LVA octubre 2016

Octubre 2016ANY II - NÚMERO 13

Exemplar gratuït

MEMÒRIAPàg. 14, Valorem el patrimoni històric

ACTUALITATPàg. 6, Especial fira SOC

SALUTPàg. 4, Les celles

ESPORTPàg. 10, L’exercici i el sistema inmunològic

1 ANY DE LA VEU D’ALGINET

2OCTUBRE 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

La Muixeranga d’Alginet a la TrobadaREDACCIÓEl dissabte 17 de setembre, 18 alginetins van acudir com a grup per primera vegada a un acte muixeranguer. L’acte era la II Trobada de muixeranguers Ciutat de Carlet en la qual la d’Alginet va participar.

Un any més l’artista Teresa Roig ha sigut convidada per tal de formar part d’una ma-nera diferent del Concurs internacional de Paelles de Sueca. Aquest any ha fet la seua paella artística dedica-da a la estàtua de la llibertat.

Teresa Roig al con-curs internacional de Sueca

Dissabte 22 d’octubre

IV Marxa solidària“Alginet contra el càncer”

a les 6 de la vesprada

La indemnització per l’extin-ció dels contractes laborals temporals

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en data de 14/09/2016, ha dictat una sentència que declara que és contrària al dret comunitari la norma del dret espanyol que declara que els treballadors amb contracte d’interinitat i els de formació, no tenen dret a una indemnització a la finalització dels seus contractes (Art. 49.1c de l’Estatut dels Treballadors). En resum, aquesta sentència ve a dir que: existeix una discriminació no justificada en la legislació espanyola, en establir una indemnització per l’extinció dels contractes laborals indefinits i excloure aquesta indemnització per l’extinció dels contractes temporals d’interinitat i els de formació; i més tenint en compte que en la legislació espanyola sí que s’estableix una indemnització de 12 dies d’indemnització per l’extinció de la resta dels contractes temporals.La normativa europea, en concret la Directiva del 1999/70/CE estableix que no pot haver-hi discriminació ni diferència de tracte entre les condicions de treball d’un treballador temporal i un treballador fix comparable. S’entén que un treballador fix comparable és quan aquest treballador fix exerceix idèntic treball o similar que el treballador temporal, per la qual cosa segons el principi de no discriminació, davant de situacions iguals no pot haver-hi tracte diferent. Així mateix aquesta normativa estableix que és una causa objectiva l’extinció d’un contracte de treball temporal basada en l’arribada d’una data determinada o la realització d’una obra o servei determinat o la producció d’un fet determinat.El Tribunal de Justícia de la Unió Europea declara que en la legislació espanyola s’estableix per als treballadors fixos una indemnització per l’extinció dels contractes indefinits per causes objectives igual a 20 dies de salari per cada any de servei del treballadors en l’empresa ( Art. 53.1. b de l’E.T), i no obstant això per als contractes d’interinitat i els contractes de formació, a pesar que que són contractes temporals no

estableix indemnització alguna, sense que existisca cap raó que justifique aquesta discriminació. A més declara que aquesta discriminació és encara més palesa quan aquesta legislació sí que estableix una indemnització de 12 dies de salari per l’extinció per causes objectives de la resta dels contractes temporals.Aquesta sentència ha alçat una gran polèmica entre els agents socials, però en definitiva el que la sentència realment diu és que en la legislació espanyola existeix una discriminació entre l’extinció per causes objectives dels contractes de treball indefinits i l’extinció dels contractes per interinitat i formació, ja que en aquells s’estableix una indemnització per aquesta extinció i en aquests no, però sense entrar a valorar ni a establir quina ha de ser la indemnització que s’hauria de percebre, amb el que entenc que l’import d’aquesta queda en mans del legislador espanyol.Però el que no diu aquesta sentència és que per l’extinció dels contractes temporals s’haja de percebre una indemnització de 20 dies de salari, ni que la indemnització que actualment es percep quan s’extingeixen aquests contractes, de 12 dies de salari, siga contrària a l’ordenament jurídic de la Unió Europea. En tot cas caldrà estar atents a la interpretació que d’aquesta sentència facen els tribunals espanyols quan l’apliquen en jutjar els casos particulars que se’ls plantegen.Per això, la notícia que en els mitjans de comunicació s’ha divulgat que a l’extinció de tots els contractes temporals, el treballador té dret a una indemnització de 20 dies de salari, no és certa; això sí, es podrà anar als tribunals defensant aquesta pretensió i serà el jutge el que en última instància declararà o no aquest dret.I és que com a tantes vegades cal ser prudent davant de les notícies, tantes vegades sensacionalistes, dels mitjans de comunicació.

Jose Enrique Lozano LermaAdvocat

! Qué dulce es la palabra que me dicen

Y la pronuncian sin venir a cuento,

y me la repiten sin cesar

exclamando !la repito cuando quiero!

creyendo que a mi no va a gustarme;

!que equivocados estais queridos nietos!

Es lo mejor que me ha pasado,

y al oirla !que feliz me siento!,

porque os pareceis tanto a vuestros padres

que creo que mis hijos son pequeños.

!Dios mío como sois de parecidos!

!Como los imitais con vuestros gestos!

Me habeis dado la vida nietos mios

Y soy feliz cuando a mi lado os tengo.

Llamadme abuela nietos mios

Gritadlo, “no pareis de hacerlo”

Porque al llamarme abuela,

me siento “abuela” y “madre”

al mismo tiempo.

POETES I RAPSODESCarmen Alepuz

POTES I PÈLSLluna és una gosseta molt especial. Va ser rescatada mentre lluitava per la seua vida intentant eixir de la Sè-quia Reial, on l’havien llan-çada lligada a unes roques perquè morira ofegada. Ara busca una família amb la qual poder créixer feliç i oblidar tot el sofriment que li han causat. Té dos anyets, és de mida mitjana (pesa 17 kg) i molt afectuosa. T’animes a adoptar-la?

[email protected] 622765717

3

OCTUBRE 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

EDITORIAL

El periòdic local La Veu d’Al-ginet ha complit un any. Un any amb moltíssimes co-ses a contar i recordar. Des d’aquesta editorial vull agrair personalment a totes aque-lles empreses que han apos-tat per aquest mitjà de comu-nicació independent i que han fet possible que aquest mes puguem celebrar els seus pri-mers 365 dies. Un altre pilar fonamental per a poder traure cada mes al carrer La Veu d’Alginet són els col·laboradors que, edició darrere d’edició, ens brinden l’oportunitat de dotar de con-tinguts interessants aquestes pàgines, així com la nostra lingüista que ens acosta la nostra llengua de la manera més correcta i propera.També a les diferents regido-ries de l’Ajuntament que han apostat per aquest mitjà per a informar el ciutadà de tot allò que es fa en el dia a dia de les seues regidories.I com no a tots el veïns i veï-nes d’Alginet que amb el seu interés i la seua predisposició a formar part d’aquestes pà-gines fa que cada mes La Veu d’Alginet entre a les seues ca-ses.

Gràcies a tots i a totes!

Sònia BoschDirectora La Veu d’Alginet

Vols saber les últimes notícies del poble?

No ho dubtes! Clica un “m’agrada” en

el nostre facebook

Exposició 1 any en imatges de La Veu d’AlginetREDACCIÓDel 28 de setembre fins l’1 d’octubre es va fer una exposició fotogràfica i audiovisual al Teatre Modern amb el títol “Un any en imatges en La Veu d’Alginet”. A través de les fotografies i audiovisuals es va fer un repàs dels actes i esdeveniments més notoris i rellevants des d’octubre de 2015 fins a octubre de 2016.

La Veu d’Alginet amplia serveis per al

teu negoci

Molt prompte ens trobaràs al Carrer

València, núm. 18 baix

Comunicació interna

Imatge de marca

Comunicació externaSocial Media... i molt més


Què és una ciutat saludable? Les cellesUn bon disseny de celles pot can-viar per complet l’expressió de la cara. La longitud, l’espessor i l’altu-ra són alguns dels aspectes a tindre en compte i que es poden modifi-car.

Com fer-se un bon disseny de celles?El primer que hem de tindre en comp-te abans de demanar que ens disse-nyen les celles és deixar-les créixer durant unes 2 o 3 setmanes. A con-tinuació, el millor seria recórrer a un expert o experta en visagisme per tal que ens fera un estudi de les nostres faccions i ens recomanara el que més ens afavoriria. Ara bé, per a fer un bon disseny cal tindre en compte la forma natural de les celles, l’edat del paci-ent, la forma de l’oval facial, la gran-dària i forma dels ulls i saber quina és la imatge que la persona vol projectar.Un disseny per a cada personaÉs evident que cadascun necessita el seu disseny personalitzat. Per exem-ple, uns ulls xicotets o massa junts necessitaran unes celles més sepa-rades. Si el nas és ample, les celles hauran d’estar més juntes. Si tenim una cara més redona, haurem de do-nar més angle a la cella i si al contrari, la cara és més angulosa haurem de suavitzar-la. De la mateixa forma, una cara més ampla necessita una cella més curta i una cara més allargada necessita una cella més llarga.De vegades el problema està en l’ex-cés de volum del pèl de la cella. En les persones d’ulls molt obscurs, el pèl molt negre i trets molt marcats, es poden despoblar les celles per a sua-vitzar-ne les faccions.La depilació en el disseny de les cellesUna vegada decidit el disseny, cal tin-dre en compte 3 punts per tal de de-pilar-les:1r Des de la meitat de l’aleta del nas en línia recta. 2n Des de la punta del nas passant per la pupil·la de l’ull. 3r Des del centre del nas passant per l’extrem de l’ull.La millor forma de fer-ho amb precisió és depilar amb pinça i pèl a pèl. És complicat aconseguir un bon disseny si no ets expert, per això et recomane

la primera vegada acudir al teu centre d’estètica de confiança, on la tècnica especialitzada donarà la forma ade-quada a les teues celles i després tu a casa podràs anar seguint el disseny que t’han aconseguit.Quina és la moda actual en disseny de celles?Com ja hem dit abans, el disseny de les celles sempre serà personalitzat. Actualment, la tendència és fer les celles ni massa grosses ni massa primes, de grossària mitjana, amb un arc suau, però ben marcat. Es porten més llargues, sobrepassant l’extrem extern de l’ull, tot cuidant la separació per a harmonitzar la grossària amb la separació dels ulls. Caldrà estudi-ar cada cas, ja que per exemple els hòmens també disposen d’un disseny adequat per a ells.I jo a casa, què puc fer?Com que no és fàcil fer el disseny adequat, si no tenim nocions de visa-gisme, és aconsellable no fer canvis dràstics dels quals ens podem pene-dir. A casa podem anar depilant els pelets que estan més allunyats de les celles per a no arriscar-nos a canviar la forma aconseguida. Cal tindre en compte que a pesar que habitualment el pèl sol tornar a eixir, de vegades tarda molt o simplement no torna a ei-xir, i podríem passar-nos mesos amb un disseny de cella desastrós.Disseny quan no hi ha celles?Amb l’edat el creixement del pèl es retarda i és molt freqüent veure celles despoblades i en les quals no tornarà a créixer el pèl. En aquest cas hi ha una alternativa, la micropigmentació. Consisteix a introduir amb una agulla molt fina un pigment similar al color del nostre pèl, de manera que siga el més natural possible. Hui en dia les tècniques que s’apliquen, i aplicades per un tècnic especialitzat, aconse-gueixen una naturalitat total.Recorda: el disseny de celles és el que donarà expressivitat a la teua cara.

INMA PAVIAGERENT

Una ciutat és complexa i dinàmica. És el lloc per excel·lència de convivència i de vida, i com a tal té un paper de-terminant en la salut de les persones; és a la ciutat on es desenvolupen les activitats quotidianes (econòmiques, socials, culturals, educatives, d’oci, etc.) i on es prenen les decisions so-bre aquestes polítiques. El seu entorn físic, com a espai o suport natural adaptat i modificat pels individus, de-termina les maneres i estils de vida de les persones, i no necessàriament és afavoridor: dificultats per a les re-lacions, degradació mediambiental provocada pels desenvolupaments in-controlats. Sembla, doncs, ser el lloc on articular les mesures que reorien-ten les polítiques públiques de salut.Una ciutat saludable és aquella que dóna una alta prioritat a la salut en totes les seues actuacions. Qualsevol ciutat pot ser saludable si es compro-met amb la salut, té una estructura per a treballar per aquesta i comença un procés per a aconseguir més salut. La salut és més que l’absència de malal-tia o l’activitat curativa dels serveis sa-nitaris: pot crear-se si l’entorn on vivim ens facilita estils de vida més sans.La salut és el resultat de molts fac-tors. Alguns fora de l’àmbit sanitari. Les condiciones socioeconòmiques, culturals i ambientals i les activitats dels diferents sectors (educació, habi-tatge…) repercuteixen en la vida i el treball de les persones, en les seues relacions socials, en el suport soci-al que reben, i faciliten o impedeixen estils i formes de vida saludables. Les accions dirigides a millorar la salut han d’actuar de manera més àmplia i tindre en compte els diferents sec-tors implicats. L’edat, el sexe i l’he-rència genètica no són modificables, però tots els altres factors poden ser canviats de manera que faciliten a les

persones estils de vida que milloren la seua salut, el seu medi ambient físic, psíquic i social.

Què és la RECS?

És la xarxa espanyola de ciutats salu-dables. Aquesta associació de ciutats naix el 1988 en la Federació Espanyo-la de Municipis i Províncies, dins del Projecte Europeu de Ciutats Saluda-bles que és una iniciativa internacio-nal, dirigida per l’Organització Mundial de la Salut, l’objectiu de la qual és la salut i el desenvolupament sostenible, en el nivell local, segons l’estratègia “Salut per a tots”.

La Xarxa aprofundeix entre d’altres, en els temes següents: • Millorar els hàbits alimentaris. • Fomentar la pràctica d’activitat física. • Previndre l’obesitat. • Reduir el consum de tabac, alcohol

o qualsevol tipus de substàncies ad-dictives.

• Prevenció de malalties. • Impulsar mesures que contribuïs-

quen a propiciar un envelliment actiu i saludable.

• Fomentar la salut i el desenvolupa-ment sostenible.

Alguns exemples d’aquestes iniciati-ves:PROGRAMA INTEGRAL DE FO-MENT DEL CONSUM DE FRUITA I VERDURA EN LA POBLACIÓ INFAN-TIL DE VITÒRIA-GASTEIZ.ACORD CONTRA EL CONSUM D’AL-COHOL EN MENORS DE SEGÒVIA.ENVELLIMENT ACTIU DE PICAS-SENT.RUTA SANA DE XÀTIVA.PRACTICA SALUT DE XIRIVELLA.PLANIFICACIÓ URBANA SALUDA-BLE DE PUERTO LUMBRERAS.Per a més informació :http://www.ciudades-saludables.comhttp://www.recs.es/descargas/Pre-mio_Calidad_RECS.pdf

Xavi Torremocha VendrellInfermer Centre de salut Pública d’Alzira

5


ESPAI PATROCINAT

Més de 300 persones a la V Trobada de Tam-bors i Bombos d’AlginetREGIDORIA DE FESTESEl dissabte 17 de setembre, al CEIP Emilio Luna es va celebrar, per part de la Confraria Verge la Dolorosa, la Trobada de Tambors i Bombos. Aquesta cinquena edició va reunir bandes de diferents localitats com Alzira, Sagunt, Corbera i un llarg llistat d’unes 18 bandes. De matí és va fer la cercavila i ja de vesprada va ser el moment de les exhibicions.

Èxit d’assistència al mercat Medieval i a la fira de la Cervesa Artesana

El cap de setmana de 23 al 25 de setembre, la regidoria de festes junt a la Junta Local Fallera va organitzar un mercat d’oficis, música, tallers i productes artesans. A més, el 24 i 25 es va dur a terme la II Fira de Cervesa Artesana que també va tindre un gran nombre de participants.

REGIDORIA DE FESTES

Programa especial en Ràdio Alginet de 18.30 a 20 h, comme-morant la diada del 9 d’Octubre

“Llegim un fragment dels nostresescriptors valencians”

T’esperem! Si vols col·laborar, posat en contacte amb la regi-dora Paula Llorca al telèfon 673 68 51 87 o apunta’t a Ràdio Alginet del 28/09 al 5/10.

DIVENDRES 7 D’OCTUBREPartida de pilota valenciana

A les 18.30 h al carrer Venerable Beferull.

Maquillatge i gimcana de tallers manuals referent al 9 d’Octubre

De 17.30 a 19.30 h a la plaça de la Constitució a càrrec de Factoria d’Idees i Creacions.

A les 11 h eixida des de la plaça País Valencià amb processó cívica per a ofrenar la corona de llorer al carrer Jaume I. Des-prés es continuarà cap a l’avinguda 9 d’Octubre acompanyats del Quadre de Balls Populars d’Alginet.

A les 14 h paelles a l’avinguda 9 d’Octubre, amb animació i xaranga.

La reserva de les paelles es podrà fer a l’ajuntament des del dia 30 de setembre fins el 6 d’octubre (pregunteu per la secre-tària de l’alcalde). Cal pagar 1€ per persona. Col·laboren els Festers 2017, la Societat Artística Musical d’Alginet, el Quadre de Balls Populars d’Alginet, Muixeranga d’Alginet, Protecció Civil i animacions infantils Chupa Chups.

A les 8.30 h eixida a peu des de la plaça del País Valencià fins la Torre Espioca. Tornada amb metro.

programació d’actes

FESTIVITAT 9 D’OCTUBREDIJOUS 6 D’OCTUBRE

DISSABTE 8 D’OCTUBRE

FESTIVITAT 9 D’OCTUBRE

DIUMENGE 16 D’OCTUBREMARXA A LA TORRE ESPIOCA


Més de 10.000 persones passen per la 5a Fira SOCACEALA ritme de batucada s’obria la 5a Fira SOC d’Alginet. Una fira que es consolida i que aquest any ha passat de 14 expositors a quasi 40. El di-vendres 16 d’octubre, a les 7 de la vesprada, el director general de comerç, Nacho Costa, acompanyat per la re-gidora de comerç, Paula Llor-ca, l’alcalde, corporació muni-cipal, el president de Fedalcis i la presidenta d’ACEAL, Inma Pavia, van ser els encarre-gats de visitar cada un dels estands i conéixer de primera

mà tot allò que els comerços d’Alginet, i alguns de fora, ex-posen. Maquinària agrícola, empreses del descans, ali-mentació, roba, decoració, vi-atges i un bon grapat d’ofertes en cada un dels expositors.Inaugurada la fira, passades les 9 de la nit, més de 1.000 persones es va donar cita per a gaudir de la primera passarel·la de la Fira SOC. Una passarel·la solidària, ja que l’entrada simbòlica ana-va destinada íntegrament a l’associació de lluita contra el

càncer. El decorat de la pas-sarel·la estava fet per Ximo Roca i Amparo Boix amb la barreja de les vidrieres i la pintura. En la passarel·la con-duïda pel presentador i expert en moda, Josep Lozano, es va poder veure roba esporti-va, casual, de cerimònia i per a tots els públics. Tancava la passarel·la la dissenyadora d’Alginet, Laura Alemany que amb la seua marca Daluna va mostrar als assistents la nova col·lecció per a l’estiu del 2017.

El dissabte la Fira va obrir les seues portes a les 11 del matí. Al llarg de tot el dia van haver animacions infantils, mims amb Carles Castillo, mags com Luis La Font, Alex André i Mago Ati2. A les 23 h va ser el moment de gaudir del concert que va oferir el grup d’Alzira Leukoners amb la seua música celta. La fira va continuar diumenge quan es va fer la votació popular a la millor tapa que aquest any va ser per a l’establiment 19 Rosas.

7


Alguns dels expositors


Nobel Grid, projecte nominat al premi d’excel·lència al mi-llor projecte europeu de xar-xes intel·ligents. CEANobel Grid, un dels projectes en què participa la Cooperativa Elèctrica d’Alginet està nominat al premi d’excel·lència i com-promís cap a un sector energètic sostenible, en la categoria de “xarxes Intel·ligents” (Grid Intelligence) als premis European Utility Industry Awards. Es pot votar pel projecte de la CEA a través del següent enllaç: http://goo.gl/h78bBX

El passat dijous 15 de setembre la Comissió Europea va avaluar el projecte Nobel Grid, projecte en el que participa la Cooperativa Elèctrica d’Alginet. La responsable del projecte en la CEA, Alma Solar, acompanyada pel president de la cooperativa Salvador Escutia, va ser una de les encarregades de presentar a Brussel·les els resultats i l’avanç del project durant el seus primers 18 mesos de vida. Segons els propis avaluadors de la comissió europea, els resultats de l’ava-luació van ser excel·lents el que ens empenta a seguir treballant per tal de mantindre la qualitat i els bons resultats obtinguts fins a la data.Durant l’avaluació, tant els representants de la comissió europea com els integrants del projec-te, van poder visitar a Eeklo, Bèlgica, un dels pilots de Nobel Grid, uns molins de vent instal·lats i gestionats per Ecopower, una cooperativa de consumidors que inverteix en generació d’energia eòlica, i que participa en el projecte.

CEA

Primera avaluació de Nobel Grid amb resultats excel·lents

La CEA explica el seu funcio-nament a una delegació d’AzerbaidjaCEAEl passat 22 de setembre al Jardí Botànic es van donar cita una delegació d’Azerbaidjan encapçalada pel president del Consell d’Estat. El principal objectiu de la visita, va ser pro-moure la cooperació entre els dos països, l’intercanvi de bo-nes pràctiques sobre processos de participació ciutadana en la planificació, desenvolupament, implementació de les lleis i polítiques públiques, així com conéixer el treball dut a terme al nostre país sobre transparència en les institucions públiques i medi ambient. La Cooperativa Elèctrica d’Alginet va assistir convidada per la Fundació per la Justícia, organitzadors de la visita per a explicar i traslladar el projecte Nobel Grid i especi-alment el treball en la Cooperativa d’Alginet.

Al voltant de 1.500 escolars es beneficien del bo escolar de la CEACEALa Cooperativa Elèctrica d’Alginet ha repartit el bo escolar per als socis amb fills en edat escolar. Cada família rep un bo per xiquet per a gastar en les papereries del poble per valor de 20 €. El president de la CEA, Salvador Escutia, comentava que “és una manera d’ajudar els socis en l’inici del curs escolar i fo-mentar la compra al poble ja que sols es pot utilitzar a les pa-pereries locals”.

La CEA i AGO amb l’esportCEA

Un any més la Cooperativa Elèctrica d’Alginet ha col·la-borat en un dels encontres esportius més esperats. La Volta a Peu d’Alginet és un referent que aquest any ce-lebra els seus 20 anys de vida. “Des de la CEA sempre s’ha apostat per aquest tipus d’actes que unifiquen esport i diversió”, explicava Salvador Escutia, president de la Coo-perativa Elèctrica d’Alginet.

Fotografies, vídeos, informació i moltes coses més al Facebook de la

Cooperativa Elèctrica d’Alginet

DIMECRES I DIVENDRES DE 8 A 12.30 H

FINS AL 15 DE

DESEMBRE

BO JUBILAT

9


Vols rebre per WhatsApp les últimes notícies

d’Ago Telecom?Vols ser el primer a saber les nostres ofertes i novetats?

Guarda’t el 609 472 974*

a la teua llista de contactes*Aquest número és SOLAMENT per a rebre missatges. Si vols contactar amb nosaltres telefona al 960 264 900

Milers de visitants s’informen i juguen a l’es-tand d’AGO Telecom AGOEl cap de setmana del 16 al 18 de setembre, AGO Telecom i la CEA van estar a la Fira SOC d’Alginet. Un cap de setmana en què milers d’alginetins s’acostaren a l’estand d’AGO per a infor-

mar-se de la fibra òtica, la tele-visió i la telefonia mòbil.A més, a l’estand s’havia ubi-cat una PS4 amb la qual grans i menuts podien jugar a dife-rents jocs amb la comoditat de l’alta velocitat.

D’altra banda, els expositors i el públic en general, van poder gaudir de wiffi gratuït durant tota la fira facilitat per AGOTe-lecom.

AGOCONSELL

Ja has vist l’Agoconsell de juliol en el qual t’expliquem com activar i desactivar el roaming del mòbil? Pots trobar-lo en la pàgina de Facebook d’Ago Telecom i en el YouTube.

Recorda que els Agocon-sells són videopublicacions

en les quals t’expliquem com fer totes aquelles “co-ses tecnològiques” que en la vida diària no tenim clar com fer.El nou agoconsell d’octu-bre és “Com canviar la fre-qüència al WIFI (TP-LINK)”

Esteu atents!

Comerços i empreses ja po-den anunciar-se en AGO Te-lecom AGOA partir d’octubre, les empreses i comerços que desitgen donar a conéixer els seus productes i establiments poden contractar un espai a la televisió local AGO-CEA. Una televisió que ja ve-uen tots els clients que gaudeixen de la fibra òptica d’AGO Tele-com. A més, els anunciants i empreses també podran veure els seus missatges a la pantalla ubicada a la ronda Higinio Noja al costat de CEIP Blasco Ibáñez.Més informació al 960 264 900

TELEFONIA MÒBILFIBRA ÒPTICA

TELEVISIÓC/ Mitgera, núm. 5 - 960 264 900www.agotelecom.com- ALGINET


El passat 10 de setembre el Club d’Atletisme d’Alginet organitzava la ja tradicional

Volta a Peu d’Alginet. Una volta que aquest any complia 20 anys. Des de les 5 de la

vesprada menuts i grans van gaudir de festa i esport. Les curses començaven amb els

més menudets per a finalitzar amb l’absoluta de 8 quilòme-tres. Cal recordar que aques-

ta cursa està dins del presti-giós Circuit Ribera de Xúquer.

Èxit de participació en el 20é aniversari de la Volta a Peu d’Alginet REDACCIÓ

ESPORTS

A L’ESCOLA AMB LA MILLOR VISIÓ

t OFERTA ESCOLARS u60 €

“ULLERES+VIDRES”ET REVISEM LA VISTA GRATIS

C/ València, 65 961 750 794- 617 803 689

11


ALGINET-ALMUSSAFESCATADAU-L’ALCÚDIAwww.esportsmartin.es

Alginet es converteix en punt de trobada amb la participació de 3 escoles de bàsquet de València com Alginet, Godella i València Basket, de Caste-lló, de Màlaga i Fuenlabrada de Madrid les quals van con-formar el cartell del Torneig, l’esdeveniment més important que porta a terme l’Escola Municipal de Bàsquet.Les escoles de València i Go-della s’imposaren als seus rivals directes de Màlaga i Fuenlabrada de Madrid i aconseguiren que el bàsquet valencià arribara a la final del torneig en la seua 16a edició.Un notable èxit per a aques-

tes escoles d’elit de la Comu-nitat Valenciana que realment el van meréixer pel jovial joc que van desenvolupar.També va ser un èxit esportiu el fet que Alginet guanyara per primera vegada en la histò-ria l’EBG Unicaja Málaga per l’ajustat tempteig de 68 a 67. En la final un València amb més individualitats va aconse-guir que el marcador reflectira una igualtat; ja que el Gode-lla amb el seu joc consistent i d’equip va aconseguir a poc a poc ensenyorir-se del ritme de la trobada i diluir el talent taronja i solament en l’últim quart va ampliar una diferèn-

cia de 56-67.Els equips sí que van aconse-guir fer vibrar un pavelló ple d’espectadors que van gaudir i van poder apreciar en situa-ció real la competitivitat, el joc net, l’esportivitat i la col·labo-ració d’una manera propera.

Amb la desfilada d’equips es va procedir a la clausura i lliu-rament de trofeus per part de les autoritats de l’Ajuntament d’Alginet, l’alcalde Jesús Bo-luda, el regidor d’esports Jordi Roig, el president de la CEA Salvador Escutia i la Junta Directiva del Club Bàsquet Alginet.

XVI Torneig nacional de minibàsquet

Bon inici per al juvenil AUD ALGINET El juvenil A de la UD Alginet, dirigit per Mauri Ferrer, dóna con-tinuïtat al projecte d’apostar per la gent local i aconsegueix la seua primera victòria en categoria nacional, imposant -se amb autoritat per 3 0 al Dénia. En aquesta tercera jornada foren de la partida fins a cinc jugadors locals, la qual cosa demostra el gran treball de pedrera en el qual es basa el club.D’altra banda, també cal esmentar especialment l’equip ama-teur, que aquesta temporada vol tindre un paper important al grup nou de segona regional; i en la primera jornada de lliga va aconseguir imposar -se per 0- 2 a casa a l’Almussafes. Aquesta plantilla està composta al 100 % per jugadors naturals d’Al-ginet.

Ja arriba la tardor, una es-tació de l’any en la qual al llarg del dia varia molt la

temperatura de manera que al matí i a la vesprada tenim fred i al migdia calor. També arriben (esperem) les pluges i les hores de sol disminueixen. És una època en què és molt comú refredar-se o fins i tot agafar alguna grip. Per poder pal·liar això i augmentar les nostres defenses corporals enfront d’aquestes agressi-ons externes, un dels factors que ens ajudarà i molt és la pràctica de l’exercici físic. Ja hem comentat moltes vega-des que fer exercici millora la salut cardiovascular i redueix la probabilitat de contraure malalties cròniques, a més a més, incrementa l’activitat del sistema circulatori i, per tant, ajuda el sistema immunolò-gic a funcionar d’una manera més òptima. Però hem de tindre en compte que no tot val, el tipus d’exercici que ens aporta aquests beneficis és l’exercici moderat, ja que, en-cara que durant la seua realit-zació i en les hores posteriors es produeix una disminució de les defenses, a llarg termi-ni, aquestes no solament es recuperen, sinó que s’eleven per damunt dels nivells que tenien. En canvi, l’exercici d’alta intensitat no produeix, a llarg termini, una millora del sistema immunològic, és més, pot fins i tot produir una

disminució d’aquesta activitat de protecció. Per això de-fensem sempre la realització d’un exercici adequat a les nostres capacitats i de ma-nera recreativa, i sempre que ens interesse fer un entrena-ment més seriós és recoma-nable posar-se en mans de professionals. Les causes per les quals l’exercici físic moderat millora les nostres defenses poden ser diverses, hi ha moltes teories, com per exemple que elimina bacteris dels pulmons i les vies respi-ratòries: els glòbuls blancs de la sang circulen més ràpida-ment, per tant poden detectar malalties amb més antelació; altres hipòtesis també diuen que l’elevació breu de la tem-peratura corporal pot ajudar el cos a combatre millor una infecció. Però sobretot hi ha un factor que al meu paréixer té molta importància a l’hora de fer activitat física: la millo-ra del nostre estat d’ànim de-gut al plaer propi i satisfacció de la realització de l’activitat, com també per la segregació d’endorfines i, com explica la fundació espanyola del cor, l’exercici fa que disminuïs-quen els nivells d’adrenalina circulant, el que influeix en la disminució de l’estrés i tam-bé en factors de risc com la hipertensió arterial. Feliç moviment

Hans Bosch BiviàLlicenciat en Ciències de l’activitat física i l’esport.Professor ensenyament

secundari i professor associat

a la facultat de magisteri.

L’exercici i el sistema immunològicCARLES BIVIÀ

ESPORTS


EL RACO DE L’ESCOLA

TELÈFON

666773600C/ DR. JOSÉ ESPERT

GREUS, 26(CARRER D’URGÈNCIES)

totes les vesprades vine a gaudir de la

zona de jocsmés informació al facebook

El passat 15 de setembre de 2016 es va celebrar al CEIP PEPITA GREUS la votació de la consulta a les famílies per a implantar l’horari de jornada contínua a l’escola per als prò-xims tres cursos 2016-2017, 2017-2018 i 2018-2019. La consulta obligada per a tots els centres que han sol·licitat tindre aquest horari ve mar-cada per l’Ordre 25/2016 de 13 de juny que regula el Pla específic de modificació de la jornada escolar per als cen-tres d’Educació Infantil i Edu-cació Primària. El resultat de la votació ha sigut: el total del cens de pares/mares: 645, votaren 484. SÍ a la jornada contínua: 416 i NO a la jorna-da contínua: 65. En blanc: 1. Vots nuls: 2. Percentatge votants: 75’04%Percentatge de vots SÍ sobre el total del cens: 64’5% (Con-selleria demanava obtindre almenys el 55% a favor)Percentatge de vots NO so-bre el total del cens: 35’5%Del total de participació: SÍ (85’95 %) i NO (13’42 %) En blanc/nuls: (0’63 %)Aquests resultats no hagueren sigut possibles sense les reu-

nions informatives a les famí-lies, circulars explicatives, re-colzament de l’Equip Directiu, Comissió, Claustre, Consell Escolar, AMPA, Consell Esco-lar Municipal i Ajuntament. Així doncs, el CEIP PEPITA GREUS ha sigut l’única esco-la de la Ribera alta que tindrà la jornada contínua per al pre-sent curs escolar d’octubre a maig. A la resta del País Va-lencià seran 303 les escoles amb aquest horari escolar.L’horari lectiu serà de 9.00 a 14.00. El servei de menjador escolar continua amb horari de 14.00 a 15.30, i de 15.30 a 17.00 hi ha activitats extra-escolars gratuïtes. El canvi horari és una millora per al rendiment de l’alumnat i raci-onalitza els temps d’alimenta-ció: desdejuni, esmorzar, di-nar i berenar cada 2/3 hores, aconsegueix una millor conci-liació familiar, estalvi econò-mic i altres...D’altra banda, l’escola conti-nua amb un horari de 9.00 a 17.00.Aquest curs a les altres dues escoles públiques del poble s’han creat comissions per a treballar la possible sol·licitud per al curs que ve de la jorna-da contínua.Moltes gràcies a la comunitat educativa del CEIP PEPITA GREUS per la vostra partici-pació, suport i recolzament per a aconseguir aquest canvi que, com no, s’avaluarà i tin-drà un seguiment trimestral i anual.

El Pepita vota sí a la jornada contínua CEIP PEPITA GREUS

Amb aquestes paraules en una gran pancarta a l’entrada del pati, tots els que treballem al col·legi Sagrado Corazón de Jesús d’Alginet donem la benvinguda als nostres alum-nes i a les seues famílies, i molt especialment a les noves incorporacions, tant d’alum-nes com de professors, desit-jant-los a tots que el curs 16-

17 siga el millor de les seues vides. Com tots els anys al nostre Centre, el curs girarà al voltant d’un valor el qual marcarà cada una de les activitats que farem. Per al curs 16-17 hem escollit el valor de l’ACOLLIDA.L’acollida és la protecció, atenció, ajuda o dedicació

que ofereix una persona a algú que ho necessita. És un moment privilegiat d’en-contre entre dues persones, per a compartir, per a posar en comú necessitats i buscar junts solucions. Les persones acollidores ofereixen als al-tres la possibilitat de comuni-car-se, ens donen seguretat, ens enforteixen els aspectes positius, donant-nos la pos-sibilitat de canviar d’actitud davant dels problemes, ens reforcen l’autoestima i ens consideren iguals a ells. Amb diferents activitats, dins i fora de l’aula, aprofundirem en aquests aspectes al llarg del curs. Des de la nostra comunitat educativa vos desitgem a tots un bon curs 16-17!

Benvingut al col·leSAGRADO CORAZON DE JESÚS

Ha acabat l’estiu i l’esco-la s’ompli de vida i de quina vida!! Rialles, plors, nervis… però, sobretot, de molta il·lu-sió, il·lusió per part del pro-fessorat, dels alumnes, de les famílies per encetar un nou curs escolar.

L’equip docent del CEIP Mes-tre Emilio Luna vol donar la benvinguda a TOTES les fa-mílies: a les que s’han incor-porat aquest curs a la classe d’Infantil 3 anys i a les que ja duen confiant en nosaltres més temps.

Treballarem tots junts, en la mateixa direcció, per fer dels nostres alumnes persones que sàpiguen desenvolu-par-se en la diversitat social en la qual vivim.

Emilio LunaCEIP EMILIO LUNA

Horari 9.30 a 14.00 h16.00 a 20.00 h

CUIDEM DE LA TEUA SALUT

BUCODENTAL

CUIDEM DE TU!

C/ Magallanes, 2546230-Alginet

[email protected]

Tel. 96 072 11 57

13


Aquest curs l’IES Hort de Feliu, compta, amb 523 alumnes, 54 professors/es, 2 secretaris, i 2 conserges.

Equip directiu: Directora: Merxe CubellsCap d’estudis: Àngel MascarellSecretària: Cristina BauVicedirectora: Leticia Espert

Distribució de l’alumnat:1r ESO = 5 grups amb 105 alumnes2n ESO = 5 grups amb 125 alumnes3r ESO = 4 grups amb 88 alumnes1 BAT. CIÈNCIES = 1 grup amb 17 alumnes1 BAT. HUMANÍSTIC = 1 grup amb 30 alumnes2 BAT. CIÈNCIES = 1 grup amb 17 alumnes2 BAT. HUMANÍSTIC = 1 grup amb 21 alumnes1 FPB CUINA = 1 grup amb 15 alumnes2 FPB CUINA = 1 grup amb 14 alumnes1 FPB ELECTRICITAT = 1 grup amb 15 alumnes1 FPB ELECTRICITAT = 1 grup amb 12 alumnes

AMPA: Com sempre, l’associació de pares i mares d’alumnes del centre, tenim l’objectiu de participar activament en la vida escolar dels nostres fills/es treballant conjuntament amb l’equip directiu i el professorat.

IES Hort de Feliu curs 2016-2017IES HORT DE FELIU

El 26 de setembre DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES el CEIP Mestre Emilio Luna ha volgut sumar-se a la celebració de la diversitat lingüística i cultural d’Europa.Cal senyalar la importància d’aprendre llengües i de motivar als alumnes en aquest aprenentatge al llarg de la seua vida. El fet de comunicar-se amb persones d’altres cultures ens aporta una nova perspectiva respecte a nosaltres mateixos. D’aquesta forma construïm ponts d’integració social. Es fonamental donar prioritat a la comuni-cació i afirmar el nostre dret d’expressar-nos el més clarament i fàcilment possible, utilitzant el nostre idioma matern sempre que puguem i, per suposat, aprendre altres idiomes sempre amb respecte per totes les llengües.

Dia de les llengüesCEIP EMILIO LUNA

El primer dia d’escolaCEIP BLASCO IBAÑEZEl primer dia d’escola sempre va acompanyat d’una barreja d’emocions; l’entusi-asme d’un nou curs, l’alegria de tornar a veure els amics i de fer-ne de nous, la nostàlgia per l’estiu que s’acaba… Alguns comencen Infantil, s’han fet majors i han de superar els primers dies, altres han crescut i passen a Primària i altres passen a ser els majors de l’escola, amb tot el que això comporta. Hi ha una barreja de nervi-osisme i il·lusió en totes aquestes personetes que són els nostres xiquets i xiquetes.El Blasco enguany ha volgut encetar el curs rebent els alumnes i les famílies amb molt de color i música, fent del primer dia d’escola una festa on tots ens sentim com a casa!S’han fet diferents activitats per a rebre els xiquets i les xiquetes: jocs de pati, visites per totes les dependències del col·legi amb els nouvinguts i amb els que canvien d’etapa. I, al llarg de tot el matí, s’ha anat pintant un mural on cada alumne podia escriure o dibuixar els seus desitjos per aconseguir l’escola que li agradaria.El curs ja ha començat!! Tots els mestres esperem gaudir junt amb vosaltres de moltes experiències que ens facen créixer com a persones!Volem parar una especial atenció als més menuts, els nostres xiquets i xiquetes d’Infantil 3 anys, i a les seues famílies per a dir-vos...Benvinguts a la vostra escola!!


Valorem el patrimoni històric i arqueològic d’Alginet 25 aniversari de LinuxRecentment s’han cele-brat els 25 anys de la creació del sistema ope-ratiu Linux. Encara que és desco-

negut per a molta gent es tracta d’un sistema operatiu àmplia-ment utilitzat en múltiples àmbits. El ventall de situacions en què es fa servir passa des de ser la base, concretament el nucli, del sistema Android que és el que uti-litzen la majoria d’Smartphones, fins a ser emprat en multitud de màquines que ofereixen serveis en internet o ser una alternativa real a l’ús de sistemes Windows en ordinadors personals.El seu precursor va ser un fin-landés anomenat Linus Torvalds, d’ací li ve el nom. Allà per l’any 1991 va crear una xicoteta base de sistema operatiu clonant un altre antic sistema anomenat Unix, a continuació va compartir el seu treball en internet i va ani-mar programadors de tot el món a formar part del projecte. Aquest fet, vinculat a l’auge que internet va tindre en aquesta època en el món acadèmic, van fer d’aquesta iniciativa un èxit, de manera que el seu desenvolupament es va anar completant per una enorme quantitat de col·laboradors que van seguir la filosofia del pro-gramari lliure i codi obert que es resumida pel fet de compartir el codi font de la feina feta perquè qualsevol puga col·laborar en el seu desenvolupament.Els punts forts del sistema Li-nux són fàcilment apreciables en comparar-lo amb qualsevol sistema Windows. D’una ban-da és molt més segur, i és molt més complicat que una persona no autoritzada prenga el control del sistema o que s’introduïsca a l’equip programari maliciós quan naveguem per internet. També és més eficient, necessita menys recursos de maquinari (velocitat de processador, memòria princi-pal, disc dur) per a fer les matei-xes tasques que altres sistemes Windows i sobretot és molt més robust i estable, encara que cos-te de creure per als usuaris habi-tuals de Windows això vol dir que no falla pràcticament mai.Un altre avantatge addicional és que és gratuït, així com un bon nombre d’aplicacions que l’acom-panyen, de pràcticament tots els àmbits imaginables. A més és perfecte per a aprendre informà-tica i com funcionen realment els sistemes, ja que permet a l’usuari

endinsar-se en el sistema i per-sonalitzar qualsevol aspecte se-gons les seues necessitats. No seria just deixar d’indicar que hi ha certes tasques d’instal·lació i explotació del sistema que són un tant més complicades que en Windows per la qual cosa es re-quereix de certa vocació informà-tica per a afrontar-les amb èxit. Aquest és l’inconvenient principal de l’ús d’aquest tipus de siste-mes.Cal parlar del concepte de distri-bució. A diferència dels sistemes Windows que només es diferen-cien pel seu nombre de versió i el nivell de l’usuari (casa, profes-sional, etc), en el món Linux teniu una infinitat de distribucions i es diferencien les unes de les altres en el conjunt d’aplicacions que completen la base del sistema, el que en la pràctica fa que l’usuari puga escollir la que més s’adap-ta a l’ús que estiga pensant do-nar-li al sistema. Per a qui vulga un sistema per a editar imatges i vídeos la distribució apropiada és ArchLinux, mentre que si el que necessitem és un sistema per a verificar i garantir-ne la seguretat en les xarxes wifi de la meua em-presa o intentar accedir a la xar-xa wifi del meu veí puc fer ús de WifiSlax.Si estàs interessat a provar a ins-tal·lar-te un sistema Linux en el teu PC i no saps per on començar et recomane fer-ho amb Ubun-tu, ja que és una distribució que funciona perfectament i a més està pensada per a fer arribar els sistemes Linux a tot el món, per la qual cosa s’ofereix una gran quantitat d’informació en inter-net per a aprendre el seu maneig sense problemes. Jo et recoma-ne començar per baixar-te una versió ‘live’, que es tracta d’una versió que pot ser copiada a una memòria USB o gravada en un DVD de manera que a arrancar l’equip es posa en marxa i permet a l’usuari experimentar el maneig del sistema sense arribar a ins-tal·lar res de manera definitiva. Com que en aquesta variant no s’instal·la realment el sistema en el PC, els canvis de configuració que es duen a terme no són per-manents i es perden en apagar l’equip, però, la seua posada en marxa en molt més senzilla i ac-cessible a qualsevol.

David Juan Enginyer Informàtic

E s c r i c aquest ar-ticle com a reacció a molts co-m e n t a r i s n e g a t i u s que he

sentit sobre el fet d’haver dei-xat el fossat i la torre del cas-tell d’Alginet a la vista. Estic cansat de sentir com es refe-reixen a aquestes restes his-tòriques com el forat, el clot... i altres apel·latius més forts. I realment, això em sembla curiós. Sobretot quan prové de persones de les quals no tinc cap dubte del seu interés pel nostre passat històric, a més de ser defensores de les arrels d’Alginet. No obstant això, no s’adonen que aques-tes restes són part de la nos-tra història, i a més, la seua presència, són un record de la primera intervenció arqueo-lògica que s’ha fet al nucli his-tòric d’Alginet, que ens ha dut una part del passat del nostre poble al present. Jo puc dir que entenc part de les queixes, per l’es-tretor que ha causat al pas dels vianants per davant de l’ajuntament, però la culpa no la tenen les restes, sinó la mala planificació urbana, que dóna preferència als vehicles per davant de les persones, situació que ha amerat tots els Plans Generals d’Ordena-ció Urbana que s’han gestat des dels anys 60 del segle xx. Amb aquesta premissa, quant de patrimoni cultural i històric d’Alginet s’ha perdut, tot en bé de la modernitat, quan la modernitat, només suposava i suposa, el trànsit de vehi-cles, i reparava molt poc en fer pobles més humans, ama-bles i respectuosos amb els vianants. Però dit això, recu-perem el fil. Des de la dar-reria dels anys 90 del segle vint, molts ploren, o millor dit plorem, per la pèrdua d’un element tan nostre com la coberta del Mercat, situada al carrer de la Puríssima, encara que poquets coneixen aquest carrer amb aquest nom, ja que per molts era el carrer de la Coberta, un espai construït

alhora que el mercat munici-pal, l’any 1905, i que durant molts anys va servir per a pro-tegir-nos de la pluja, posar els cartellets del cinema o muntar les parades de llepolies o de castanyes. També fou el pri-mer lloc on, la jove cooperati-va d’Alginet, inicià la seua ac-tivitat, encaixant la tomaca, la producció puntera d’Alginet, i d’això ve el nostre malnom col·lectiu, tomaquers. Doncs bé, aquesta coberta, per una decisió polí-tica va desaparéixer. És cert, que ja estava en molt mal estat, però, amb un poc d’in-terés, es podria haver salvat, ja que amb uns pocs diners, s’haguera pogut restaurar. Però es va anar al recte, i senzillament fou desmantella-da. Jo vaig ser de les poques persones que es van oposar a aquest sense sentit, però la meua veu no va ser escoltada per la corporació local del mo-ment. A la volta dels anys, en concret l’any 2008, el nou ajuntament plantejà la refor-ma de la plaça de la Constitu-ció, la plaça del País Valencià i la plaça del Mercat, així com el carrer de Sant Vicent. Quan vaig conéixer el projecte, vaig fer un escrit a l’ajuntament informant-los que intervindria en un espai, que segons la Direcció General de Patrimo-ni, estava catalogat com a espai arqueològic, i per tant protegit. Els vaig avisar de tot allò que podria aparéixer i la intervenció arqueològica pre-ceptiva em va donar la raó. I sort tingueren, que no hi van aparéixer les restes de l’anti-ga església parroquial, situa-da a la plaça de la Constitu-ció, si no, hui en dia tindríem un doble problema. No obstant això, hui en dia, comptem amb la pre-sència d’unes restes arqueo-lògiques importants, com són la torre i una secció del fossat que circumdava l’antic castell senyorial construït entre els anys 1520-1550, i per tant, les restes arquitectòniques més antigues del nucli urbà d’Alginet, i que per la seua importància, la Direcció Ge-neral de Patrimoni va obligar

a deixar-les al descobert i la seua posada en valor. A pesar de les mo-lèsties que puguen originar aquestes restes, hem d’es-tar contents de comptar amb aquestes. Alginet, els dels pocs pobles de la comarca que pot estar orgullós de man-tindre l’antic castell senyorial, perquè aquest, malgrat les intervencions que han desvir-tuat el seu aspecte de recinte defensiu, per constituir-se en seu de l’ajuntament, és el que evità que no s’enderrocara, com va ocórrer a molts altres llocs. Així doncs, la seu de l’ajuntament d’Alginet, sense cap mena de dubte, és l’edi-fici més antic que conservem al nucli urbà d’Alginet, i la re-cuperació de part d’una de les torres, ja que hi havia dues, i part del fossat, ens ho ha de recordar, i per tant, valorar més el nostre patrimoni histò-ric i arqueològic, malgrat els inconvenients puntuals que, la seua presència, puga re-presentar. Com a consideració final, voldria dir, que per la meua part, haguera desco-bert tot el fossat al llarg de la façana principal de l’ajunta-ment, perquè això ajudaria els veïns a poder entendre millor la magnificència de l’obra del castell, construït durant la primera meitat del segle xvi, perquè, només amb la secció descoberta, no acaba d’en-tendre. Però a part d’això, crec, que des de la corporació municipal, s’hauria de propici-ar la col·locació d’un panell explicatiu d’allò que tenim al davant. Això, tot plegat, aju-daria els alginetins a valorar el nostre patrimoni històric i arqueològic, i a estar-ne or-gullosos, a pesar de les inco-moditats que es puguen des-prendre de la seua presència, i així deixarien de menyspre-ar-les amb els qualificatius abans esmentats.

Rafael Bosch LópezCronista Oficial de la

Vila d’Alginet

15


Álvaro Rosa, un alginetí investigant a BèlgicaREDACCIÓAmb 30 anys, l’alginetí Álva-ro Rosa Escutia es troba en aquest moments a la Universi-tat de Gante a Bèlgica amb una beca d’investigació. La Veu d’Alginet ha conversat amb ell per a conéixer-lo un poc més.Álvaro, estàs fent el doctorat en telecomunicacions i aca-bes de rebre una beca d’in-vestigació per a continuar-la a Bèlgica. Què significa per a tu poder eixir fora per a am-pliar coneixements?Al principi ho veia com una oportunitat d’ampliar coneixe-ments, maneres diferents de treballar, una nova cultura, ciu-tat... ara que estic ací ja no ho veig tant com una oportunitat sinó més com un repte perquè costa un poc acostumar-se a tot . La beca és per a tres me-sos i tant el meu responsable a València com jo sabem que la feina que tinc ací és excessiva per al temps que estaré ací.

Intentaré esforçar-me i traure endavant tot el possible ja que és una oportunitat i un repte portar-ho tot endavant.Formes part de l’equip d’in-vestigació de la Universitat Politècnica de València del departament de nanofotònica. Què és el que estudieu i per a què serveix?En la nanofotònica intentem in-tegrar dispositius òptics en xips que puguen tindre diverses funcionalitats. La línia d’inves-tigació que portem en el meu departament es basa en mo-duladors i commutadors de se-nyal que el que fan és augmen-tar la velocitat de transmissió de les dades de manera òptica davant de la elèctrica. Aquests modulador electroòptics ja existeixen però són grans, no-saltres el que busquem es fer-los molt menuts i que puguem tindre un modulador, commuta-dors, portes lògiques, memòri-

es etc... en definitiva un xip que tinga diferents funcionalitats.La nanofotònica es pot apli-car a moltes investigacions i camps de la vida.Què esperes aconseguir en aquests 3 mesos a Bèlgica?Esperem desenvolupar elèc-trodes d’onda lenta, que el que fan és reduir la velocitat de pro-pagació de l’onda elèctrica. Si reduïm la grandària del modula-dor, l’objectiu final és que l’onda elèctrica i l’onda òptica viatgen a la mateixa velocitat. A més faré una cosa nova ací a Bèlgica que a València no fa la Universitat i és involucrar-me en el procés de fabricació dels dispositius com a estudiant de doctorat.

Ximo Roca: Mosaics, vitralls i artREDACCIÓEl fundador de l’empresa, Ximo Roca és l’últim titulat de l’espe-cialitat de vidriera de l’escola d’Arts i Oficis. Va muntar l’em-presa baix de casa i allí feia les seues creacions. Ximo Roca fill ens conta que des de menut, amb 12 o 13 anys ja comen-çà a interessar-se per aquest art. Va anar implicant-se cada vegada més i compaginant-ho amb tres treballs com la deco-ració floral per a events, vai-xells de competició o cotxes de carreres, diverses feines dife-rents perquè, tal i com ens deia Ximo “tot ajuda en la creació”. L’últim treball que ha fet a Al-ginet ha sigut una col·laboració amb la pintora Empar Boix per a la creació del decorat de la passarel·la SOC. La Veu d’Al-ginet ha conversat amb ell per a conéixer un poc més l’artista.Que ofereix la teua marca?Tenim diverses branques, sem-pre hem fet vitralls amb dis-

senys exclusius personalitzats, també restaurem vitralls histò-rics, el que ens dóna idees de com treballava la gent abans, ja que aprens molt restaurant, i per últim la restauració de mo-saics hidràulics i de Nolla.A l’agost heu estat a l’Ajunta-ment de València. Que heu fet?Allí hem restaurat els mosaics del despatx de l’alcaldia i l’es-cala que dóna al balcó on es veuen les mascletades.Que heu fet aquest 2016?Hem restaurat i instal·lat els vi-tralls a l’església les germanes oblates de Benicàssim. A Su-eca a l’església de Sant Pere també hem restaurat 4 vitralls i n’hem fet 4 nous per a la cú-pula.

TRAVESSANT FRONTERES

Comença la campanya del caqui i de cítricsCOAGRIFinalitzem el mes de setembre amb el començament de la campanya d’una de les fruites més reconegudes i valorades pels alginetins en aquest mo-ment. La campanya del caqui ha començat als camps i cul-tius de la nostra localitat. Una activitat frenètica que es pot percebre als camins rurals i a la localitat on tractors i cami-ons van amunt i avall.La Cooperativa Agrícola d’Al-ginet està ja en funcionament i preparada per a poder traure el màxim benefici d’aquesta fruita, així com la dels cítrics, i poder afavorir en tot el pos-sible el soci que amb el seu esforç i dedicació ha aconse-guit tindre un caqui d’una gran qualitat.La campanya de Coagri està prevista que tinga una duració d’uns 4 mesos i que done tre-ball a unes 500 famílies. Malgrat el foc que va patir la Cooperativa agrícola d’Alginet el mes de maig, les instal·laci-ons i les càmeres on emma-

gatzemar i desasprar el fruït així com la seua preparació per a eixir al mercat es troben

al 100 per 100 preparades per a portar endavant la campa-nya que comença.

El passat 20 de setembre, a l’esplanada de la gasoline-ra de Coagri ubicada davant del magatzem, la coopera-tiva agrícola d’Alginet tornà a oferir de manera gratuïta a tots els veïns i veïnes del poble la possibilitat de por-tar el cotxe per a aplicar-los Aquashield, que evita l’aigua al vidre i ajuda a la conducció en dies de pluja.

Tractament gratuït per a la plujaCOAGRI

Protegeix el que més

vols

Assegurem el teu futur

ASSEGURANCES COAGRI

CoagriC/ San Juan de Ribera, 4

46230 (València)Alginet

Tel.: 96 175 92 20Fax: 96 175 03 27

Magatzem de subministraments

C/ Trullàs s/n46230 (València)

AlginetTel.: 96 175 03 21

El divendres 23 a la nit es va registrar a Alginet 28,3 l/m2, segons dades de l’estació meteoro-lògica NIC-8328e de l’Amet facilitades per l’ob-servador Antoni Aliaga i Tortajada. Una pluja acompanyada per una gran quantitat de llamps.

Protecció Civil d’Alginet va eixir al carrer i va obrir els claveguerams per a evitar inundacions. Junt a policia local, els 10 voluntaris de protecció van estar davall l’aigua per a ajudar en tot el que va ser necessari.

Més de 10 voluntaris de protecció Civil ajudendavall de la pluja i els llamps

Assessorament lingüístic: Natàlia EspertPRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant, S.A.Depòsit Legal: V-2562-2015

La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.

Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 [email protected]

www.laveudalginet.esGerència, cap de redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch

CALENDARI DE RECOLLIDA DE PODA

I TRASTOS VELLS PER A LES

URBANITZACIONSLOS LAGOS

I SAN PATRICIO AVISEU AL

963 679 166

UN POBLE NET I SALUDABLERegidoria de Serveis Municipals

Tira el femSEMPRE AMB

BOSSA

HorariDe 19 a 24 h

Recollida OBJECTES

“TRASTOS VELLS”DIMECREScal deixar-los al costat del contenidor

perquè els arrepleguen el dijous

Servei gratuït per a recollir OBJECTES VOLUMINOSOS

96 367 91 66

News & Politics

LVA octubre 2016