• 10 •

• reportatge

PERFILS PROFESSIONALS QUE CAPACITEN

Les persones afectades per trastorns de salut mental i addiccions poden millorar la seva situació social, emocional i laboral gràcies als serveis que tenen al seu abast. Aquesta és la cara visible del col·lectiu, però quins són els professionals que hi ha darrere?

La seva tasca és fonamental en el procés de millora de l’usuari. Tots ells tenen com a objectius principals el benestar social i emocional, el desenvolupament d’habilitats i la inserció social i laboral dels seus usuaris i pacients. Tots valoren especialment el treball multidisciplinari i en xarxa i l’estreta relació i empatia que han de tenir amb els seus usuaris per aconseguir els objectius establerts. Com a característiques principals del col·lectiu destaquen l’estigma social i propi que pateixen i la manera com, mitjançant els processos necessaris, poden potenciar les seves capacitats.

Us presentem aquí alguns dels perfils professionals en salut mental i addiccions que empren la seva vida laboral per aconseguir la millora social i laboral de les persones que conviuen amb trastorns mentals i addiccions.

TexT: Laura López

• 11 •

reportatge •

«eL cOL·Lectiu de SaLut MentaL L’HeM de MOtivar perquÈ

eLS SeuS MeMbreS Siguin SubjecteS i nO ObjecteS»

«cOM MÉS àMpLia Sigui La viSió que teniM de cada uSuari

MÉS pOdeM pOtenciar LeS SeveS capacitatS»

«en eL cOnteXt penitenciari, trebaLLar

deS deL vincLe tÉ MOLt vaLOr»

La tasca del Jordi consisteix a crear un espai a mida per a cada usuari per construir una relació amb ell, però tenint en compte que «per ser un educador referent és el pacient mateix qui t’ha d’atorgar aquest lloc». És una relació que es construeix amb el pas del temps, duent a terme activitats i programes en els quals es tracten, en primer lloc, temes a nivell cognitiu; la segona gran pota és la prevenció de recaigudes, i la tercera pota fa referència a les habilitats i els hàbits de la vida diària per assolir la màxima autonomia. L’espai, comenta, també és important perquè «treballem amb persones que a casa no acaben de tenir el seu lloc o que han hagut de deixar la colla d’amics». La idea és que comencin a fer-se un lloc al servei per acabar establint vincles amb l’exterior. També «tractem el concepte d’apoderament, perquè la persona agafi el toro per les banyes i acabi guanyant més control sobre el seu trastorn». Creu que al col·lectiu de salut mental li costa gaudir de les petites coses, i que per això «hem de motivar els seus membres perquè siguin subjectes i no objectes».

La Marisol és psicòloga i està especialitzada en recursos humans. El seu perfil professional és molt polivalent, fa atenció individual i grupal a l’usuari, on «tractem temes com l’orientació laboral, el mercat laboral, les tècniques de recerca de feina i la recerca de feina activa, tenint sempre en compte la individualitat de la persona». També fa seguiment, que pot ser en la inserció, quan l’usuari ja està treballant, o en l’itinerari, quan encara està en el servei. «El seguiment en l’itinerari el fa un altre professional, perquè com més àmplia sigui la visió que tenim de cada usuari més podem potenciar les seves capacitats», diu. També treballa la prospecció; afirma que és una part molt costosa en temps de crisi i que sempre té en compte l’usuari i el tipus d’empreses-diana a les quals es pot dirigir. Martí assegura que cada cop arriben a Itínere més usuaris de cinquanta anys amb una trajectòria professional al darrere i que de cop es troben que el mercat laboral els rebutja per la seva edat: «així, és normal que tinguin patiment psicològic», puntualitza.

La Noemí és metgessa general, la seva formació és grupal i psico-analítica, i tracta amb persones amb addiccions. Aquest CAS, junt amb el de Brians I, és l’únic que està dins d’una presó: «la característica pròpia d’aquest centre és que donem un servei com el d’un CAS situat al carrer, però aquí no deixes d’estar en un context de justícia», comenta. Els pacients de la Noemí es vinculen voluntàriament, i per fer-ho no obtenen cap benefici ni perjudici penitenciari; a més, diu, «la filosofia de presons està més enfocada en l’abstinència, i nosaltres oferim una alternativa terapèutica des d’una visió de reducció de danys». Aquesta professional destaca que el més important en la seva feina és tenir la capacitat de treballar en equip, empatia, paciència i, sobretot, molt de respecte. El perfil dels seus pacients és de baixa exigència; per tant, la Noemí ha de tenir molta constància, perquè són persones molt demandants. Així, treballa molt des de la relació, perquè, «en el context penitenciari, treballar des del vincle té molt valor», comenta.

JORDI LÓPEZ, EDUCADOR SOCIAL DEL SERVEI DE REHABILITACIÓ COMUNITÀRIA DEL CENTRE DE

FORMACIÓ I PREVENCIÓ DE MATARÓ

MARISOL MARTÍ, TÈCNICA D’INSERCIÓ LABORAL

DEL SERVEI ITÍNERE DE FUNDACIÓ JOIA

NOEMÍ AZNAR, METGESSA

DEL CAS BRIANS II DE FUNDACIÓ SALUT I COMUNITAT

• 12 •

• reportatge

«La dificuLtat MÉS gran d’aqueSt cOL·Lectiu

ÉS eL funciOnaMent SOciaL i L’eStigMa»

«vaLOreM cOM a eSSenciaL eL trebaLL

MuLtidiScipLinari i en XarXa»

«aMb aqueSt cOL·Lectiu S’Ha d’incidir MÉS en LeS àreeS

neurOpSicOLÒgiqueS i en LeS reLaciOnS interperSOnaLS»

La Blanca centra la seva feina en la promoció dels canvis socials i de comportament dels usuaris, i per això destaca que «s’ha de mantenir una distància professional, activar i gestionar les capacitats personals, i donar-los eines per millorar el seu estat social i emocional». Quant als programes, s’està posant en marxa a la residència el Grup de Protagonistes, que posa l’accent a fer els usuaris protagonistes de les seves vides. «Amb tu» és el programa que porten a terme els usuaris com a voluntaris, i també participa en el programa de sensibilització en salut mental a les escoles. Reconeix que «la dificultat més gran d’aquest col·lectiu és el funcionament social i l’estigma». La realitat que ella viu és que «molts usuaris es prenen la residència com un recurs finalista, i amb Fòrum Salut Mental treballem per millorar aquest model i que arribi a ser flexible», explica.

L’Albert té formació en psicologia clínica i de la salut i en tècniques en psicoteràpia psicoanalítica. «Valorem com a essencial el treball multidisciplinari i en xarxa», explica Montaner, el qual assegura que el treball en xarxa és fonamental per «fer una mirada als pacients des d’una visió més biopsicosocial». Col·labora amb el programa del TET per derivar pacients en situació d’absentisme o fracàs escolar, i els ofereix l’oportunitat de fer tallers d’oficis i estades a empreses. Montaner destaca el programa «Salut i escola» i el Programa d’Atenció al Trastorn Mental Greu. En tota aquesta tasca que desenvolupa «cal molt la relació i la coordinació amb la família i amb altres entitats i l’espai escolar», diu. En salut mental, especifica, «hem de copsar la simptomatologia com a part del conflicte a resoldre i indagar en les arrels». També destaca com a característic el temps: «la nostra feina requereix temps amb els pacients i les famílies, i ells és el que més demanen».

La feina de la Cristina consisteix a fer anàlisi ocupacional de les activitats, i en la impartició i l’avaluació constant de l'usuari. «El terapeuta ocupacional té com a mitjà d’intervenció l’activitat, que aquesta sigui útil i significant per poder actuar en els aspectes millorables de l’usuari», explica. Al servei Prelaboral hi ofereixen tres programes d’activitats: un d’entrenament en hàbits laborals bàsics i utilitats instrumentals, un altre programa d’entrenament en habilitats actitudinals i socials, i també tallers d’apropament, de coneixement i d'orientació al món laboral. Respecte al sector de la salut mental, afirma que «amb aquest col·lectiu s’ha d’incidir més en les àrees neuropsicològiques, que són la memòria, l’atenció i el raonament complex, com també en les relacions interpersonals».

BLANCA FONTANELLA, TREBALLADORA SOCIAL

DE LA RESIDÈNCIA D’AREP

ALBERT MONTANER, PSICÒLEG DEL CSMIJ DE MONTCADA

I SANT ANDREU DE LA FUNDACIÓ EULÀLIA TORRAS DE BEÀ

CRISTINA TIÓ, TERAPEUTA OCUPACIONAL DEL SERVEI PRELABORAL

DE FUNDACIÓ JOIA

• 13 •

reportatge •

«LeS perSOneS aMb traStOrn MentaL

tenen MOLt rebuig cap aL Seu traStOrn»

«Si Hi Ha cOnSuM, La SaLut MentaL

canvia cOMpLetaMent»

«eL Meu deSpatX SeMpre eStà Obert,

perquÈ trebaLLO MOLt La reLació aMb eL pacient»

L’Anna dedica gran part de la seva feina a l’atenció directa amb l’usuari i a la planificació i té clara la filosofia de la funció del Club: «el temps lliure és l’eina per tractar la rehabilitació psicosocial, el lleure és l’excusa per treballar l’apoderament». Els usuaris que atén tenen entre 40 i 65 anys i són persones amb una alta autonomia, fruit del treball que fan d’apoderament. «Al cap de cinc anys t’adones que els que van començar amb baixa autonomia ara en tenen molta, sobretot quant a la relació amb els seus companys i a la seguretat a l’hora de sortir al carrer i moure’s per la ciutat», assegura. Un dels aspectes en el qual ha d’incidir més en la seva feina és en la comunicació, «treballant molt des de la naturalitat i els processos naturals de cada usuari». També treballa molt la responsabilitat i la presa de decisions, i explica que «les persones amb trastorn mental tenen molt rebuig cap al seu trastorn, a més d’estigma social i familiar».

El Francisco pertany a un equip multidisciplinari que atén drogodependències i patologia dual d’alta exigència, està centrat en infermeria i fa atenció ambulatòria. És l’encarregat del programa de manteniment de metadona i fa teràpia directament observada, seguiment d’infermeria, grup de psicoeducació, educació sanitària, atenció en crisis i seguiment de familiars en teràpia, a més del programa de reducció de danys i el d’intercanvi de xeringues, i controls d’orina. Francisco assegura que «cada dia tenim més patologia dual, els usuaris són molt demandants i ho volen tot al moment». Per això ell els fa entendre que amb calma se solucionen les coses. També especifica que «les persones que vénen amb patologia dual són un puntal importantíssim, perquè si hi ha consum la salut mental canvia completament».

L’Ariadna és infermera i educadora social, i la seva vocació és educativa en salut mental. En la seva feina tracta amb adolescents i ha de cuidar-los a ells i les seves famílies i fomentar estils de vida més saludables. Les eines que utilitza són l’entrevista d’infermeria, que fa quan l’usuari entra en el servei, i el treball conjunt amb l’equip, amb el qual «es fa un Pla Terapèutic Individual, i després en faig un seguiment continuat», explica. Pagà insisteix en el fet que en la seva feina ha de treballar molt el vincle amb els pacients: «el meu despatx sempre està obert i els pacients hi poden entrar amb les seves demandes, perquè treballo molt la relació amb ells». Els adolescents amb què es troba «estan molt oberts a aprendre, encara que tenen moltes dificultats a nivell familiar i escolar, i el meu treball engloba el pacient i tot el seu entorn».

ANNA DE LOS RISCOS, INTEGRADORA SOCIAL DEL CLUB SOCIAL DE SARRIÀ - SANT GERVASI DEL CENTRE

D’HIGIENE MENTAL LES CORTS

FRANCISCO LÓPEZ, AUXILIAR CLÍNIC

DEL CAS DE SANTS DE L’ASSOCIACIÓ BENESTAR

I DESENVOLUPAMENT

ARIADNA PAGÀ, INFERMERA

DE LA FUNDACIÓ HOSPITAL DE DIA DE NOU BARRIS