PER QUÉ UNPROGRAMA DE VIGILANCIA I

CONTROL DE LA INFECCIÓ NOSOCOMIAL?

Importància i magnitud del problema

Morbilitat i mortalitat dels pacients.Costos econòmics secundaris.

El National Nosocomial Infection Surveillance (NNIS) la ha estimat en quelcom més del 5% per als hospitals de

pacients aguts, 2 milions de infeccions/any, Duplicació de la mortalitat i un cost addicional de 2 mil

milions de dòlars/any.

Més recentment, l’ estimació del número de morts relacionades amb la infecció nosocomial ha estat de 20.000/any i el gasto addicional de 5 mil milions de

dòlars/any.

La dècada dels setanta, el projecte SENIC va posar de manifest que era possible aconseguir una reducció del 32% de les infeccions nosocomials en los hospitals de EEUU en los que s’ havia implantat un programa de control d’ infecció i que les inversions emprades en aquests programes eren cost-efectives si la reducció

aconseguida superava el 6%.

Aquestes dades són la base que ha sustentat la cultura sobre la necessitat del control

A España la situació se desenvolupa de forma diferent. En la dècada dels 70 es creen els Serveis de Medicina

Preventiva Salut Publica en els hospitals de la xarxa de la Seguridad Social, amb la missió de desenvolupar la

epidemiologia hospitalària.

L’any 1980 el Insalud assigna a aquest Serveis la responsabilitat respecte de l’ epidemiologia de la infecció

hospitalària (Circular 3/1980) i en 1987 (Real Decreto 521, norma derivada de la Ley General de Sanidad) reglamenta

en els hospitals, per a promoure la millora de la qualitat assistèncial, la formació de la Comissió de Infecció

Hospitalària.

INFECCIÓ NOSOCOMIAL

Aquella que no està present, ni està incubant-se en el moment de l'ingrés del pacient al hospital .

Generalment es manifesta a partir de les 48-72 hores de l’ admissió i està directament relacionada amb procediments invasius i/o mesures terapèutiquesintra hospitalàries.

PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE LA INFECCIÓ NOSOCOMIAL

VIG

I LÀ

NC

IA D

E L

A

INF

EC

CI Ó

N

OS

OC

OM

IAL

CO

NT

RO

L D

E L

A

INF

EC

CI Ó

N

OS

OC

OM

IAL

H o s p i t a l d e T o r t o s aV e r g e d e l a C i n t a

SEGURETAT EDIFICI-ENTORN

•UPP•Caigudes

•Carro aturada•Situacions d’urgència

•Altres situacions

•Programa vigi lància VINCAT

•Programa control infecció

•Bon ús del medicament•Fases:

prescripció, dispensació

i administració

•Identif icació pacient•Identif icació registres

•Lloc quirúrgic correcte

PLA DE QUALITAT

SEGURETAT PACIENT

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

MODEL D’ACREDITACIÓ

SEGURETAT SITUACIONS

ESPECÍFIQUES

PPREVENCIÓ INFECCIÓ

SEGURETAT MEDICAMENT

IDENTIFICACIÓ SEGURA

• Pla de mil lora • Direcció processos• SAP assistencial

CONTINUÏTAT ASSISTENCIAL

CULTURA SEGURETAT

Subprograma de vigilància epidemiològica

La vigilància epidemiològica de la infecció hospitalària és un conjunt d'activitats destinades a l'obtenció de dades, l’anàlisi de dades i la distribució de la informació resultant, a aquells

serveis que ho necessiten en la seva tasca diària.

L'objectiu principal del sistema de vigilància de la infecció L'objectiu principal del sistema de vigilància de la infecció hospitalària es l'obtenció d’ informació útil per facilitar hospitalària es l'obtenció d’ informació útil per facilitar

decisions sobre el control de les infeccions, per tal de poder decisions sobre el control de les infeccions, per tal de poder disminuir les taxes d'infecció .disminuir les taxes d'infecció .

Els objectius específics a assolir són:

I) Establir les taxes dels nivells endèmics d'infecció nosocomial, que a més ens donarà informació per a

detectar brots i per avaluar els efectes de noves mesures de control que s'implanten.

II) Identificar els microorganismes causals

III) Sensibilitzar el personal mèdic i d'infermeria sobre el

tema.

IV) Valorar els factors de risc.

V) Definir la susceptibilitat davant els antibiòtics dels distints microorganismes aïllats en les infeccions.

Prevenció y control

La informació facilitada per la Vigilància, els hospitals han de mantenir una línia continua de acció contra les infeccions, que es basa en la

aplicació de un conjunt de mesures.

Aquestes mesures poden ser de dos tipus:

• Programes de prevenció Programes de prevenció

• Accions de control Accions de control

Las primeres engloben las activitats de programació i protocolització, es a dir, la

definició prèvia de les accions a realitzar, la seva implantació i avaluació.

Les segones consisteixen en la ejecució i manteniment dels programes preventius.

Les mesures de prevenció són d’ organització i previsió en front un problema,

i les de control representen l’ aplicació continua de les accions preventives.

Model organitzatiu 1 Comissió d’infeccions1 Comissió d’infeccions

La Comissió d’Infeccions té la responsabilitat del control de la infecció en l’hospital; les seves competències inclouen tot el que està relacionat en la prevenció i control de les infeccions que es poden transmetre als malalts, al personal sanitari i als

visitants.

2 Equip de vigilància i control de la IN (multidisciplinar)2 Equip de vigilància i control de la IN (multidisciplinar)

facultatiu especialista en med preventivaInfermera de control IN (1 cada 250 llits)

facultatiu malalties infecciosesmicrobiologia

farmàcia

QUE HEM DE VIGILAR I COM?

1. ESTUDIS DE PREVALENÇA TRANSVERSALS

2. ESTUDIS D’INCIDÈNCIA

PROSPECTIUS

Programa VINCAT.

En el programa de vigilància s’han prioritzat aquells objectius considerats rellevant per a tots els hospitals participants.

•S’ha donat molta importància a la vigilància de les infeccions endèmiques, en especial les infeccions quirúrgiques i les que

es presenten a les unitats d’alt risc.

•També s’ha començat a establir objectius de vigilància de les infeccions epidèmiques.

•S’ha intentat utilitzar sistemes de mesura i de gestió de dades ja existents o fàcils d’incorporar.

•Finalment, s’ha procurat que els objectius siguin assolibles amb uns recursos raonables.

OObjectius de la vigilància 

OObjectiu 1. Infecció nosocomial global.Estudis de prevalença (EPINE)

 OObjectiu 2.  Infecció de localització quirúrgica (ILQ)

sEstudis d’incidència: 

aa) Cirurgia ortopèdica protèsica                                                

 b) Cirurgia electiva de colon.

Objectiu 3. Infecció bacterièmica:a) Bacterièmia primària en malalts hospitalitzatsb) Bacterièmia de catèter en malalts amb nutrició parenteral (NP).

Objectiu 4. Infeccions a l’UCI:a) Infecció dels catèters IV centralsb) neumònia en malalts ventilats Objectiu 5. Vigilància de brots epidèmics per gèrmens multirresistents Objectiu 6. Indicadors de procés: a) Ús global d’antimicrobians b) Us de sondes urinaries amb circuit de drenatge tancat.

ESTUDI DE PREVALENÇA.

EPINE

8,5

7,87,3 7,1 7,2

6,97,2

6,9 6,7 6,9 6,9 6,7 6,7 6,5 6,56,9 6,8 7,0 7,0

19901990 19911991 19921992 19931993 19941994 19951995 19961996 19971997 19981998 19991999 20002000 20012001 20022002 20032003 20042004 20052005 20062006 20072007 2008200800

22

44

66

88

1010

Prevalencia %

Tendencia: p ≤ 0,001

PREVALENCIA DE PACIENTES CON INFECCIÓN. PREVALENCIA DE PACIENTES CON INFECCIÓN. PREVALENCIA GLOBAL DE ESPAÑAPREVALENCIA GLOBAL DE ESPAÑA

EPINE 1990-2008EPINE 1990-2008

AñoAño

PREVALENCIA DE LAS INFECCIONESNOSOCOMIALES SEGÚN ÁREAS DE ASISTENCIA

EPINE 1990-2008

MEDICINAMEDICINA

CIRUGÍACIRUGÍA

ATAT. . INTENSIVAINTENSIVA

GINECGINEC. . OBSTOBST..

PEDIATRÍAPEDIATRÍA

00 1010 2020 3030 4040

Prevalencia de infecciones nosocomiales %Prevalencia de infecciones nosocomiales %

1990-20041990-2004 2005-20072005-2007 20082008

* 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004* 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004

H. PEQUEÑOSH. PEQUEÑOS H. MEDIANOSH. MEDIANOS H. GRANDESH. GRANDES GLOBALGLOBAL00

22

44

66

88

1010

1212Prevalencia anual %Prevalencia anual %

19901990 9,79,7 9,99,9 9,89,8 9,99,9

19921992 8,18,1 7,67,6 9,79,7 8,58,5

19941994 6,76,7 8,58,5 99 8,38,3

19961996 77 8,58,5 9,69,6 8,48,4

19981998 7,27,2 7,77,7 8,98,9 88

20002000 7,57,5 7,77,7 9,19,1 8,18,1

20012001 7,27,2 7,77,7 8,38,3 7,77,7

20022002 7,47,4 7,37,3 8,88,8 7,87,8

20032003 6,66,6 7,47,4 8,98,9 7,67,6

20042004 6,56,5 7,87,8 8,58,5 7,67,6

20052005 6,76,7 7,97,9 9,99,9 8,18,1

20062006 6,56,5 88 9,49,4 7,97,9

20072007 6,96,9 88 9,99,9 8,28,2

20082008 6,76,7 8,18,1 10,210,2 8,28,2

PREVALENCIA DE INFECCIONES NOSOCOMIALES SEGÚN EL TAMAÑO DEL HOSPITAL

Infección UrinariaInfección Urinaria

I. Quirúrgica Superf.I. Quirúrgica Superf.

I. Quirúrgica Prof.I. Quirúrgica Prof.

NeumoníaNeumonía

Otras Inf. Respir.Otras Inf. Respir.

00 55 1010 1515 2020 2525 3030

Porcentaje sobre el total del año %Porcentaje sobre el total del año %

1990-2004*1990-2004*

2005-20072005-2007

20082008

* 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004* 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004

PRINCIPALES LOCALIZACIONES DE LASPRINCIPALES LOCALIZACIONES DE LAS  INFECCIONES NOSOCOMIALES (I)INFECCIONES NOSOCOMIALES (I)

EPINE 1990-2008EPINE 1990-2008

19901990 19911991 19921992 19931993 19941994 19951995 19961996 19971997 19981998 19991999 20002000 20012001 20022002 20032003 20042004 20052005 20062006 20072007 200820085

10

15

20

25

30Porcentaje sobre el total del año %

UrinariasUrinarias QuirúrgicasQuirúrgicas RespiratoriasRespiratorias BacteriemiasBacteriemias

LOCALIZACIÓN DE LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES. EPINE 1990-2008

LOCALIZACIÓN DE LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES LOCALIZACIÓN DE LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES RECTA AJUSTADA A LOS DATOS. EPINE 1990-2008RECTA AJUSTADA A LOS DATOS. EPINE 1990-2008

19901990 19911991 19921992 19931993 19941994 19951995 19961996 19971997 19981998 19991999 20002000 20012001 20022002 20032003 20042004 20052005 20062006 20072007 2008200855

1010

1515

2020

2525

3030Porcentaje sobre el total del año %Porcentaje sobre el total del año %

UrinariasUrinarias QuirúrgicasQuirúrgicas RespiratoriasRespiratorias BacteriemiasBacteriemias OtrasOtras

ComaComa

Insufic. renalInsufic. renal

DiabetesDiabetes

NeoplasiaNeoplasia

Enf. pulm. crón.Enf. pulm. crón.

Inmunodefic.Inmunodefic.

00 22 44 66 88 1010 1212 1414 1616 1818 2020 2222 2424

Prevalencia anual del factor de riesgo %Prevalencia anual del factor de riesgo %

1990-2004*1990-2004* 2005-20072005-2007 20082008

* 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004* 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004

PREVALENCIA DE FACTORES DE RIESGO PREVALENCIA DE FACTORES DE RIESGO DE TIPO INTRÍNSECO (I)DE TIPO INTRÍNSECO (I)

Intervención quirúrgicaIntervención quirúrgica

Catéter urinario abiertoCatéter urinario abierto

Catéter urinario cerradoCatéter urinario cerrado

InmunosupresiónInmunosupresión

00 55 1010 1515 2020 2525 3030 3535 4040 4545 5050 5555 6060 6565

EPINE 1990-2008

1990-2004*1990-2004* 2005-20072005-2007 20082008

* 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004* 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004

PREVALENCIA DE FACTORES DE RIESGO DE TIPO EXTRÍNSECO (I)

Prevalencia anual de la exposición %Prevalencia anual de la exposición %

Línea periféricaLínea periférica

Catéter centralCatéter central

Cat. cent. ins. per.Cat. cent. ins. per.

Nutrición parenteralNutrición parenteral

00 55 1010 1515 2020 2525 3030 3535 4040 4545 5050 5555 6060 6565

1990-2004*1990-2004* 2005-20072005-2007 20082008

* 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004* 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004

EPINE 1990-2008

PREVALENCIA DE FACTORES DE RIESGO DE TIPO EXTRÍNSECO (III)

Prevalencia anual de la exposición %Prevalencia anual de la exposición %

EPINE 1990-2008

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 200830

35

40

45

50

55Porcentaje sobre el total de microorganismos %

Gram - 50,7 46,9 47,6 48,1 47,0 50,2 50,7 50,2 49,7 51,4 51,0 52,4 49,7 51,9 52,1 51,2 51,1 52,8 53,4

Gram + 37,5 39,5 39,9 44,2 45,5 40,5 40,0 41,5 40,8 40,3 40,5 39,4 41,9 38,5 38,7 38,3 37,9 36,7 35,1

EVOLUCIÓN DE LOS GRAM- Y GRAM+EN LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES

Gram positivosGram positivos

Gram negativosGram negativos

Escherichia coli 18,1%

PseudomonasPseudomonas aeruginosaaeruginosa11,6%

Staphylococcus aureus 8,5%

S. aureus met.-resist4,2%S. epidermidis

6,8%

S. coagulasa negativo 5,2%

Enterococcus faecalis6,2%

Enterococcus spp 2,4%

CandidaCandida albicansalbicans 4,9%

Proteus mirabilis 3,7%

Klebsiella pneumoniae 3,0%

Enterobacter cloacae2,5%

Resto22,9%

LOS DIEZ PATÓGENOS MÁS FRECUENTES ASOCIADOS A LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES

Resultados agregados 1990-2008. Distribución porcentual %

19901990 19911991 19921992 19931993 19941994 19951995 19961996 19971997 19981998 19991999 20002000 20012001 20022002 20032003 20042004 20052005 20062006 20072007 2008200800

22

44

66

88

1010

1212Porcentaje sobre el total del año %Porcentaje sobre el total del año %

S. aureusS. aureus (Total) (Total) 8,58,5 1010 9,19,1 9,79,7 8,78,7 7,37,3 7,37,3 8,08,0 8,88,8 8,48,4 8,78,7 9,79,7 10,610,6 9,89,8 8,98,9 10,010,0 10,610,6 10,610,6 10,010,0

S. a. meticilina sensiblesS. a. meticilina sensibles 8,18,1 8,68,6 6,76,7 7,67,6 7,17,1 6,26,2 5,55,5 6,06,0 6,36,3 5,05,0 5,65,6 6,16,1 5,85,8 5,85,8 4,94,9 4,64,6 5,95,9 5,55,5 5,15,1

S. S. a. meticilina resistentesa. meticilina resistentes 0,40,4 1,41,4 2,32,3 2,12,1 1,71,7 1,31,3 1,81,8 2,02,0 2,52,5 3,43,4 3,13,1 3,63,6 4,84,8 4,04,0 4,04,0 5,45,4 4,74,7 5,15,1 4,84,8

PREVALENCIA DE INFECCIÓN NOSOCOMIAL PORPREVALENCIA DE INFECCIÓN NOSOCOMIAL PORSTAPHYLOCOCCUS AUREUSSTAPHYLOCOCCUS AUREUS.. EPINE 1990-2008EPINE 1990-2008

S. aureusS. aureus (Total) (Total)

S. a. meticilina sensiblesS. a. meticilina sensibles

S. a. meticilina resistentesS. a. meticilina resistentes

19901990 19911991 19921992 19931993 19941994 19951995 19961996 19971997 19981998 19991999 20002000 20012001 20022002 20032003 20042004 20052005 20062006 20072007 20082008

00

1010

2020

3030

4040

5050

Porcentaje de sobre el total de Porcentaje de sobre el total de S. aureusS. aureus % %

PORCENTAJE DEPORCENTAJE DE STAPHYLOCOCCUS AUREUSSTAPHYLOCOCCUS AUREUSRESISTENTES A METICILINA EN INFECCIÓN NOSOCOMIALRESISTENTES A METICILINA EN INFECCIÓN NOSOCOMIAL

AñoAño

4848 4848

44444141

3636 3737

4545 4545

4141

2525 2525

4040

2626

1919 1818

55

2222

1414

2929

Evolució de la prevalença d'IN

5

8,5

10,3

8,9

10,5

5

7,1

8,8

4,6

6,5

7,32

4,19

5,2

5,95

7,41

4,38

7,19

3,36

9,159,71

6,8

3,11

8,3

3

4

5

6

7

8

9

10

11

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

pr. infeccions.

global

Vigilància per objectius

•Seleccionar els pacients dels serveis amb mes risc d’I.N.

•Seleccionar Procediments (quirúrgics ) Que puguin ser bons indicadors de la qualitat del

centre (cirurgia neta).

•Seleccionar procediments on l’aplicació de mesures preventives hagin demostrat la seva

eficàcia per reduir la infecció

Incidència d'IN en cirurgia neta 1996-2008

3,2

4,4

3,1 3

1

2,8

4,8

2,8

4,5

5,07

3,57

5,5

4,04

0

1

2

3

4

5

6

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

%

RESULTADOS Y ESTANDARES DEL PROGRAMA DE INFECCIÓN NOSOCOMIAL (VINICS)

7,34,2 5,2 5,9 7,4

4,387,19

3,36

9,15

52,8

4,5 5,07 3,575,7 4,4

29

25 25 23,8

16,414,28

9,813

17,6

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

POR

CEN

TAJE

prevalencia global protes-artic I.H.Q.colon

1,7 1,90,97

2

5,6

9,5

1,36

20

3,52

1 1,06

4

0

5

10

15

20

bact. NP neum.EV ICV UCI

Resultados y estandares en densidades de incidencia por mil en 3 indicadores del programa

2000 2001 2002 estandar

Punts a millorar

-Incidència d’ infecció en cirurgia neta protesica (Standard <2%)

-Utilització sonda urinària de circuit tancat 96,4 %, 80%, 77,8% (Standard >80%);

-Detecció de MARSA 4,65%, 15,8 %. 17,8% (Standard <15%).

Control de la infeccióPropostes de millora

- Creació d’ un grup de millora amb l’ objectiu de revisar els protocols de cirurgia neta, preparació de la

pell, profilaxi de antibiòtics, cuidados de la ferida quirúrgica.

- Creació programa informàtic amb registre dels portadors de MARSA para la seva detecció al reingrés.

Grup consens servei

Actuacions a nivell àrea quirurgica

Contaminacio aire Comportament huma Preparacio del pacient Vigilancia material Antibioterapia

Actuacions a nivell àrea quirurgica contaminacio aire

Particul· les CFU ( colony forming unit)

105 repos 10 7 activitat

250 CFU / h camp operatori de 250cm2

esta demostrat que les CFU son la principal causa de la infeccio (protesis totals )

Pics màxims de CFU entrada pacient i preparacio i sortida del pacient

La neteja genera un pic alt s’ha de fer ràpida i parar l ’activitat 15 minuts

QUIROCLASE 1

Normes ISO

Actuacions a nivell àrea quirurgica comportamnet humà

Quirofan net No particul·les contaminants

No persones

102 staphylococs

Actuacions a nivell àrea quirurgica comportament humà rentat de mans

Actuacions a nivell àrea quirurgicapacient Flora resident

Flora transitoria

Nivells d’actuacio

Actuacions a nivell àrea quirurgicavigilancia material

Material fungible Material implantat Esterilitzacio hospital camps operatoris Embenats

CONTROL TRAÇABILITAT

Actuacions a nivell àrea quirurgicaprofilaxis antibiotica Tipus d’antibiotic

Dosis Temps

INFORME DEL PROGRAMA VINICS 2008

  Objectiu 1: Estudi de prevalença EPINE

Nombre de malalts infectats: 13Nombre de malalts estudiats: 182

Proporció d’infectats: 7,41 ( IC 95% 3,40-10,88)     

Objectiu 2 b:  Inc. d’infecció quirúrgica en pròtesi de genoll i maluc

Nombre de malalts infectats: 5Nombre de malalts estudiats:110

Proporció d’infectats: 4,5 %

Objectiu 2 b:  Incidència d’infecció quirúrgica en cirurgia de colon

Nombre de malalts infectats: 10 Nombre de malalts estudiats: 61Proporció d’infectats: 16,4%

Objectiu 3 a : Bacterièmia primària en CVC fora de la UCINombre de bacterièmies primàries (no UCI, no NP):2 Nombre de malalts amb CVC:53 Proporció d’infectats: 3.7%

 Objectiu 3 b: Bacterièmia de catèter de nutrició parenteralNombre de bacterièmies en portadors de catèter de NP:3Suma de dies de catèter: 967Densitat d’incidència per mil dies de catèter:3,1‰  

Objectiu 4 a: Infecció de catèter  central en la UCINombre de malalts infectats: 2Dies dels pacients amb catèter venós central: 1183 Densitat d’incidència per mil dies de catèter: 1,69 ‰

 Objectiu 4 b: Pneumònia en malalts ventilats a la UCINombre de pneumònies RVM: 4= Nombre de dies dels pacients amb ventilació mecànica: 770 Densitat d’incidència per mil dies de ventilació mecànica: 5,2 ‰

Objectiu 5: Vigilància de brots epidèmics per gèrmens multiresistents. Cultius MARSA

Nombre de malalts infectats nous en l’any:18 Total total de malalts amb cultiu per a S. aureus : 69Proporció de MARSA en cultius amb Estaf. A.: 26%

Objectiu 6 a: Utilització sonda urinària amb circuit de drenatge tancat

Nombre de malalts amb sonda urinària amb circuit tancat:42

Nombre de total de malalts sondats estudiats: 43Proporció de pacients amb sondatge tancat: 97,7%. 

Objectiu 6 b: Proporció de malalts amb antibiòtics

Nombre de pacients amb tractament antibiòtic: 55 Nombre de pacients estudiats: 182Proporció de pacients amb tractament antibiòtic: 30,2% 

               

  ARNAU

VILADE.

TORTO.

V.HEBR

G.TRIES

TRUETA

BELLVI

EPINE 9,1% 3,3% 7,1% 9,6% 12,4% 5,9% 8,8%

IQ.COLON

19,% 11,3% 16,4% 11,4% 21,4% 16,7% 16,3%

B.PRIMA.

8,9% 0% 3,7% 5,8% 6,6% ------ 10,7%

B.N.P.‰ 11,2 5,1 1,7 2,7 2,3 ------  5,2

IQ PROT.

1,1 2,6 4,6 0,7 3,8 3,5 0

B.P.UCI‰

0 ---- 3,52 2,4 ---- 1,1 12,2

C.ATB 38,5% 49% 30,5% 39,25 37,7% 32,2% 32%

S.TANCAT

83,3% 100% 97,7% 95,3% 94,2% 100% 92%

MARSA 27,9%   26,65 20,5%    23 17%

APORTACIONS I PUNTS FORTS DEL PROGRAMA EN ELS HOSPITALS DE REFERÈNCIA.

Disposa de Resultats en diferents objectius de vigilància. Amb un període de temps relativament curt després de la creació del grup.

S’ha creat un sistema de vigilància d’IN unificat amb un grup de professionals  de referència. Es constaten diferents visions sobre el tema de la infecció nosocomial (clínic, epidemiològic o microbiològic.)

H o s p i t a l   d e   T o r t o s aV e r g e   d e   l a   C i n t a

Punts de millora. Dificultats

Compromís amb la continuitat del programa. S’han assumit tasques noves (increment de la càrrega de treball)

Hem de continuar explicant el que fem i per què ho fem? (cultura de les aliances).Resitències a l’avaluació, no es veuen els beneficis sinó més recursos per controlar.

Hem definit el QUÈ fem, però queden punts per unificar, COM ho fem (es fa la vigilància post-alta i com es fa?. Utilitzem tots correctament els criteris d’infecció?

PROGRAMAS BÁSICOS DE PREVENCIÓN Y CONTROL

• LIMPIEZA, DESINFECCIÓN Y ESTERILIZACIÓN DEL MATERIAL SANITARIO

•PROFILAXIS ANTIBIÓTICA PREOPERATORIA

•RECOMENDACIONES PARA LA INSERCIÓN Y MANEJO DE CATÉTERES URINARIOS Y VASCULARES

•RECOMENDACIONES DE AISLAMIENTO

•RESISTENCIAS A LOS ANTIBIÓTICOS Y UTILIZACIÓN ADECUADA DE LOS MISMOS EN LOS HOSPITALES

• CONTROL DE INFECCIONES EN EL PERSONAL SANITARIO

Integració dels equips. (grup multidisciplinar).

les activitats del grup s’han de basar en els principis

Benefici a totes les parts

justícia

joc net

integritat i confiança

Capacitat de resoldre problemes treball ben fet i eficientment