Proposta: Reglament general d'organització i funcionament dels districtes

PROPOSTA:

REGLAMENT GENERAL

D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

DELS DISTRICTES

Resum del Projecte Normatiu:

Reglament dels Districtes

2

UNA QÜESTIÓ PRÈVIA…

Què és la participació?

És el dret de la ciutadania a interveniractivament en la creació i definició depolítiques públiques.

Permet complementar la legitimitat del

sistema representatiu, que atorga al governla capacitat de prendre les decisions queconsideri més oportunes, en un marc delegalitat i transparència, però millorant-loamb un sistema participatiu.

3

Com es regula la

participació a Barcelona?

La participació a la ciutat de Barcelona està reglamentadaa les Normes de Participació Ciutadana. És el document

marc que regula els òrgans, els processos i els mecanismes

de la participació de Barcelona, així com els drets i deures

de la ciutadania en matèria de participació.

Els districtes disposen d’un reglament marc, i cada districte

pot desenvolupar el seu propi reglament.

Reglament de Participació Ciutadana(elaborat el 1986 i

reelaborat el 2002; darrera modificació: 2009)

Reglament General

d’Organització i Funcionament dels Districtes

(elaborat el 2001 i modificat el 2009 pels

Consells de Barri)

Reglament Intern del

Consell de Ciutat

(elaborat el 2005)

4

Són tres reglaments que es tramiten en

paral·lel però que estan relacionats

Els tres reglaments

van ser creats per al

desenvolupament

dels drets de

participació.

5

COMISSIÓ DE GOVERN

El govern

QUINZE DIES PER A AL·LEGACIONS

DELS PARTITS

Partits de l’oposició

COMISSIÓ DE GOVERN AMB

INCORPORACIONS

El govern

COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA

El govern i l’oposició

EXPOSICIÓ PÚBLICA

PROCÉS PARTICIPATIU

La ciutadania

COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA


PLENARI DEL CONSELL

MUNICIPAL


Procés d’aprovació dels

tres projectes normatius

I per què és així?Perquè ho estableix el Reglament Orgànic Municipal (ROM), que és la norma que regula com es tramiten les disposicions normatives a l’Ajuntament. Articles 108-114

En aquest moment és

quan els ciutadans i

ciutadanes poden fer

al·legacions,

suggeriments, etc.

6

REGLAMENT DELS DISTRICTES

TÍTOL 1:

Competències dels districtes

TÍTOL 2:

Organització dels districtes

TÍTOL 3:

Règim de funcionament del Consell de Districte

TÍTOL 5:

Règim d’acords dels Òrgans de

Districte

TÍTOL 4:

La participació ciutadana als

districtes

7

PREGUNTES PER AFAVORIR EL DEBAT

Alguns exemples…

Què creieu que falla a la participació de

Barcelona? Feu una proposta de millora amb

relació a allò que considereu que falla. Com

creieu que es pot millorar la participació

ciutadana a Barcelona?

Considereu que el funcionament dels òrgans, dels

espais i dels processos de participació a la ciutat de

Barcelona és bo? Per què?

Penseu que els reglaments i les estructures actuals

recullen de manera adequada totes les formes de

participació que es produeixen a la ciutat?

Creieu que la participació de les entitats i de la ciutadania té un

impacte real en la gestió de la ciutat o del districte?

Quins recursos econòmics, humans i materials hauria de

destinar l’Ajuntament a la participació

El Títol 1 es refereix a les competències dels districtes –cal distingir entre les

competències de gestió i les competències en matèria de participació ciutadana-, i

estableix com assignar noves competències a favor dels districtes, així com la possibilitat que

aquests mantinguin relacions d’agermanament o de col·laboració amb altres ajuntaments o

institucions d’arreu del món per delegació de l’òrgan municipal competent.

ALGUNS ACLARIMENTS

Com s’organitzen els districtes i quines funcions tenen atribuïdes

Organització dels districtes:

• El Consell de Districte

• El president o presidenta del Consell de Districte

• El regidor o regidora de Districte

• La Comissió de Govern de Districte

• Les comissions i els òrgans consultius i de participació

8

TÍTOL PRIMER: COMPETÈNCIES DELS

DISTRICTES

El Consell de Districte és el màxim òrgan de govern. Està format pels representants dels

diferents grups polítics del Districte i articula el seu funcionament mitjançant la Junta de

Portaveus i els grups municipals del Districte. És presidit per un regidor o regidora, nomenat per

l’alcalde o alcaldessa d’entre els regidors i regidores a proposta del Consell, que s’anomena

president o presidenta de Districte.

El Consell de Districte té atribuïdes les funcions de representació de l’Ajuntament en el

territori, la relació i la interlocució amb veïns i veïnes i entitats, i l’impuls o la proposta de

serveis i actuacions en l’àmbit territorial. També emet informe preceptiu (de compliment

obligat) de:

− El Programa d’Actuació Municipal (full de ruta d’inici de mandat).

− Els instruments d’ordenació urbanística que afectin l’àmbit territorial del Districte.

− Els projectes d’equipaments del Districte.

− L’estudi de les peticions i les iniciatives individuals i col·lectives dels veïns i veïnes.

− Els pressupostos municipals.

9

TÍTOL PRIMER: COMPETÈNCIES DELS

DISTRICTES

10

ORGANIGRAMA

CONSELL DE DISTRICTE:Format per: el president o presidenta de

Districte; el regidor o regidora; els

regidors i regidores adscrits; els consellers i conselleres de govern i oposició.

REGIDOR/A DE DISTRICTE

CONSELLERS DE

GOVERN

GERENT

Direcció de Serveis de Llicència i

Espai Públic

Direcció de

Serveis de

Territori i Serveis

a les Persones

Direcció de Serveis

Generals

Empreses

UTE GUB

ÀMBIT

POLÍTIC

ÀMBIT

EXECUTI

U

11

TÍTOL SEGON: Organització dels

districtes

El Títol 2 regula l’organització dels districtes. Ho fa en nou capítols, referits, respectivament, a

l’estructura orgànica, al Consell de Districte, al president o presidenta del Consell de Districte, als

consellers i conselleres de Districte, als regidors i regidores adscrits al Districte, a la Junta de

Portaveus, als grups municipals de Districte, al regidor o regidora de Districte, i a la Comissió de

Govern de Districte.

Propostes de modificació

El Consell de Districte, a proposta de la Comissió de Govern, crearà o dissoldrà els consells

sectorials.

Es proposen un total de 12 articles nous a l’apartat de Consellers de Districte, els quals recullen

alguns aspectes que no constaven al reglament dels districtes i d’altres de nous.

La durada de les intervencions als espais de participació, tant per part dels polítics com de la

ciutadania, l’establirà la Junta de Portaveus.

12


districtes


A les normes vigents al capítol II estaven les comissions consultives, eren preceptives les de:

• Medi ambient, urbanisme i obres

• Serveis a les persones i benestar social• Via pública, seguretat

Eren sessions obertes a la ciutadania que es convocaven abans de cada plenari per tractar els temes de l’ordre del dia del ple

Es proposa l’eliminació de les consultives, es vehiculen les funcions per els consells sectorials, els consells sectorials s’hauran de reunir sempre al ple hi hagi un punt de l’ordre del dia sobre la temàtica del consell.

Per exemple si el ple presenta una mesura de serveis socials, abans el consell pertinent s’ha de reunir.

13


districtes

Alguns aclariments

• Quines són les funcions dels consellers i conselleres de Districte?Els membres del Consell de Districte són responsables de diversos àmbits temàtics i territorials.

Són un dels canals de relació entre la ciutadania i els assumptes municipals. L'elecció delsseus membres es realitza de forma indirecta a partir dels resultats electorals registrats acadascun dels districtes en les eleccions municipals.

El nombre de consellers o conselleres que conformen cada Consell de Districte es determina

en funció del nombre de persones inscrites en el padró municipal que resideixin en el respectiu districte a data 1 de gener de l’any en què se celebrin les eleccions locals i d’acord amb la següent escala:

* Fins a 90.000 persones empadronades: 15 consellers o conselleres.

* De 90.001 a 140.000: 17 consellers o conselleres.* De 140.001 a 190.000: 19 consellers o conselleres.

Qualsevol ciutadà o ciutadana o associació que ho desitgi pot demanar una reunió amb el

seu conseller o consellera d’àmbit temàtic o territorial.Els consellers s’agrupen en el seu Grup Polític Municipal.D’entre tots els consellers i conselleres del Grup, un n’ostenta la representació i és el Portaveudel Grup. També assisteix a la Junta de Portaveus.

14


districtes

• La Junta de Portaveus

És l’espai previ a cada plenari on s’estableix l’ordre del dia i el temps

d’intervenció, així com altres aspectes relatius al plenari. Hi assisteixen els

portaveus de cada grup municipal amb representació al Consell Plenari de

Districte, el regidor o regidora (pot delegar la seva presència) i és presidida pelpresident o presidenta de Districte i assistida pel secretari o secretària tècnica

jurídica.Propostes de modificació

Es proposa que la Junta de Portaveus pugui limitar el temps d’intervenció en

els espais de participació, tant per part dels grups com de la ciutadania.

• La Comissió de GovernLa Comissió de Govern està formada pel regidor o regidora i els consellers que

el regidor nomeni, i és assistida pel secretari o secretària tècnica jurídica. Hi

poden assistir, amb veu i sense vot, totes aquelles persones que s’estimi

convenient amb relació als temes a tractar, com el conseller o consellera

tècnica o la Gerència. S’ha de reunir de manera ordinària un cop al mes.

15

TÍTOL SEGON: Organització dels districtes

Alguns aclariments

• Òrgans de participació

• Consell de Districte

Espais oberts a la

ciutadania

• Junta de Portaveus

• Comissió de GovernEspais

tancats

Els espais de participació (consells, comissions, taules) són oberts a la ciutadania, bé perquè són d’accés lliure o perquè, com en el cas dels

consells, se n’és membre. El Consell Plenari de Districte també és de lliure

accés.

Tanmateix, hi ha altres espais de deliberació -no pas de participació- que

no són oberts.

16

TÍTOL TERCER: Règim de funcionament

del Consell de Districte

El Títol 3 estableix el règim de funcionament del Consell de Districte.

Regula la iniciativa per a l’adopció d’acords, la realització de les

sessions (ordinàries i extraordinàries), l’estructura de l’ordre del dia, els

debats i les intervencions de les entitats i dels ciutadans i ciutadanes.


S’incorpora la possibilitat que la presidència garanteixi el bon

funcionament de la sessió i del debat.

17

TÍTOL QUART: La participació ciutadana

als districtes

El Títol 4 ordena els diversos instruments de participació ciutadana als

districtes. Es divideix en quatre capítols, relatius a:

• l’Audiència Pública de l’estat del Districte;

• el Consell Ciutadà de Districte, Consell de Barri;

• les Comissions de Treball, els Consells Sectorials i d’Equipament.


• L’Audiència de Districte

En cas que el president no pugui presidir l’Audiència, pot delegar

en el vicepresident del Consell Plenari (és un conseller o

consellera) a fi de donar rellevància a aquesta figura.

18


als districtes

El Consell Ciutadà, què es?

És un òrgan consultiu i de participació de districte de districte en totes les qüestionsreferents a les seves competències. Les seves resolucions tenen caràcter derecomanació per als òrgans de governQui en forma part?

• Hi ha representants de tots els consells sectorials del districte.

• Inclou un mínim de 17 representants d’entitats de districte.

• Un terç del consell són ciutadans i ciutadanes escollits aleatòriament del censdel districte.

• Personal tècnic del districte si es creu oportú.

Quins temes tracta.Els temes cabdals del districte, el programa d’actuació, les ordenances ireglaments generals, els pressupostos.

19


als districtes

El Consell Ciutadà , què es proposa?De manera similar al Consell de Ciutat, els Consells Ciutadans podran proposar puntsde l’ordre del dia al Consell Plenari de Districte. El secretari o secretària tècnicajurídica valorarà la forma jurídica que determini cada cas.

Es garanteix que la representació associativa sempre serà 1/3 part del total delconsell.

Els ciutadans individuals seran escollits d’entre els membres del Registre Ciutadà, nopas del cens, atès que el Registre és la base de dades que inclou els ciutadans iciutadanes que han manifestat el seu interès a participar-hi.

Es vertebra la relació amb els Consells de Barri, ja que el vicepresident de cadaConsell de Barri forma part del Consell Ciutadà.

S’introdueix un article nou amb la finalitat de crear una Comissió Permanent delConsell Ciutadà.La permanent inclou representants de tots els àmbits que conformen el consellciutadà, ( article 55 bis)

20


als districtes

Els Consells de BarriS’incorporen al projecte normatiu els articles corresponents als Consells de

Barri que mancaven, ja que les normes són del 2001 i aquests articles esvan aprovar i publicar el 2009.

Els Consells sectorials i d’equipament

Els Consells sectorials són consells per tractar àmbits temàtics amb les

entitats del sector i els consells d’equipament són espais que tenen la

funció de seguiment de la gestió i programació els equipaments

municipals.

S’obre la possibilitat que es puguin proposar punts per a l’ordre del dia delPlenari, pel procediment regulat per l’article 58.

Queda concretat a la Comissió de Seguiment el nombre d’entitats i de

ciutadans i ciutadanes que formen part de la Comissió: fins a quatreentitats i fins a dos ciutadans o ciutadanes individuals del Registre

Ciutadà.


Consells de barri.

21


als districtes

Es regula que cada districte tingui un mínim de dos consells sectorials i un

màxim de vuit, però hi ha temes que s’hi han de tractarineludiblement, com ara els de benestar

social, urbanisme, equipaments, etc.

Es regula la dissolució i la fusió dels consells: si al llarg d’un any no s’han

reunit, el Consell Plenari els podrà eliminar o fusionar.

Comissions de Treball, Consells Sectorials i d’EquipamentLes Comissions de Treball es podran crear a proposta de la Comissió de Govern

i a proposta dels Consells Sectorials, sempre de manera justificada.

Els Consells Sectorials podran proposar punts per a l’ordre del dia del Plenarimitjançant el Consell Ciutadà de Districte.

Quan el Consell Plenari tracti d’un tema relatiu a la competència d’un consell,

caldrà que aquest consell es reuneixi prèviament.


22

ESPAIS DE LLIURE

ACCÉS A LA

CIUTADANIA

ESPAIS ON L’ASSISTÈNCIA ES

RESTRINGEIX ALS MEMBRES

Audièn

cia

Pública

Consells

de Barri

Consells

d’equip

a-ment

Comission

s de

Treball

Consells

Sectoria

ls

Comissions de

Seguiment Consell de

Barri


als districtes

Alguns aclariments

Consell

Ciutadà

23

A més de les entitats, de la ciutadania i dels grups municipals...

Cada Consell Sectorial designa un representant al Consell Ciutadà, icada Consell de Barri té com a representant el vicepresident; per

consegüent, és un lloc de trobada i de debat transversal, tant a escala

temàtica com territorial.

CONSELL DE BARRI:

vicepresidents

CONSELL SECTORIAL:

representants

CONSELL CIUTADÀ

24

Algunes preguntes

• Si sou una entitat i voleu demanar un punt de l’ordre del dia al plenari,

com ho heu de fer?

Us podeu adreçar al Consell de Barri o, si formeu part d’un Consell

Sectorial, al vostre Consell Sectorial. En tot cas, caldrà que sigui valorat

pel Consell Ciutadà de Districte.

• I si sou un ciutadà o ciutadana?

Us podeu adreçar al Consell de Barri, o bé al Consell Ciutadà, si en

formeu part.

25


Alguns exemples…

Considereu necessari que es facin Audiències de Districte?

Cada quant creieu que caldria fer-les?

Creieu que els Consells d’Equipament són necessaris, o

penseu que hi ha alguna alternativa, com ara incorporar-

los als Consells Sectorials?

Creieu que caldria reduir el nombre de consells als

districtes?

Les Audiències són espais que permeten la participació eficaç de

la ciutadania? El terme audiència és apropiat per un espai de

participació, Creieu que els Consells de barri poden complir

aquesta funció i que l’Audiència és encara necessària?

26


Alguns exemples…

Quina hauria de ser la unitat territorial

mínima per a convocar consultes

ciutadanes? Ciutat, districte, barri o carrer?

Considereu que la racionalització d’òrgans de participació

s’ha de limitar a una reducció quantitativa? Com es podria

fer d’una manera més qualitativa?

27

TÍTOL CINQUÈ: Règim d’acords dels

Òrgans de Districte

El Títol 5 del Reglament es refereix al règim d’acords dels Òrgans de

Districte: estableix els quòrums i les majories necessàries, la possibilitat

d’interposar recursos administratius contra actes dels districtes, i la

potestat de l’alcalde o alcaldessa de suspendre els acords dels

Òrgans de Districte que vulnerin l’ordenament jurídic o l’abast de les

competències assignades als districtes, d’acord amb un procediment

establert.

És a dir, aspectes bàsicament de gestió interna.

28

Documents de consulta

per saber-ne més.

• Pla Director Municipal de Participació Ciutadana 2010-2015.

• Mesura de Govern del Registre Ciutadà.

News & Politics

Proposta: Reglament general d'organització i funcionament dels districtes