Eli Herranz

Paula Domínguez

Xavi Ramírez

Lluis Vilalta

LA VIDA:

• Neix a Barcelona al 1861 i mor el 13 de juny de 1931 a Aranjuez.

• Fill de d’una important família burgesa, va estudiar pintura a la Llotja i va viure durant 7 anys a Paris on va conèixer pintors impressionistes.

• Torna a Catalunya i viu a Sitges a la casa del “Cau Ferrat”.

• Al 1890 munta la primera exposició de pintura a Barcelona i se'l comença a considerar el capdavanter del Modernisme. Participa en les tertúlies dels QuatreGats i impulsa les Festes Modernistes des de 1892 a 1899. És el representant més important de la "bohèmia daurada“.

• Va escriure varis gèneres literaris, fins i tot va escriure vodevils amb el pseudònim de Jordi Peracamps.

• El teatre, amb més de seixanta obres, és pel que és més conegut; l’obra més important és L'auca del senyor Esteve (1907).

OBRA POETICA:

Anant per ell món - 1896 Oracions – 1897Fulls de la vida – 1898L'Alegria que passa -1897 El jardí abandonat – 1900Cigales i formigues – 1901Llibertat! – 1901El malalt crònic – 1902Els Jocs Florals deCanprosa – 1902

L'hèroe – 1903El pati blau – 1903El místic – 1903Els punxa-sàrries – 1904El bombero – 1904L'escudellòmetre -1905La nit de l'amor – 1905La lletja – 1905El bon policia – 1905L'auca del senyor Esteve - 1907

OBRES EN PROSA:

• Novel·la (versió teatral - 1917)

• El català de "La Mancha" 1914

• La "Niña Gorda" - 1917

• En Josepet de Sant Celoni 1918

INTERIORS:

Cuina del Moulin de la  GaletteInterior amb figuresInterior del Palau de VíznarInterior i patiPati de Sitges (interior)

PAISATGES:

Ametllers en florEntrada al VinyetEntrada d'un parcFinca d'ArbúciesGaleria blancaGironaGlorietaGlorieta (Aranjuez)Glorieta verdaGorgHort del VinyetIlle de Saint LouisJardí amb xiprersJardí amb monumentJardí amb brollador

Jardí de Can FontànJardí del PirataJardins

Jardins Monfort (València)La Banlieue La vall dels tarongers L'eixidaLe Moulin de la GaletteMontmartreMontserratNôtre Dame et la SeinePaisatgePasseig de pins (Aranjuez)Passeig místicReflexesReflexes en el llacRouenSitges del passatTerrassa de Can DalmauValldemosaVista de Montserrat

TEMES SOCIALS:

Abans de prendre l'alcaloideCafè de MontmartreDona cosintJugant al patiL'oracióLa convalescentLa morfinaL'ultima receptaMirant un retratNena convalescentPelant la pavaRepassant les xarxes

RETRATS:

Albert LlanasArcadi Mas i FontdevilaCanudes malaltCarles ManiClarasó llegintEl noviciEl pintor Ricard PlanellsEl pintor TerrassaEl Senyor Bofill de SitgesEn CucaEnric MoreraErik SatieGaietà BenaprèsGitana d'Albaicín  Home assegut Josep IxartL'actor RiquelmeLa nena del clavellLa noia de la fira

La ParisienneLa senyoreta NantasLes vicentetesLluís MagransMiss Mc FlowerModest Sánchez OrtizPanxo XicarronsPere Deas CaraventPintor al VinyetRamon Casas a ParisRetrat de donaRicard RoigRisueñaRusiñol i Casas  retratant-seSenyora RiquelmeUn bohemi

L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE:

- És una fusió entre el que estava de costum al segle XIX i un gènere popular com l'auca.

-Explica la història de quatre generacions de comerciants del barri de la Ribera de Barcelona.

-Els vint-i-set capítols de la novel·la s'estructuren en tres parts: la primera descriu des del naixement fins el casament de l'Esteve; la segona presenta l'Esteve com a model de botiguer i és en aquest ambient de prosperitat que esclata el conflicte amb Ramonet, el fill que vol ser artista; la tercera part és la reconciliació entre l'artista i la classe social a la qual pertany.

-Els personatges, són plans, representen una professió o una classe social, una virtut o un defecte.

-El tema principal és l'enfrontament entre l'artista i la societat, problemàtica que visqué el mateix autor.

-Al llarg del relat, explica l'evolució de la ciutat, des de la burgesia, sobretot a partir de la tercera part, entorn i després de l'Exposició Universal de 1888.

CARACTERÍSTIQUES:

• En alguna obra es veu el conflicte entre l'artista i la societat.

• Al teatre es distingia un tema satirí al segle XIX.• Trobem un teatre d’idees amb recursos del

simbolisme, com a l’auca del senyor Esteve.

• Ell sent un afecte per les persones marginals o essers diferents, i això es veu reflectant a les obres.