OBJECTES A L’UNIVERS

ALBERT CLAVERIA

LAURA LÓPEZ

PLANETA

Un planeta és un cos sense llum pròpia (que no és, per tant una estrella) que gira al voltant d'una estrella; que és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i que és l'element principal dins la seva òrbita

SATÈL·LIT NATURAL

En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta. Generalment és molt més petit que el planeta i l'acompanya en la seva revolució al voltant del Sol.

METEORIT

Un meteorit és un cos natural originat en l'espai exterior que sobreviu l'impacte amb la superfície terrestre. La majoria de meteorits deriven de petits objectes astronòmics anomenats meteoroides, tot i que de vegades també es produeixen per impactes d'asteroides. Quan un meteoroide entra a l'atmosfera, la fricció, pressió i interaccions químiques amb els gasos fan que el cos s'escalfi i emeti llum formant el que s'anomena un meteor o estrella fugaç

ESTRELLA

Un estel, estrela o estrella, i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu format per plasma en un equilibri semblant a l'equilibri hidrostàtic, que genera energia mitjançant un procés de fusió nuclear. Els estels (excepte el sol) apareixen com a punts brillants en el cel nocturn, i fan pampallugues per efecte de l'atmosfera terrestre.

PÚLSAR

Un púlsar és un estel de neutrons que emet radiacions periòdiques. Aquests sistemes posseeixen un intens camp magnètic que indueix l'emissió d'aquests impulsos de radiació electromagnètica a intervals regulars relacionats amb el període de rotació de l'objecte espacial.

GALÀXIA

Una galàxia és un ensems de milers de milions d'estels i de núvols de gas i pols ("d'estrella"). Tot indica que al centre de determinades galàxies hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és difícil que es puguin detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estel·lars.

NEBULOSA

Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols. Estan formades fonamentalment per hidrogen, l'element químic més abundant en l'univers, amb quasi el 10 % d'heli i quantitats molt petites d'altres substàncies. Tenen una importància cosmològica notable perquè són el lloc dels quals neixen les estrelles per fenòmens de condensació i agregació de matèria, encara que en altres ocasions es tracta de les restes d'una estrella que ha mort.

SUPERNOVA Una supernova és una explosió estel·lar més energètica que una nova.

Correspon a l'última etapa de l'evolució de determinats estels (estels binaris, i estels massius). Durant aquesta etapa, la lluminositat de l'estel pot augmentar en un factor de 108.

Les supernoves donen lloc a emissions de radiació electromagnètica intensíssimes que poden durar des de diverses setmanes a diversos mesos. Es caracteritzen per un ràpid augment d'intensitat fins a assolir un pic, i després decreixen en brillantor de manera més o menys suau fins a desaparèixer completament.

FI