Art RenaixentistaArt RenaixentistaEl QuattrocentoEl Quattrocento segle segle XVXV

Jordi Duran, Pere Navarro i Mònica Cuyàs 2n Jordi Duran, Pere Navarro i Mònica Cuyàs 2n BAT BBAT B

Context històricContext històricDes del Des del segle XIIIsegle XIII es produeixen un seguit de transformacions que es produeixen un seguit de transformacions que

anuncien la fi de l‘Eanuncien la fi de l‘Edat Mitjanadat Mitjana i l'aparició d'una nova era. i l'aparició d'una nova era. El pas de l‘Edat Mitjana a la Modernitat:El pas de l‘Edat Mitjana a la Modernitat: El ressorgiment del El ressorgiment del comerçcomerç i de la i de la vida urbanavida urbana, especialment a , especialment a FlandesFlandes i i

a a ItàliaItàlia.. La La ciutatciutat, centre econòmic i polític, així com cultural i artístic. , centre econòmic i polític, així com cultural i artístic. L'aparició de la burgesia com a classe social ascendent. L'aparició de la burgesia com a classe social ascendent. L'aparició de poders monàrquics forts. L'aparició de poders monàrquics forts. Els Els grans descobriments científics i geogràficsgrans descobriments científics i geogràfics afavoreixen una visió afavoreixen una visió

unitària del món. (que la Terra era rodona)unitària del món. (que la Terra era rodona) La difusió de la filosofia clàssica rescatada a través dels filòsofs La difusió de la filosofia clàssica rescatada a través dels filòsofs

andalusos.andalusos. Separació entre religió i filosofia, entre raó i fe. Separació entre religió i filosofia, entre raó i fe. Humanisme enfront teocentrisme. L' Humanisme com a corrent vital que Humanisme enfront teocentrisme. L' Humanisme com a corrent vital que

veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses. veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses. Distanciament del dogmatisme medieval.Distanciament del dogmatisme medieval. El desenvolupament de les Universitats, l'aparició de la impremta El desenvolupament de les Universitats, l'aparició de la impremta

afavoreixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels monestirs afavoreixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels monestirs als carrers de les ciutats. als carrers de les ciutats.

Els Viatges de ColonEls Viatges de Colon

Nous Cànons de Nous Cànons de BellesaBellesa, , Leonardo Da Leonardo Da Vinci Vinci

CARACTERÍSTIQUES CARACTERÍSTIQUES GENERALSGENERALS

Durant aquest període del renaixement, s’intentarà Durant aquest període del renaixement, s’intentarà recuperar l’ antiguitat i es produirà una desaparició d’allò recuperar l’ antiguitat i es produirà una desaparició d’allò medieval per la influència cultural de Roma.medieval per la influència cultural de Roma.

Imposició del Humanisme entre els grans artistes de Imposició del Humanisme entre els grans artistes de l’època.l’època.

Renovació dels sistemes de representació (aplicació de la Renovació dels sistemes de representació (aplicació de la perspectiva artificial en les representacions plàstiques, perspectiva artificial en les representacions plàstiques, utilització dels mòduls, transformació dels espais utilització dels mòduls, transformació dels espais arquitectònics en funció de l’esser humà...)arquitectònics en funció de l’esser humà...)

Antropocentrisme (l’home és el centre de tot)Antropocentrisme (l’home és el centre de tot) Apareix la figura dels mecenes (Els Mèdici foren una família Apareix la figura dels mecenes (Els Mèdici foren una família

considerada com els mecenes de l'art florentí i precursors considerada com els mecenes de l'art florentí i precursors del Quattrocento)del Quattrocento)

Aparició del Manierisme ( aquest art, produirà la ruptura Aparició del Manierisme ( aquest art, produirà la ruptura dels cànons formals i buscarà noves formes d’expressió dels cànons formals i buscarà noves formes d’expressió formal i conceptual).formal i conceptual).

El Quattrocento, és un dels períodes mes importants del El Quattrocento, és un dels períodes mes importants del panorama artístic europeu. Se situa al llarg de tot el segle panorama artístic europeu. Se situa al llarg de tot el segle XV, i és la primera fase del moviment conegut com a XV, i és la primera fase del moviment conegut com a Renaixement.Renaixement.

Quattrocento (és una paraula italiana que significa Quatre-Quattrocento (és una paraula italiana que significa Quatre-cents)cents)

Aquest moviment, neix a Itàlia, concretament a Florència Aquest moviment, neix a Itàlia, concretament a Florència (La Toscana) i tindrà gran importància.(La Toscana) i tindrà gran importància.

A Florència la família dels Mèdici van fer possible i A Florència la família dels Mèdici van fer possible i important aquest període, gràcies a la seva activitat com a important aquest període, gràcies a la seva activitat com a mecenes (principalment a Florència).mecenes (principalment a Florència).

SegleSegle XV: XV: QuattrocentoQuattrocento

Arquitectura:Arquitectura: Filippo BrunelleschiFilippo Brunelleschi Leon Battista AlbertiLeon Battista Alberti

EsculturaEscultura Lorenzo GhibertiLorenzo Ghiberti Donato di Nicolo Donato di Nicolo

“Donatello”“Donatello” Andrea del Andrea del

VerrocchioVerrocchio PinturaPintura

MasaccioMasaccio Fra AngèlicoFra Angèlico Alessandro o Sandro Alessandro o Sandro

BotticelliBotticelli

Urbanisme i ArquitecturaUrbanisme i Arquitectura

Elements constructiusElements constructius

SIMPLIFICACIÓ DELS SIMPLIFICACIÓ DELS ELEMENTSELEMENTS

- Plantes centralitzades (creu grega) o longitudinals.- Element sustentador fonamental: el mur. - Elements sustentats: les cobertes

preferides són les de canó o arestes i les cúpules. També s’utilitzaran les cobertes llindades de fusta per ser més econòmiques, lleugeres i fàcils de realitzar, decorades amb cassetons.

Elements DecoratiusElements Decoratius

Preeminència dels elements Preeminència dels elements decoratius per sobre dels decoratius per sobre dels constructiusconstructius

- Recuperació dels Recuperació dels ordres clàssics (dòric, ordres clàssics (dòric, jònic i corinti, sobre jònic i corinti, sobre toscà i compost), toscà i compost), encara que sense les encara que sense les proporcions clàssiques. proporcions clàssiques. - Gran fantasia Gran fantasia decorativa, com per decorativa, com per exemple els “grotescs”, exemple els “grotescs”, (combinació de (combinació de decoració vegetal, decoració vegetal, zoomorfa i humana zoomorfa i humana entrellaçada) o les entrellaçada) o les garlandes.garlandes.

AutorsAutors Brunelleschi Brunelleschi (Florència, 1377-1446)(Florència, 1377-1446)

Arquitecte i escultor de Florència.Arquitecte i escultor de Florència. Un dels iniciadors del Renaixement; Un dels iniciadors del Renaixement; primer arquitecte del Quattrocento que primer arquitecte del Quattrocento que és considerat renovador del nou estil a és considerat renovador del nou estil a Florència (La Toscana).Florència (La Toscana).

Artista que va mesurar els edificis Artista que va mesurar els edificis clàssics amb la intenció de buscar-ne la clàssics amb la intenció de buscar-ne la perfecció.perfecció.

La seva cúpula de Santa Maria del Fiore i La seva cúpula de Santa Maria del Fiore i la façana de carreus encoixinats del la façana de carreus encoixinats del Palau Pitti es convertiren en models que Palau Pitti es convertiren en models que imitarien els seus deixebles.imitarien els seus deixebles.

Filippo Filippo BrunelleschiBrunelleschi– Església de San Església de San

Lorenzo, FlorènciaLorenzo, Florència

-Els Mèdici li encarreguen aquesta construcció, en la que ja utilitza tots els elements clàssics.- San Lorenzo i Santo Spirito creen un tipus d’església renaixentista inspirat en la planta basilical paleocristiana.

PLANTA de San PLANTA de San LorenzoLorenzo

Sagristia Vella Sagristia Vella de l’església San de l’església San LorenzoLorenzo

Perspectiva interiorPerspectiva interior San San LorenzoLorenzo

Cúpula de Cúpula de Santa Maria dei FioreSanta Maria dei Fiore (Florència)-(Florència)-BrunelleschiBrunelleschi

Vista generalVista general Santa Maria dei Santa Maria dei FioreFiore

La Catedral de Florència era un edifici gòtic amb voltes de La Catedral de Florència era un edifici gòtic amb voltes de creueria (construït al s. XIII). El creueria (construït al s. XIII). El campanile campanile (campanar) l’havia (campanar) l’havia construït Giotto, i la resta de l’edifici iniciat el 1296 per Arnolfo construït Giotto, i la resta de l’edifici iniciat el 1296 per Arnolfo di Cambio. di Cambio. La cúpula serà la primera obra de La cúpula serà la primera obra de BRUNELLESCHIBRUNELLESCHI..

Cúpula que cobreix Cúpula que cobreix l’espai central de la l’espai central de la catedral gòtica de catedral gòtica de Florència (41’7 m. de Florència (41’7 m. de diàmetre), inspirada en diàmetre), inspirada en la del Panteó romà la del Panteó romà d’Agripa.d’Agripa.

Brunelleschi.Brunelleschi. Cúpula interna de la Cúpula interna de la Catedral de Catedral de Santa Maria dei Fiori (Florència)Santa Maria dei Fiori (Florència)

A l’ interior va construir una A l’ interior va construir una cúpula esfèrica, reforçada per cúpula esfèrica, reforçada per nervis als angles.nervis als angles.

Torre octagonal, alleugerida Torre octagonal, alleugerida amb lluernes (claraboyas). amb lluernes (claraboyas).

Fa 41,7 m de diàmetre .Fa 41,7 m de diàmetre . Espai buit entre les dues Espai buit entre les dues

cúpules.cúpules.

Sistema de construccióSistema de construcció sense sense cintrescintres

La cúpula s’anava La cúpula s’anava tancant a mesura que tancant a mesura que s’alçava; cada tram s’alçava; cada tram finalitzat servia de base finalitzat servia de base per a les noves bastides.per a les noves bastides.

F. Brunelleschi. Església de San Lorenzo. 1420-1429. Florència (planta i interior)

- Sobre els arcs es situen les finestres. El sostre és llindat i està decorat amb cassetons (influència del Panteó romà).

A Barcelona s'aixeca el A Barcelona s'aixeca el Palau de la Generalitat, Palau de la Generalitat, residència definitiva -des residència definitiva -des de principis del segle XV- de principis del segle XV- de la Diputació o Comissió de la Diputació o Comissió Permanent des les Corts Permanent des les Corts catalanes.  catalanes. 

El Palau Reial inicialment El Palau Reial inicialment era la residència dels era la residència dels comtes de Barcelona. Hi comtes de Barcelona. Hi destaca l‘ anomenat Saló destaca l‘ anomenat Saló del Tinell, sala rectangular del Tinell, sala rectangular coberta amb embigat de coberta amb embigat de fusta. fusta.

EsculturaEscultura RenaixentistaRenaixentista

Gran naturalisme. Interès per l’home i la seva anatomia, el

moviment corporal i la seva relació amb l’espai. Les mides o proporcions, es fixen en un cànon

entre nou i deu caps. Aprofundiment i perfeccionament dels

coneixements i mitjans tècnics. Tendència al monumentalisme. Com a recurs s’utilitzen els esquemes

compositius, geomètricament simples.

ESCULTURA RENAIXENTISTAESCULTURA RENAIXENTISTA

MaterialsMaterials: sobretot marbre i bronze; : sobretot marbre i bronze; tècniquestècniques de talla i fosa. de talla i fosa.

TipologiaTipologia: treball tant del relleu com les figures : treball tant del relleu com les figures exemptes. exemptes. – RelleusRelleus: es combina el baix, mig i alt relleu : es combina el baix, mig i alt relleu

(com la (com la Columna Trajana)Columna Trajana), aconseguint donar , aconseguint donar una sensació de profunditat molt realista. una sensació de profunditat molt realista.

– ExemptaExempta (molt variada): dempeus ( (molt variada): dempeus (DavidDavid de de Miquel Àngel), eqüestre (Miquel Àngel), eqüestre (Il GatamelataIl Gatamelata de de Donatello), sedent.Donatello), sedent.

Composició: Composició: Forta expressivitat, Miquel Àngel.Forta expressivitat, Miquel Àngel.

“Pietat del Vaticà” de Miguel Àngel

“David “ de Miguel Àngel

DONATO DI NICCOLO, “Donatello”DONATO DI NICCOLO, “Donatello”

- És un dels grans escultors del Quattrocento.

- Veracitat en la representació del cos humà: l’anatomia, el moviment corporal i les relacions espacials.

-La mida o proporció entre nou i deu caps.

- La representació de l’home nu com a tema primordial.

(1386-1446)

David, de Donatello.

(1444-1446)

PINTURA PINTURA QUATTROCENTOQUATTROCENTO

Imitació de la natura i retorn a l’antiguitat clàssica.Imitació de la natura i retorn a l’antiguitat clàssica.

Interpretació científica de la naturalesa, cercant la profunditat, Interpretació científica de la naturalesa, cercant la profunditat, l’expressivitat i el moviment.l’expressivitat i el moviment.

Temàtica:Temàtica:– Religiosa (en esglésies i capelles) però carregada d’humanisme i Religiosa (en esglésies i capelles) però carregada d’humanisme i

sentit classicista. Apareixen nous temes com…sentit classicista. Apareixen nous temes com…– Històrics: esdeveniments heroics (pintures commemoratives, Històrics: esdeveniments heroics (pintures commemoratives,

paisatge).paisatge).– Mitologia (al·legories que volen destacar valors humans, Mitologia (al·legories que volen destacar valors humans,

plasmació de les idees neoplatòniques). plasmació de les idees neoplatòniques). – Retrats (persones soles, en grup, o bé apareixen els donants), Retrats (persones soles, en grup, o bé apareixen els donants),

primer el retrat de perfil, després de front. Desapareix el límit primer el retrat de perfil, després de front. Desapareix el límit entre sagrat i profà. entre sagrat i profà.

Tècniques:Tècniques:– Fresc de grans dimensions.Fresc de grans dimensions.– Tremp sobre pla i oli (d’influència flamenca).Tremp sobre pla i oli (d’influència flamenca).

Suports: Quadre de tela o mur. El llenç pren importància front a Suports: Quadre de tela o mur. El llenç pren importància front a paret i fusta.paret i fusta.

PINTURA DEL RENAIXEMENT: EL QUATTROCENTO FLORENTÍPINTURA DEL RENAIXEMENT: EL QUATTROCENTO FLORENTÍ

Masaccio(1401-1428)

Sandro Boticelli1444-1510 )

Paolo Uccello(1397-1475)

Fra Angelico (1400-1455)

Piero della Francesca

(1415-1492)

Andrea Mantegna (1430 - 1506)

Títol: Títol: Naixement de Venus Naixement de Venus (1484)(1484)..Autor: Autor: Sandro BotticelliSandro Botticelli..Estil: Renaixement Quattrocento.Estil: Renaixement Quattrocento.Tema: Escena mitològica on es glorifica el cos humà nu. Tema: Escena mitològica on es glorifica el cos humà nu. Al·legoria de l’amor cristià i pagà en la persona de Venus. Al·legoria de l’amor cristià i pagà en la persona de Venus. Filosofia neoplatònica. Filosofia neoplatònica.

Detall de Venus

BotticelliBotticelliLa Primavera (1478)La Primavera (1478)

El tema és complex, El tema és complex, amb personatges amb personatges mitològics.mitològics.

L’home aprèn del món L’home aprèn del món material, o la bellesa material, o la bellesa genera amor, que és genera amor, que és sublimat a través de la sublimat a través de la bellesa espiritual.bellesa espiritual.