Santa Fiesta (http://santafiesta.es)Un segle només és un sospir de la Història. Les persones que vivim a poble xafem carrers que fa molt menys d’un sospir que no estaven asfaltats. L’enllumenat públic és una modernitat que trencà la grandiositat d’un cel negre completament estrelat que apareixia totes les nits clares i es convertia en un espectacle amb cada lluna plena. Quan les modernitats estaven per arribar, la natura estava ben a prop per a omplir el temps de fets extraordinaris i d’efectes especials portats per les tempestes i les nevades, les crescudes dels barrancs i dels rius, el desglaç, la verdor dels prats, les flors de primavera i les collites, els colors vius sota el sol d’estiu…I els animals. Les primeres oronetes omplint els nius que s’havien quedat esperant-les i les cigonyes posant-se lentament a dalt del campanar, o els ànecs apuntant com una fletxa en direcció a l’Albufera. Els pollets de teuladí que piulen i els pobrets que cauen del niu. I les formigues i els coralets, amb els seus escuts africans de color roig i negre pintats a l’esquena. Els sabaters caminant sobre les aigües, els capgrossos o els samarucs a les séquies i els clots…Crec que la seua tragèdia és que es mouen ràpid. Els animals fugen i lluiten per la seua vida fins al seu últim alè, es convulsionen quan estan lligats a una corda. Mouen totes

les parts del seu cos i volen, neden o corren, fan allò que poden. Les aus aletegen, els peixos fan esclatar l’aigua i els bous, els cavalls o els porcs corren i corren sense parar. Els rosegadors són

boles de pel a tota velocitat que canvien de direcció en dècimes de segon. Això els havia de convertir en objectes/víctimes protagonistes de la festa que vol coses trencadores, explosives, ex t raord inàr ies , espec ia ls , grotesques, tragicòmiques… Crec que és això el que els convertí en “efectes especials” de les festes.La pitjor de les tragèdies és la d’aquest animal que s’alça sobre les seues dues cames per a cridar que està per damunt de tota la resta. Les seues festes amb animals mostren la seua enveja de la llibertat, utilitzen éssers que haurien de ser lliures,

Crowdfunding per a la producció i distribució del documental

https://www.indiegogo.com/projects/santa-fiesta#/story

El cap d'una oca a El Carpio de Tajo.

que han estat lliures davant d’humans farts de treballar més del que toca per a malviure, de treballar per a altres. Els animals tenen la gosadia de volar, nedar i córrer, d’anar i vindre i de pujar i baixar davant d’aquests éssers humans.Només això pot explicar que lliguen un bou per les banyes i estiren, o que el tanquen en una presó de barreres o li lliguen boles de foc a les banyes. És la impressionant bellesa d’eixe animal que brolla dels seus ulls profunds i que arriba fins a l’últim racó del seu cos la que volen lligar i empresonar, i el desig de

fer-ho és més important que els seus laments, que el seu patiment. Qui ha sentit aquesta bellesa de ben a prop mentre el bou lluita, es defensa, fuig i es cansa fins a llançar bromera per la boca, sap del que parle.Han quedat enrere els temps que els animals es convertien en bocs expiatoris que es conserven en algunes festes amb forma de figures i ninots. Queden restes de moltes d’eixes formes de sacrifici ancestral que fan pagar els més febles les culpes que no els corresponen. Així ha quedat el Peropalo de Villanueva de Vera (1) (Càceres, Espanya), on un ruc rep a tort i a dret mentre porta 1

a sobre, precisament, un d’aquests ninots.També està el poder representat pels cavalls, esclaus per antonomàsia. Els cavalls eleven els mascles humans a la categoria de cavallers, els pitjors dictadors s’han fet estàtues a cavall que els elevaven més amunt dels seus pedestals. Els cavalls poden ser la millor propietat, el més gran símbol d’ostentació, i poden ser peons a sacrificar al tauler on mai són perquè volen. Això és el que representen els cavalls de les Luminarias de San Antón a San Bartolomé de Pinares (2) (Àvila, 2

Espanya). Està la cara més fosca del Carnaval, la permissivitat i la impunitat, la transgressió que queda en el marc de “la festa” i no genera cap conseqüència. És una realitat molt semblant a l’argument de The Purge (3), amb 3

una societat idíl·lica que té un dia a l’any on estan permesos tots els delictes i es suspenen tots els serve is d ’emergènc ia , que aprofita molta gent per a matar sense càstig. Passa quan s’estoven rucs i cavalls, quan es llancen cabres i titots des dels campanars, o quan es troba divertit que una persona a cavall

http://santafiesta.es/2015/04/30/peropalo-villanueva-de-la-vera/1

http://santafiesta.es/2015/04/30/las-luminarias-san-bartolome-de-pinares/2

The Purge, EUA, 2013, 85’. Guió i direcció: James DeMonaco. 3

Luminarias de San Antón a San Bartolomé de Pinares.

Peropalo de Villanueva de Vera.

aconseguisca arrencar el cap d’una oca lligada per les potes d’una corda, com fan a El Carpio de Tajo (4) (Toledo, Espanya). 4

Tot això i molt més ha estat gravat en secret durant un anys de festes amb els animals com a víctimes. El resultat es Santa Fiesta, un projecte que busca recaptar un mínim de 19.000€, a través d’una campanya de crowdfunding a través d’IndiGoGo (5), per a les despeses de producció, 5

postproducció, disseny i comunicació. La veritat es corromp amb el silenci de la mateixa manera que amb la mentida. Aquest document trenca el silenci sobre la massacre de més 60.000 animals a festes de tot tipus de l’estat espanyol.

http://santafiesta.es/2015/05/01/headless/4

https://www.indiegogo.com/projects/santa-fiesta#/story5