Embed Size (px)
Citation preview
Quan la marihuana va de casa a l’institut O sobre com plantejar els consums adolescents de cànnabis
Jordi Bernabeu Farrús @jordibernabeu @sobredrogues Servei de Salut Pública i Consum (Ajuntament de Granollers) Aula de la Salut. 2016. Granollers.
http://slideshare.net/sobredrogues/
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels con:nguts d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleK. No estan permesos els usos comercials
Preocupacions adultes
Qüestions adolescents
Risc Control Plaer
Problemes Malestars
Experimentació Responsabilitat
Autonomia Protecció Felicitat
…
Diferents lectures 1. La seva lògica no és la nostra
”Me toca vivir en el presente sin pensar en el futuro”
2. Divertir-se “Experimentar y pasármelo bien. Haciendo lo que quiera…”
3. Conèixer vs Suggerir
“Ellos saben más (…) A los adultos se nos escapa esta historia”
4. Ens fem grans…
"Pienso que se olvidan de que han estado jóvenes e hicieron lo mismo. Probablemente se escondían más. Lo que pasa es que únicamente se quedan con lo malo y se olvidan de lo bueno”.
5. El dilema “Lo difícil es sustituir la intranquilidad por confianza”
6. Les percepcions
“Todo el mundo lo hace” #Generalización “Es fácil comprarlas” #Accesibilidad “Cada vez más jóvenes” #Precocidad “Peor que nosotros” #Miedo #SobreProtección
Hall, W., Carter, A., Forlini, C. (2015). The brain disease model of addicIon; is it supported by the evidence and has it delivered on its promises. Lancet Psychiatry, 2, 105-‐110
L’adolescència i joventut amb les seves necessitats educa:ves i de conceptualització. I les dificultats pròpies d’acceptar els canvis de les generacions que ens succeeixen (Jaume Funes, 2010).
Extret de @DroguesXP
Una adolescència i joventut cada vegada més llarga
De la sociologia del treball a la sociologia de l’oci
Soberans del consum #hiperconsumisme
(Fernando Conde, 1999 //David Pere MarMnez, 2013)
El problema de la hiperprotecció... #nens_tresor
(Domingo Comas, 2006)
@AleixSalo #Fills_dels_80
L’individualisme
(Victòria Camps, 2008)
JO DecideixoFaig el que vull Vull viureVull disfrutarVull experimentarVull passar-m’ho bé
I perquè m’agrada!
La crisi de #noció_de_futur ‘Atrapats en la seva joventut’
(Sara Moreno, 2013)
GENERACIÓ RECESSIÓ
[FAD, 2013]
A. GenIle (2014 – diarioeducacio.cat) Les cicatrius de qui s’ha fet adult en temps de crisi ‘S'ha demostrat que aquelles persones que han viscut èpoques de recessió econòmica durant la seva joventut són més proclius a desconfiar de les ins\tucions de govern’
Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011
@ManelFontdevila #Esta_crisis_está_siendo_un_éxito
El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011
Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema?
Roto #Viñetas_para_una_crisis
Preocupacions adultes >> Tot consum és un problema? >> A partir de quant/quan he de valorar que és un problema? O es necessita un professional? >> Quins riscos/conseqüències presenta el seu consum? >> Com afrontar-ho a casa? >> Com plantejar-ho sense distanciar-me?
Font: La Vanguardia. 16 de juny de 2014.
Idees prèvies
Els consums problemàtics adolescents, i els problemes de conducta, lliguen amb malestars • Tensions familiars • Edats precoces • Temperaments difícils (ja des de la infància) • Agressivitat com a forma de resposta
conductual • L’impacte de la crisi
Idees prèvies
L’eqüació: consum + desocupació + problemes + malestars. Els malestars sovint tenen caràcter provisional
1/ L’origen dels problemes és divers (multicausal)2/ Els problemes de comportament: el noi/noia pateix
Una aproximàció bàsica
sobre què és la marihuana
La planta:
La planta Cannabis Sativa es un arbust anual, de color verd, de ràpid creixement (de tres a cinc mesos a l’aire lliure - 60 dies quan es cultiva en interior).
Es coneixen més de setanta principis actius (derivats del cannabis) de la planta.
La substància química més activa (responsable dels efectes sobre l’organisme) és el THC.
La major concentració de THC (que és que el fa que col.loqui) es troba a les parts superiors de la flor i a les fulles superiors de les plantes femella.
Cannabis Sativa Originària d’Europa i Àfrica
D’efectes més euforitzants
Cannabis Índica Originària del Sud d’Àsia
Efectes més tranquils (sedants)
Cannabis Ruderalis Prové de Rússia i del Nord d’Àsia
Gairebé no té efectes Els
híbr
ids
exis
tent
s a
dia
d’av
ui h
an
orig
inat
var
ieta
ts m
és p
oten
ts i,
per
tant
, am
b ef
ecte
s m
és fo
rts
a te
nir e
n co
mpt
e.
La planta:
Marihuana
Haixix
Oli de haixix
Medicament
Formes de presentació
La planta:
Marihuana • Es trituren les fulles, flors i cabdells (“cogollos”) una vegada assecades .
• El contingut de thc pot oscil.lar de 2 a 15%
• El seu cultiu pot fer-se a l’aire lliure -exterior- o mitjanaçant cultius amb teconologia hidropònica o aeropònica -d’interior-
• Dels cultius d’interior s’obté marihuana amb força més presència de THC. Pel que els riscos augmenten.
• Els principis actius varien segons diferents factors (planta, creixement, condicions del cultiu, etc.). Ex de THC en: Skunk 8.1%, Orange Bud 16.5%, White Widow 19.5%)
Haixix: Haixix
• Pasta feta amb la resina que segrega la part florida de la planta
• De color marronós verdós
• La presència de THC és, generalment, baixa -2-3%-
• De diferents varietats i toxicitat
• En ocasions, el producte final està força adulterat.
Medicaments
• Exemples d’utilització terapèutica: esclerosi múltiple i problemes de medul·la espinal: contra el dolor, espasmes i estiraments musculars; càncer i VIH Sida: dolor, vòmits i nàuses davant els efectes asdversos de la quimioteràpia i radioteràpia, i medicació antiretrovirals; com a inductor de la gana; dolors crònics d’origen nerviós; ajuda a aturar tics de la Síndrome de Gilles de la Tourete
• Formes d’administració: esprais/dosificadors, càpsules/pastilles
• Medicaments: Sativez, Marinol
Medicaments
Algunes consideracions de l’aplicació terapèutica:
Ajuden al tractament d’algunes malalties però generalment no són el tractament de les causes de les mateixes.
S’utlitzen com a complement d’altres medicacions.
També pot presentar efectes adversos.
1. Nàusees i vòmits en el tractament de la quimioteràpia
2. Espasticitat i altres símptomes de l’esclerosi múltiple.
3. Dolor crònic, de tipus neuropàtic.
4. Síndrome d’anorèxia i caquèxia associat a Càncer i Sida
Medicaments Aplicacions terapèutiques reconegudes
(Abanades, 2006):
Formes de
consum
Fumar
Oral
Inhalar
Sublingual
Efectes Les funcions del sistema cannabinoide s’emmarquen, principalment en l’àmbit del sistema nerviós, participant en diferents nivells:
control de l’activitat i coordinació motora, control del dolor, respostes a l’estrés, processos de memòria i aprenentatge, motivacions, emocions i mecanismes de recompensa.
Efectes
Participa també en la regulació neuroendocrina, modulant la secreció d’algunes hormones. Intervé en processos neurovegetatius, com el control de les nàusees i vòmits (emesis), la temperatura i la gana. També intervé en la regulació de la freqüència cardíaca i pressió arterial i participa en el control de la immunitat.
Efectes
Variaran i dependran en funció de diferents aspectes:
La persona
La substància
El context
A nivell fisiològic (de l’organisme): • Augment de la freqüència cardíaca i disminució de la tensió arterial
• Ulls vermellosos i brillants
• Sequedat de boca
• Increment de la gana
• A nivell motor: lentitud de moviments i reflexos
Efectes
Canvi general de l’estat de consciència • Sensació de relaxació, disminució de l’estrés
• Increment en la capacitat dels sentits
• Elevació de l’humor i del “somriure fàcil”
• “Pensament creatiu”
Efectes
Canvi general de l’estat de consciència (2) • Acceleració del pensament (especialment a dosis altes)
• Poden aparèixer dificultats per connectar pensaments
Efectes
Viscuts com a negatius: • Nàusees i marejos. Especialment amb altres subtàncies (ex. Alcohol)
• Tos, asma, problemes respiratoris
• Taquicàrdies, agitació, nerviosisme
• Ansietat (entre moderada i servera)
• Marejos, confusió
Efectes
Viscuts com a negatius (2):
• Mal de cap
• Feixuguesa
• Dificultats amb la memòria a curt termini i de treball (durant els efectes aguts i en períodes d’ús frequent)
Efectes
Quins riscos pot presentar el consum de ? Afectació en la memòria a curt termini
Reducció de l’atenció
Disminució de la capacitat verbal
Menor capacitat en la resolució de problemes
El desenvolupament de l’afectació cognitiva guarda més relació amb la duració que amb la quantitat
Solowij, 2002
Cogni:u
Quins riscos pot presentar el consum de ?
• Marejos o petits desfalliments
• Els propis del tabac (respiratoris i cardiovasculars)
• Pensaments paranoides, ansiosos i/o de pànic
• Crisis d’ansietat en usuaris sensibles (i a dosis elevades i quan el consum es via oral)
Cogni:u Físic
Psicològic
Quins riscos pot presentar el consum de ?
• Possible dependència psicològica (habituació)
• Dificultats en l’aprenentatge, la memòria i l’atenció i la concentració
• Conducció de vehicles i utilització màquinaria
• Un consum intens i freqüent pot precipitar transtorns mentals latents o existents
Comorbilitat 65-‐70% TUS – TM >> L’ou o la gallina?
I els riscos legals? La llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana (4/2015 ‘Mordaza’) considera falta greu:
• Consumir derivats del cannabis (marihuana i haixix) en llocs públics.
• Tinença per al propi consum
• Abandonament d’estris o restes a la via pública
Aquestes faltes es sancionen amb multes que des dels 600 als 30.001 euros.
I els riscos legals? El Codi Penal espanyol considera delicte elaborar, produir, cultivar o traficar amb derivats del cannabis, així com afavorir, facilitar o promoure el seu consum.
“El tráfico de sustancias no gravemente perjudiciales para la salud se castiga con penas de 1 a 3 años de prisión y multa de hasta el doble del valor de la droga.”
“Existen circunstancias agravantes que hacen aumentar la condena: venta a menores de 18 años, venta en colegios y centros militares, adulteración de la sustancia incrementando el daño para la salud, etc.” ”La ejecución de actos de plantación y cultivo ilícitos de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas en lugares visibles al público, no constitutivos de delito”.
Una mirada actual a la
situació del consum de cànnabis adolescent
Una generació d’adolescents tranquils pel que a drogues
es refereix
Que els persegueix l’ombra del ‘constant i precoç augment del consum’
‘El subgrup que fa consums problemàIcs presenta esIls
diferents als de fa anys >> més visibilitat’
Començar precoçment no necessàriament implica problemes, si es tracta d’un aprenentatge tranquil
Elogiem la moderació i demanem abstinència?
Experimentacióu Possible u Pensable u Raonable
Responsabilitatu Moderació u Prudència u Aprendre dels errors u Autonomia
Reducció de riscosu El risc 0 no existeix u Pautes de protecció
PersonesDrogues
Contextos
• Donar més importància a la persona per davant de la substància ‘Enganxen els porros’ // ‘Tu t’enganxes als porros’
• Ser prudents ‘Si bé no tots els consums acaben en problemes molts problemes tenen consums darrera’
• No exagerar ‘Els porros et tornen boig’
• No donar el consum per fet (parlar en 3ª persona) A tercer d’ESO: ‘Si fumeu’ // ‘Quan feu botellón’
• Evitar els tòpics ‘Enganxen / Iguals / No es poden controlar / Escalada / Dolentes’
• Deixar clar el missatge ‘La manera més segura de no tenir problemes amb les drogues passa per no tocar-‐les, però si es toquen…’
Pensant en la moderació
Quan prevenir no només és fomentar l’abstinència
Potenciar la responsabilitat Fomentar l’autonomia Evitar-‐se problemes
#Acompanyament
• Decisions raonades, no imposades, sensates • Responsabilitat (qui porta el control?) • Raons (i no excuses) • Compte amb les conductes associades • Visió críIca • Apendre d’allò que segur que dóna problemes • Recordar les circumstàncies de l’experimentació • Separar drogues ‘La manera més segura // per evitar-‐te problemes passa per no consumir-‐les; però no és incompa\ble consumir i u\litzar el cap’
Amb aquells que ho proven…
• Del “ja sé que em passo” a “la moIvació al canvi”. • Del “ho porto bé” al ”porta-‐ho millor”. • De “l'esIc estancat” al “canvia de context”. • De “el problema són les drogues” a “el problema ets tu”. • Del “Vaig per lliure” a “pautes d’ús”. • De “l’esIc ratllat’” a “administra l’estat d’ànim” • Del ‘quan toca’ al ‘quan no toca’.
‘La manera més segura // per evitar-‐te problemes passa per no consumir-‐les; però no és incompa6ble consumir i u6litzar el cap // si et passes i tens problemes busca a algú’
Amb aquells que es passen…
Els diferents discursos en la
comunitat educativa
-‐ Les desigualtats educaIves han empitjorat a Catalunya entre 2003 i 2012. L'estatus social i cultural de les famílies condiciona un 23% més els resultats l'any 2012 del que ho feia l'any 2003.
-‐ El percentatge d'alumnes en risc de fracàs escolar és gairebé sis vegades superior entre els alumnes de nivell socioeconòmic baix.
-‐ La despesa per alumne no té relació amb els resultats educaIus, però sí amb el nivell de desigualtats.
1. La trajectòria en relació als rendiments acadèmics, en la qual el fracàs és concebut com un procés acumulaIu de problemes de rendiment i de relació de l'alumne amb l'escola.
2. L'adaptació a les exigències de la ins:tució escolar i la sociabilitat; l'èxit i el fracàs tenen així a veure amb demandes com ara l'interès, la moIvació, el respecte a les normes de convivència i la sociabilitat amb companys i mestres.
3. L'autoconcepte, l'autoimatge i la projecció de futur que construeixen els alumnes en la seva intersecció amb les exigències i rendiments acadèmics, i l'adaptació o inadaptació a les exigències escolars.
Educació i inclusió. Antoni Tort (2015).
Comunitat
Família
Relacions
Autoestima social
Expectatives acadèmiques
Autoestima escolar
Malestars
Adolescents
Consum de drogues
Adaptat de Sánchez-‐Sosa et altres (2014)
Què ens diuen alguns estudis? (Via Matalí, 2014)
• Lee (2007): Evitar l’avorriment com a factor protector de consum de marihuana en adults joves
• Rogers et al. (2008): Activitats extraescolars i activitats socials apareixen com a especial factor de protecció (sobretot en noies)
Les vàries i variades dinàmiques familiars
El problema són els amics…
És molt influenciable…
La culpa la té el PQPI/UEC…
El pare no m’ajuda. Em sento sola…
No el puc controlar…
Estic desesperat…
Què vagi a un centre…
Els serveis públics no s’hi posen…
Com descriuen els problemes els implicats?
#Les_famílies
Fumo perquè m’agrada…
No hi ha per tant…
Ho sé portar…
A mi no m’afecta…
No deixaré de fumar…
Deixa’m fumar a casa…
La policía va a per nosaltres…
Com descriuen els problemes els implicats?
#Elles #Ells
“Desapego” “Apego”
Exigència
Permissivitat
“Rígid”�“Dictador”
“Agobiant”�“Pesat”
“Passota”�“Passa…”
“Hiperprotector”�“Protector”
Interaccions familiars. I com ho viuen els fills...
Ens arriba la consulta/demanda Apareix la conducta problema: “fuma”
Els pares es volen “eliminar” la conducta problemàtica
Perd èmfasi la relació familiar �S’incrementa pressió�
Importància del consum El fill es veu com a problema
La relació es deteriora El fill no sent comprensió
La conducta “problema” s’intensifica
En la família… En el fill…
La relació problemàtica
Promoure el diàleg Escoltar no significa “estar d’acord”
No calen respostes immediates
“Controlar” impulsivitat
Ser estratègicament hàbil
Explicar el perquè de les preocupacions
Posar de manifest altres conflictes
Desalentar el control
1. Pactar amb conseqüència. Marcar límits i responsabilitzar-se amb progressió.
2. No caure en la sobreprotecció absoluta ni en la permissivitat màxima. 3. No interrogar-los amb excés. Aprofitar moments d’informalitat per parlar del tema. I debatre i argumentar les nostres propostes.
4. Les idees “clau”: prudència i responsabilitat.
5. Explicar el perquè de les nostres angoixes. Des de la preocupació.
6. Per si algun dia s’equivoquen, que aprenguin de les males experiències… "A mi m'han tingut com en una bombolla. Perquè no em passés res... Potser perquè saben que és el què hi ha. Al final el que passa és que acabes sortint amb més ganes, la cagues, t'equivoques, i al final aprens o no a tornar a fer certes coses o a fer-les d'una altra manera. Si no t'euiqvoques, no aprens." 7. Davant del pessimisme: nosaltres també hem madurat. I ells també ho faran. Amb més probabilitat d’èxit que no de fracàs.
8. Saber observar. Sense intervenir sempre, sense opinar, ni invadir la seva intimitat.
9. Predicar amb l’exemple i assumir les incoherències.
10. Tenir molta paciència...
És possible detectar un consum?
I si fuma porros, què? I si fuma porros, què?
I si fuma porros, què?
I si fuma, què?
I si fuma porros, què? I si fuma porros, què?
Evitar els interrogatoris a amistats, registres de roba i habitació... “Fer de detectiu o perseguir al fill/a pot provocar un augment de la distància amb els pares. Més val parlar directament amb ell de forma tranqàuil·la i, en un espai còmode i íntim, exposar el que ens preocupa i escoltar la seva opinió.” No deixar-se endur per la urgència i la “mala llet”: escollir un moment per parlar de manera serena i raonada. “Millor deixar passar els primers moments, els de més alteració, per tal de procurar un clima adequat en que es pugui dialogar: una relació distesa i relaxada, sense “víctimes” ni “culpables” és imprescindible per assentar les bases d’un autèntic diàleg.” Conduir el nostre discurs cap a una opció col·laboradora i reflexiva, que expressi preocupació pels efectes que podria tenir el consum. “Les discussions pel fet de sentir-se enfadat són contraproduents: provoquen defensivitat i augmenten la resistència al canvi.”
Parlar de quines circumstàncies o mo:us l’han portat a consumir. I de quin :pus de consum es tracta. “No tots els consums tenen la mateixa gravetat (depèn de la substància, la freqüència, el context, la finalitat...). Saber si el consum es esporàdic o habitual, quina informació té i com observa els riscs de consumir-‐ne.” Contemplar la seva realitat: interessos, ocupacions, com es relaciona, els seus amics… “Valorar la seva conducta general: hi ha hagut indicis d’altres problemes o és aquest un fet puntual?” Fomentar que prenguin consciència i aprenguin de les males experiències. “Ens ajudarà a establir major confiança i a ser reconeguts com a referents accessibles a qui sol·∙licitar ajuda.” Demanar informació o assessorament a algun professional o persona de referència. “Ens ajudarà a poder valorar de forma més objec\va el consum i determinar quines pautes podem seguir en cada situació.”
I si jo –pare/mare- fumo, què?
• (Auto)Cuidar-‐se serveix com a model posiIu de relació amb els fills. • La discreció és un factor de protecció vers els fills. • Assumir les incoherències, els propis errors i contradiccions pot enforIr l’autoritat paterna i materna. • Parlar del consum de drogues amb la parella pot evitar donar missatges confusos i/o contradictoris als vostres fills. • En cas que els consums siguin problemàIcs cal consultar un recurs especialitzat.
La prioritat seran els fills… Prioritzarem la visió de pare/mare abans que la de consumidor/a…
Caldrà posar èmfasi en els límits…
@AleixSalo #Fills_dels_80
Gràcies per haver arribat fins aquí ;-)
Jordi Bernabeu Farrús Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers
[email protected] www.sobredrogues.net
Fonts
Jaume Funes. 9 ideas. Educar en la adolescencia Graó. 2011 hzp://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y
David Pere Mar�nez Oró i Joan Pallarés. ¿Beber para crecer? Editorial Milenio. 2013.hzp://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-‐beber-‐para-‐crecer-‐el-‐consumo-‐de.html
Dolors Reig. Jóvenes en la era de la hiperac:vidad. Fundación Telefónica. 2013. hzp://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-‐en-‐la-‐era-‐de-‐la-‐hiperconecIvidad/
Fernando Conde. Los hijos de la desregulazación. Jóvenes, usos y abusos en los consumos de drogas CREFAT. 1999. hzp://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf
Sara Moreno. Atrapats en la joventut. ARA. 2/12/12. hzp://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-‐joventut_0_821317901.html
Domingo Comas i Miren Josune Aguinaga. La generación premeditada. Temas para el debate. 2006. hzp://dialnet.unirioja.es/servlet/arIculo?codigo=1959497
Victòria Camps. Creure en l’educació: l’assgnatura pendent. Edicions 62. 2008. hzp://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-‐en-‐l-‐educacio_10195.html
Aleix Saló. Fills dels 80. La generació bombolla. Edicions Glenat. 2009. hzp://www.casadellibro.com/libro-‐fills-‐dels-‐80-‐la-‐generacio-‐bombolla/9788483577912/1653896
Manel Fontdevila. La crisis está siendo un éxito. AsIberri. 2012. hzp://www.asIberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito
Roto. Viñetas para una crisis. Editorial Mondadori. 2011. hzp://www.casadellibro.com/libro-‐vinetas-‐para-‐una-‐crisis/9788439725404/1884296
Bernardo Erlich. El País. 8/3/12. hzps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-‐72157629288138861/
Ministerio de Salud. Plan Nacional Sobre Drogas. • Encuesta domicilaria sobre alcohol y drogas en España. 2011. • Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias. 2012. Observatorio Español sobre Drogas.hzp://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm
Romaní, O. (2011). Jóvenes y riesgos: unas relaciones ineludibles. Bellaterra.
Romaní, O. (1999). Las drogas, sueños y razones. Ariel.
