Embed Size (px)
Citation preview
Unitat 4. Liberalisme i revolucions.
Bloc II. Les transformacions del segle XVIII.
La Il·lustració.És un moviment intel·lectual desenvolupat a Europa durant el segle XVIII que va intentar modernitzar la cultura i transformar la societat.
L’Estat és l’òrgan màxim d’expressió d’igualtat i fraternitat entre persones.
Les lleis naturals permetran a l’home recuperar la seva llibertat.
La raó com a únic camí per arribar a la veritat.
El pensament il·lustrat pretén sortir de la llarga època de les tenebres medievals per entrar en una nova etapa on la claror del saber il·lumini tot el coneixement gràcies al pensament crític i la raó. És per aquest motiu que el segle XVIII és conegut com a segle de les llums.
Malgrat que el pensament il·lustrat es desenvoluparà sobretot a França, els precedents d’aquestes idees el trobem a Gran Bretanya amb John Locke, David Hume i Isaac Newton.
Il·lustració
PolíticaLiberalisme
Despotisme il·lustrat
Economia Liberalisme econòmic
CulturaL’Enciclopèdia
Art neoclàssic
Les noves idees il·lustrades donaran lloc a un seguit de corrents que plantejaran com ha de ser la nova societat, la nova economia i la nova cultura del segle XIX
Liberalisme polític Voltaire.
Visió política de la nova societat fonamentada en tres punts essencials
És el primer en criticar la societat francesa i en defensar la llibertat de pensament i d’expressió. La seva idea d’igualtat el portava a assegurar que la tolerància era una peça clau per a les relacions entre persones.
SOBIRANIA NACIONAL SEPARACIÓ DE PODERS
CONTRACTE SOCIAL
Tots els poders de l’Estat han de provenir del poble.
Els poders legislatiu, executiu i judicial han de residir en òrgans totalment independents dels altres.
És necessari un contracte social entre l’home i el poder que quedarà reflectit en la Constitució.
Voltaire Montesquieu Rosseau
Liberalisme econòmic
Les claus de la nova economia són:.-la llibertat d’actuació ja que el mercat s’ajusta automàticament per la mà invisible del mercat (la lliure competència) i per mitjà de la llei de l’oferta i la demanda. .- La supressió dels gremis medievals ja que són un obstacle pel creixement econòmic, ja que frenen el desenvolupament la indústria i el comerç..- El Laissez-faire (deixar fer). L’Estat només ha de crear les condicions òptimes pel creixement, i per tant ha d’evitar intervenir en l’economia. Així ha d’aplicar una política lliurecanvista i no intervencionista.
Conjunt de doctrines econòmiques il·lustrades que van unides a les revolucions burgeses.
El mercantilisme de l’Antic Règim serà substituït per la fisiocràcia.
teoria econòmica que defensa l’acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa d’un estat, i el comerç com a millor activitat per aconseguir-la.
teoria econòmica que defensa l’agricultura com a motor econòmic ja que permet viure als seus habitants, acumular i intercanviar productes... S’aconsella invertir per a millorar la producció i la productivitat. Per això és necessària la propietat privada i la llibertat de comerç i indústria, cosa que era impossible si l’Estat intervenia en l’economia. “La riquesa de les nacions” (1776) d’Adam Smith,
pare de l’economia moderna.
L’Enciclopèdia Caràcter didàctic del liberalisme representat en
l’Enciclopèdia o “Diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis”.
Es tracta d’un recull sistemàtic de tots els coneixements de l’època que tenia com a objectiu convertir-se en una eina per a l’educació dels ciutadans. L’objectiu era publicar una gran obra que reunís tots els coneixements de l’època fonamentats en la raó i en l’estudi de la natura.
Dos intel·lectuals de relleu, Denis Diderot (1713-1784) i Jean-Baptiste leRond D’Alembert (1717-1783), van dirigir-la conjuntament.
La seva publicació s’inicia l’any 1751 i s’acaba al 1772 amb 35 volums.
En la seva redacció hi van col·laborar els principals pensadors il·lustrats cosa que va provocar les crítiques de l’estament privilegiat i la persecució per part del sector eclesiàstic. Les publicacions periòdiques van tenir una gran acceptació i el seu èxit feia augmentar el nombre de compradors provocant un enorme efecte de difusió de tot l’ideari liberal. Aquesta transmissió de “les llums” va provocar la proliferació de salons i acadèmies on es confrontaven i es discutien les noves idees.
El despotisme il·lustrat “Tot per al poble, però sense el poble”
Algunes monarquies intentaran aplicar la raó en les seves accions polítiques i millorar les condicions de vida dels seus súbdits, però sense fer canvis profunds ni modificar l’estructura social i política de l’Estat.
El despotisme il·lustrat o absolutisme il·lustrat, va fomentar la reforma de l’educació i l’administració, millores urbanes, de proveïments i de les xarxes de comunicació.
El principals dèspotes il·lustrats europeus van ser Caterina II de Rússia, MªTeresa d’Àustria, Frederic II de Prússia i Carles III d’Espanya.
Es guiaven per la raó i s’envoltaven de polítics dotats dels coneixements necessaris per a dur a terme una bona administració.
L’artEl pensament il·lustrat també va influir clarament en l’art, i el segle XVIII mostra clarament el canvi de concepció de la vida i la societat. Rococó estil artístic de la primera meitat del segle XVIII.
Representa l’ideal de l’Antic Règim. Es manifesta, sobretot, en ambients cortesans, especialment a França, Alemanya i Àustria. Va afectar l'arquitectura, l'escultura, la pintura i també a les arts decoratives: mobles, tapisseria, porcellana i cristall, ja que ajudaven a ressaltar a fastuositat els palaus.
Característiques: aire aparentment frívol i refús de la grandiositat. Escenes aristocràtiques i cortesanes però també escenes exòtiquesi orientals. Predominen els colors clars i pastels i les formes naturals.Jean-Antoine Watteau (1684-1721)i Jean-Honoré Fragonard (1732-1806).
El neoclassicisme apareix a la segona meitat del segle XVIII a França, des d'on es difon per tot el continent europeu. Retorn als ideals de l'època clàssica de Roma i Grècia, basat en l'equilibri, l'harmonia i la simetria a partir de línies rectes que intentaven transmetre una sensació de solidesa. En arquitectura es van edificar arcs del triomf i edificis de format clàssic.
Molts dels artistes més representatius del neoclassicisme van tenir una relació estreta amb els dirigents de la Revolució Francesa i del període napoleònic.En la pintura es reprodueixen fets de la història antiga de Roma i també fets de la pròpia època que representaven els ideals de la Il·lustració. Un pintor compromès amb els ideals de la Revolució que sobresurt en aquesta etapa és el francès Jacques-Louis David (1748-1825) i en destaquen les obres El jurament dels Horacis (1784), Jurament del Joc de Pilota (1790) i La mort de Marat(1793).
La revolució americana Va ser la primera en què les idees expressades
pels pensadors liberals es van posar a la pràctica. A més, va ser l’origen d’un nou estat, i va inspirar nombrosos textos legals que serien un antecedent de la lluita liberal a Europa.
tensions amb la Corona britànica en dues vessants:.-econòmica: els colons es sentien marginats ja que aportaven molts diners a l’estat i no se’ls concedia llibertat de comerç;.-política: no tenien representació al Parlament anglès i per tant no podien defensar-se dels abusos del rei.Precedents: l’any 1773 la Corona britànica aprova les Tea Acts, (monopoli de la venda de te a la British East India Company (Companyia britànica de les Índies Orientals).Alguns colons americans disfressats d’indis, van llençar al mar la càrrega de te de tres vaixells de la BEIC ancorats al port de Boston (16/12/1773) Es coneix amb el nom del motí del te. Va ser el primer desafiament directe a la Corona.
La guerra d’independència. 1773. El rei George III va reaccionar al motí del te mitjançant la repressió. Va iniciar la tramesa de més tropes de l’exèrcit britànic a la zona per a controlar aquest
tipus d’actuacions. Aquesta reacció del govern britànic va motivar l’inici de la Guerra d’Independència. L’any 1774 es reuneixen representants de les 13 colònies al I Congrés de Filadèlfia on
es redacta una declaració de drets i on es decideix prendre les armes i van formar un exèrcit de milicians (civils que prenen les armes per a defensar els seus drets o ideals) comandats per George Washington.
Al 1775 les milícies derroten els britànics a Lexington i això suposa un nou impuls a la insurrecció. Els combats s’aniran reproduint durant 7 anys més.
Mentrestant, l’any 1776, Thomas Jefferson inicia l’ofensiva legal contra la metròpoli. Redacta la Declaració dels Drets de Virgínia on s’anuncien els principis de sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi. Aquest text el converteix en un dels més importants artífex ideològics de la revolució americana.
El sentiment d’independència s’estén a la resta de colònies, que enviaran els seus 56 delegats a Virgínia per a redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units, que serà signada el 4 de juliol de 1776 (Independence day).
La guerra va allargar-se degut a les ajudes rebudes pels rebels. França i Espanya col·laboraran amb les tropes americanes per a poder debilitar Gran Bretanya.
La fase decisiva del conflicte, però, es donarà amb les victòries americanes a Saratoga (1778) i Yorktown (1781).
Finalment es signarà la Pau de Versalles l’any 1783 en què la Gran Bretanya reconeixia la independència de les tretze colònies americanes.
Aquest mateix any es va proclamar com a primer president dels Estats Units d’Amèrica a George Washington.
La 1ª Constitució
Una particularitat d’aquest text legal és la seva absoluta vigència ja que s’ha anat completant i actualitzant mitjançant el mecanisme de l’afegit d’esmenes (amendments). Per tal que una esmena quedi integrada en la Constitució cal que sigui aprovada pels dos terços del Congrés i del Senat i per tres quartes parts dels estats federats.
1787: es va crear una república federal d’Estats, en què cada Estat membre conservava la sobirania a canvi de cedir determinades competències a un govern central observades en una sola constitució. El text constitucional assegurava la separaciói l’equilibri de poders. Els Estats Units tindrien un sol president (escollit cada 4 anys) i dues cambres legislatives (el Congrés i el Senat). Alhora, cada estat tindria el seu propi governador i dues cambres amb moltes competències en política exterior. La Constitució, definitivament aprovada al 1789, es completava amb una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d’expressió, de reunió, de petició i de dret a ser jutjat per un jurat.
La Revolució francesaEls historiadors l’han catalogat com el fet històric que marca el pas de l'Edat Moderna a l'Edat Contemporània, ja que suposa el trencament de la societat feudal davant les forces en creixement de la burgesia, probablement la transformació política i social més profunda des de la desintegració de l'Imperi Romà.Causes:
Polítiques: l’existència d’un poder monàrquic absolut.
Socials: Societat d’antic règim.
Econòmiques: crisi a la hisenda reial després d’anys de males collites.
L’esclat de la revolució
L’Assemblea Constituent (1789-1791).
L’Assemblea Nacional eliminarà les bases jurídiques de l’Antic Règim tot i l’oposició absolutista.
4 d’agost: abolició dels privilegis feudals. 26 d’agost: proclamació de la Declaració dels Drets de l’Home i del
Ciutadà, que reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals i col·lectives, així com la igualtat davant la llei i els impostos.
Separació entre l’Església i l’Estat, i es va aprovar una Constitució (1791) en la qual es reflectien la sobirania nacional, amb sufragi censatari, i la divisió de poders i s’asseguraven les llibertats i la igualtat de tots els individus. La forma de l’estat va ser una monarquia constitucional.
Lluís XVI va reconèixer l’Assemblea Nacional.
La Constitució de 1791: Monarquia parlamentària Sobirania Nacional i els drets fonamentals dels ciutadans L’Assemblea s’escolliria per sufragi censatari: els votants eren homes. Havien
de tenir 25 anys o més i posseir rendes o propietats. Descentralització de l’administració: França es va dividir en 83 departaments.
L’Assemblea Legislativa (1791-1792) D’acord amb la Constitució de 1791 és va crear una nova assemblea que havia de treballar
juntament amb el rei en l’elaboració d’unes noves lleis. Octubre 1791: Assemblea composada per 263 diputats de dreta, (defensors de la Monarquia
constitucional), i 136 d'esquerra (dividits en jacobins i girondins) partidaris de la revolució i la república. Al centre quedaven uns 300 diputats equidistants d'ambdós extrems.
Redacció de noves lleis per garantir la igualtat de tot els ciutadans, així com prohibir la tortura, obligar la noblesa a pagar impostos i abolir els gremis.
Molts membres de la classe privilegiada van optar per fugir del país i exiliar-se en territoris absolutistes iniciant conspiracions des de l’exterior per fer fracassar la revolució.
Creació d’un nou exèrcit per defensar les conquestes de la Revolució enfront dels defensors de l’absolutisme.
Expropiar els béns de l’Església, que van ser declarats béns nacionals i venuts a particulars. La Constitució de 1791 suposava el triomf dels plantejaments de l’alta burgesia, que volia donar per
acabada la Revolució en aquest punt. Però això va provocar la insatisfacció de les masses populars, els sans-culottes, que buscaven canvis més profunds en la societat i en la propietat.
El juny de 1971 la família reial va intentar fugir de França per reunir-se amb les tropes austríaques i iniciar la reconquesta del seu país, però van ser detinguts a Varennes i reconduïts a París.
Les classes populars es sentien enganyades pels revolucionaris moderats i reclamaven una radicalització de la revolució.
El 20 d'abril de 1792 l’assemblea va decidir declarar la guerra a Àustria. Les primeres accions bèl·liques van comportar un desastre militar pels francesos, ja que l'oficialitat d’origen nobiliari es passà a l'enemic.
Les tropes austríaques representaren una gran amenaça per a París i la complicitat del monarca amb l'enemic van exasperar els ànims. Els sans-culottes de París i els batallons de ciutadans van acudir de les províncies a defensar la capital i prengueren la iniciativa en demanar l'abolició de la monarquia.
La insurrecció esclatà el 10 d'agost de 1792 amb l'assalt de les Tulleries, on s'hi refugiava la família reial. El triomf popular va causar l'arrest del rei i la convocatòria d'eleccions amb sufragi universal masculí.
La Convenció Nacional (1792-1794). També coneguda com la Primera República Francesa. Es va formar el 20 de setembre de 1792 coincidint amb la primera victòria de les
tropes franceses contra els absolutistes europeus a la batalla de Valmy.
La primera mesura que van adoptar fou l’abolició de la monarquia i la proclamació de la república.
Els republicans moderats van dominar l’Assemblea, tot i que la situació provocarà que els republicans radicals prenguin el relleu al poder.
Aquestes són les dues etapes dins de la Convenció: La Convenció Girondina (1792-1793) La Convenció Jacobina o Terror (1793-1794)
La Convenció Girondina(1792-1793) La Convenció Girondina ocupa la primera part d’aquesta primera república democràtica. El poder estava en mans dels girondins, que adoptaren certs posicionaments més
moderats que van decebre i disgustar força a les masses populars. Els enfrontaments dins l’assemblea van ser constants entre girondins i els montagnards
(jacobins i cordeliers) que es van convertir en la veu d’aquelles persones amb idees i pensaments més radicals. Al mig hi havia la Plana, una massa de diputats la funció de la qual es reduïa a donar el seu suport a una opció o a l'altra.
El rei Luis XVI és jutjat, condemnat per traïció i executat a la guillotina el 21 de gener de l'any 1793. L’execució del monarca va accentuar força les divisions existents a la convenció i va impulsar una coalició europea antirevolucionària (Àustria, Prússia, Espanya, Holanda i Regne Unit).
Per a poder frenar els exercits aliats es van dur a terme noves lleves obligatòries a tot el país que va provocar la insurrecció dels camperols del departament de la Vendée contra el govern girondí.
A la ciutat, els sans-culottes reclamaven reformes socials i igualitàries per solucionar l'escassetat de menjar, l’acaparament i l’especulació.
A les fronteres els exèrcits absolutistes de la Coalició anaven guanyant terreny. El govern girondí es negava a prendre noves mesures i els jacobins van creure que havia
arribat el moment de fer un cop de força i dirigir la revolució segons les seves idees.
La Convenció Jacobina (1793-1794) Època coneguda com el Terror.
El juny de 1793 els jacobins arrestaren i executaren alguns dirigents girondins amb el suport dels sans-culottes, i els van excloure de la Convenció.
S’aprova una nova Constitució que estableix la sobirania popular i el sufragi universal directe.
Però la conflictivitat de la situació va provocar la creació del Comitè de Salvació Nacional dirigit per Robespierre, que va concentrar tots els poders i van prendre mesures excepcionals. L’aplicació de la llei de sospitosos va provocar detencions, judicis expeditius i
execució dels qui mostraven actituds contràries a la revolució. Es van implantar tot un seguit de reformes demanades pels sans-culottes:
redistribució de la propietat agrària, preu màxim dels articles de primera necessitat, càstig als especuladors, abolició total de la feudalitat i salaris mínims.
També s’apliquen mesures encaminades a canviar la societat: es va establir l’educació primària obligatòria i gratuïta, s’aprova l’establiment d'un nou calendari i s’inicia un procés de descristianització social i d'impuls de festivitats laiques, establint la raó.
Malgrat que a l’estiu de 1794 la majoria de perills havien disminuït, Robespierre i els seus fidels, s’aïllaren i continuaren amb la seva repressió sagnant.
La unió de tots els seus enemics i gran part de la població contràriaa la seva política, va provocar un nou cop d’estat conegut com el cop d’estat de Termidor ja que es va produir el 9 de termidor (juliol de 1794).
El Directori (1794-1799). Al mes de juliol de 1794 es va produir una reacció contra els excessos
de la dictadura de Robespierre per part de la burgesia rica que, atemorida i descontenta amb aquesta política, va aconseguir que fos detingut i executat.
Després del cop d’Estat, aquesta burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la Revolució. Es va desmantellar la legislació jacobina. Amb l’aprovació d’una nova Constitució
(1795) es restablí el sufragi censatari, es va definir un nou poder executiu, el Directori, compost per cinc membres elegits pels diputats (posteriorment tres), i es va establir un poder legislatiu dividit en dues cambres, el Consell d’Ancians i el Consell dels Cinc-cents, que filtraven l’aprovació de lleis.
Es va promoure una política de retorn d’aquells que havien estat exiliats a causa del Terror. El liberalisme de la nova república va haver de fer front a l’oposició tant de
l’aristocràcia com de les classes populars, que patien l’alça continuada dels preus. Incapaç de mantenir l’ordre públic, alterat constantment per absolutistes que volien
el retorn a l’Antic Règim i per jacobins partidaris de mesures favorables per als més humils, aviat es va convertir en un règim autoritari.
L’èxit més important del Directori va ser la política exterior. La guerra contra les coalicions europees els era favorable, les fronteres de França s’estenien cap al Rin i la Savoia i l’exèrcit gaudia de gran prestigi.
La fi de la Revolució francesa. La inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra
contra Europa van proporcionar un gran poder a l’exèrcit, ja que la burgesia va començar a pensar que era l’única possibilitat de mantenir l’ordre social, de consolidar les conquestes a l’exterior i de defensar, al mateix temps, els principis del 1791. Un dels generals amb més prestigi fou Napoleó Bonaparte
El 18 de brumari (9 de novembre de 1799), aquest general, aprofitant la situació, va fer un cop d’estat i va accedir al poder, va clausurar definitivament la Revolució i va iniciar el Consolat.
