Fa poc que mhe fixat en el tema de lesttica en general.
Abans de conixer el que s en realitat lesttica, pensava que tot
era molt senzill i simple,
per estava molt equivocada, no noms no s senzill sin que s ms
complexa del que ens
imaginem.
La majoria de persones creuen que el maquillatge s posar una
mica dombres, de pintallavis i poc ms, per no es aix, hi ha moltes
ms coses que no noms aix.
Cada dia, sigui com sigui, les tendncies van canviant, van
evolucionant sense gaireb
adonar-nos-en, per no passa des de fa poc, sin tot el contrari,
des de fa molts anys.
Un exemple s lesttica dels grecs, des daquell moment fins
lactualitat han anat canviant
moltes coses, com ara la maneradextreure el producte de
maquillatge, la manera de vestir, de pentinar-se, etc.
Ja ens havien donat el tema del treball a cada alumna, per
sense cap dubte hauria escollit
aquest, ja que investigar i aprendre la manera que tenien de
vestir, de maquillar-se en altres
poques pot arribar a ser molt ms interessant del que
creiem.
He fet aquest treball per aquesta mateixa ra, perqu la gent
pugui veure com van canviant
les coses, s a dir, com va evolucionant tot en general i que no
s tant senzill com es creu.
3. Vestit de lhome
Utilitzaven dos tipus detniques :
Quit: fet de lli, amb mnigues i cosida pels costats
Exmide: anava cordada a una
de les espatlles , deixant un
bra al descobert.
4.
Clmide : capa rectangularde llanafina,
lligadaamb una fibula al voltant del coll.
Himcion: mantell rectangular que es
posava sobre lespatlla esquerra i
es recollia pel costat contrari i deixant
lliure de moviments el bra dret.
5. Calat de lhome
Estava fet a mida. Hihavia sandlies, esclops,
sabates, borseguins.
A lestiu, com acalat utilitzaven ms la sandlia
feta amb una sola de cuir
6. Pentinat de lhome
Tenien el cabell arrissat. Generalment
portaven barba, encara que els soldats van
comenar a afaitar-se.
7. Complements de lhome
Els homes lliures portaven un anell que utilitzaven com a
segell i tenia la seva firma per identificar documents.
P odien portar diferents barrets:
- Els esclaus normalment portaven una gorra de llana ajustada
al cap.
- Els de ciutat portaven un barret de copa amb ala o
visera.
- Els viatgers portaven un barret que sanomenava ptasos (
).
8. Vestit de la dona
Estavacompost per dos tipus detniques :
-El peple () era de llana, no tenia mnigues i tenia obertures
pels costats.
Nhi havia dos estils:
Dric: es tractava duna tela de llana de forma rectangular amb
un plec inicial apotegma (), quedava a sobre el pit i lesquena com
una sobrefaldilla. Se sostenia a les espatlles amb fbules i es
cenyia a la cintura amb un cintur que sutilitzava tamb per ajustar
el llarg vestit.
9.
Hi havia el peple jnictamb anomenat
quit (), unvestit de lli, ms propi de
les dones de classe alta.
Era un tros de tela ms llarg, per menys
alt que el dric, perqu no tenia sobrefaldilla.
Se sostenia a les espatlles per una srie
de fbules i amb dos cinturons, un per la
cintura i laltre pels malucs.
10.
Hi havia mantells, que normalment utilitzaven les dones
benestants.
Aquests podien ser de lli o de llana. Selsanomenava fars (
),
erenun tros de tela rectangular, ms llarg que ample i que es
podia
subjectar amb fbules o simplement es deixava caure sobre
les
espatlles.
Durant lhivern, les dones sabrigaven amb diferents mantells i
protegien el cap del fred amb elcherfal,una mena de mocador. Del
sol es protegien amb la tolia (). Les dones, com els homes, tamb
utilitzaven lhimcion (). 11. Elcalatde la dona
El calat era molt car, i moltes dones de vegades anaven
descalces.
Utilitzaven tacons, collocaven un talonet entre el tal del peu
i el de la sabata.
Tamb utilitzaven sandlies i pantufles
12. Pentinat de la dona
Portaven els cabells llargs amb rnxols al serrell i el cabell
recollit al remol i dividit en
gruixuts flocs que cauen per sobre les espatlles i lesquena
recollits amb cintes.
Encara ms endavant, apareix el pentinat perlat, que es tracta
del cabell llarg sobre
lesquena, dividit en flocs i segments a la vegada. Sobre el
cap, el pentinat est fet en forma
de perles i subjectat per una cinta.
Segons lpoca, la moda, les ciutats i les classes socials, la
forma de pentinar-se variava.
13. Maquillatge de les dones
Intentaven que la cara fos al ms blanca possible, perqu aix era
smbol de classe social
benestant. Per aconseguir-ho, utilitzaven pols de talc, o
farina de faves, barrejat amb oli,
vinagre o mel. Al final els resultats que obtenien eren tot el
contrari del que elles volien, ja
que el contacte amb el sol feia que el rostre senfosqus.
Les pestanyes senfosquien amb una barreja dous de formigues i
mosques triturades.
Els ulls, els perfilaven amb sutge i els pintaven amb ombres
amb cendra, terres naturals,
safr, antimoni.
Les galtes i els llavis els acolorien de color vermell amb
terra ocre, mini...
Les ungles havien danar del mateix color que els llavis.
Les celles no es depilaven, fins i tot utilitzaven formigues
mortes per unir-les o es pintaven
amb carb.
Algunes receptes de mascares i cremes de bellesa que ens han
arribat sn les segents:
Contra les arrugues i les taques bullien ovaris duna vedella
blanca durant quaranta dies i quaranta nits, fins que es tornava
gelatina i desprs saplicava amb un drap.
Per allisar la pell sutilitzava un nap silvestre barrejat amb
una dosi igual de farina de ferro.
14. Perfum de la dona
Una de les maneres daconseguir un bon olor era cremant essncies
aromtiques.
Els perfums podien tenir una base lquida, per exemple: loli
doliva, dametlles o de lli.
Aquest tipus de perfum sutilitzava per fer massatges corporals
i perfumar el cabell o la roba.
Una altra manera de fer-ne era amb greix danimal; es creava una
pomada que servia per
perfumar el cos.
A aquestes bases sels podia afegir essncies seguint una
elaboraci artesanal.
Segons Homer, els dus de lOlimp van ser qui varen ensenyar als
homes i a les dones ls dels
perfums. En la mitologia trobem relats on deesses i altres
personatges sn els creadors
dels aromes.
Per exemple, la rosa abans era blanca i sense cap olor, i ara
es de color vermell i t un aroma
agradable. Aix (segons la seva mitologia) s perqu Afrodita un
dia es clav una espina de
roser i amb la seva sang el va tenyir de vermell. La rosa era
tan bonica que Eros, en veure-la li
va fer un pet, i va agafar lolor que t ara.
15. Complements de les dona
Les dones es posaven joies de tot tipus, anells, collarets,
arracades, braalets, anelles de
turmell
Utilitzaven dos tipus dagulles:
Fibulae : sutilitzaven per a la roba
-Comatoria : sutilitzaven per als cabells, aix com ara cintes
brodades amb or o plata.
Tamb hi havia el Calyptra (), que era un vel que normalment
utilitzaven com a
complement.
A ms, utilitzaven ventalls i para-sols per protegir-se de la
calor i del sol respectivament.
Un exemple de para-sol que utilitzaven les dones a lestiu era
lanomenat esciadion
(), que tamb servia per als dies de pluja.
16. Part Prctica
La part prctica que far consistir a vestir, pentinar i
maquillar a una noia com si fos una
dona grega.
Per fer-ho utilitzar un llenol, el doblegar per la meitat i li
far un petit retall al mig,
perqu hi pugui posar el cap; seguidament agafar dos cinturons i
els hi collocar un a la
cintura i laltre als malucs llavors, entre mig crear un plec. I
amb tot aix li crear un vestit
anomenat peple jnic.
Pel que fa al pentinat, li far un recollit, deixant-li alguns
rnxols per sobre les espatlles i pel
front.
Per ltim, la part de maquillatge, nhi far un de senzillet, ja
que les gregues lnic que es posaven molt era el talc, per fer-li la
cara ms blanca.
Als ulls li posar una ombra de color gris, i amb llapis negre
la lnea per sota lull.
Pel que fa als llavis i als pmuls, els maquillar amb un color
vermell.
17. Conclusi
Per finalitzar el meu treball magradaria aclarir algunes
dificultats que he anat trobant, per
exemple, la dificultat de trobar informaci sobre els pentinats
i calats que duien. Mha estat difcil trobar gaire informaci, ja que
la majoria de fonts no eren massa fiables.
Ara b, pel que fa a la part prctica, no puc dir el que ms mha
costat de realitzar, ja que
el que he de fer ho dur a terme moments abans de
lexposici.
Per puc intuir que el que ms em costar de tot ser fer el
pentinat, ja que per fer el recollit que portaven les dones
gregues, havien destar elaborant-lo amb molta cura i sense cap
pressa.
Per una altra banda, a lhora de vestir-la tamb em costar una
mica, ja que haur de calcular er on li arribar el vestit, mirar que
el plec em quedi posat correctament i petits detalls ms que semblen
no tenir importncia, per que en realitat s que en tenen.
Ara mateix no he trobat ms coses que em costaran de fer, per
estic segura que a lhora de
posar-ho en prctica em sorgiran alguns problemes per coses que
em semblen molt senzilles.
