La justícia climàtica, el turisme i nosaltres (des de l'educació)

Joan BuadesPalma, novembre del 2011

LA JUSTÍCIA

CLIMÀTICA,

EL TURISMEI NOSALTRES

(a les escoles)

PLA DE VOL

1. Escalfament global desigual i impacte turístic

2. El Carib i la Mediterrània: vulnerabilitat màxima

3. El transport , una empremtaclimàtica clau

4. Superpotència turística balear i irresponsabilitat climàtica global

5. Copenhaguen , Cancún, Durban… (Per on van les solucions?)

* : la necessitatd’una ciutadania mundial

+ Proposta competencial final per als Centres educatius

Però què és

l’ efectehivernacle?

• Temperatures: + 0.7°C respecte a fa 100 anysLes més càlides des de l’Holocè (els darrers 11.600 anys, quan va aparèixer l’homo sapiens sapiens)

Sempre n’hi ha hagut de natural

PERÒ els darrers segles n’hi

ha un d’humà molt

preocupant

* CO2 (darrers 650.000 anys): variacions entre 180 i 330 ppm segons fossinperíodes glaciars freds o interglaciars càlids. El darrer: + 80 ppm al llargde 5.000 anys.

* Darrer milió d’anys: entre glaciacions i periodes càlids, variacions de 4°- 7°C

I què està passant ara?

• Concentracions de CO2 rècord

(379 ppm el 2007, + 30 entre 1990 i 2007)

Contaminem més que mai i els darrers 50

anys de societat de consum pitgeml’accelerador

• Cada any cremem

l’equivalent a 400 anys

de feina fotosintètica de

les plantes

(que es “mengen” el carboni de l’atmosfera i en fan dipòsits de carbó, petroli i gas)

Incomplim el Tractat sobre el Clima de Kyoto (1997) : en lloc de reduir un 5.2% les emissions, les

hem augmentat un 40%!

Si seguim com fins ara, podríemarribar a + 6.4°C el 2100 respecte al 1990

Font: World Bank (2010), World Development Report: Development and Climate Change

L’industrialisme com a microones climàtic,


El misteri del CO2+…

Fonts de contaminació ben desiguals (* Electricitat i transport, al Nord /agricultura i boscos al Sud)


RESPONSABLES DESIGUALS


AMENAÇA GLOBAL, RESPONSABILITATS MOLT DESIGUALS

El Nord (Nord-Amèrica, la UE, el Japó i Austràlia – Nova Zelanda), 2/3 de les emissions històriques

Humà tothom però uns contaminem moltíssim més que la majoria


El Sud mésinnocent, el

més vulnerable

Bangla Desh (Àsia)

Bolívia (Amèrica)

Tuvalu (Pacífic)

INJUSTÍCIA CLIMÀTICA!

Sabotatge climàtic = més pobresa per a la gent del Sud Global (encara que sigui el Brasil emergent)


Dakar: 2,5 milions de persones en àrees d’alt risc d’inundació


Més inundacions, fins i tot a Àfrica i AustràliaFont: World Bank (2010), World Development Report: Development and Climate Change

Brisbane, gener 2011



Radar mòbilantipasteres, Balears 2008

L’UNHCR (ONU): uns 1.000 milions de refugiats ambientals el 2050

(un de cada nou humans!)


“Climate Change Adaptation and Mitigation in the Tourism Sector: Framework, Tools and Practices” (Nacions Unides, 2008)

LA INQUIETANT GEOGRAFIA DEL CANVI CLIMÀTIC

Christ, C., Hillel, O., Matus, S., & Sweeting, J. (2003). Tourism and Biodiversity. Mapping Tourism's Global Footprint. Conservation International

BIODIVERSITAT I TURISME: CARTOGRAFIA DE LES AMENACES


Arxipèlags de biodiversitat especialment amenaçats

CARIB, TOT TURISME

Grand Palladium Jamaica Resort & Spa

Lucea - Montego Bay - Jamaica

2007: 33 milions de turistesinternacionals

Centramèrica

Florida 8 milions

16.5% Economia14.8% Ocupació21.9% Exportacions19.9% Inversió privada9.4% Inversió pública

LLATINOAMÈRICA, SEGONS L’IPCC

+0.6°C a la mar, + 6% en intensitat d’huracans

Huracà Ike a Pinar del Río, Cuba (Setembre 2008)

2020-2025 vs. 1976-2006

X 10 Golf de Mèxico

X 4 Carib

X 3 Centramèrica

Vergara, W. (2009). Assessing the Potential Consequences of the Climate Destabilization in Latin America. Washington: World Bank.

ENO

RMECOST

INACCIÓ

Bueno, R., Herzfeld, C., Stanton, E. A., & Ackerman, F. (2008). El Caribe y el cambio climático. Los costes de la inacción. Stockholm Environment Institute (US Center) y Global Development & Environment Institute

Costos ocults infravalorats

Imant migratori: + 17% població (2010-2030) fins a 51,4 millones…

Desigualtat social reforçada:

quasi la meitat de la regió viu ja en la

pobresa i un terç en la pobresaextrema

Inseguretat alimentària: - 10/-50% en

las principals collites

Estrès hídric: més sequeres, menys aqüífers

Mínima responsabilitat, màxim risc?

PNUD. (2007). Informe sobre Desarrollo Humano 2007-2008. La lucha contra el cambio climático. Solidaridad ante un mundo dividido

Centramèrica, 0.5%de les emissions totals

Caricom només el 0.33%

Mèxico + Carib + Centramèrica

-29% d’emissions per capitasobre la mitjana mundial-85% respecte als EUA-58% en relació a Espanya

PREVISIÓN 2020: ¡BOOM!• X 3 Carib insular (de 17 a 51 milions)

• X 2 Mèxic (de 20 a 38 milions)

HORITZÓ TURISME 2020: camí a perdició?

RSC: Tres forats negres

Emissions de CO2 d’origen turístic (excloses de Kyoto)5% directe

14% si incloem el “forçament radiatiu” induït

L’aviació n’és responsable d’entre el 54 i el 75%

Fins al 2035 el creixement serà d’un 188%

Informe “Climate Change Adaptation and Mitigation in the Tourism Sector: Framework, Tools and Practices” (Nacions Unides, 2008)

• Vols a llarga distància = 2.7% del total

Però 17% de la factura climàtica

• Vol d’anada i tornada Frankfurt – Sydney 4.5 tones de CO2 per passatger

• Vol Londres – Jamaica 2 tones de CO2/passatger

Viatges internacionals en tren i autocar = 16%En canvi, només l’1% de la factura climàtica

Font: « The Tourist Climate Footprint » (WWF Alemanya, 2009)

CARIB,UNA

EMPREMTA CLIMÀTICA

sensefutur

VOLAR, CADA COP MÉS CARPER MOTIUS CLIMÀTICS

Der Spiegel, 1.9.2010

Greenaironline.com, 9.7.2010

“No poseu injustament el turismo en el punt de mira! És una activitat com les altres, i satisfà necessitats igualmentessencials… Aquells que diuen: “No viatgeulluny de casa vostra i eviteu prendre l’avióper estalviar unes tones de carboni”, haurien de pensar-s’hos dos cops: Perquè aquests viatges llargs sovint porten a països on viuen els pobles mésdesafavorits del Planeta que, comsabem, seran les primeres víctimes de l’escalfament. Aquestes comunitats, comBali, serien víctimes per partida doble si se les privés, també, de l’aportació econòmicadel turisme”.

A la Conferència sobre el Canvi Climàtic de les NacionsUnides (Bali, diciembre de 2007)

Francesco Frangialli,Exsecretari general de la OMT

Menys turisme = catàstrofe per al

desenvolupament?

Estat Turistes

estrangers

1990

(milions)

Turistes id.

2007 (milions)

Posició

IDH

1990

Posició

IDH 2008

Progrés

en IDH

(llocs)

Mèxic 17.1 19.9 54 53 + 1

Rep.

Dominicana

1.3 3.9 93 90 + 3

Cuba 0.3 2.1 53 51 + 2

Costa Rica 0.4 1.9 37 54 - 17

Jamaica 0.9 1.7 59 100 - 41

Font: Elaboració pròpia a partir de http://unwto.org/facts/eng/pdf/indicators/ITA_Americas.pdf, http://www.onecaribbean.org/statistics/2008stats/default.aspx, http://hdr.undp.org/en/reports/

TURISME I IDH A MÈXIC, CARIB I CENTRAMÈRICA (1990-2008)

RepDom segons el PNUD “en general, les condicions de vida de las províncies turístiques estan

per sota de la mitjana nacional” (Ceara-Hatton, Cañete Alonso, & Velasco, 2008)

75-85% beneficis a l’exterior

http://unwto.org/facts/eng/pdf/indicators/ITA_Americas.pdf

http://www.onecaribbean.org/statistics/2008stats/default.aspx

http://hdr.undp.org/en/reports/

I la Mediterrània? Un exercici en competències

VARIABLES CLAU: 1. TEMPERATURESPENÍNSULA IBÈRICA

Hivern: +2.4 / + 4.1ºC Estiu: +4.1 / + 7.6ºC

Font: Generalitat de Catalunya i IEC, Segon Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, 2011

Sol i platja a Centreuropa (coming soon)


VARIABLES CLAU: 2. PRECIPITACIONSDISPONIBILITAT D’AIGUA VERS EL 2050 [Escenaris B1 i A2]Projecte ACADIA (UE)

A tots dos escenaris, els nivells superiors de reducció de precipitacions les sofriran el Magrib, Sicília, l’Espanya oriental, Grècia i la costa sud-est de Turquia. Font: Van Grunderbeeck &

Tourre, 2008.

A CatalunyaHivern: - 2.5%Estiu: -50%Font: Segon Informe canviclimàtic a Catalunya 2011

A finals del s. 21

Cada dos anys, un «molt sec»Alt risc d’incendis forestalsDesertificació cap al Nord

VARIABLES CLAU: 3. NIVELL DEL MAR

MEDITERRÀNIA 1900-1999

Augment del nivell del mar: 11-13 cm

PREVISIONS IPCC 2007

Augment molt moderat: 19 - 58 cm durant el s. 21

Pensant en la fosa de l’Àrtic i l’Antàrtida

Molts experts veuen mésrealista

+ 1 metre cap al 2100 a la Mediterrània

Magnan, A., Garnaud, B., Billé, R., & Gemenne, F. (2009). The Future of the Mediterranean. From Impacts of Climate Change to Adaptation Issues. Institut du développement Durable et des Relations Internationales (IDDRI París])

FACTOR MÉS DIFÍCIL DE PREDIR

• Augment de ºC comporta l’ expansió de la

massa d’aigua +• Increment aigua del mar fruit de la fosa de

glaceres i pols (NO CONTEMPLADA EN L’IPCC)

El Mundo, 24 de febrer de 2011

També a casa…

Manhattan, Nova York

Emissions letals

Institut Europeu de la Mediterrània (2010), Anuari IEMed de la Mediterrània 2010.

Fossat turístic interior


BALEARS: gran responsabilitat climàtica global

• Per càpita (10,17 Tm CO2 equivalents), les emissions superen la mitjana espanyola (9,76) i les de l’arxipèlag canari (8,13), Catalunya

(7,94), el País Valencià (6,80) i Madrid (4,66).

• Creixement 40% superior que a Espanya:

+ 77,72% IB (1990-2007); a Espanya + 53,42%Variació de les emissions de GEH per CCAA i a l'Estat entre el 1990 i el 2007

(percentatge).

85,36

41,35

21,46

75,21

95,27

48,32

23,89

55,2449,86

84,91

68,46

25,10

75,92

98,98

78,54

45,58

128,38

51,06

69,59

53,42

0

20

40

60

80

100

120

140

Anda

lusia

Arag

ó

Astú

ries

Balea

rs

Canà

ries

Cant

àbria

Caste

lla -

Lleó

Casti

lla-L

a

Manx

a

Cata

lunya

País

Valen

cià

Extre

mad

ura

Galíc

ia

Madr

id

Múrc

ia

Nava

rra

País

Basc

La R

ioja

Ceut

a

Melill

a

Esta

t esp

anyo

l

Si les Balears fossin la Terra... (sense

comptar l’impacte de les ETN a

l’exterior!)

X14?

IDH: el fossat mediterrani


Molt alt

Joveníssim Sud, Nord envellint ràpidament

Institut Europeu de la Mediterrània (2010), Anuari IEMed de la Mediterrània 2010

Creixement explosiu fins al 2020 (OMT)

Àsia – Pacífic = x 5Amèriques = x 3Àfrica = x 4

POQUÍSSIMS VIATGEM MOLT, MOLTÍSSIMSNO VIATGEN MAI

Quina part de la població mundial pot permetre’s el luxe de viatjar com a turista internacional?

Un 2%

(uns 135 milions

de persones)

Font: Hotels´ 325 Ranking www.hotelsmag.com

Rànquing mundial ETN balears a L’AVanTguardA

Grau d’internacionalització de la indústria hotelera espanyola

OFERTA TOTAL ETN HOTELERES ESPANYOLES A L’EXTERIOR 2006 650 HOTELS

175.000 PLACES

ETN hoteleres espanyoles en el món

Amèrica (* EUA i Carib) 223 H

Mediterrània 100 H

Capitals europees 140 H

1.219 H en el món

553 H fora d’Espanya

(45% en nombre

d’establiments,

c. 50% en habitacions)

Font: Joan Buades (2007), Exportando Paraísos. La colonización turística del Planeta, La Lucerna.

• + 336 hotels

• Negocis en 32 estatsHoteleria, multipropietat i immobiliàries, casinos i joc, serveis turístics via internet

→ Aliança estratègica amb CendantCorporation (immobiliària: Realogy; hotelera i vacacional: Whyndham; serveis turístics: Travelport)

→ 143 societats a tot el mon, 22 en paradisos fiscals(Caiman, Antilles neerlandeses, Panamà, Jersey, Luxemburg i Hong-Kong)

• Cotitzada en borsa (City Londres i Wall Street, els principals paradisosfiscals del Planeta)

• 1.350 milions € d’ingressos aparents

• 161 milions € beneficis aparentsdesprés d’impostos

Font: http://inversores.solmelia.com

2007

1985 (amb el dictador Suharto, a Indonèsia)

Rep. Dominicana, protectorat espanyol• 1985: 8.500 habitacions, 0,4 m. de turistes

• 2005: + 60.000 habitacions, 4 m. de turistes

• 50% de les places en mans de les ETN espanyoles

• Notable ampliacio nombre i capacitat dels aeroports (+ 6 des del2004) → Conflictes ambientals a zones verges (parque nacional de jaragua, parque nacional del este,…)

• Pobresa permanent: lloc 95 sobre 195 a l’IDH de l’ONU.

El Barceló Langosta Beach****, situado al Noroeste de Costa Rica, en Tamarindo, sobre una magnífica playa rodeada de una excepcional belleza natural.

El hotel ha sido galardonado con la Bandera azul que certifica la seguridad y limpieza de sus playas.

Ideal para los amantes del surf, de tours a kayak y la naturaleza, es un resort igualmente recomendable para familias y parejas, con el completo programa "Barceló Todo Incluido".

Hotel Riu Guanacaste (obert novembre 2009)

RIU HOTELS, premiada

La incòmoda realitat que no ens agrada veure

Amics (Rep. Dominicana, juny 2009)

ZENIT DE L’ERA DEL PETROLI BARAT

ALTERNATIVES: PRIORITATS

BASES

ADAPTACIÓ

MITIGACIÓ

• I+D escenaris de canvi climàticregional

• Veu regional compartida en fòrums globals

•Deute climàtic del nord amb el sud (Carib, Mediterrani).

•Protecció comunitats mésvulnerables

• Seguretat alimentària i hídrica• Formació i participaciócomunitàries

• Reduccions d’emissions reals en el Nord

• Ecologització de la producció i consum en sectors clau (energia, transport, turisme, agricultura i ramaderia, construcció)

• Finançament via deute climàtic i ecotaxes sobre carboni


SOLUCIONS (MÉS ENLLÀ DE COPENHAGUEN & Co)

1. Tractat climàtic complet i normatiu, ja

Corregir errors Kyoto (* Turisme i transport aeri i marítim)

2. Objectiusrellevants de reducció

Horitzó: -85% / -50% GEH el 2050 respecte al 2000 Màxim de + 2°C/+2.4°C respecte al s. XVIII

EMISSIONS GEH SECTOR TURíSTIC

80-90% per al 2050 35- 45% per al 2020ETN nòrdiques (catalanes /espanyoles) Prioritat per a la reconversió del transport + solarització d’instal·lacions i serveis turístics Localització i ecologització alimentàries

SOLUCIONS3. Dret universal a la informació climàtica,

completa i digitalitzada (* turisme)

4. Fiscalitat ambiental sobre el turismeEcotaxa mundial sobre el combustible de l’aviació

Cànon mundial per dretsd’emissió (400 miliards $ el primer any a raó de

20$ por tona de querosè)

SOLUCIONS (fent justícia climàtica)

5. Canvi priorita model de protecció del clima ProSud perquè no ha creat el problema

perquè les reglas han de ser justes(«Qui deu a qui?»)

Base de la seguretat global ¤ Evitar conflictes pels refugiats ambientals

¤ Protecció dels béns comuns (aire,biodiversitat, terra)

A. Organisme mundial públic en forma de Consellde Seguretat i Justícia climàtiques amb majoriade les regions amb menys emissions per capita.

B. Prioritat absoluta per a les regions mésamenaçades (Mediterrània, Carib, Índic i Pacífic) ia la transferència de tecnologia neta en un context de reforç de les democràcies locals per a les comunitats del Sud, triïn o no promoureprojectes turístics per al seu benestar.

40 milions de 4x4 =1.600 milions de pobres amb electricitat!


SEMBRANDO

ALTERNATIVAS …

Christiana Figueres, d’ENDESA Latinoamérica a directora executiva de l’ONU per al canvi climàtic…

Novembre - desembre 2010, Copenhaguen + 1 en Cancún

HOPENHAGEN 2009?

CLAU: existeix un subjecte col.lectiu anomenat HUMANITAT capaç de reaccionar davant una amenaça global?

Política climàtica, un experiment global, un pacte històric sense precedents

« Nosaltres, en el Nord industrialitzat, substituïm les nostres centrals tèrmiques amb col.lectors solars i els nostres cotxes de benzina amb transport ecològic, mentre vosaltres al Sud trieu tecnologies i mètodes verds de progrés econòmic i, fins i tot, els més pobres dels pobres es comprometen a tenir en compte l’estalvi energètic »

Mentrestant, des de Kyoto 1997

• EUA +17%• Japó + 8%• UE – 27: - 10%

* Alemanya + RUPerò resta

(Espanya, Portugal, Àustria, Irlanda i Finlàndia) per sobre de + 20%

Desglobalitzar, relocalitzar

ECOLOGITZAR

(Re)construircomunitats

« On hi ha perill, creixtambé la salvació »

(Hölderlin)

5 PREGUNTES AUTÈNTIQUES PER TREBALLAR ALS CENTRES EDUCATIUS…

1. D’ON SURT I COM ENS ARRIBA EL QUE MENGEM? (MENGEM PETROLI)

2. COM SERÀ EL CLIMA A LA MEDITERRÀNIA EL SEGLE 21? PODREM ADAPTAR-NOS-HI?

3. AFECTARÀ IGUAL EL CANVI CLIMÀTIC A LA GENT JOVE DEL NORD I DEL SUD DE LA MEDITERRÀNIA? EN QUÈ ES NOTA?

4. QUÈ ELS PASSARÀ AL TURISME I A LES PLATGES? DE QUÈ VIUREM?

5. COM CONTRIBUEIX EL NOSTRE CENTRE AL CANVI CLIMÀTIC? EN QUÈ ENS HEM DE FIXAR?

… I un PROJECTE suggerentmentCOMPETENCIAL:

• Fem recerca• Interdisciplinari• Participat amb famílies i alumnat• Creatiu des de la diversitat cultural i

personal• Pràctic: mobilitzem tecnologia, habilitats i

recursos• Documentat (TIC/TAC)• Amb sentit : educació per a la vida,

ecosocial, sembrant ciutadania global

Jove Hondures,

entre el boom turístici l’apocalipsiclimàtic?

GRÀCIES!

Per seguir el fil...

Publicacions a Albasud (www.albasud.org):

• After hours Cancun 2010: clímax d’eufòria. L’eco del caos climàtic emergent (desembre 2010)

• Turisme i bé comú: de la Irresponsabilitat Corporativa a la ResponsabilitatComunitària (Setembre 2010)

• Alerta climàtica, quimera turística i placebo REDD a Centreamèrica, Mèxic i El Carib (Juny 2010)

• El llegat de Copenhaguen: l'emergència d'una nova ciutadania planetària (gener2010)

• Copenhaguen i després. El turisme i la justícia climàtica (juliol 2009)

Joan [email protected]

News & Politics

La justícia climàtica, el turisme i nosaltres (des de l'educació)