RAONAMENTS AL RESPECTE DE LA MESURA DE FACILITACIÓ D’ACCÉS AL CRÈDIT PER PART DE LES EMPRESES PROVEÏDORES DE L’AJUNTAMENT DE

SANT CUGAT DEL VALLÈS Quins són els motius que habitualment han fet que es produeixi tanta demora en el termini mitjà de pagament de les Administracions Públiques a casa nostra ? Tres són els motius bàsics que propicien la demora indeguda en els pagaments que efectua l’Administració Pública als seus proveïdors:

1) Processos interns inadequats i excessivament lents per al tràmit de l’aprovació de les factures. Quan una factura entra a l’Administració, el primer que ha de fer aquesta per a poder ser abonada per part de la Tresoreria, és obtenir una validació tècnica, algun tècnic i els directius públics corresponents han de validar si la factura és correcte, és a dir, si compleix amb allò per al que es va efectuar un contracte-comanda. Aquí és on comença el gran viatge de la factura en un mar de calaixos i circuits interns.

2) Uns pressupostos d’ingressos que no responen a la realitat. Lluitar contra la ineficiència o l’excés de despesa improductiva és una tasca complexa i més si estem sotmesos a una cultura política "despesadora" que no es preocupa per la correcta gestió dels recursos públics. Massa sovint, sotmesos a la voluntat de donar cobertura econòmica a totes les reclamacions públiques, les administracions, davant la dificultat de tindre autèntics bons directius públics a qui encomanar la difícil tasca de la gestió eficient, opten per la via més fàcil que és la de comptar amb uns recursos futurs que gairebé amb tota seguretat mai tindran. Això implica un cop molt dur a la tresoreria futura, els pressupostos tot ho aguanten, la caixa no enganya, o tens els diners o no els tens, o tens accés al crèdit o no el tens.

3) Manca de rigorositat en la contractació. Aquesta és una responsabilitat que ha de ser compartida entre l’Administració i el proveïdor. No es poden realitzar tasques a partir d’encàrrecs verbals i menys encara sense cobertura econòmica. L’Ajuntament de Sant Cugat torna de forma automàtica qualsevol factura que no porti relacionada el seu número de comanda/contracte corresponent, aquesta mesura ve ser presa ara ja fa quatre anys i a dia d’avui es produeixen molt poques devolucions per aquest motiu. El que contracta sap que ha de complir amb aquest pas previ i el proveïdor sap que si no exigeix aquest compromís per part de l’administració tindrà seriosos problemes per a cobrar.

Que passa amb Sant Cugat i els punts anteriorment descrits ? L’Administració de Sant Cugat com qualsevol altre, no s’escapa de les tendències que porten cap als punts anteriors, però el que si pot afirmar amb tota rotunditat és que la cultura política i de gestió implantada dins la seva organització, a permès a dia d’avui lluitar i vèncer la gran majoria de les ineficiències exposades. Sant Cugat era un gran candidat per haver viscut de la gran festassa general relacionada amb els ingressos de la construcció, ara es demostra que no ho va fer, que quant les fonts de possibles ingressos rajaven per tot arreu, lluny de gastar encara més, Sant Cugat es va dedicar a lluitar per estar en bona salut econòmica per a quan el creixement de la construcció arribes al seu esgotament sobre el territori, congelant pràcticament l’increment de la despesa i prioritzant per sobre de tot la incentivació dels directius públics que tenen

l’encàrrec d’assolir els mateixos beneficis i serveis públics amb els mateixos o menys recursos econòmics. Ara la ciutat en recull els fruïts i pot prendre mesures anticrisi com la del pagament a proveïdors. Sovint existeix un corrent que anomena els governs preocupats per la gestió com a tecnòcrates, quina llàstima que la paraula desprengui tanta negativitat, voldriem creure que l’autèntica política del Segle XXI és aquella que no és incompatible amb la preocupació per la bona gestió. Política és molt més que gestió, però política sense gestió no deixa de ser pura demagògia. Ara bé, qui no vulgui viure en un país amb possibilitats de creixement, motivat i innovador, competitiu per a ell mateix i per a les seves empreses en un entorn global, amb serveis públics de qualitat i no deficitaris .. etc, qui no cregui que aquests són els objectius de futur, pot continuar apostant per la cultura política clàssica.

Quin és l’objectiu de la mesura proposada per l’Ajuntament de Sant Cugat utilitzant el servei de confirming amb les entitats bancàries ? Facilitar l’accés al crèdit a les empreses proveïdores. Avui el que és important és l’accés al diner i no el cost del diner. Tots em sentit a parlar que les empreses es queixen per què no se’ls renoven les pòlisses de crèdit. Què significa ? Cal entendre que per a que una empresa funcioni adequadament cal que pugui anar convertint en diner líquid tots aquells serveis que presta i productes que ven. Les empreses per a les que treballa li paguen a 60, 90, 120 i més dies d’acord amb el sector i el tipus d’activitat. Cal que algú doni cobertura a aquest problema de caixa de les empreses i això es soluciona anant al banc i tractant que aquest avanci els diners d’aquest dret que l’empresa ostenta amb la seva empresa client. El banc per a poder avançar-li els diners haurà d’obrir-li una línia de crèdit a curt termini (12 mesos), aquesta rep el nom de pòlissa de crèdit, de tal manera que l’empresa podrà portar al banc tants rebuts per cobrar avançadament com capacitat tingui la seva línia de crèdit. Aquesta línia de crèdit es calcula a partir de l’anàlisi de risc que fa el banc de l’empresa sol·licitant i aquí es on comencen tots els problemes actuals, política de risc zero, ningú no confia en ningú i si l’empresari no pot avalar personalment la línia de crèdit, a l’empresa no li permeten disposar de la mateixa. Arribats a aquest punt, l’empresa no pot pagar als seus proveïdors, als treballadors i finalment si no s’arregla l’accés al diner l’activitat de la mateixa farà fallida amb les conseqüències que tots plegats ja estem vivint. Amb el sistema de confirming l’Ajuntament es constitueix en avalador directe de tots els seus pagaments. Això significa que a partir del moment en que l’Ajuntament ha conformat la factura (compromís de 15-20 dies), el proveïdor pot fer dues coses:

a. Esperar-se als 60 dies i cobrar l’import exacte de la seva factura. b. Disposar de forma immediata dels diners ingressant l’import de la factura

menys el tipus d’interès que el banc apliqui sobre els dies que falten fins arribar als 60.

Quin cost té la mesura ? Per part de l’Administració cap. Només cal que sigui rigorosa i àgil en els tràmits a efectuar per a l’aprovació de factures i tindre una economia prou sanejada com per poder constituïr-se en avalador de tot allò que pagarà en

una anualitat, en el cas de Sant Cugat del Vallès estem parlant d’uns 45.000.000 d’Euros. Torno a reiterar que l’objectiu de la mesura és facilitar l’accés al diner, constituir a l’administració com a òrgan avalador i no es planteja com a objectiu prioritari subvencionar ni abaratir el cost del diner. Tot i això l’Ajuntament només triarà a un màxim tres entitats bancàries, a aquelles que ofereixin el tipus d’interès més favorable per als proveïdors. Això s’aconseguirà a través d’un concurs tipus subhasta on el primer marcarà el tipus i els següents podran afegir-s'hi fins a un màxim de tres sempre que estiguin d’acord en igualar el tipus ofertat per el primer. L’Ajuntament renuncia a qualsevol comissió o benefici que la entitat financera pogués oferir-li i estableix que aquesta sigui aplicada com a un menys cost del tipus d’interès al que haurà de fer front el proveïdor. No queda tampoc el menor dubte possible que en la majoria de casos és molt més cara la obertura d’una pòlissa de crèdit, les comissions, els tipus d’interès, etc. que no pas les condicions que amb gairebé amb tota seguretat s’obtindran a través d’aquest servei de confirming amb l’Administració local. També es guanya amb l’agilitat i rapidesa d’accedir als diners ja que es podran automatitzar les accions del banc tant bon punt tingui l’aprovació de la factura per part de l’administració. Quina és la base necessària per a poder Portar a terme una mesura com aquesta ? Ser autènticament conscients de les dificultats i problemes que estan ofegant a les nostres empreses. Una cultura política que sigui conscient de la importància del bon funcionament de les Administracions precisament per a poder fer política “real” + una bona funció pública, motivada i amb ganes d’aportar servei al país + una economia sanejada. Es produeix amb aquesta mesura una oportunitat de cara al futur ? Ha estat efectivament una mesura anticrisi però ja s’haurà de consolidar com a quelcom normal a partir d’ara en endavant, això val per a l’entorn de crisi actual i per a quan aquesta estigui superada. Ens diuen que les crisis són també una oportunitat, a veure si aquesta serà una oportunitat de millora per a les nostres administracions i per al conjunt del país en general. Ho pagarem car i patirem de valent però com a mínim tinguem fe en que hauríem de sortir-ne reforçats.