra, el projecte nacional-socialista, d’una Europa de les regions al servei del Reich.

IMPERI NAPOLEÒNIC

Entre els pobles que estan geogràficament agrupats ha d'existir un vincle federal; aquests pobles han de tenir la possibilitat d'entrar en contacte, de discutir els seus interessos, d'adoptar resolucions comunes, d'establir entre ells un llaç de solidaritat, que els permeti plantar cara a les circumstàncies greus , si aquestes sorgiren. (…). Evidentment, l’associació tindria efectes especialment al camp econòmic: es la qüestió que més pressiona. Crec que pot tenir èxit. Però estic segur que també seria necessari un punt de vista polític i social, la lligadura federal, sense afectar a la sobirania de les nacions.

Discurs d’Aristide Briand davant la Societat de Nacions, 5-09-1029

Un dia vindrà en el qual les armes caiguin dels braços, a vosaltres també! Un dia vindrà en el qual la guerra semblarà absurda i serà impossible entre París i Londres, entre San Petersburg i Berlín, entre Viena i Torí, que serà impossible i semblarà absurda com avui ho fa entre Rouen i Amiens, entre Boston i Filadelfia. Un dia vindrà en el qual vosaltres, França, Rússia, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, totes vosaltres nacions del continent, sense perdre les vostres qualitats distintives i la vostra glòria individual us fondreu estretament en una unitat superior, i constituireu la fraternitat europea, absolutament com Normandia, Bretanya, Borgonya, Lorena, Alsàcia, totes nostres províncies es fonen en França. Un dia vindrà al qual no n’hi haurà més camps de batalla, qual els mercats s’obrin al comerç i els esperits a les idees. Un dia vindrà en el qual les bales i les bombes seran reemplaçats pels vots, pel sufragi universal dels pobles, pel venerable arbitratge d’un gran senat sobirà que serà a Europa allò que és el Parlament a Anglaterra. (...) Un dia vindrà en el qual vorem eixos dos grans grups: els Estats Units d’Amèrica, els Estats Units d’Europa; situats front a front, donant-se la mà sobre els mars(...).És dirà Europa al segle XX, i als segles següents, més transformada llavors, es dirà Humanitat.Víctor Hugo, Assemblea Nacional Francesa, 1-03-1879

PROJECTE DE L’EUROPA DE LESÈTNIES AL SERVEI DEL III REICH

EL PROCÉS D’INTEGRACIÓ EUROPEU

-Després de la II Guerra Mundial, la situació d’Europa era crítica. Polítics i intel·lectuals van començar a expressar la idea que calia evitar un nou conflicte armat.

- França i Alemanya s’enfrontaven pel control del Sarre (regió minera i siderúrgica), per evitar que esclates un problema greu el ministre francès Schuman va proposar en 1949 la creació d’un organisme supraestatal que controlés tota la producció de carbó i acer de França i la República Federal Alemanya per assegurar-ne el subministrament i abaratir els preus.

- El 1951 es va crear la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer). La iniciativa va ser valorada molt positivament i s’hi van afegir Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos. Aquesta institució va permetre la millora de les relacions entre els països, evitant l’esclafit de nous conflictes.

LA COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA

- Els bons resultats de la CECA van fer que els països membres pensessin ampliar aquesta autoritat supraestatal a tots els sectors econòmics, signant-se nous acords:

· Tractats de Roma 25/03/1957, va entrar en vigor en 1958, va ser el tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euroatom) entre els sis estats membres de la CECA. Va establir com a objectiu la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital per tot el territori dels estats membres, desfigurant-se les fronteres.

· Tractat de Brusel·les 8/04/1965. Va fusionar les tres comunitats creades, entrant en vigor en 1967.

Signants Tractats de Roma

EL TRACTAT DE LA UNIÓ EUROPEA (MAASTRICHT)

- L’acte fundacional de la Unió Europea va ser la signatura del tractat de Maastrich el 7/2/1992, que va entrar en vigor el 1993. L’Europa dels Dotze va impulsar una integració que anava més enllà de les qüestions econòmiques, establint també vincles polítics i socials.

- El Tractat de la Unió Europea (TUE) va establir:

· La CEE va passar a dir-se Unió Europea (UE)

· Es va reconèixer la ciutadania europea. Tota persona que tingui la nacionalitat d’un estat membre és ciutadà europeu. Aquesta ciutadania es complementària a l’estatal i atorga una sèrie de drets:

- Dret a circular i residir lliurement per tot el territori de la UE

- Dret a sufragi en les eleccions al Parlament Europeu

- Dret de petició davant del Parlament Europeu.

· Es va atorgar més poders al Parlament Europeu (la institució legislativa).

· Es va establir una política exterior de seguretat comuna com a sistema de cooperació entre govern a l’hora de prendre decissisons en política internacional.

· Es va preveure la cooperació dels estats membres per la implantació de la Unió Econòmica i Monetària que suposava la decisió d’adoptar la moneda única, l’EURO.

PRESIDENTS SIGNANTS DEL TUE

EL TRACTAT DE LISBOA

· Signat el desembre de 2007 tot i que no entrarà en vigor fins que tots els estats l’hagin ratificat (mitjançant votacions al Parlament, com el cas d’Espanya, o mitjançant referèndums com a Irlanda, on va ser rebutjat en primera volta).

· Estableix un conjunt de normes per tal d’agilitzar i millorar el funcionament de les institucions europees:

- Fixà el nombre d’eurodiputats en 750 més el president.

- Determinà que el Consell Europeu tindria un president permanent per un període de dos anys i mig, renovable un cop.

- Les decisions que pren el Consell Europeu han d’haver estat aprovades en votació per una doble majoria anomenada “majoria qualificada”, mitjançant la qual cal tenri com a mínim el suport del 55% dels estats membres i que aquests representin el 65% de la població total de la Unió. Pretén evitar:

1. Que un grup reduït de grans estats amb molta població s’imposi el seu punt de vista a la majoria dels estats més petits.

2. Que un grup nombrós d’estats petits amb poca població s’imposi a la majoria de la població de la Unió Europea.

- La Comissió Europea es redueix fins a un nombre de comissaris que correspongui a dos terços del nombre dels estats membres. Aquests comissaris són escollits segons un sistema rotatori que no fa diferències entre els estats.

- També reforça la importància de les regions dins de la UE, i reconeix la diversitat cultural i lingüísitica.

L’ACORD DE SCHENGEN- Signat en 1995 a Schengen (Luxemburg). El seu objectiu era abolir les fronteres i aconseguir la lliure circulació entre els estats membres.

- Actualment hi formen part tots els països de la UE excepte el Regne Unit i la República de Irlanda. A més hi formen part tres estats no membres: Suïssa, Noruega i Islàndia.

- Tots plegats formen l’anomenat espai Schengen, eliminant les fronteres interios i reforçant les exteriors (Frontex, veure tema anterior). Els ciutadans europeus poden circular lliurement dins de la Unió, i només es considera estranger aquelle que vingu de països que no formen part del espai Schengen.

Signants Espai Schengen

Estado Status

Alemania Miembro original

AustriaAdherido en 1995

Bélgica Miembro original

BulgariaAdherido en 2007

ChipreAdherido en 2004

Rep. ChecaAdherido en 2004

DinamarcaAdherido en 1996

EslovaquiaAdherido en 2004

EsloveniaAdherido en 2004

EspañaAdherido en 1991

EstoniaAdherido en 2004

FinlandiaAdherido en 1996

Francia Miembro original

GreciaAdherido en 1992

HungríaAdherido en 2004

IslandiaAdherido en 1996

ItaliaAdherido en 1990

LetoniaAdherido en 2004

LituaniaAdherido en 2004

LiechtensteinAdherido en 2008

Luxemburgo Miembro original

MaltaAdherido en 2004

NoruegaAdherido en 1996

Países Bajos Miembro original

PoloniaAdherido en 2004

PortugalAdherido en 1991

RumaniaAdherido en 2007

SueciaAdherido en 1996

SuizaAdherido en 2004

LES AMPLIACIONS DE LA UNIÓ EUROPEA

CRITERIS D’ADHESIÓ

- Per poder adhheri-se a la Unió Europea cal ser un estat europeu i acomplir els requisits que s’especifiquen en el que es coneix com criteris de Copenhagen (1993):

1. Criteri polític: cal que hi hagi institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia, l’estat de dret, el respecte als drets humans, el respecte i la protecció de les minories.

2. Criteri econòmic: cal tenir una economia de mercat ferma i viable, capaç d’adequar-se al grau de competitivitat existent dins de la UE.

3. Cabal comunitari: fa referència a tot el conjunt de lleus d’àmbit europeu que cal que el país candidat accepti i assumeixi com a propi.

CRONOLOGIA DE L’AMPLIACIÓ

· Constitució de la CEE 1958 formada per: França. RFA (la RDA es va incorporar en 1990 després de la unificació), Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.

· Primera ampliació 1973: Dinamarca (excepte Groelàndia, que es va sortir en 1985 mitjançant un referèndum per defensar llur interessos pesquers), Regne Unit i Irlanda

· Segona ampliació 1981, Grècia.

· Tercera ampliació 1986, Espanya i Portugal.

· Quarta ampliació 1995, Àustria, Suècia i Finlàndia.

· Cinquena ampliació 2004, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Malta i Xipre (només la part grecoxipriota).

· Sisena ampliació 2007, Bulgària i Romania

· Properes incorporacions Croàcia, Turquia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia. La data dependrà de com es resolguin les diferències de tipus polític que existeixen així com la implementació de les mesures econòmiques exigides per la Unió.

· Suïssa i Noruega han rebutjat la entrada a la Unió Europea mitjançant referèndums.

Païssos membres de la Unió

-Blau clar: candidats potencials -Verd: possibles candidats

OBJECTIUS DE LA UE

· Integració econòmica a partir de l’existència d’un Mercat Únic que permet la lliure circulació de bens, serveis, persones i capitals. Els instruments que ho han permès han estat l’eliminació dels controls fronterers, la implantació de la moneda única i la creació d’institucions independents dels governs nacionals.

· Reduir els desequilibris interns motivats per les diferències econòmiques entre els Estats i les regions i per això utilitza el Fons Estructural i Fons de Cohesió.

· La integració política que suposa que els Estats de la UE han cedit part de la seva sobirania a favor de les institucions europees. Les institucions europees aproven directives, normes i lleis que prevalen sobre les aprovades per cada Estat membre.

INSTITUCIONS DE LA UE

- La Unió Europea consta de diverses institucions creades a partir dels principis que regeixen els estats democràtics, pluralistes i de dret, les quals aproven i executen les directrius acordades.

- La UE es basa en un sistema institucional únic al món en el qual els estats membres accepten delegar part de la seva sobirania en institucions independents que representen alhora els interessos comunitaris, els nacionals i els dels ciutadans.

- El sistema que utilitzen és el de codecisió (El Consell i el Parlament comparteixen el poder legislatiu amb igualtat de decisions).

EL CONSELL EUROPEU

· És el principal organisme que defineix les direccions i prioritats polítiques generals de la Unió Europea.

· Esta format pels caps d’Estat i/o Govern dels Estats membres. Per tant és la instància més alta de la UE, i moltes vegades les reunions s’anomenen cimeres.

· Segons el Tractat de Lisboa la presidència del Consell Europeu està formada per un president permanent (a hores d’ara el belga Herman Van Rompuy) i el presiden d’un dels Estats membres que canvia cada sis mesos (actualment Hongria).

· La funció més important és fixar les directrius i objectius de la UE en els aspectes més importants i examinar els progressos.

· La seu està a Brusel·les, encara que algunes reunions es fan a Luxemburg.

EL CONSELL DE LA UE, funció legislativa i pressupostària:

· Es reuneix quan els estats volen tractar un tema concret (economia, defensa...) i està format pels ministres implicats de cada un dels estats, per aprovar lleis o prendre decisions.

· La funció més important és la d’aprovar lleis, coordinar les polítiques de la UE que canvien en funció del tema o àmbit que s’ha de tractar.

· Està format per Europarlamentaris. Cada país té un nombre determinat d’eurodiputats segons el nombre d’habitants, que s’organitzen en grups polítics segons els partits que representen i s’elegeixen per sufragi universal i directe cada cinc anys. És l’única institució europea escollida pels ciutadans. El Parlament europeu té 750 diputats.

· Les funcions més importants són: la tasca legislativa (compartida amb el Consell de la Unió), exercir el control sobre la resta d’institucions, aprovar els pressupostos...

· La seu del parlament és a Estrasburg, la secretària està a Luxemburg i a Brussel·les on també es celebren reunions.

PARLAMENT EUROPEU, funció legislativa. Representa als ciutadans:

LA COMISSIÓ EUROPEA, funció executiva:· Formada per un comissari per cada estat membre, a partir de 2014, tal com estableix

el Tractat de Lisboa, estarà formada per un nombre de comissaris que correspongui als dos terços del nombre d’estats membres, escollits segons un sistema rotatori cada cinc anys, en el termini de sis mesos després de les eleccions al Parlament. Actualment el president és el portuguès Xose Manuel Durao Barroso, que va ser escollit pel Consell i ratificat pel Parlament.

· Té el poder executiu de la UE (gestiona i executa el pressupost, les lleis aprovades pel Consell i el Parlament), és l’equivalent al govern europeu i també és l’encarregada de proposar la nova legislació europea. Vetlla per l’aplicació correcta dels tractats i pel compliment de les resolucions, a més, està plenament associada a la política exterior europea (relacions econòmiques, de desenvolupament...).

· La seu de la Comissió està a Brussel·les.

EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA, funció judicial:

· Format per un jutge de cada Estat Membre (renovable cada sis anys). Els jutges són assistits per vuit advocats generals nomenats per sis anys.

· La funció principal és ser l’òrgan judicial de la Unió. S’encarrega de que tots els estats i institucions de la UE acompleixen les lleis, i també resol els conflictes que sorgeixen entre els estats membres, institucions, empreses o particulars europeus.

· La seu del tribunal està a Luxemburg.

EL TRIBUNAL DE COMPTES

· Està format per un representant de cada estat membre.

· La funció principal és la de controlar que els fons europeus s’utilitzen correctament.

· La seu està a Luxemburg.

ALTRES ORGANISMES EUROPEUS

- Banc Central Europeu dirigeix la política monetària de la UE i té cura de l’estabilitat de l’euro, controlant els preus dins de la zona euro.

- Comitè Econòmic i Social Europeu representa organitzacions socials com ara sindicats o patronals.

- El Comitè de les Regions representa els governs regionals i locals, permet que aquests tinguin veu a la Unió Europea.

- El defensor del pobre europeu vetlla per garantir els drets i els deures dels ciutadans i de les institucions.

L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

CONCEPTES

- Estats: territoris que estan sota l’administració d’un mateix govern. La UE està formada per 27 estats.

- Regions: Entitats situades per sota del nivell de l’Estat que tenen representativitat política. La divisió regional s’ha basat en l’agrupació d’àrees que tenen certa homogeneïtat cultural i econòmica amb la finalitat de corregir els desequilibris dintre dels països de la UE.

· Tots els estats tenen regions que s’anomenen: länders a Alemanya, CCAA a Espanya, departaments a França...

CARACTERÍSTIQUES DE LES REGIONS

· L’existència de les regions és una reclamació del principi de subsidiarietat. Aquest principi es basa en el fet que els diversos territoris que formen els estats van voler participar també en la presa de decisions i van reclamar l’aplicació d’aquest principi.

· Les regions són útils a l’hora d’aplicar polítiques correctores enfront dels desequilibris, perquè són unitats menors que els estats i així permet una aproximació més gran a la realitat.

· Estan representants en l’Assemblea de les Regions d’Europa, que és una organització independent en la qual estan representades més de 250 regions.

· Les regions reben dotacions econòmiques denominades Fons Estructurals de Cohesió per fer front a les necessitats de les regions menys desenvolupades, reduint la desigualtat. Els reben les regions amb una renda menor al 75% de la mitjana de la UE.

· FONS ESTRUCTURALS són partides del pressupost europeu destinades a millorar les possibilitats d’ocupació i del nivell de vida dels treballadors.

· FONS EUROPEU DE DESENVOLUPAMENT REGIONAL (FEDER): que concedeix ajuts econòmics per a la construcció d’infraestructures i la realització d’inversions productives que generin ocupació i donin guanys a les empreses.

· FONS SOCIAL EUROPEU (FSE): que té com a objectiu finançar les activitats de formació que afavoreixen la inserció laboral dels treballadors aturats i dels grups socials més desfavorits.

· FONS DE COHESIÓ partides que es destinen als estats de la UE que tenen una renda més baixa. Es destinen a:

· Finançar infraestructures relacionades amb els transports i els subministres.

· Finançar projectes relacionats amb el medi ambient.

CLASSIFICACIÓ DE LES REGIONS

- La UE anomena NUTS (Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques) a les divisions del territori en regions. Tres nivells jeràrquics:

· NUTS 1: regions comunitàries de gran extensió, principals àrees de planificació econòmica. A Espanya al no haver-hi NUTS es van crear les agrupacions de CCAA. Catalunya està inclosa a l’agrupació est, junt a Balears i el País Valencià.

· NUTS 2: unitats administratives de base, des d’elles s’aplica la política regional de la UE, a Espanya corresponen amb les CCAA.

· NUTS 3: divisions subregionals. A Espanya corresponen amb les províncies.

· A banda trobem regions ultraperifèriques, autònomes i transfrontereres.

L’ECONOMIA DE LA UE I LA SEVA POSICIÓ EN EL MÓN

LA UNIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA

· L’economia ha estat el nucli del procés de integració europea.

· Al crear-se la CEE cada estat tenia la seva moneda pròpia (franc francès, marc alemany, pesseta espanyola...) que podia devaluar-se o apreciar-se segons les necessitats de cada país, provocant en ocasions, problemes i tensions dins de la CEE.

· Per avançar en la unió monetària, es van dur a terme diverses actuacions per donar estabilitat als canvis entre les diferents divises. Les més importants van ser la creació del Banc Central Europeu (1998) i la posada en marxa de l’euro (2002).

LA ZONA EURO

· S’anomena eurozona el conjunt d’estats de la Unió que tenen l’euro com a moneda comuna de curs legal.

· L’euro va entrar en circulació a gener de 2002 a dotze estats d ela Unió, fins arribar a 2011, quan l’euro és la moneda oficial a 17 països de la UE.

· El Regne Unit no està dins de l’eurozona per voluntat pròpia, mentre que Dinamarca ho decidirà mitjançant un referèndum.

· La resta de països de la Unió que no formen part de l’eurozona han assumit l’obligació d’unir-se però cal que acompleixen els requisits imposats per la UE (tipus d’interès, inflació, dèficit públic i deute públic baixos).

· L’euro també és la moneda oficial a països que no pertanyen a la UE com Andorra, Mònaco o San Marino, així com als territoris francesos d’ultramar.

SEU DEL BCE A FRANKFURT

PAÏSOS QUE ADOPTAREN L’EURO AL 2002

L’ACTIVITAT ECONÒMICA DE LA UE

· El sector terciari representa el 70% del PIB de la Unió (terciarització de l’economia); el sector industrial el 28% i l’agrícola el 2%.

· Considerada globalment la Unió Europea és la principal economia del món i té un tipus d’actuació per a cada sector productiu:

Sector primari:

POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC) I POLÍTICA PESQUERA COMUNA (PPC)

- Augmentar la productivitat de l’agricultura i la silvicultura en els mercats internacionals i desenvolupar la indústria agroalimentària.

- Assegurar un nivell de vida equitatiu per a la població que hi treballa.

- Estabilitzar els mercats.

- Garantir l’aprovisionament.

- Assegurar preus raonables per als consumidors.

- Millorar el medi ambient i l’entorn rural.

Sector secundari:

- No té cap política industrial comuna, les actuacions de la UE complementen les dels estats membres i realitza actuacions dirigides a potenciar la R+D

La zona d’explotació econòmica exclusiva de la UE sobreel mar és la més gran del món, té més de 25.000.000 de km²

Sector terciari:

1. Les polítiques comercials comunitàries es desenvolupen en àmbits diferents:

- D’una banda és membre de l’OMC i per tant la major part del comerç exterior té lloc en el marc dels acords mulitalaterals presos en aquesta organització.

- D’altra banda té acords bilaterals amb països d’Àfrica, el Carib i el Pacífic.

· La UE exporta maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles i avions.

· La UE importa maquinària, productes energètics i vehicles.

· Els intercanvis més importants es fan amb Xina, els EEUU, Rússia i el Japó.

2. Les polítiques de transports i comunicacions: la lliura circulació de bens i persones ha mostrar la necessitat de crear una POLÍTICA COMUNA DE TRANSPORTS (PCT) que promogui la creació de grans xarxes europees de transports i comunicacions:

- El Sistema Galileu de navegació per satèl·lit (alternativa al GPS americà).

- Les xarxes transeuropees (TEN) pel transport d’energia (TEN-E), de mercaderies (TEN-T que ha donat impuls als TAV) i d’informació (TEN-Telecom).

NAVEGACIÓNGalileo, el GPS europeo, se retrasa 11 años más

Galileo, el sistema europeo de navegación por satélite, una de las grandes apuestas políticas de la Unión Europea (UE), se retrasa hasta 2020. El proyecto requiere al menos de 1.900 millones de euros más para convertirse en una alternativa creíble al GPS estadounidense, según admitió ayer el comisario europeo de Transporte Antonio Tajani. Con el presupuesto disponible ahora, solo se creará una red de 18 satélites con una precisión máxima de 247 metros, frente a los 10 metros que ya garantiza el GPS norteamericano. Los 1.900 millones de presupuesto más permitirían llegar a la constelación de 30 satélites prevista inicialmente y a obtener una precisión de 70 centímetros. Hasta ahora se han lanzado dos satélites experimentales y en 2012 estarán en órbita los cuatro primeros satélites operativos. A partir de entonces se desplegarán dos más por trimestre hasta llegara a los 18 con los que se pondrán en marcha los primeros servicios a partir de 2014, pero con menor precisión que el GPS.Presentado en 1999 como la gran apuesta de la UE para garantizar su independencia en el espacio y, de paso, participar en un mercado que calculaban movería 40.000 millones de euros en 2005 y generaría 150.000 puestos de trabajo, Galileo ha sufrido varios retrasos. A la incapacidad de los dirigentes políticos para dar un impulso definitivo a un proyecto estratégico, la falta de fondos provenientes del sector privado y la hegemonía del GPS estadounidense se le suman de nuevo problemas de presupuestos, como ya ocurrió en 2001.En cualquier caso el comisario de Tajani reafirmó el compromiso comunitario con Galileo: "Estamos satisfechos con los progresos realizados y comprometidos a llevar este proyecto a buen término". Actualmente se estima que el 7% del PIB de los países desarrollados depende de estos sistemas de navegación y Bruselas calcula que supondrá un mercado global de 240.000 millones en 2020

EL PAÍS - Barcelona - 19/01/2011

TAV UE

LA POBLACIÓ EUROPEA

Distribució:

· El territori de la UE està força habitat, considerat globalment seria el tercer estat més poblat del món amb més de 501 milions d’habitants, després de Xina i L’Índia.

· Aquesta població es troba desigualment distribuïda: Alemanya és l’estat més poblat, amb més de 82 milions, mentre que Malta és el menys poblat amb 0,404 milions.

· La densitat de població mitjana europea és de 115 hab/km², però també hi ha grans diferències. La densitat de població de Malta és de 1288 hab/km² mentre que la de Finlàndia es de 17,3 hab/km².

Dinàmica Natural:

La UE té un creixement natural baix motivat per:

- Taxa de Natalitat baixa (al voltant del 10,5‰)

- Taxa de Mortalitat baixa (aprox. 8,5‰), amb tendència a pujar per l’envelliment.

- ISF baix, 1,5 fills per dona.

- Taxa de mortalitat infantil baixa, 5,61‰ 2010

- Elevat volum de població envellida, que suposa gairebé el 17% de la població total. Les taxes d’envelliment més elevades del món es localitzen a Alemanya i Itàlia.

· Les projeccions de poblament realitzades mostren un estacament del creixement poblacional i una disminució de població a partir de 2040. (IDESCAT)

Els corrents migratoris:

· Com que la ciutadania europea dóna dret a desplaçar-se lliurement pel territori de la Unió, les migracions entre els països membres no són computades com a tals.

· La major part de la immigració arriba procedent d’Europa de l’Est (Buelorússia, Ucraïna i Rússia), Turquia, països del Magreb i Amèrica del Sud.

· La immigració fa que la població europea s’incrementi lleugerament cada any.

EUROPAHabitants per països

UE-25Densitat de Població