RESUM DELS

CAPÍTOLS XI, XII, XIII ,

XIV, XVI

Remei Baldó Asensi

CAPÍTOL XI: LA CONQUESTA DE GRÈCIACAPÍTOL XI: LA CONQUESTA DE GRÈCIA

“Grècia conquistada va conquistar el bàrbar vencedor i va introduir les arts en l’agreste Laci”, Horaci, Epístoles

Entre la 2a i la 3a guerra púnica ( s. III- II a. C) Roma va mantindre diverses guerres contra Grècia (guerres macedòniques), que acabà incorporada a l’imperi romà com una província (Macedònia).

Situació de la península grega: per una part el regne de Macedònia, a càrrec de Filip V i per altra les polis gregues barallades entre elles. Les polis s’agrupaven en dos lligues, l’Etòlia i l’Aquea per fer front a Macedònia.

1a guerra macedònica: Filip V s’alià amb els cartaginesos, després de la victòria d’Aníbal a Canas i desembarcà en Itàlia. Una part de les ciutats gregues no li donà suport i hagué de retirar-se d’Itàlia per a pacificar els grecs que s’havien rebel·lat.

2a guerra macedònica: Filip atacà els regnes de Pèrgam i Rodes, que demanaren ajuda a Roma. Roma derrotà els macedonis en la batalla de Cinoscèfalos (197 a. C), però el general vencedor, admirador de la cultura guerra perdonà la vida a Filip V de Macedònia.

Tercera guerra macedònica: El fill de Filip V, Perseu, intentà unir totes les ciutats gregues contra Roma. El general Emilio Paulo va véncer els grecs en la batalla de Pidna (168 aC). Moltes ciutats macedònies foren destruïdes. Gran nombre d’ostatges, la majoria intel·lectuals.Més tard les polis gregues es reorganitzaren de nou contra Roma. Els romans derrotaren els grecs en l’istme de Corint. Grècia s’incorporà a l’imperi romà.

Corint

Ad libitum:Respecte dels grecs per la cultura i la llengua grega, sense deixar de promocionar la seua pròpia.•Els mestres grecs eren molt valorats a Roma.El llatí era la llengua de cultura en tota Europa fins al s. XVIII. Ara eixe lloc l’ha ocupat l’anglés. Durant un temps s’iintentà que el buit del llatí l’omplira l’esperanto.

Recuperació econòmica de Cartago després de la segona guerra púnica. Cató el Vell, un polític romà de l’època, no parava de repetir que Cartago havia de ser destruïda, si es volia la prosperitat i l’hegemonia de Roma.

El pretext es va produir quan el rei númida Masinisa li usurpava territoris a Cartago, aprofitant-se’n de la seua bona relació amb Roma i del fet que Cartago havia signat un tractat de pau amb els romans. Cartago, finalment, va respondre a la provocació de Masinisa i els romans van intervenir.

El setge dels romans sobre Cartago s’acabà l’any 148 a.C. amb el general romà Escipió Emilià, nét adoptiu de l’Africà. Cartago va ser arrasada i convertida en una propietat de Roma. Àfrica fou una província romana. Després d’això els romans ja podien denominar “Mare Nostrum” al Mediterrani.

Ad libitum: Comparança entre el tractat de pau humiliant al qual van ser sotmesos els cartaginesos per part dels romans i el que volien imposar els aliats (EEUU, Gran Bretanya i Xina) al Japó en la Segona Guerra Mundial. Els japonesos no van suportar la humiliació i no signaren el tractat Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki (agost del 1945).

CAPÍTOL XII: DELENDA EST CARTAGO (Tercera guerra púnica)CAPÍTOL XII: DELENDA EST CARTAGO (Tercera guerra púnica)

TERCERA GUERRA PÚNICA

CAPÍTOL XIII: NUNC PLAUDITE OMNES (¡Ara aplaudiu tots!)CAPÍTOL XIII: NUNC PLAUDITE OMNES (¡Ara aplaudiu tots!)

La literatura romana té el seu esplendor nou segles després de la grega , la qual pren com a model.Teatre: Existía un teatre autòcton de caràcter popular i improvisat amb personatges molt tipificats mitjançant màscares ( atel·lanes), però el teatre que triomfà a Roma fou la comèdia d’imitació grega. El teatre era un gènere poètic i els autors més representatius PLAUTE I TERENCI.

PLAUTE TERENCI

Autor molt prolíficTeatre popular, molt exitósPersonatges molt plans i estereotipatsLlenguatge col·loquial i molt creatiu alhora.Molt de protagonisme dels esclausCorregeix els costums fent riure

Autor d’origen africà, portat com a esclau a Roma i adoptat per un senador que li donà el nom.Personatges amb més profunditat psicològica.Llenguatge més elegant.Menys exitós. De vegades teatre llegit.

La frase llatina la deia un esclau a l’orella de l’imperator o general vencedor enmig del desfile que commemorava la seua victòria en una campanya militar (ceremònia del triomf). La intenció era que el vencedor no es considerara un déu, sinó que tinguera sempre present en la consciència les seues limitacions com a ser humà.

Altres frases que tene un sentit semblant:-Cave ne cadas! (tin cura; no caigues)-Sic transit gloria mundi (cerimònia de coronació del Papa)

Interessos romans en Hispània, primer polítics i després econòmics:-cereals-cavalls-minerals: or, plata, ferro

Rebel·lions contra els romans en Hispània:-Viriat , cap dels Lusitans. -Numància, presa finalment després d’un setge terrible per Escipió Emilià, el mateix que va aniquilar Cartago. (133 aC)

CAPÍTOL XIV: RECORDA QUE ETS UN HOMECAPÍTOL XIV: RECORDA QUE ETS UN HOME

SETGE DE NUMÀNCIA

El concepte de cursus honorum apareix en l’època republicana (509-27 aC).Després de l’expulsió de Tarquini el Superb, la figura del rei és substituïda per dos cònsols. Els primers , segons la tradició, són Col·latí, marit de Lucrècia, i Brutus, amic de la família.A poc a poc aniran creant-se més càrrecs polítics o magistratures, que juntament amb la cambra del Senat, existent des dels temps de Ròmul, i les agrupacions dels ciutadans, constitueixen els tres pilars sobre els que descansa el govern d’aquest període. Podem parlar d’un sistema de govern més participatiu, però amb un caràcter marcadament oligàrquic, perquè tenen més representació i, per tant, més poder, les classes privilegiades (patricis i plebeus rics).Les magistratures s’ordenen de la més baixa (qüestor) a la més alta (cònsol) passant per una sèrie d’esgraons (edil, pretor) que marquen el procés d’ascens en la política. La magistratura de tribú de la plebs fou creada després d’una vaga dels plebeus a principi del període republicà, amb la intenció que un representant defensara els seus interessos i s’evitaren abusos. La seua figura es considerava inviolable i qualsevol atac a la seua persona es catalogava com un atemptat. Els tribuns estaven en importància entre els censors i els edils, però quedaven un poc a banda del cursus honorum, perquè només hi podien ser candidats els plebeus. Quan algun patrici volia desempenyar esta magistratura es feia adoptar per una família plebea.

CAPÍTOL XVI: CURSUS HONORUM (carrera política)CAPÍTOL XVI: CURSUS HONORUM (carrera política)

Les magistratures ordinàries eren: qüestors, tribuns de la plebs, edils, pretors, cònsols, censors.

Característiques: anualitat (excepte els censors), col·legialitat i responsabilitat. Els candidats a aquestos càrrecs es diuen així per la toga candida, que vestien durant la campanya electoral per poder ser reconeguts pels electors.

Dintre de les magistratures existia la diferenciació entre superiors o curuls(edil curul, pretor, cònsol i censor) i les inferiors o plebees( edil plebeu, tribu de la plebs, qüestor).Les superiors s’elegien en els comicis centuriats i les inferiors en els comicis tributs. En el cas dels tribuns de la plebs en l’assemblea dels plebeus o assemblea del poble (concilium plebis)

Abans d’emprendre la carrera política un ciutadà havia de servir deu anys en l’exèrcit, una vegada assolida la majoria d’edat (17 anys).

L’arribada a les magistratures superiors per part dels plebeus es va aconseguir després d’un llarg procés reivindicatiu al llarg del període republicà.

Les magistratures extraordinàries eren: el dictador i el seu ajudant, el mestre de cavalleria.

Cadira curul, on s’asseien els magistrats curuls (edils curuls, pretors, cònsols i els dictadors)

Lictors : funcionaris que feien d’escorta dels magistrats curuls, precedint-los pel carrer. Duien el manoll de vares o fasces amb la destral, com a símbol d’auctoritat (podien castigar). El número de lictors variava segons el tipus de magistrat al qual escortaven.

tribú de la plebs

edil curuledil plebeu

pretor

cònsol

qüestor

censor

ESGRAONS DEL CURSUS HONORUM

FUNCIONS DELS MAGISTRATS

Qüestors: eren en un principi secretaris dels cònsols i s’ocupaven de la recaptació d’impostos.

Edils: eren com els nostres regidors municipals. S’ocupaven de l’aprovisionament dels mercats, de la conservació dels aqüeductes, de la vigilància dels carrers, de l’organització de les festes i els espectacles públics…

Pretors: s’ocupaven dels tribunals de justícia.

Cònsols: van ser els substituts del rei, amb el màxim poder civil i militar. Podien convocar el Senat i les assemblees.

Censors: establien el cens dels ciutadans cada 5 anys i vetlaven pel compliment dels bons costums. Eren elegits entre els excònsols i era un càrrec més bé honorífic.

Dictador: era nomenat per un dels cònsols a partir d’una ordre del senat, en cas de fort perill intern o extern per a la república (invasió, atac, guerra..). Se li atorgava tot el poder civil i militar per poder resoldre el conflicte per 6 mesos com a màxim, temps que durava el seu càrrec. Transcorregut eixe temps o aconseguit l’objectiu, eixa persona havia de dimitir. Va ser un bon exemple Cincinat, durant la invasió dels volscos.Sil·la en el seu període de dictador (per la guerra civil contra Màrius) va cometre molts abusos i assassinats. Juli Cèsar es va fer nomenar dictador vitalici i això va contribuir al seu assassinat. Després d’ells, s’abolí la magistratura de dictador.

EL SENAT (SPQR)

Aquesta cambra es va crear ja en temps de la monarquia (Ròmul) com un Consell d’ancians o persones amb experiència que ajudaven al rei a l’hora de prendre decisions.El Senat pren força en temps de la república com una cambra permanent per contrarestar els canvis anuals de persones en les diferents magistratures.Estava format en esta època per uns 300 membres, tot i que el seu nombre va anar augmentant.El càrrec de senador era vitalici i s’elegien a partir de la llista que elaboraven els censors entre els exmagistrats superiors, quasi sempre persones de les classes socials més altes. Per tant era una cambra aristocràtica.Tenia competències de política exterior, d’administració de províncies, de control del culte oficial, de gestió de les finances estatals, de control dels magistrats, de control de les campanyes militars…

Els senadors escolten el discurs de Ciceró contra Catilina.

Hi havia senadors “de pata negra”, amb veu i vot, i senadors de segona categoria, amb vot, però sense veu. Portaven distintius diferents.

Toga praetexta i sandàlies púrpura, pròpies dels senadors d’origen patrici que havien ocupat alguna magistratura superior. (patres)

Túnica laticlavia que portaven baix de la toga els senadors d’origen plebeu, amb vot, però sense veu. (conscripti)