MOTS I EXPRESSIONS CATALANES AMB COMPONENT MITOLÒGIC

Busca informació sobre aquests personatges de la mitologia. Qui eren? Què van fer? Com eren? (afegeix una il·lustració)

EL CAOS: En alguns relats cosmogònics grecs, el Caos és allò que existeix abans que la resta dels déus i forces elementals, és a dir, l'estat primigeni del cosmos infinit. Segons la Teogonia d'Hesíode, Caos va ser el primer que va existir, i després enumera altres figures cosmogòniques elementals com Gea (la Terra), Tàrtar i Eros (v. 116ss). Però Caos no va engendrar aquestes deïtats elementals, sinó que és cap d'una genealogia d'éssers divins que són una mena d'abstraccions simbòliques: Nix (la Nit) i Èreb són els seus fills (v. 124), Èter i Hemera (el Dia) els seus néts (v. 125-6).

LA MEDUSA: En la mitologia grega, Medusa Médousa, era un monstre ctònic femení, que convertia en pedra a aquells que la miraven fixament als ulls. Va ser decapitada per Perseu, qui després va usar el seu cap com arma2 fins que la va donar a la deessa Atenea perquè la posés al seu escut, l'égida. Des de l'antiguitat clàssica, la imatge del cap de Medusa apareix representada en l'artefacte que allunya el mal conegut com Gorgoneion.

Atlant(atles): En la mitologia grega, Atlas , era un jove tità al qual Zeus va condemnar a carregar sobre les seves espatlles amb els pilars que mantenien la terra (Gea) separada dels cels (Urà). Era fill de Jàpet i la nimfa Clímene (en altres versions, d'Àsia) i germà de Prometeu, Epimeteu i Meneci. Higino, però, ho fa fill de Gea i Èter o Urà, encara que el text del Prefaci, on fa aquesta afirmació, està una mica corromput. Va ser el pare de les Hespèrides (amb Hesperis), Mera, les Híades, Calipso i les Plèiades

PROMETEU: En la mitologia grega, Prometeu (en grec antic Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és el Tità amic dels mortals, honrat principalment per robar el foc dels déus en la tija d'una canyaferla, donar-lo als homes per a la seva ús i posteriorment ser castigat per Zeus per aquest motiu.

HARPIA: En la mitologia grega, les Harpies eren inicialment éssers amb aparença de belles dones alades, la comesa principal era fer complir el càstig imposat per Zeus a Fineu: valent-se de la seva capacitat de volar, robaven contínuament el menjar d'aquell abans que pogués prendre-la. Això les va portar a barallar contra els Argonautes.

ECO: La bella i jove Eco era una nimfa de la boca sortien les paraules més belles mai nomenades. Pel que fa a les paraules ordinàries, se sentien de forma més plaent. Això molestava a Hera, gelosa que Zeus, el seu marit, pogués cortejar com a altres nimfes. I així va succeir. Quan Hera va descobrir l'engany, va castigar a Eco llevant-li la veu i obligant-la a repetir l'última paraula que deia la persona amb la qual mantingués la conversación.1 Incapaç de prendre la iniciativa en una conversa, limitada només a repetir les paraules alienes, Eco es apartar del tracte humà. Retirada al camp, Eco es va enamorar del bell pastor Narcís, fill de la nimfa Liríope de Tespia i del déu-riu Céfiso. Eco el seguia cada dia sense ser vista, però un d'ells, a causa d'una impertinència en trepitjar una branca, Narcís la va descobrir. Eco va buscar ajuda dels animals del bosc com nimfa que era, perquè li comuniquessin a Narcís l'amor que ella sentia, ja que ella no podia explicar-ho. Quan Narcís va saber això, va riure d'ella, i Eco va tornar a la seva cova i va romandre allí fins a morir. Sobre Narcís, alguns expliquen que un noi que també s'havia enamorat d'Eco va pregar als déus, demanant que Narcís sofrís en sentir un amor no correspost, com el que havia fet patir als altres. L'oració va ser resposta per Némesis, la que arruïna els superbs, que va maleir a Narcís a enamorar del seu propi reflex. El jove va acabar morint de desamor (altres diuen que es va ofegar mirant el seu rostre al riu) i va baixar a l'Inframundo, on va ser turmentat per sempre pel seu propi reflex al riu Estigia

MUSES: (Qui són? Quantes? A que es dediquen?: En la mitologia grega les muses eren, segons els escriptors més antics, les deesses inspiradores de la música i, segons les nocions posteriors, divinitats que presidien els diferents tipus de poesia, així com les arts i les ciències . Originalment van ser considerades nimfes inspiradores de les fonts, prop de les quals eren adorades; i van portar noms diferents en diferents llocs, fins que l'adoració tracio-beocia de les nou Muses

es va estendre des Beòcia a la resta de les regions de Grècia i al final quedaria generalment establerta .

MERCURI: En la mitologia romana, Mercuri era un déu important del comerç, però, també mercuri era el missatger dels déus i el cap dels viatgers, dels pastors i dels oradors. Estava encarregat de conduir als inferns les ànimes dels morts. Fill de Júpiter i de Maia. El seu nom està relacionat amb la paraula llatina merx ('mercaderia'). En les seves formes més primitives sembla haver estat relacionat amb la deïtat etrusca Turms, però la majoria de les seves característiques i mitologia va ser presa prestada del déu grec anàleg Hermes.

MORFEU: Era representat amb ales que batia ràpida i silenciosament, permetent anar volant veloçment a qualsevol racó de la Terra. Morfeo s'encarregava d'induir els somnis dels que dormien i d'adoptar una aparença humana per aparèixer en ells, especialment la dels éssers estimats (d'aquí el seu nom), permetent als mortals fugir per un moment de les maquinacions dels déus.

PAN: Pa (en grec, Πάν, 'tot') era el semidéu dels pastors i ramats en la mitologia grega. Era especialment venerat a Arcàdia, malgrat no comptar amb grans santuaris en el seu honor en aquesta regió. En la mitologia romana s'identifica a aquest déu com un Faune.

Pa era, també, el déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada. Dotat d'una gran potència i desig sexual, es dedicava a perseguir pels boscos, a la recerca dels seus favors, a nimfes i muchachos.1 En molts aspectes, el déu Pa té certa similitud amb Dioniso.

QUIMERA: En la mitologia grega, Quimera que significa animal fabulós; era un monstre horrible, filla de Tifó i d'Equidna, que vagava per les regions d'Àsia Menor terroritzant les poblacions i engolint ramats i animals. Va ser mare amb Ortro, de l'Esfinx i el Lleó de Nemea.

2. En català hi ha paraules o expressions amb un component mitològic. Intenta explicar que signifiquen els següents:

a) Quan un fet es caòtic, que vol dir? Que una cosa ha sigut destrüida i mai tornarà a ser com era abans.

b) Què es un atles? Perquè?

Un atles és una obra composta de manera majoritària o exclusives per il·lustracions planificades conjuntament segons un plà unitari.

C) Que significa fer una acció prometeica?

Fer una acció que es única i que només 1 persona podrá fer.

d) Que vol dir l’oració: Les tevés il·lusions són quimeres?

Una il·lusió que una persona té però que es impossible que aquesta il·lusió es compleixi.

e) Per què un museu és un lloc on es guarden les diferents manifestacions artístiques?

Perquè el museu es un lloc on la gent podrá gaudir d’aquests quadres.

f) Els termòmetres de Mercuri, perquè es diuen així?

En primer lloc anem a procedir a determinar l'origen etimològic del terme termòmetre que ara ens ocupa. En aquest sentit podem establir que aquell està compost de dos vocables clarament delimitats: la paraula grega THERMOS, que es pot traduir com "calent", i el terme grec metron, que és sinònim de "mesura".

e) La frase l’eco ressona per la muntanya. Què creus que ens indica?

Que no hi ningú i que no hi ha contaminació.

h) Que es la morfina? Què vull dir quan arribo tard i li dic al profe: ho sento, m’he quedat amb els braços de Morfeu?

La morfina es una droga utilitzada sovint a la medicina i es diu aquesta frase quan es vol dir que t’has quedat completament adormit.