Llibre Festes Patronals Antella 2013

1

F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3

Antella

FesTers 2013

Antella

2

Sumari

EDITA: Festers Antella 2013.COL·LABORA: Ajuntament dÁntella i CILIM Associació Cultural dÁntella.PORTADA: Anna Noguera Escalera.FOTOGRAFIA: Jose Maria Merín Serrano i Yolanda Gorris Miquel.MAQUETACIÓ i IMPRESSIÓ: Blauverd.

3 -

4 -

6 -

8 -

10 -

12 -

14 -

16 -

18 -

27 -

34 -

35 -

37

52 -

Portadella

Santíssim Crist de lÁgonia

Salutació Alcaldessa

Salutació Sr. Cura

Salutació Festers 2013

Agraïment als nostres pares

Quan érem menuts

Actes per al poble

Damets i Festers

Programa dÁctes

Festers de fa 50 anys

Festers de fa 25 anys

Col.laboracions

Guia Comercial

3


Antella

FesTers 2013

Antella

4

SanTíssim CrisT

de lÁgonia

5


Antella

AL SANTÍSSIM CRIST DE L’AGONIA

Antella a tu et venera

amb orgull i grandesa

per ser el fill de Déu

que ens empara i encoratja

Qui no haja mirat la teua cara

murmurant una oració.

Qui no contempla les teues ferides

i s’ompli d’emoció

Al saber que per nosaltres

sofrires una gran passió

per a protegir al món

de tanta injustícia i traïció

En la creu està el teu cos

mort i crucificat

i tots els antellans aclamem

al nostre Santíssim Crist de l’Agonia

VISCA EL SANTÍSSIM CRIST DE L’AGONIA!

AL

SAN

TÍSS

IM C

RIS

T D

E L

ÁG

ON

IA

6

Alcaldessa dÁntella

Amparo Estarlich Martorell

7


Antella

Benvolgudes veïnes i veïns d’Antella, Com cada any per estes dates ens disposem a celebrar les nostres festes patronals. Com a alcaldessa em dirigisc per primera vegada a vostés des d’este llibre de festes, i ho faig amb la satisfacció d’exercir l’Alcaldia en la mesura que este càrrec és un servici al poble. I quin bon servici començar per les festes, perquè les festes patronals són uns actes del poble i per a totes i tots, per a totes les edats, tant per a jóvens com per a majors. Però a banda d’eixa satisfacció, encare el meu compromís des de la Casa del Poble amb la il·lusió de qui comença una responsabilitat com esta, però també, i sobretot, amb la confiança que dóna l’experiència d’haver sigut ja, durant 6 anys, regidora en el nostre consistori.Vull remarcar el que he dit anomenant la Casa del Poble, perquè l’Ajuntament és la casa i el lloc comú de tots els que compartim la residència i les vivències en este municipi, xicotet però amb un encant que ja el voldrien moltes poblacions més grans o amb més servicis. I d’eixe encant ens hem d’aprofitar per a viure a gust i en alegria i bona harmonia. Les festes són uns dies per a disfrutar, per a gaudir en companyia dels amics, de la família i dels que ens visiten. Antella és un espai ideal per a l’oci, el nostre Assut és un paratge com el millor que puga haver, sobretot en l’estiu, quan també celebrem les festes patronals. Les celebracions són actes en què es commemora alguna cosa que considerem d’importància, i n’hi ha de tota classe, però les festes locals són el retrobament d’un poble amb ell mateix, de manera lúdica, desinteressada i còmplice en unes manifestacions i en uns actes que són per a tots i totes, des dels espectacles que organitzen les festeres i els festers, fins a les processons, passant pels actes culturals, esportius i d’oci en general i, per descomptat, pels focs d’artifici.Enguany també tenim Comissió de Festes, un grup de xiques i xics que ens han preparat un variat i divertit programa fester, del qual tot el poble disfrutarà. Espere que cundisca l’exemple i tots els anys tinguem el grup de jóvens disposat a divertir el poble i divertir-se ells. Vull, des de la responsabilitat que em toca, i en nom de l’Ajuntament, felicitar les Festeres i Festers de 2013 d’Antella per la seua participació i pel treball que estan fent per tal que tinguem unes festes ben plaents. I vull, també, felicitar les mares i pares d’estos jóvens pel suport que han donat i donen a les seues filles i fills per a organitzar les festes.I acabe estes primeres paraules com a alcaldessa, des del llibre de festes, invitant el poble i visitants a participar dels actes preparats, a divertir-se, i a trobar-se com a veïnes i veïns en uns dies tan singulars i tan identificadors com són les nostres festes patronals del Crist de l’Agonia.

Amparo Estarlich MartorellAlcaldessa d’Antella

LÁlcaldessaSalutació de

8

ESGLÈSIA

Puríssima Concepció

9


Antella

Cura Párroco

Pedro Antonio García García

Ya se acerca el calor, nuestro pueblo comienza a llenarse. Los barracones ya se ven repletos: por las noches un bocadillo y a cenar. En la Azud de Antella ya hay bañistas. Se nota un am-biente veraniego. Los festeros van repartiendo el sobre para recibir un donativo.

Todo esto quiere decir que ya se acercan las fiestas de Antella, en honor al “Santo Cristo de la Agonía”, patrón de nuestro pueblo y por tanto modelo y guía espiritual del mismo. Os deseo las disfrutéis en felicidad, compartiéndolas con vuestros familiares, amigos y vecinos.

La vida de Jesucristo debe impulsarnos a fomentar la cultura del amor, como tantas veces, insiste el Papa, en los distintos ambientes en los que nos desenvolvemos: familia, trabajo, vecindad, ocio, etc.

En este año que nos encontramos el Papa Benedicto XVI convocó el año de la fe. Porque no debemos olvidar que el día de nuestro bautismo se nos regaló la Fé en Cristo y esta Fe nos lleva a la vida eterna. Siempre y cuando no apostatemos de ella y sigamos creyendo en Jesucristo.

También en este año ha ocurrido algo sorprendente en la Iglesia que no ocurría desde hacía muchos siglos: que un “Papa” dimi-tiera. En la Historia de la Iglesia han sido pocos los casos de dimisión del Pontífice. Uno de los más célebres fue el de Benedicto IX, elegido en 1.032. En 1.294 Pietro del Morrone, un anciano de 80 años, eremita benedictino fue elegido Papa el 5 de julio de 1.294, consagrado solemnemente el 29 de agosto del mismo año tomando el nombre de Celestino XII, el veneciano Angelo Correr, quien se retiró en 1.415, dos años antes de morir. La renuncia del Papa Benedicto XVI al pontificado de la Iglesia católica fue anunciada por él mismo el 11 de febrero de 2.013, y fue efectiva el 28 de febrero, a las 20:00 horas de Roma. El 13 de marzo, el argentino Jorge Mario Bergoglio es electo Sumo Pontífice adoptando el nombre de Francisco, primer papa latinoamericano de la historia.

Pero volvamos a nuestras fiestas. Os invito a todos a participar en ellas con espíritu alegre y solidario, acogiendo fraternalmente a cuantos puedan acercarse en estas fechas a nuestro pueblo. Ánimo Festeros que ya os queda poco. Espero que no decaigáis y os encontréis con la ayuda de todos, para poder llevarlas adelante; que vuestra fiesta sea la de todos y que cuando nos encontremos diviertiéndonos (pero con trellat) recordemos que a Jesús le gusta vernos felices. Que nuestro encuentro sea con Cristo resucitado.

Pido al Santo Cristo que interceda por todas las familias y vecinos de Antella. Que el Señor derrame su gracia y bendición sobre cada uno de nosotros en estas Fiestas Patronales y nos llene de su amor.

¡Felices Fiestas a todos!

Sr.Cura

10

FesTers

2013

11


Antella

SALUDA FESTERS

DEL 2013

Benvolguts veïns i veïnes del poble d’Antella, un any més han arribat les festes del nostre patró, el Santíssim Crist de l’Agonia, tan esperades per a tots.Aquest any nosaltres, un grup de joves, els quals molts ens consideren “xiquets”, ens hem encarregat d’organitzar les festes amb tota la il.lusió, esforç i dedicació possible.Ha sigut un any molt dur amb molts obstacles i inconvenients, però també amb mol-tes alegries i satisfaccions. Tot per a aconseguir les festes que es mereix aquest poble.Com no, ens han criticat molt, però com digueren uns festers anys enrere, “mai plou al gust de tots”. Per això hem fet allò que ens ha paregut correcte.No menys, hem d’agrair a tots els veïns i veïnes d’Antella, tota la col.laboració i ajuda que ens han proporcionat durant aquest any per a fer possible aquestes festes.Demanar per anticipat disculpes per les molèsties ocasiona-des a tots els veïns i veïnes, que a causa de les festes els puga alterar la seua vida quotidiana, i agrair-los la seua paciència i comprensió.I per a concloure, desitjar a tot el poble que disfruten al màxim les festes i que parti-cipen en totes les activitats que hem organitzat amb molta estima.

VISCA ANTELLA, LES FESTES I ELS FESTERS DEL 2013!!

12

Els nostres

Pares

13


Antella

AGRAïMENTPER A ELLS

Fem aquest escrit per a donar les gràcies per el recolzament dels pares, mares i familiars que sempre heu estat al nostre costat quant vos hem necessitat.Gràcies per la vostra col.laboració i presència en els esdeve-niments que hem realitzat per al poble.Per ser sincers amb nosaltres, en les vostres opinions tant si foren bones com males.Per transmetre’ns la vostra il.lusió i així ajudar-nos a seguir i superar-nos en el treball que hem realitzat.Per ser com sou, no canvieu la vostra forma de ser, ja que per a nosaltres sou un exemple a seguir i estem molt orgullosos i agraïts del pares i mares que tinguem.

AGRAÏM LA VOSTRA CONFIANÇA EN NOSALTRES.

14

Quan érem ... menuts ...

15


AntellaFesters i Festeres 2013

16

Actes per

al Poble

17


Antella

18

ZoeMesseguer Talens

AinohaFernandéz Giménez

DAMETS

AntellaFesTes2013

CristinaGarcía Martínez

19


Antella

Nerea Ortíz Noguera

Diego Navarro Giménez

Lara Pardo Mas

FESTERS

AntellaFesTes2013

20

AitanaCardona Noguera

AriannaAlbelda Baldoví

DAMETS

AntellaFesTes2013

CarlesMas Martorell

21


Antella

Miriam Noguera Peris

Javier Peris García

Carla Gaspar Mas

FESTERS

AntellaFesTes2013

22

LucíaPardo Gallart

MariaCatalà Noguera

DAMETS

AntellaFesTes2013

Hugo Pastor Morrió

23


Antella

Laura Piqueres Pascual

Carlos Alfonso Noguera

Leticia Morrió Sanchis

FESTERS

AntellaFesTes2013

24

MariaBojó Pascual

MartaBojó Ros

DAMETS

AntellaFesTes2013

LauraSoriano García

25


Antella

Cristina Benet Máñez

Marcos Lozano Esplugues

Andrea Bueno Pardo

FESTERS

AntellaFesTes2013

26

27


Antella

PROGRAMA

2013dÁCTES

28

Divendres 12 de Juliol20:00 h. Per anar calfant de cara a les festes començarem amb el Torneig de Futsal 24h d’Antella que tindrà lloc al Poliesportiu El Viver

Dissabte 13 de Juliol20:00 h. Final del torneig de Futsal 24h al Poliesportiu El Viver

22:30 h. Ha arribat l’hora d’ajun-tar-nos els nascuts el mateix any al Sopar de Quintos en el Poliesportiu El Viver

00:30 h. Què millor forma de rematar la nit que amb una Disco-mòbil al Po-liesportiu El Viver

Dissabte 20 de Juliol18:00 h. Un any més, es realitza el XXVI Triatló Antella organitzat pel C.E.C. Antella

00:00 h. Festa al Pub la Hiedra amb bons còctels i bona música

Diumenge 21 de Juliol23:00 h. Els més artistes del poble ens deleitaran amb un Playback a l’Audi-tori Municipal

Dijous 25 de Juliol22:00 h. Sopar de jubilats i pensionis-tes al carrer 9 d’Octubre, amenitzat pel Duo Melodie

Divendres 26 de Juliol21:30 h. Recollida de Festers i Fes-teres amb pasacarrer a càrrec de la Societat Protectora Musical dÁntella per a dur-nos fins la nostra presenta-ció

22:30 h. Ha arribat l’hora de la Gran Presentació dels Festers i Festeres d’Antella 2013 a la Plaça del Rei

01:00 h. Al finalitzar-la, obrirem les festes amb el vals inaugural en la Ma-cro Disco-mòbil amb festa de neu i gogos davant de les 3 fonts

Dissabte 27 de Juliol18:00 h. XVII Volta a Peu Antella or-ganitzada per lÁjuntament dÁntella amb la col.laboració del C.E.C. Antella

00:00 h. Baixada del Santíssim Crist de l’Agonia amb torxes acompanyada pel grup de tabal i dolçaina Dos Quin-zets, subvencionat per la Diputació de València a través del programa SARC i l’Ajuntament d’Antella.

01:00 h. En acabar, Disco-mòbil al Po-liesportiu El viver

29


AntellaDiumenge 28 de Juliol18:00 h. Exhibició de raspall al carrer 9 d’Octubre per l’Escola Municipal de Gavarda de Pilota Valenciana i pel Club de Pilota Valenciana de Gavarda

20:00 h. Novenari al Santíssim Crist de l’Agonia

22:30 h. I per a disfrutar de bona mú-sica, el Concert oferit per la Socie-tat Protectora Musical d’Antella a la Plaça del Rei

00:30 h. Després continuarem amb la Festa al Barracó L’Assut amb regals, la millor música de mà de deejays va-lencians, copes a preu immillorable i alguna sorpresa més

Dilluns 29 de Juliol

10:30 h. Taller de Jocs tradicionals per al divertiment dels xiquets del po-ble, als jardins de l’Assut

18:00 h. Torneig de Truc al Barracó L’Assut

18:30 h. Si vols escoltar un bon Conta contes, no et pots perdre els Contes màgics de l’orient llunyà, subvencio-nat per la Diputació de València a tra-vés del programa SARC i l’Ajuntament d’Antella


22:00 h. Amb el teu entrepà, vine a dis-frutar del Gran Sopar de Germanor a la Plaça Major, amenitzat pel Duo Vér-tice

Dimarts 30 de Juliol09:00 h. Segona Baixada de troncs pel riu Xúquer. No et pergues l’espec-tacle i participa!

11:00 h. Es hora de ser enginyós! Construeix la teua pròpia embarcació i participa en la Baixada del riu amb barques caseres des de l’Assut de Car-caixent fins l’Assut d’Antella

18:00 h. Demostra que eres el millor, Campionat de Playstation a l’Auditori Municipal

19:00 h. Torneig de Poker al Barracó al Fresc


00:00 h. Si al foc no li tens por, ja saps que al Correfocs molt bé teu passaràs recorrent tot el poble

30

Dimecres 31 de Juliol11:00 h. Per eixir a la processó al Ta-ller de farolets de meló a la Plaça de les Malves hauràs de vindre per a així poder preparar-te’l

18:00 h. Competició de cotxes bojos. Confecciona el teu monoplaça per a que puga girar i frenar, i si eres valent, un suculent premi podràs guanyar!!


22:30 h. Es hora d’ensenyar els faro-lets que hem preparat aquest matí a la Processó Cívica, amenitzada per la Colla de dolçainers i tabaleters del Camp de Túria, subvencionat per la Diputació de València a través del pro-grama SARC i l’Ajuntament d’Antella.

23:30 h. Disfruta en la Plaça Major de les Titelles amb l’obreta de teatre Las aventuras del pirata corazón de lata, subvencionat per la Diputació de Va-lència a través del programa SARC i l’Ajuntament d’Antella.

00:30 h. I per a seguir la nit, Festa al Barracó Al Fresc amb regals, Gintò-nics Premium i molt bona música

Dijous 1 d’Agost11:00h – 14:00 h. Aquest any es tor-narà a fer el Parc Aquàtic però amb una novetat, no serà sols per a menuts sinó que tots podrem disfrutar-lo, així que vine a refrescar-te i a passar-ho bé, t’esperem davant de les 3 fonts

17:00 h – 19:00 h. Seguim amb el Parc Aquàtic per a gaudir-lo fins l’últim moment


22:30 h. Aquest any tindrà lloc el Pri-mer Sopar de “Cuadrilles” al Polies-portiu El Viver, dus-te el sopar que nosaltres posarem la picaeta

01:00 h. També, hem organitzat el primer Cara a Cara d’Orquestres en Antella, composat per l’Orquestra Freedom vs l’Orquestra Sioux al Po-liesportiu El Viver, no t’ho penses i vine!

31


AntellaDivendres 2 d’Agost13:30 h. Demostra’ns les teues capa-citats per a cuinar amb al Concurs de cassoles d’arròs al forn i de coca de pimentó i tomaca a la Plaça del Rei

18:00 h. Per a seguir la tradició, hem preparat una nova edició d’Aquatina així que prepareu-se per a acabar mu-llats


00:00 h. Prepareu-se per a disfrutar de la Gran Retreta de disfresses i del Concurs de Carrosses que començarà en la Plaça Major

01:00 h. I disfressats anirem a la Ma-cro-Piràmide amb Festa de l’Espuma que es realitzarà al Poliesportiu El Vi-ver

Dissabte 3 d’Agost10:30 h. Com que hem pensat en tots, ara toca disfrutar als més majors amb un Taller per a la tercera edat que tin-drà lloc al carrer 9 d’Octubre


20:30 h. Un any més, no podia faltar la tradició del Concurs de paelles al Jardí de l’Assut

01:00 h. I continuem la festa amb la Orquestra La Óxido i lÉntrega de premis al carrer 8 d’Octubre

Diumenge 4 d’Agost07:00 h. Per a que no falteu a l’esmor-zar ,quin altre remei que fer la prime-ra Despertà d’aquestes festes

09:30 h. Si vols agarrar el dia de cara, vine a lÉsmorzar popular en el carrer 9 d’Octubre

18:30 h. Agafa bolses i prepara’t per arreplegar tot tipus de joguets, llepo-lies i moltes més coses en la Cavalca-da i al finalitzar, per als que no han tingut prou, la Carrera del pernil els espera en la Plaça Major


23:00 h. Si vols gaudir d’un bon es-pectacle, hauràs d’acudir als Varietets al carrer 8 d’Octubre

32

Dilluns 5 d’Agost07:00 h. Per a no perdre la bona cos-tum d’alçar-se matí, tornem amb la Despertà per tot el poble

19:30h. Presentació del llibre de poe-mes dÁbel Dávila Sabina “La Flor Ex-traviada” Ed. Germania. Hi haura tast de poesia, coques i vi a la Sala dáctes de lÁjuntament dÁntella


21:00 h. Ofrena Floral al Santíssim Crist de l’Agonia amenitzada pel grup de tabal i dolçaina Dos Quinzets, sub-vencionat per la Diputació de València a través del programa SARC i l’Ajunta-ment d’Antella

00:00 h. Albaes protagonitzades per Pep Gimeno “Botifarra”, Lola i Àngel dedicades als Festers i Festeres d’An-tella 2013, subvencionat per la Dipu-tació de València a través del progra-ma SARC i l’Ajuntament d’Antella

Dimarts 6 d’Agost07:00 h. Hui més que mai toca obrir els ulls matinet. Farem Despertà per a que disfruteu al màxim l’últim dia de les festes

11:00 h. Comencem els actes amb la Recollida de les Festeres per part dels xics fins l’església acompanyats per la Societat Protectora Musical dÁntella

12:00 h. Missa Major al Santíssim Crist de l’Agonia

14:00 h. Al finalitzar, hi haurà una Mascletà a la baixada de l’Assut

20:00 h. La vesprada començarà amb la Recollida dels Festers per part de les xiques fins la Plaça Major acompa-nyats per la Societat Protectora Musi-cal dÁntella

20:30 h. Cercavila de Gegants i Ca-buts subvencionada per la Diputació de València a través del programa SARC i l’Ajuntament d’Antella

21:00 h. Processó al Santíssim Crist de l’Agonia i en finalitzar, Castell de Focs d’Artifici oferit per la pirotècnia Olegario Pardo, al Pàrking de l’entra-da del poble

*Els Festers i Festeres de 2013 es reserven el dret de modificar o anul·lar qualsevol activitat del programa d’actes. Moltes Gràcies!

33


Antella

34

Mª Consuelo Sotos

Lolín Rovira

Carmen Cháfer

Mª Ángeles Pérez

Teresa Vidal

Mª Teresa Lozano

Adolfina Roca

Nieves Sarrión

Don Alfonso Pérez

Antonio Sotos

Antonio Vidal

Bernavé Noguera

Florencio Sarrión

Pepe Noguera

Eliseo Noguera

Antonio Bojó

Manuel Cháfer

de Fa 50 anysFesTers

35


Antella

Maite Mas Lozano

Maria del Mar Peris Roca

Ruth Alventosa Vila

Olivia Alventosa Vila

Mª Ángeles Pardo García

Mª Carmen Pardo García

Mª Teresa Barberá Giménez

Maite Estarlich Martínez

Pepe Martínez Mateu

Jose Sales Escribano

Victor Marín Retamino

Mariano Pascual Pardo

Olegario Pardo García

Bernardo Martínez Mateu

de Fa 50 anysde Fa 25 anysFesTers

36

37

Col.laboracions2013

A la vora del riu, no faces niu, ni a l´hivern, ni a léstiu

NOTES PER AL CONEIXEMENT DE LES RIUADES DEL XÚQUER AL SEGLE XIXLA RIUADA DE 1897-1898

Als pobles riberencs del Xúquer, la documentació sobre les revingudes del riu, depenent de la major o menor cura en la seua conservació, destruïda a vegades per les pròpies inundacions, hi ha una rica font dínformació sobre el tema que tractem en este treball.

Mitjançant les paraules escrites en este article volem fer el recordatori de dues dáquelles revingudes del segle XIX: la riuada del mes de novembre de 1897, seguida molt de prop en el temps per la revinguda del mes de ge-ner de 1898, on els ajuntaments, en aquells en que s´ha conservat, elaboraren una sèrie de documents (actes de les reunions) per tal de donar a conèixer a les autoritats del moment les conseqüències, les demandes dáuxili i les mesures adoptades per a la pal.liació dels danys provocats per aquelles dues revingudes finiseculars del Xúquer.

ANTELLA 1860-1900. DEMOGRAFIA I ECONOMIA.

Del període comprés entre la riuada de Sant Carles (1864) i la de novembre de 1897 i gener de 1898, que com-prén quasi tota la segona meitat del segle XIX tenim abundant informació sobre la demografia i léconomia valenciana en general i dÁntella, en particular.El 1859 es signà entre els emfiteutes i el comte de Ròtova, léscriptura de redempció de la baronía/senyoriu dÁntella, amb la qual cosa es va posar fi al procés de senyorialització iniciat al segle XIII, amb la constitució del senyoriu (baronia a partir del segle XVI) dÁntella.Respecte al nombre d´habitants dÁntella, tenim els censos oficials de població de 1860, amb una població de 1050 habitants; el de 1897 amb 1323 i el de 1900 amb 1421 habitants.També el cens de 1860, ens diu que hi havia cent deu jornalers a Antella.

Léconomia és de caràcter agrícola, lárròs és la producció fonamental, tant del terme com de la comarca, con-reu que substituí progressivament la morera. En estos moments el terme dÁntella té les produccions següents per nombre de fanecades: 634,2 fanecades dárròs; 412,5 d´horta; 648 de garroferes i 1.084,25 fanecades dedicades al conreu de la vinya (estes dues últimes al secà). Les produccions d´horta són: el blat, la dacsa, hortalisses, cacau, aquest últim séstén des dÁntella fins a Cullera) i l´ alfals (per menjar el bestiar). Respecte a la morera consta a la Memòria1 que “es una especie de rey destronado; es el verdadero árbol caído”.(...) “...un grosero tejido formado por la paja de arroz le ha servido de mortaja”.2

1 Memoria sobre la inundación del Júcar en 1864...2 Memoria sobre.....

38

El Xúquer, des de la Creueta dÁntella, iniciant el seu camí per la Ribera.

LA CRÒNICA DE LA RIUADA: LA JUNTA LOCAL DE SOCORS, 1897-1898

El Butlletí Oficial de la província de València3 publicava en el número 275 del dia 17 de novembre de 1897, les mesures que havien de prendre els pobles afectats per les inundacions del Xúquer del 5 de novembre a fi de fer front a una nova catàstrofe dels rius valencians, ja que el Túria també s´havia desbordat com recordava la circular publicada al BOP del dia 17 de novembre. Inundacions degudes a un nou episodi de pluges torrencials de la tardor, escampades per tot el litoral mediterràni que ara coneguem com a un episodi de “gota freda”.4

Davant désta catàstrofe les autoritats provincials adoptaren les següents mesures:

1. La constitució als pobles afectats per les inundacions de juntes locals de socors amb lóbjectiu de recollir recursos i atendre les primeres necessitats dels damnificats a les seues respectives localitats.2. Que els alcaldes dels pobles s’interesaren a iniciar subscripcions en metàl.lic als seus pobles a fi de socórrer el conjunt de les poblacions riberenques damnificades per la riuada del Xúquer.3. Que les quantitats recaptades per les autoritats provincials, civils, eclesiàstiques i militars foren distribuïdes entre els pobles afectats dácord amb les seues necessitats, segons els danys ocasionats.Les juntes locals estaven formades per lálcalde, el rector de la parròquia, el Jutge municipal, el metge titular, de representants dels majors contribuents de la localitat i aquelles persones que ateses les seues aptituds i sen-timents caritatius, els alcaldes respectius consideraren convenients.La junta local de socors havia díniciar de seguida (segons la circular guvernativa) una subscripció entre el veïnat amb la finalitat de socorrer les primeres necessitats dels damnificats, la qual advertia seriosament als alcaldes perqué iniciaren entre els seus administrats subscripcions de diners, havent de donar-li comptes de la recaptació al governador civil de la província.

3 B.O. de la Província de València de 17-11-18974 Fenòmen meteorològic típic de la tardor en el context del clima mediterràni.

39

40

La casa de les comportes de la SRX, construïda a principis del segle XIX i, destruïdaper la pantanada de 1982.

A Antella, la Junta fou creada per lÁlcalde, el dia 19 de novembre de 1897, amb citació verbal, tant als components de lájuntament dáquell moment (1897) com a aquelles persones que segons la circular del go-vern civil havien déstar presents en la Junta.

La Junta dÁntella estava composta per:

Vicente Frigols Crespi………. Alcalde.VOCALSAlejo Tamarit Puchades………. Rector de la parròquiaFrancisco Sala Torres…………. Jutge municipalRicardo Mariana Albiol………… Metge titularModesto Bruguet Fayos………… Professor veterinariFrancisco Catalá Aparici………... Practicant de cirurgiaAntonio Inglés Vidal……………. Síndic de lÁjuntamentLeopoldo Ortiz Sanchis………… RegidorFrancisco Ortiz …………………. Primer ContribuentAntonio Vidal Fernández………. Regidor i major contribuentIgnacio Inglés Vidal…………….. ExJutge municipal i propietariSalvador Esparza Ferrant……….. Propietari i exalcalde.SECRETARIMiguel Cabello Pérez…………… Secretari de lÁjuntament

En la primera acta de la Junta, els components convocats per lÁlcalde acceptaren el nomenament: “sin diver-gencia alguna para el cargo de vocales de una Junta de tan altos fines”. La Junta la presidiria lálcalde. A la mateixa reunió de constitució de la Junta es va acordar també que els seus membres es dividiren en grups de tres/quatre persones per tal de “ recorrer los campos inundados” i veure els efectes i danys de la inundació del Xúquer, investigar la situació de “la clase proletaria “ i reunir dades sobre léstat de la zona inundada. Acordant reunir-se una vegada feta la inspecció dels danys, el día 20 de novembre, a les deu del matí, a la sala capitular de lÁjuntament.

El dia 20 de novembre, tal com sácordà en la primera reunió, sájuntaren els membres de la Junta i “habién-dose discutido amplia y satisfactoriamente el asunto, la exposición de los hechos en concreto fue la siguiente:


Antella1.-Que han sido inundados por el rio Júcar del presente mes de noviembre los campos ribereños en las par-tidas ISLETA, ORO, HABANA, AZUD, ISLAS DEL AZUD, ORTETA, ISLAS y otras de menor importancia.

2.-Que el río ha dejado cubiertos de arena, grava e inmundicias gran número de hanegadas que en el corto espacio de tiempo en que se ha practicado el recorrido y visura no se puede apreciar las reales dimensiones de la catástrofe.

3.- Que ha de costar gastos de consideración el volver los campos a su antiguo estado.

4.- Que a consecuencia de la pasada sequía y de los microorganismos que han atacado los frutos , se ha per-dido en una mitad la cosecha del arroz, principal riqueza de esta comarca, pudrir por completo la del maíz, y la de habichuela está perdiéndose y sólo queda en mal estado la de la naranja general de los árboles a causa de los fuertes vientos que reinan.

5.- Que el estado de los pe-queños propietarios es de-plorable pues sin cosecha no pueden pagar los abonos, arrendamientos ni hacer la monda y limpieza de sus campos, repercutiendo este malestar en el proletario que muere de hambre por falta de jornales

6.-Que no se pueden hacer cuestaciones del bolsillo particular de estos vecinos por estar abocados a una ruina. Yque hay necesidad de alle-gar recursos para mitigar la crisis jornalera, ni que

sea posible formar lista de inscripción para socorrer a otros pueblos damnificados pues que hay que atender una preferencia a la localidad .

Davant de léxposició dels fets la Junta acordà dénviar al governador civil una sèrie de propostes que podem resumir així:

- Atendre amb fons destinats a les calamitats públiques els atorgats pel govern central per a estos casos, davant la magnitud de la catàstrofe,” para remediar a este municipio en tan crítica situación en que se encuentra”- Que dels recursos municipals, poquets, sátenga en primer lloc als jornalers més necessitats “para conjurar el mal del hambre del jornalero” - Que els particulars damnificats (o siga, els posseïdors de terra) puguen atendre els seus bracers “con adelantos pecuniarios y en especie y darles trabajo” i la formació de llistes amb la relació dels danys fets a les propietats. També sáprovava reunir-se una altra vegada per al proper 27 de desembre de 1897 per tal de veure i aprovar les llistes de danys i greuges dels damnificats dÁntella. Reunida la junta, sáprovà la relació de danys i es convocà la següent reunió per al 15 de gener de 1898.

Dos dies abans de la reunió, el día 13 el Xúquer es desbordà novament i en eixa reunió lÁlcalde manifestà que “…la terrible inundación de trece del presente mes en el que se ha desbordado de nuevo el río Júcar, desbas-tando esta comarca, arrastrando en su corriente

41

hanegadas enteras de huerta y naranjos que han desaparecido, inun-dando todo el azud, lle-gando las aguas hasta las casas, cual no se ha co-nocido otra avenida igual que la del año 18645 de triste recordación, ha venido a hundir en la miseria familias enteras de pequeños propietarios que antes disfrutaban de bienestar relativo, y de-sarrollándose ya de un modo inevitable y cruel el hambre en la clase prole-taria que está pereciendo

y dejando los pocos campos ribereños que han podido salvarse ni ser arrastrados, cubiertos de grava, made-ras, troncos, inmundicia y efectos diversos, pero no teniendo que lamentar desgracia alguna personal, gracias a que las autoridades, los individuos de la Junta y los vecinos han rivalizado en acudir a los puntos de más peligro evitando una catástrofe”.

De la lectura de la quarta sessió es desprén de les paraules de lÁlcalde el dramatisme del moment: :“la Junta oyó con profundo sentimiento el relato de lo expuesto por el Sr. Presidente, relato pálido ante la realidad que sus individuos habían presenciado, y en vista del triste cuadro bosquejado y la imposibilidad de en estas cir-cunstancias en que se carece de metálico pues que la clase media se halla sin recursos y la carencia de fondos del municipio, acuerda por unanimidad tomar las siguientes medidas:

- Que lájuntament arbitre recursos, autoritzats pel regidor síndic, mitjançant la previsió en metàl.lic als més necesitats

5La azud de la Acequia Real se cree que desapareció a las 11 de la noche del 4. Los daños experimentados en Antella a consecuencia

de la inundación son de importancia. Las huertas que constituían una ancha faja en la orilla izquierda del rio, partida que se creía una de las más seguras de la Ribera, fueron destruidas por completo. Los arrozales quedaron cubiertos de arena y piedra. La Acequia particular fue rota en varios puntos. El arbolado sufrió perjuicios de consideración, siendo arrastrado considerable número de more-ras y algarrobos. Se perdieron las siembras de cereales y otras plantas. Algunos vituperaron a los encargados del canal, suponiendo que habían dejado levantadas las compuertas: no es exacto; todo estaba cerrado. Las huertas de la partida de la azud estaban llenas de escombros de la presa. Las piedras de sus obras superiores, que tienen un volumen de 0,4 metros cúbicos, fueron depositadas a 400 metros de su sitio. La distribución del cascajo y arenas en las huertas de Antella, parecía caprichosa, debido a las alteraciones que experimentaron las corrientes por las sucesivas crecidas y remansos. La corriente del Júcar, detenida hasta cierto punto y formando remanso por el Sellent, en la partida del Pla, produjo grandes depósitos de arena. Las tierras arrozales presentaban el aspecto de un vasto arenal. Las pérdidas se hacen subir a 1.368.698 rs., sin incluir los desperfectos causados en la presa de la Acequia Real. La rehabilitación de ésta fue presupuestada 2 2861000 rs.(La reconstrucció de la sèquia particular dÁntella va ascendir segons el pressupost que ha aplegat als rostres díes de: 289.080 Reales deVellón. Açò donaría lloc a que davant la impossibilitat de fer el pagament de les obres pel poble dÁntella, la sequieta particular pasara al control de la Sèquia Reial del Xúquer després de la desfeta de 1864)..

La partida de los arrozales de Antella desapareció bajo una gruesa capa de arena que mide unos 2,50 metros de profundidad. Caminos, sendas, márgenes, acequias, brazales y linderos, todo fue sepultado y convertido en una extensa playa. En la superfície quedaron tan sólo señaladas las ligeras ondas que van dejando las olas en la arena más fina a medida que las aguas se retiran. A los pocos días de la inundación, á pesar del espesor de la capa de arena, empezaron a aparecer estrechas grietas que llevaban la dirección de los márgenes de los campos y de los regueros o brazales.5

42


Antella- Que els components de la junta, posen diners de la seua butxaca i en espècie per als jornalers de majors necesitats, dácord amb les disponibilitats de cadascú dels membres de la junta.- Pregons pel poble perque els interessats puguen fer les declaracions dels danys de la riuada, en les mateixes condicions que ho feren en la riuada de novembre. - Formació dúna comissió dins de la Junta per anar a València i presentar personalment estes decla-racions davant del governador civil per a “exponerle la triste situación de este vecindario, (…) y de la situación del estado precario de la clase proletaria”

Els comissionats foren: lálcalde, Vicente Frigols Crespi, Leopoldo Ortiz y Antonio Fernández acompanyats pel secretari de lájuntament, Miguel CabelloPérez.

En la sessió del 22 de gener de 1898, es manifesta que la comissió havia anat a València i que li havia exposat al governador civil de la província léstat del municipi, les destrosses ocasionades per la recent revinguda del Xú-quer, i que li feren raonament de la “precaria situación de la clase jornalera que materialmente se encuentra pereciendo de hambre y sin recursos, este vecindario ni (el) municipio con que aliviar su suerte y solicitando de dicha Superior Autoridad en nombre de esta Junta local y Ayuntamiento socorros en metálico para atender con toda urgencia a las más perentorias necesidades de la localidad”

La pantanada de 1982. El Xúquer des de la carretera de léstret i entrant a les primeres cases del poble.

El governador va atendre les peticions de la comissió i aportà un “cheque de mil quinientas pesetas”, que li corresponien al poble dÁntella de la Junta Províncial dÁutoritats, per la riuada de novembre de 1897. Esta quantitat era part de les 300.000 pessetes, designades pel govern central per a la província de València (les 300.000 pessetes eren el total corresponent a les inundacions de novembre de 1897 i gener de 1898). La quan-titat esmentada de 1.500 pessetes estava prevista fonamentalment per donar treball als jornalers “en la forma que sea más conveniente”(…) para conjurar la crisis proletaria” Esta quantitat s´havia de justificar en el terme improrrogable dún mes.

La Junta, després dúna reunió sobre el tema, va disposar que estes 1.500 pessetes, sínvertiren en jornals per a la “clase proletaria (…) conceptuando que por el municipio carece de fondos para atender a la recomposición de caminos, ya de suyo inservibles”. De la lectura de les actes es desprén que el poble, després de la segona revinguda del Xúquer es va quedar incomunicat amb Alberic: “Único punto de salida a los productos de la localidad”. Dáixò es desprén que la carretera amb Gavarda va quedar totalment malmesa.

En definitiva, es va acordar,en la reunió de la Junta del día 22 de gener de 1898 invertir estes 1.500 pessetes en donar jornals “para la clase proletaria”per a la reconstrucció del camí veïnal que “une este pueblo con Alberi-que, pasando por Gabarda y muriendo en la carretera Real de Madrid que la comunica con dicha Alberique” Esta reconstrucció havía de limitar-se al tram de camí comprés entre el poble dÁntella i el molló de Gavarda i des déste molló al pont déntrada a Gavarda, amb la condició que en este tram tant sols havien díntervindre els jornalers dÁntella. Com a Gavarda li enviaren 500 pessetes i a Alberic, 5.000 pessetes, la junta dÁntella també aprovà que “se estimule e incite a las Juntas de Gabarda y Alberique para que recompongan asimismo

43

el trozo de carretera de sus términos continuación de la de Antella, con objeto de dejar expedita esta única vía de comunicación” En la mateixa reunió es va decidir que les 1.500 pessetes de lájuda governamental es posaren a disposició de lÁjuntament i que este organitzara la recomposició del camí entre Antella i Gavarda: “que se invertirán precisamente en jornales, si posible fuera prescindir de materiales, nombrando una comi-sión de la Junta como fiscalizadores de que este acuerdo se cumpla para que en reunión del Ayuntamiento lleven a cabo este servicio y formen la cuenta de gastos correspondientes”

L’última reunió de la junta de socors es va celebrar el dia 12 de febrer de 1898, en la qual es va donar compte que la reconstrucció del camí entre Antella i Gavarda estava feta (en total, la reconstrucció del camí es va fer en uns 20 dies, calculant les dates entre les dues reunions de la junta del 20 de gener de 1897 i de la del 12 de febrer de 1898), amb la inversió de les 1.500 pessetes de la junta provincial dáutoritats, constituïda per les inundacions dáquells anys. La junta, amb lájuntament, certificà que els diners havien estat invertits en la reconstrucció del camí i aprovà léstat dels comptes.

El 16 de febrer de 1898, lálcaldia envià al govern civil la relació detallada de les despeses a què hem fet referència i les certificacions pertinents de les actes de constitució i funcionament de la Junta Local de SocorsdÁntella. Amb eixa data es donava per finalitzada la Junta Local de Socors.

RESUM

Amb este treball per al llibre de festes dágost de 2013, he volgut fer conèixer una aproximació a les riuades del Xúquer del segle XIX, dels anys 1897 i 1898.

Aprofite per recordar que el Xúquer, el gran riu valencià, és portador de riquessa tal com ens recorda la frase d´Heròdot sobre el Nil: “Egipte és un do del Nil”, així mateix, nosaltres, gent de la Ribera, podríem dir que “la Ribera és un do del Xúquer”.

Les actes conservades de la junta de socors dÁntella ens han mostrat, d’una banda, una descripció dels efectes de la revinguda, i per l’altra les mesures preses per la pal.liació dels danys materials sobre léconomia del poble i els seus efectes sobre els jornalers dáquells temps, ja que una de les preocupacions fonamentals de la junta va ser pal.liar la sort dúns homes i les seues famílies que ha-vien vist com es quedaven sense treball i sense recursos, amb la por a la fam, tal com moltes vegades séxpressa en les esmentades actes.

Trobem que els ajuntaments sense recursos no podien fer front a les despeses ocasionades per les revingudes del Xúquer, agreujat pels efectes, encara, de la gran riuada de 1864, la coneguda com de Sant Carles. Léscassetat dels recursos públics estatals, que deixava els damnificats a la seua sort. Per exemple, les mesures que la comissió de 1864 demava al govern pel remei o pal.liació dels danys de la revinguda d’aquell any, com ara la repoblació de les vessants del riu, no es portaren a cap (enca-ra hui en dia estan per fer): “Se poblarán de monte los terrenos de la cuenca hidrológica del Júcar dentro de la provincia de Valencia susceptibles de arbolado é impropios para el cultivo agrario permanente”. Línforme de la comissió finalitzava amb la següent expressió, dirigida al Ministre de Foment del govern dÍsabel II: “Si la Administración no dicta providencia alguna sobre este impor-tante asunto, si el país sigue como hasta aquí indefenso a merced de las lluvias torrenciales y de las consiguientes avenidas, la Ribera del Júcar será sin tardar una de las comarcas de España más desgraciadas y dignas de compasión” datada a Madrid, el 26 de novembre de 1865.

44


AntellaEn 1897 i 1898 la comissió obtindria amb estes riuades la resposta als seus suggeriments.

Quadre resum de léstacionalitat de les principals revingudes documentades del riuXúquer.Segles XVIII, XIX i XX.

Tardor Hivern Primavera Estiu

35 6 3 0

Alejandro Conejero NogueraAntella, Maig de 2013.

Bibliografia:

- BOSCH I JULIÁ,MIGUEL, Memoria sobre LA INUNDACION DEL JÚCAR. Madrid.Imprenta Nacio-nal.1866. Edició Facsimil de la Generalitat Valenciana.València, 4.11.2000

- ROSSELLÓ,V.M. Geografía del País Valencià. Diputació de València, València, 1995.

- ACTAS DE LA JUNTA LOCAL DE SOCORROS DE ANTELLA, constituida el 19 de noviembre de 1897, con motivo de la riada del Júcar, en los días 5 de noviembre de 1897 y 13 de enero de 1898.

45

QUATRE PERSONATGES A ANTELLA

Ara veurem el que van escriure quatre personatges que en diferents èpoques visitaren Antella.

Aquests personatges foren Antonio J. Cavanilles, Pascual Madoz, Eduardo Soler i Joan Fuster.

Antonio José Cavanilles Palop (València 1745 – Madrid 1804), doctor en teologia, sacerdot i professor de filosofia; però a la professió que més va dedicar fou a la botànica. Escrigué sobre Antella en la seua obra “Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y

frutos del Reino de Valencia. Va passar pel poble en el mes de juny de 1793, i digué:

“ …Antella està al peu d’un turó en les proximitats del Xúquer, té 186 veïns, i prop d’una llegua de terme, on hi ha muntanyes, planes i camps de reg. Bona porció d’estos es destina al cultiu de l’arròs, i els restants a les produccions d’horta. Hi ha boscos de moreres, dilatats camps de melons, pimentons i hortalisses: el secà produïx algun oli, i quantitat de vi i garroferes; en el terreny inculte creix molt d’espart, del qual es cullen 4.500 dotzenes de manolls. Els fruits són 4.600 lliures de seda, 2.700 arrobes de tota fruita, quasi 2.000 arroves de garrofers, 1.700 de pimentons, 3.0000 dotzenes de melons, 90 cafissos de dacsa, un poc menys entre els altres grans i llegums, i al voltant de 00 cafissos d’arròs”.

Referint-se a la Vall Farta:

“Per totes les bandes l’envolten alts turons, que a penes deixa entrar el vent, …la infecció que exhalen els arrossos, i l’embaràs que els vents troben per a renovar l’atmòsfera causarien nous danys si les poblacions estigueren mes elevades. En tots s’experimenten rebels terçanes, i per totes les bandes es percep una fétor insuportable”.

Pascual Madoz Ibáñez (Pamplona 1806 – Genova 1870), jurisconsulto, polític i escriptor, progressista i liberal; governador del Vall d’Aran i Madrid, diputat per Lleid i ministre dHisenda. No ens consta passara per Antella, però en la seua obra més important el “Diccionario Geográfico-Estadistico-

Histórico de España y sus posesiones en Ultramar”, de l’any 1849, al tom segon pàgina 349 diu:

“ANTELLA.- Situació i clima.- Es troba situada en l’esquerra del riu Xúquer, al peu meridional d’un turó dit la Creueta, que resguarda del vent del nord, lliure a la influència de tots els altres: el seu clima és bastant saludable, encara que per la humitat que s’exhala del riu i les emanacions mefítiques dels arrossars immediats, solen produir-se algunes febres intermitents de diverses espècies … formen el nucli

46


Antellade la vila 186 cases de regular alcària, algunes edificades amb gust, totes còmodes i distribuïdes en uns quants carrers estrets però nets i de bon pis“.Referint-se a la casa del Rei:

“…hi ha una escola de xiquets, on van de 30 a 40 per a aprendre a llegir, escriure i doctrina cristiana, l’ensenyança de la qual l’exercix un eclesiàstic dotat amb 2.250 quinzets anuals, pagat del producte de certes finques donades pel seu fundador el capellà mossén Patricio Arsis …”

Quan descriu el campanar de l’església ens conta:

“…però el més notable d’esta parròquia és la seua torre, d’una arquitectura quadrilàtera, construïda amb elegància, en la qual hi ha campanes i un rellotge, que a més de la seua màquina en té una altra per mitjà de la qual fa aguaitar en cada campanada que designa l’hora, i per una finestreta que mira a la plaça, un figurí o maniquí vestit grotescament i segons el capritx dels encarregats del rellotge. Per a proveïment del veïnat hi ha un pou cobert al mig de la plaça Major, molt curiosament conservat i d’excel·lent aigua, però les que més aprofiten els habitants són les del Xúquer, que les recapten en jerres dins de les cases, i en alguna d’estes també hi ha pous, l’aigua dels quals per la seua mala qualitat no s’utilitzen més que per a certs usos mecànics”.

Escriu també de l’antiga casa del guarda, que hi havia junt a la casa de les Comportes, i s’endugué la pantanada del dia 20 d’octubre de 1982, de la qual diu:

“Va ser construïda, i es va determinar per a l’objecte a què esta destinada, quan es va concloure l’obra principal de l’Assut en 1835; no és molt gran, però de molt gust i de graciosa forma, segons la moderna arquitectura, … ocupa les habitacions interiors el sequier major, i en el pis alt hi ha dos espaioses sales, en una d’elles, molt ben pintada i amb diversos adorns, entre els quals es nota el retrat de SM donya Isabel II, pintat a l’oli; en la testera principal celebren les seues juntes els diputats dels pobles que componen la comunitat de regants …”

Del terme comenta:

“...darrere del turó de la Creueta n’hi ha altres més elevats, que unint-se per la dreta i esquerra formen una serralada en el país amb el nom dels Alts; la part plana és bastant fèrtil, especialment en arrossars i hortes: comprén unes 500 fanecadas destinades al cultiu de l’arròs, prop de 900 d’horta amb moreres, i al voltant de 300 de secà plantats d’oliveres, garrofers i vinyes”.

47

Respecte de la industria i comerç escriu:

“A més de l’agricultura, principal ocupació dels veïns, hi ha dos almàsseres o molins d’oli i un fariner, situat a l’extrem sud de la població, als quals donen impuls les aigües de l’expressada séquia d’Antella. El comerç consistix principalment en la venda d’arròs i seda, que es despatxa aquell en el mateix poble, a on acudixen els especuladors de diferents punts que se l’emporten sense pelar, perquè l’únic molí que hem dit que hi ha, no basta per a netejar-lo amb la necessària promptitud; la seda s’exporta a Alberic, Alzira, Xàtiva o València, on els seus amos la venen a comerciants que amb esta trafiquen; i se celebra un mercat els dimecres de cada setmana, les especulacions del qual es reduïxen a la compra i venda d’articles de primera necessitat, tant dels que oferix el país, com dels que s’importen de fora, particularment gèneres colonials i ultramarins”.

En estadístiques ens dona:

“Es compten 200 veïns, 652 ànimes; el pressupost municipal puja ordinàriament a 11.000 rals o quinzets, que es cobrixen amb el producte dels arbitris següents: 4.211, procedents de l’arrendament de la taverna, 1.848 de pesos i mesures i 1.500 d’impost sobre caps de ramat que es maten per al consum públic, i el que falta es repartix entre els veïns. El Comte de Rótova amb el títol de Baró d’Antella, cobrava fins a l’any 1832 la quinta part de tots els fruits, i des d’esta època per conveni celebrat amb els veïns percep la dotzena de tota collita i un ral o quinzet de lluïsme per cada lliura valenciana del preu de la venda”

Eduardo Soler Pérez (La Vila Joiosa 1845 – Confrides 1907), catedràtic i degà de la Facultat de Dret de València, el qual junt amb el seu germà Leopoldo, en el

mes de juliol de 1904, feren un viatge entre Alberic i Cofrents, i al llibre que publicà en l’any 1905, de títol “Por el Júcar (Alberique – Cofrentes), notas y apuntes de viaje”, al capítol III el dedica a Antella. Els particulars d’aquest llibre han estat facilitats per l’estudiós d’Alberic, Valer Sanz Fabra. “Este poble es troba emplaçat entre el riu contigu a les seues cases i uns tossals empinats del marge esquerre d’aquell. Encara ens trobem ací en plena Ribera, de la qual és lúltim poble este d’Antella; però sent de poc veïnat (1.291 habitants segons l’últim cens publicat), els seus carrers rectes i endreçats solen ser estrets, sense voreres generalment; i les cases, de blanca façana, són (excepte poques d’aspecte modern, amb balcons, reixes i porta principal luxosa), del tipus antic, que habiten llauradors de mitjà cabal i jornalers del camp, amb ample i net vestíbul, dividit en dos crugies, pati i emparrat al fons, i pis empedrat de pedretes col·locades amb un cert orde (record àrab), o

quan no de terra ferma”.

“L’horta d’Antella està com la dels pobles contigus de la Ribera, destinada als més variats cultius. Ací els arrossars i els tarongerars no ocupen la part més extensa. N’hi ha mesclats amb blat, lleguminoses, alfals, hortalisses, ..., hi ha, en aquella plana coberta de vegetació, alguns fruiters i palmeres. Travessa estes

48


Antellahortes el Xúquer que gira en àmplia corba a l’E. com les llomes que l’acompanyen, especialment les del marge dret; té per cabal les aigües que no pren la presa i desborden per damunt d’esta, que es despleguen en prim i blanc llenç d’aigua (llevat dels casos d’avinguda); i quan no succeïx així, i en este cas el talús de carreu o silleria queda en sec, les que ixen del peu mateix de l’obra per filtracions i a més les de brolladors de més avall, i sobrants del reg. Amb tot, el corrent augmenta prou aparentment, i és la que passa per davall el pont de la via fèrria a Alzira, i que poguera creure’s ser la mateixa formada des dels orígens fins a la presa d’Antella, no sent-ho”.

Joan Fuster i Ortells (Sueca 1922 – 1992), escriptor, llicenciat en dret, ensaista, intel·lectual, un dels autors valencians més destacat del segle XX; la seua obra més important “Nosaltres els valencians”, encara que en l’any

1962, dins de la col·lecció “Guías de España”, escrigué en castellà “País Valenciano”, on d’Antella diu:

“El llaurador de la Ribera té més sort que el de l’Horta de València i que el de la Plana de Castelló, per citar només semblances aparents: posseïx aigua en abundància. Ara davant de nosaltres tenim la prova de la perícia amb què aprofita eixe do: la Séquia Real del Xúquer.

... des de Gavarda a Antella el tarongerar es fa impossiblement dens, i s’empindonga de tant en tant amb algunes palmeres. Antella és un poble net i senzill. En els seus afores es troba l’assut de la Séquia Real. Es tracta d’una obra monumental, intel·ligent, la transcendència de la qual no té parell en la regió.

... la Séquia Real fa 54 quilòmetres de longitud, porta hatibualment un cabal de trenta a quaranta metres cúbics per segon i rega al voltant de 20.000 hectàrees”.

Antella, abril de 2013

Joan Francesc Herrero i Piqueres

49

1. Ventar-se ràpidament. Significa “Téstime amb in-tensitat”.

2. Ventar-se lentament. Ventar-se de forma pausada, significa: “Sóc una senyora casada i méres indiferent”. També significa açò si sóbri i es tanca molt lentament el palmito.

3. Tancar lentament. Este tancament significa un “Sí”. Si sóbri i tanca ràpidament significa: “Atenció estic com-promesa”.

4. Tancar ràpid. Tancar-lo de manera ràpida i irada sig-nifica un “No”.

5. Caure el palmito. Deixar caure el palmito significa: “Sóc teua”.

6. Alçar els cabells amb el palmito. Si alça els ca-bells o mou la franja amb el palmito significa que pensa amb tu, que no tóblida.7. Comptar varetes. Si compta varetes del palmito o passa els dits per elles, vol dir que vol parlar amb no-saltres.

8. Cobrir-se del sol. Significa que eres lleig, que no li agrades.

9. Recolzar-se sobre la galta. Si és sobre la galta dreta significa “Si”, sobre la galta esquerra “No”.

10. Prestar el palmito. Si es presta el palmito al seu acompanyant, mals presagis. Si li´l dóna a sa mare, vol dir: “Tácomiade, s´ha acabat”.

11. Donar un colp. Un colp amb el palmito sobre un objecte, significa impaciència.

12. Subjectar amb les dos mans. Si subjecta el pal-mito obert amb les dos mans, significa: “És millor que móblides”.13. Cobrir-se els ulls. Amb el palmito obert, significa: “Et vull”. Si es cobreix el rostre pot significar: “Atenció, ens vigilen”.

14. Passar-lo pels ulls. Si es passa el palmito pels ulls significa: “Ho sent”. Si tanca el palmito tocant-se els ulls vol dir: “Quan et puc veure”.

15. Obrir el palmito i mostrar-lo. Significa: “Pots esperar-me”.

16. Cobrir-se la cara. Cobrir-se la cara amb el palmito obert, significa: “Segueix-me quan meń vaja”.

17. A mig obrir. Recolzar el palmito a mig obrir sobre els llavis vol dir “Pots besar-me”.

El llenguatgedel palmito

50


Antella

18. Recolzar els llavis. Si recolza els llavis sobre el palmito o els seus padrons, significa: “No em fie”.

19. Passar-lo per la galta. Significa: “Soc casada”.

20. Lliscar-lo sobre els ulls. Significa: “Ves-teń per favor”.

21. Mà esquerra. Portar-lo en la mà esquerra vol dir: “Desitge conéixer-te”. Moure-lo amb la mà esquerra significa: “Ens observen”.

22. Mà dreta. portar-lo en la mà dreta, Significa: “Estime a altre”.

23. Passar-lo dúna mà a una altra. Significa: “Estàs flirtejant amb altra” o “Eres un atrevit”.

24. Girar-lo amb la mà dreta. Significa: “No mágrades”.

25. Tocar la palma de la mà. “Estic pensant si et vull”.

26. Sobre el cor. Recolzar el palmito obert sobre el cor o el pit, vol dir: “Téstime” o significa “Patisc pel teu cor”

27. Donar-se en la mà esquerra. Donar-se un colp amb el palmito tancat en la mà esquerra significa. “Estima´m.

28. Mirar dibuixos. Mirar els dibuixos del palmito, vol dir: “Mágrades molt”.

29. Tancar-lo sobre la mà esquerra. Vol dir: “Em ca-saré amb tu”.

30. Eixir al balcó amb el palmito oberto ventar-se. Significa “Eixiré”.

31. Deisar-se el palmito tancat al balcó. Significa “No eixire”. Açó també significa quan síx al balcó amb el palmito tancat, o séntra al saló amb el palmito tancat.

32. Tirar el palmito. Vol dir: “Tódie” o “Adeu, sácabat”.

33. Presentar el palmito tanacat. Significa “Em vols?”.

34. Presentar el palmito sobre lórella esquerra. Significa “Deixa´m en pau, no vull saber res de tu”.

35. Presentar el palmito sobre lórella dreta. Signi-fica “No reveles el nostre secret”.

36. Filtrar o obrir un cert nombre de varetes. L´hora per a quedar en una cita. En funció del nombre de va-retes obertes o tocades.

37. Abaixar-lo a láltura del pit. Significa: “Podem se amics”. També deixar-o penjat, vol dir: “Serem amics”.

REPRODUCCIÓ DEL PROGRAMA DE “FIESTAS PATRONALES STMO. CRISTO NECESITADOS” DÁLDAIA, ANY 2012 51

52

2013ComercialGUIA


Antella

Entertainment & Humor

Llibre Festes Patronals Antella 2013