Catalegs llocs interes ecològic Tàrrega

L O C A L I T Z A C I Ó

? SITUACIÓ Situat al sud-oest del nucli de Claravalls. Delimitat pel Camí de l’Espígol al nord, i pel Camí del Canal al sud.

? SUPERFÍCIE 11,64 Ha

? DESCRIPCIÓ Sector abrupte orientat al sud-est amb tossals rocosos i fondalades obagues, al límit de la plana que forma el Reguer de Claravalls.

? FIGURES DE PROTECCIÓ Parcialment inclòs dins de l’espai Plans de Sió (Codi: ES5130036), declarat com a LIC i ZEPA

I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó

Sector lliure de conreus on abunda la vegetació natural formada per carrascars i brolles. Al sector sud de l’espai, a les proximitats del reguer apareix la vegetació pròpia dels llocs temporalment inundats. La part nord del sector presenta un estat d’alteració degut a la presència d’usos industrials a les proximitats. Les especials característiques del sector, amb sectors de solana i obagues permeten l’existència d’una vegetació variada (carrascars, timonedes, matollars de salats i canyissars). Cal destacar que els carrascars situats en les obagues presenten unes condicions d’humitat que afavoreixen la presència d’espècies arbòries caducifòlies.

PLÀNOL DE SITUACIÓEscala 1 : 250.000

PLÀNOL DETALLATEscala 1 : 10.000

C L O T S D E L C O M E L L A R - L A P L E T AC O D I L I E - 0 1

E L E M E N T L I E - 0 1

°

C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A

82c

87a32v

83a3

34h

87b

15b

86a1

53a45f

83a1

31y

45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)

32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques

15b Vegetació dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides

87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials

83a1 Camps d'oliveres

87a Conreus abandonats86a1 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada

34h Llistonars, i prats terofítics calcícoles de terra baixa

31y Bardisses amb roldor, esbarzer,... de terra baixa (i de l'estatge montà)

53a Canyissars82c Conreus herbacis extensius de secà

°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATSEscala 1 : 10.000

? HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI 45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)

Denominació Directiva Hàbitats: 9340 Alzinars i carrascars ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI

Carrasca (Quercus rotundifolia) Roure cerrioide (Quercus cerrioides) Lledoner (Celtis australis) Om (Ulmus minor)

Esparreguera (Asparagus acutifolius) Garric (Quercus coccifera) Aladern (Rhamnus alaternus) Arçot (Rhamnus lycioides)

Fenàs (Brachypodium retusum) Botja d´escombres (Dorycnium pentaphyllum) Rogeta (Rubia peregrina)

15b Vegetació (salicorniars, prats, jonqueres...) de sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides

Subhàbitat: 15.6151 Matollars de salat (Suaeda vera subsp. braun-blanqueti), de sòls argilosos molt salins, temporalment inundats, de les terres interiors àrides Denominació Directiva Hàbitats: 1510 Comunitats halòfiles dels sòls d’humitat molt fluctuant ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI

Tamariu canari (Tamarix canariensis)

Canyís (Phragmites australis) Salat o herba molla (Atriplex prostrata) Salat o verdolaga marina (Atriplex portulacoides)

Traiguera (Aegilops sp.) Aster squamatus Lloba-carda (Cirsium vulgare) Elymus curvifolius Panical (Eryngium campestre) Fonoll (Foeniculum vulgare) Salsona (Inula crithmoides) Jonc agut (Juncus acutus) Enciam bord (Lactuca serriola) Margall (Lolium sp.) Herba-fam (Plantago albicans) Cervina (Plantago coronopus) Spergularia maritima

? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL 32v Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides), calcícoles, de les contrades interiors seques

ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI

- Farigola (Thymus vulgaris) Arçot (Rhamnus lyciodes) Gatosa (Ulex parviflorus)

Botja pudent (Artemisia herba-alba) Dàctil (Dactylis glomerata) Panical (Eryngium campestre) Morro d’ovella (Plantago lagopus) Pleurochaete squarrosa

53a Canyissars ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI

- Canyís (Phragmites australis)

Lotus corniculatus Arpell (Picris echioides) Centaurea sp. Convolvulus cantabrica Astragalus sp. Enciam bord (Lactuca serriola) Herba de Sant Roc (Pulicaria dysenterica) Atriplex patula Bromus sp.

I N T E R È S F A U N Í S T I C

La situació i les característiques de l’espai permeten l’establiment d’una fauna variada formada per espècies associades als conreus, als ambients forestals i als sectors humanitzats. Destaca l’alta diversitat d’espècies d’ocells, entre les que destaquen el torlit, l’enganyapastors i la tallareta cuallarga.

ESPÈCIES DE PRIORITAT MÀXIMA ESPÈCIES PRIORITÀRIES ESPÈCIES D’INTERÈS

LOCAL MAMÍFERS - Mostela (Mustela nivalis) -

OCELLS

Torlit (Burhinus oedicnemus) Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) Tallareta cuallarga (Sylvia undata)

Aligot comú (Buteo buteo) Capsigrany (Lanius senator) Mussol comú (Athene noctua) Tórtora (Streptopelia turtur) Xixella (Columba oenas) Cucut reial (Clamator grandarius) Cogullada vulgar (Galerida cristata)

Cucut (Cuculus canorus) Abellerol (Merops apiaster) Picot verd (Picus viridis) Siboc (Caprimulgus ruficollis) Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)

RÈPTILS - -

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) Serp blanca (Rhinechis scalaris) Serp verda (Malpolon monspessulanus) Serp llisa meridional (Coronella girondica)

AMFIBIS - Gripau corredor (Bufo calamita) -

PEIXOS - - - Tòrlit

Enganyapastors

Tallareta cuallarga

Sectors més rocosos a la carena, amb timonedes que ofereixen un baix recobriment. Al fons s’observen les comunitats nitrohalòfiles, incloses en aquest espai i en el LIE2.


? SITUACIÓ Situat al sud-oest del nucli de Claravalls entorn el Camí del Canal.


? DESCRIPCIÓ Tram del Reguer de Claravalls o Clot de Sant Gil on la llera conforma una petita plana inundable, amb sòls argilosos salins sotmesos a inundació temporal.



Espai dominat per vegetació halonitròfila formada per matollars de salats i canyissars als sectors centrals més pròxims al curs hídric. Gran abundància de comunitats halòfiles pròpies de sòls humits, que representa un ambient molt escàs al terme de Tàrrega, i en el conjunt del territori català. Cal destacar també la presencia del canyissar en els sectors més pròxims al curs hídric i la presència de tamarius esparsos.



L O R E G U E R D E C L A R A V A L L SC O D I L I E - 0 2


°


82c

15b

32v

83a353a

87b

87a89b

82b1 83a1

45f

45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques15b Vegetació dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides


83a3 Camps d'ametllers87a Conreus abandonats

89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals i estanys ornamentals

53a Canyissars

82c Conreus herbacis extensius de secà


82b1 Conreus d'alfals

? HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI 15b Vegetació (salicorniars, prats, jonqueres...) de sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides

Subhàbitat: 15.6151 Matollars de salat (Suaeda vera subsp. braun-blanqueti), de sòls argilosos molt salins, temporalment inundats, de les terres interiors àrides Denominació Directiva Hàbitats: 1510 Comunitats halòfiles dels sòls d’humitat molt fluctuant ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI

Tamariu canari (Tamarix canariensis)

Canyís (Phragmites australis) Salat o herba molla (Atriplex prostrata) Salat o verdolaga marina (Atriplex portulacoides)

Traiguera (Aegilops sp.) Aster squamatus Lloba-carda (Cirsium vulgare) Elymus curvifolius Panical (Eryngium campestre) Fonoll (Foeniculum vulgare) Salsona (Inula crithmoides) Jonc agut (Juncus acutus) Enciam bord (Lactuca serriola) Margall (Lolium sp.) Herba-fam (Plantago albicans) Cervina (Plantago coronopus) Spergularia maritima

? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL 53a Canyissars





La situació i les característiques de l’espai permeten l’establiment d’unes bones poblacions d’amfibis, especialment de gripau corredor, granota verda, i en menor mesura gripau d’esperons i gripau comú, representant un dels principals nuclis de cria del municipi. També cal destacar la presència d’espècies ornítiques pròpies dels canyissars, com ara el trist, la boscarla de canyar i, en menor mesura, el balquer.



OCELLS - -

Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Rossinyol bord (Cettia cetti) Trist (Cisticola juncidis) Balquer (Acrocephalus arundinaceus) Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) Cucut (Cuculus canorus) Abellerol (Merops apiaster) Picot verd (Picus viridis)

RÈPTILS - -

Serp verda (Malpolon monspessulanus) Serp d’aigua (Natrix maura) Serp de collaret (Natrix natrix)

AMFIBIS Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)

Granota verda (Rana perezi) Gripau corredor (Bufo calamita)

Gripau comú (Bufo bufo)

PEIXOS - - -

Gripau d’esperons

Comunitats halòfiles amb canyissars i tamarius


? SITUACIÓ Situat a l’entorn el curs hídric del Reguer d’Altet entre la carretera C-14 i el límit de terme. La massa de canyissar està dividida per la C-14.


? DESCRIPCIÓ Tram occidental del Reguer d’Altet, on forma una petita plana d’inundació que permet l’existència d’un canyissar ben format i dens, envoltat de camps de conreu de cereal.



Plana d’inundació coberta per un extens canyissar sotmès a inundació temporal. Cal destacar la presencia d’oms (Ulmus minor) aïllats situats a les proximitats dels recs de drenatge existents. La vegetació que ocupa tot l’espai és el canyissar, considerat d’interès local per ser un hàbitat poc freqüent al terme de Tàrrega.



R E G U E R D ' A L T E TC O D I L I E - 0 3


°


82c

53a

82b1

86a

87b

83a3


83a3 Camps d'ametllers86a Àrees urbanes i industrials inclosa la vegetació ruderal associada

53a Canyissars






Om (Ulmus minor) Canyís (Phragmites australis) Canya (Arundo donax) Romegueró (Rubus caesius)



Presència d’espècies d’interès: 2 espècies de prioritat màxima, 4 espècies prioritàries, 11 espècies prioritàries d’interès local. L’interès faunístic principal d’aquest espai és la nidificació d’una parella d’arpelles enmig de la massa de canyissar. Aquests rapinyaires utilitzen l’espai com a zona de cria, mentre que per alimentar-se es desplacen als sectors de conreus. També cal destacar la presència d’espècies lligades al medi aquàtic com ara la rata d’aigua, les dues espècies de serp d’aigua i els anurs. utilitzen els conreus com a zona


LOCAL

MAMÍFERS - Rata d’aigua (Arvicola sapidus) Mostela (Mustela nivalis)

-

OCELLS Arpella vulgar (Circus aeroginosus) -

Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Rossinyol bord (Cettia cetti) Balquer (Acrocephalus arundinaceus) Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) Cucut (Cuculus canorus) Cuereta blanca (Motacilla alba)

RÈPTILS - - Serp d’aigua (Natrix maura) Serp de collaret (Natrix natrix)




PEIXOS - - -

Arpella vulgar

Gripau d’esperons

Vista general del canyissar, entre els camps de conreu

Detall del canyissar


? SITUACIÓ Situat al nord de l’Autovia A-2, a l’oest del Camí de Tornabous.


? DESCRIPCIÓ Petit tossal de base circular molt rocós amb vegetació natural pròpia dels ambients halonitròfils. El Tossal del Mor assoleix els 400 m, sobresortint uns 25 m respecte la plana agrícola que l’envolta.

? FIGURES DE PROTECCIÓ -


El tossal està poblat per vegetació halonitròfila adaptada a les característiques rocoses de l’espai, de manera que el siscallar existent presenta un baix recobriment arbustiu i herbaci. Tot l’àmbit del Tossal del Mor està recobert per un siscallar poc dens, que presenta una bona estructura i un bon estat de conservació.



T O S S A L D E L M O RC O D I L I E - 0 4


°


82c

83a3

15e

87b

83a1

15e Matollars amb dominància de siscall o salat blanc, halonitròfils, de sòls àrids

87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials83a3 Camps d'ametllers83a1 Camps d'oliveres82c Conreus herbacis extensius de secà


? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL 15e Matollars amb dominància de siscall (Salsola vermiculata) o salat blanc (Atriplex halimus), halonitròfils, de sòls àrids

Denominació Directiva Hàbitats: Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI

- Siscall (Salsola vermiculata) Salat blanc (Atriplex halimus)

Aegilops sp. Herba de la rabia (Alyssum alyssoides) Botja pudent (Artemisia herba-alba) Cebollí (Asphodelus fistulosus) Bromus sp. Cervellina (Catananche caerulea)


Existència d’espècies pròpies dels ambients rupícoles especialment àrids. Destaca la presència de cogullada fosca, botxí i còlit ros. Presenta una bona població de llangardaix ocel·lat.


LOCAL

MAMÍFERS - - Rata cellarda (Eliomys quercinus)

OCELLS Cogullada fosca (Galerida theklae)

Botxí (Lanius meridionalis) Còlit ros (Oenanthe hispanica)

Abellerol (Merops apiaster) Pardal roquer (Petronia petronia)

RÈPTILS - -

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) Serp blanca (Rhinechis scalaris)

AMFIBIS - - - PEIXOS - - -

Cogullada fosca

I N T E R È S C O N N E C T O R

La proximitat entre el Tossal del Mor i el Tossar de Morlans permeten minimitzar els efectes negatius que representa l’Autovia A-2 respecte la connectivitat.

Vista general del tossal

Detall del siscallar amb baix recobriment


? SITUACIÓ Situat entre el terme de Vilagrassa i el nucli urbà de Tàrrega (Avinguda de l’Onze de Setembre).


? DESCRIPCIÓ Espai lineal que inclou el sistema hídric associat al riu d’Ondara aigües avall del nucli de Tàrrega, així com el tram baix del Riu Cercavins



Presència de canyissars barrejats amb Canyars i arbres caducifolis aïllats, que no arriben a constituir un veritable bosc de ribera. Els canyissars són un hàbitat poc representat al municipi de Tàrrega, de manera que es consideren d’interès local.



R I U O N D A R A O E S T I E L T R A M B A I X D E L R I U C E R C A V I N SC O D I L I E - 0 5


°


82c

86a

85a

82b187a

87b

83d

82b2

83a3

83a1

83a2

53a

53d 24a85a1

89b

44h

34i15e

32v

15e Matollars amb dominància de siscall o salat blanc, halonitròfils,de sòls àrids

86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderalassociada

83a3 Camps d'ametllers83a1 Camps d'oliveres82c Conreus herbacis extensius de secà


24 Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sensevegetació llenyosa densa

32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contradesinteriors seques34i Espartars d'albardí, de les terres interiors àrides


82b2 Conreus de blat de moro

53d canyars de vores d'aigua

44h Albaredes amb vinca, de la terra baixa (i de la muntanya mitjana)

83d Vinyes

53a Canyissar

85a1 Jardins i horts casolans85a Grans parcs i jardins

89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canalsi estanys ornamentals

? HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI 44h Albaredes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la munitanya mitjana)

Denominació Directiva Hàbitats: 92A0 Albaredes, salzedes i altres boscos de ribera ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI

Pollancre (Populus alba) Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia)

Canyís (Phragmites australis) Canya (Arundo donax) Arç blanc (Crataegus monogyna) Heura (Hedera helix) Aranyoner (Prunus spinosa) Romegueró (Rubus caesius) Esbarzer (Rubus ulmifolius)

Sarriassa (Arum italicum) Fenàs de bosc (Brachypodium sylvaticum) Vidalba (Clematis vitalba) Vinca (Vinca difformis)



- Canyís (Phragmites australis) Canya (Arundo donax) Romegueró (Rubus caesius)



Presència d’espècies lligades al medi fluvial, poc abundants al terme. Entre els mamífers destaca la presència de l’eriçó clar, la rata d’aigua, el teixó i la fagina. Entre les aus destaca la presència hivernal i escassa del blauet, i la diversitat d’espècies nidificants (polla d’aigua, papamosques gris, cucut, rossinyol bord, trist...). L’herpetofauna està representada per les serps més associades als espais humits i per quatre espècies d’anurs, sent destacada la presència del tòtil.


LOCAL

MAMÍFERS Eriçó clar (Aethechinus algirus)

Rata d’aigua (Arvicola sapidus) Mostela (Mustela nivalis)

Fagina (Martes foina) Teixó (Meles meles) Rata cellarda (Eliomys quercinus)

OCELLS Blauet (Alcedo attis)

Polla d’aigua (Gallinula chloropus) Papamosques gris (Muscicapa striata)

Picot verd (Picus viridis) Cucut (Cuculus canorus) Teixidor (Remiz pendulinus) Oriol (Oriolus oriolus) Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Rossinyol bord (Cettia cetti) Trist (Cisticola juncidis) Balquer (Acrocephalus arundinaceus) Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) Mallerenga carbonera (Parus major) Mallerenga blava (Parus caeruleus)

RÈPTILS - -

Serp verda (Malpolon monspessulanus) Serp d’aigua (Natrix maura) Serp de collaret (Natrix natrix)

AMFIBIS Tòtil (Alytes obstetricans) Gripau corredor (Bufo calamita) Granota verda (Rana perezi)


PEIXOS - Barb cua-roig (Barbus haasi) Llopet de riu (Cobitis paludicola)

- Eriçó clar

Blauet

Tòtil

I N T E R È S C O N N E C T O R

El curs hídric de l’Ondara és el principal corredor ecològic en disposició est-oest, que permet comunicar l’altiplà de la Segarra amb la plana d’Urgell.

I N T E R È S P A I S A T G Ç I S T I C

Presenta un interès intrínsec moderat, encara que constitueix un paisatge únic al terme, que permet diversificar la matriu territorial.

Canyissars i canyars a tocar la làmina d’aigua Albareda situada al Cercavins, a les proximitats de l’Ondara


? SITUACIÓ Situat a l’oest de la carretera de Sant Martí de Maldà (LV-2021) i a l’est del camí asfaltat de Preixana, a l’alçada de la Granja del Sanou.


? DESCRIPCIÓ Petit tossal de base circular molt rocós amb vegetació pròpia de les brolles calcícoles. El Tossal Rodó de Vallmajor assoleix els 389 m, sobresortint uns 18 m respecte la plana agrícola que l’envolta



Tot l’àmbit del Tossal Rodó de Vallmajor està recobert per timonedes. Auqestes timonedes son permanents, ja que cap altra comunitat més competitiva pot establir-se en aquest espai rocós



T O S S A L R O D Ó D E V A L L M A J O RC O D I L I E - 0 6


°


82c

83a383a1

32v

87a

86a

86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada83a3 Camps d'ametllers83a1 Camps d'oliveres82c Conreus herbacis extensius de secà



87a Conreus abandonats

? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL 32v Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides), calcícoles, de les contrades interiors seques


- Farigola (Thymus vulgaris) Gatosa (Ulex parviflorus)

Botja pudent (Artemisia herba-alba) Llistó (Brachypodium retusum) Bromus sp. Card fuell (Carthamus lanatus) Dàctil (Dactylis glomerata) Botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum) Elymus hispidus Fonoll (Foeniculum vulgare) Sempreviva (Helichrysum stoechas) Herba rodona (Koeleria vallesiana) Margall (Lolium rigidum) Herba-fam (Plantago albicans)


Existència d’espècies pròpies dels ambients rupícoles especialment àrids. Destaca la presència de cogullada fosca i còlit ros. Presenta una bona població de llangardaix ocel·lat.


LOCAL MAMÍFERS - - -

OCELLS Cogullada fosca (Galerida theklae)

Botxí (Lanius meridionalis) Còlit ros (Oenanthe hispanica)

Abellerol (Merops apiaster) Pardal roquer (Petronia petronia)

RÈPTILS - -

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) Serp blanca (Rhinechis scalaris)

AMFIBIS - - - PEIXOS - - -

Cogullada fosca

I N T E R È S P A I S A T G Í S T I C

El Tossal Rodó de Vallmajor presenta un elevat interès paisatgístic, tant per l’excepcionalitat del propi tossal com per la gran visibilitat que es disposa des del cim.

Timonedes del cim del Tossal

Vistes des del turó, travessat per la carretera de Preixana


? SITUACIÓ Situat entorn del curs hídric del Reguer d’Altet entre els nuclis de la Figuerosa i Altet


? DESCRIPCIÓ Espai lineal que ressegueix el tram del Reguer d’Altet que travessa el sector de conreus. L’estreta traça del reguer està completament recoberta de canyissars amb alguns arbres caducifolis aïllats. L’àmbit està format per dos polígons separats per la carretera L-310.



Presència de canyissars barrejats amb canyars i arbres caducifolis aïllats, que no arriben a constituir un veritable bosc de ribera. Els canyissars són un hàbitat poc representat al municipi de Tàrrega, de manera que es consideren d’interès local.



B A R R A N C D E L A F I G U E R O S A I B A R R A N C D E L C A N Ó SC O D I L I E - 0 7


°


45f

82c

89b

32v

83a3

87b

83a1

86a1

34h

53a

86a

85a1

87a

86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada

83a3 Camps d'ametllers

86a1 Viles i pobles




87a Conreus abandonats

34h Llistonars, i prats terofítocs calcícoles, de terra baixa45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)53a Canyissars

87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals i estanys ornamentals

85a1 Jardins i horts casolans




Lotus corniculatus Arpell (Picris echioides) Centaurea sp. Convolvulus cantabrica Astragalus sp. Enciam bord (Lactuca serriola) Herba de Sant Roc (Pulicaria dysenterica) Atriplex padula Bromus sp.


Destaca la presència d’una bona població d’amfibis principalment gripau corredor, granota verda i, en menor mesura, gripau d’esperons. També és destacada la presència d’espècies pròpies de canyissar com ara el trist i la boscarla de canyar. La presència permanent d’aigua permet l’existència de les dues espècies de serp d’aigua.



OCELLS - -

Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Rossinyol bord (Cettia cetti) Balquer (Acrocephalus arundinaceus) Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) Cucut (Cuculus canorus)

RÈPTILS - - Serp d’aigua (Natrix maura) Serp de collaret (Natrix natrix)




PEIXOS - - -

Gripau d’esperons

Barranc del Canós a l’alçada de la Masia d’en Marçal

Environment

Catalegs llocs interes ecològic Tàrrega