Embed Size (px)
Citation preview
LA SISENA informació: Logos
LA SISENA informació
En aquest número hi podeu trobar: -Festa del mes: la castanyada. -Receptes de cuina: Els panellets. -Entrevistes. -Còmics. -Passatemps.
Els alumnes de sisè hem fet aquesta revista, que és interes-sant tant per a petits com per a grans. A la revista hi ha els se-güents apar-tats: -La festa del mes. -La recepta. -L’entrevista. -Còmics. -Passatemps. I doncs, què espereu? Passeu pàgi-na i comen-ceu a llegir!!
LA SISENA informació: La castanyada
INTRODUCCIÓ La tardor és un temps caracteritzat pels canvis de la vida quotidiana. La festa de Tots Sants anuncia l’inici del cicle a la terra, després de les collites d’estiu ve el repòs i la mort de les plantes i els arbres. Comencen les nits llargues i fosques i els dies són més curts i això supo-sa no tenir el dia amb tanta llum. A la tardor tornen a començar les activi-tats socials i culturals i l’inici de l’escola i el treball. I molta gent retorna al seu hàbit quotidià després de l’estiu.
QUÈ ÉS LA CASTANYADA? És un dels costums més típics de la diada de tots Sants. La castanya és el producte que més destaca a la tardor. La castanyera, era un dels personatges típics que podíem trobar pels carrers dels pobles. Actualment les castanyes es venen torrades, calentes i embolica-des. Abans la quantitat de castanyes es mesurava amb testos de fang. Abans s’havia celebrat la castanyada el dia dels morts (2 de novembre), sorprenia molt ja que quasi tothom el celebra el dia abans. Una de les tradicions que es feia, era que abans d’anar a dormir deixaven pels racons plates de castanyes per les ànimes que a la nit se les menjaven i a canvi els deixaven un tros de confitura. Actualment les castanyades es celebren a l’aire lliure amb balls i paradetes de castanyes organitzades per associacions o particulars.
LES RIFES DELS PANELLETS A l’època de la castanyera, a més de les castanyes també hi ha panellets i fruita confitada. Els panellets són fets amb amet-lla, sucre i rovell d’ou . Els panellets són típics de Catalunya , hi ha gent que els anomena “migetes”. Antiga-ment els pastissers feien panellets amb pell de síndria. Ara poca gent els fa.
Les rifes de panellets eren pròpies de ciutats grans i de pobles, anaven rifant-los preocupats per veure què els hi tocava. A Reus el costum de rifar i menjar panellets és força tradicional i ha durat fins als nostres dies. Abans, les persones dels bars posaven plats de menjar a fora el carrer i començaven a rifar amb boles de l’1 al 10. A qui li tocava podia triar un plat dels que hi havia exposats.
LA SISENA informació: Redactors
LA FESTA DEL MES
PER PASSAR L'ESTONA...
RECEPTES DE CUINA
EL CÒMIC
LES ENTREVISTES
LA SISENA informació: Agenda
INFOMARTÍ:
El proper 24 de novembre, a les 16:00 h. Ja ho sabeu, tots enganxats a la ràdio!!!
CONCERT DE NADALES
Serà el proper 18 de desembre, a la sala muni-cipal.
LA SISENA informació:La castanyada
LA FESTA DELS MORTSLA FESTA DELS MORTSLA FESTA DELS MORTSLA FESTA DELS MORTS Des de fa molts anys, a principis de novembre es celebra la festa dels morts. Des dels celtes als egipcis, dels romans, fins a nosaltres. Aquesta festa es celebra al novem-bre perquè és quan la natura comença a can-viar (comença a morir), el temps és més fred i les nits són més llargues. La nostra festa dels morts deriva de la festa celta anomenada Samain o Samhain (en llen-guatge gaèlic) per ells era molt important aquesta festa. Tots Sants ha conservat en el seu costumari tota una sèrie d’elements que corresponen a creences anteriors al cristianis-me. Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats anessin a les cases. Fins i tot es sabia l’hora exacta: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l’endemà a la mateixa hora.
Sense assegurar que no existís aquesta creença cal dir que a les antigues cultu-res, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa. Es creu que les ànimes retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant. Tradicions: Posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc vuit per els familiars morts. O bé, obrir les portes perquè passessin les ànimes. Altres creences com: En fer la castanyada es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes, perquè si nó en deixaven alguna pels morts ani-rien a estirar-los pels peus mentre dor-mien, els nens en deixaven alguna per por i l’endemà trobaven un panellet.
LES ÀNIMES DELS AVANTPASSATS PENANT
LA SISENA informació:La castanyada
ALTRES TRADICIONS DE TARDOR ALTRES TRADICIONS DE TARDOR ALTRES TRADICIONS DE TARDOR ALTRES TRADICIONS DE TARDOR
FESTES DE TARDOR A GALÍCIA Els gallecs no deixen passar per alt la festa de la tardor. La tardor encadena amb l’estiu, surten les cas-tanyes i qualsevol motiu serveix per la reunió i el festeig. Per la tardor se celebren les festes de la terra, i l’aroma de les castanyes torrades es barreja amb la dels xoriços, el vi, el pa i les carns .Tot això deixa pas al pop, fet a la pròpia festa per les millors Pulperies. Desprès encara que soni una mica més seriós, el dia dels difunts no deixa de ser una celebra-ció, en què els cementiris es decoren , s’omplen de llums i colors i es veuen alegres com mai.
CASTANYADA A POLÒNIA A Polònia no celebren la castanyada. Tot i que hi ha castanyes, no són bo-nes per menjar. Una setmana abans de Tots Sants ( a
Polònia és el dia 1 de novembre) van al ce-mentiri, netegen i deco-ren les tombes amb flors. La següent setmana van a pregar perquè els morts se’n vagin contents al cel.
Abans se celebrava posant menjar als cementiris, però la tradició s’ha perdut amb el temps.
EL HALLOWEEN El 31 d’octubre se celebra Halloween, que és una abreviatura de All- hallw-even, és a dir : la vesprada de tots els sants. Antigament pensaven que aquell dia els morts podien tornar al nostre món. Per això es vestien i es posaven màscares per semblar morts i enganyar-los. Les típiques làmpades de Halloween es dein “jack o lantern” i com que a Irlanda no hi ha carabasses taronges, els irlandesos ho feien amb naps per espantar els esperits malig-nes. Durant la gran hambruna del segle XIX moltes famílies de l’illa van emigrar a USA i van portar a allà la tradició de Halloween. Actualment també se celebra a Catalunya, es reuneixen grups de nens i celebren el Ha-lloween disfressant-se de monstres, de fantasmes , de negre... Van demanant per totes les cases caramels, i diuen: “Truco o Trato”, que en català significa: “ paga o plora”. Nor-malment posen tots els caramels en carabasses de plàstic.
LA SISENA informació
CINETUBE.ES: EN LA WEB DE CINETUBE ES PODEN MIRAR PELIS,DOCUMENTALS, SE-RIES,ANIME ETC... EN ESPAN-YOL SENSE SUBTITOLS . JUEGOSIDESCARGAS. COM: EN AQUESTA WEB POTS JU-GAR I DESCARREGAR JOCS SENSE PAGAR DURAN UNA HORA. CHISTES. COM: EN AQUESTA WEB ET RECOMANA BONS ACUDITS I ELS POTS PUNTUAR.
LA SAGA DEL PETIT NICOLÀS: EN NICOLÀS ES UN NEN MOLT ENTRE-MALIAT QUE SEMPRE VA AMB UN GRUPET D’AMICS TAMBE MOLT BA-RRUERS. ES UN LLIBRE PLE D’AVENTURES DIVERTIDES I EMO-CIONANTS. AUTOR :SEMPÉ GOSCINNY. EDITO-RIAL: ALFAGUARA INFANTIL. PREU: 12, 95 EUROS
. AMARAL: LA GRAN CAN-TANT AMARAL
AQUEST ANY HA PUBLICAT DOS DIS-COS DE GRAN QUALITAT : “GATO NEGRO Y DRAGON ROJO”. SÓN CAN-ÇONS MOLT BONES . MAGO DE OZ: UN GRAN GRUP DE MÚSICA POP FA BASTANT QUE NO PUBLIQUEN UN ALTRE DISC, PERÒ TOTS SÓN BONÍSSIMS . DEATH RACE “LA CARRERA DE LA MUERTE “: UNA PENITENCIA-RIA PLENA DE PRESONERS CAPA-ÇOS DE TOT, UN PÚBLIC AMB FAM DE VIOLÈNCIA TELEVISADA I UN E S P ECTACULAR C I RCU I T S’UNEIXEN EN UNA GRAN CARRE-RA. 105 MINUTS DE DURACIÓ EL REINO PROHIBIDO: UN ADO-LESCENT DESCOBREIX EL BÀCUL LLEGENDARI D’UN SAVI GUE-RRER XINÈS AMB EL QUAL RE-TROCEDEIX EN EL TEMPS FINS A L’ANTIGA XINA, ON INTENTARÀ ALLIBERAR-LO.
Recomanacions de … LA SISENA
Per passar l’estona...
Endevina en les paraules ocultes paraules relacionades amb: planetes, estrelles i un planeta nan. a) Planeta més prop del sol b) Planeta de mida semblant a la Terra c) Planeta on viuen els éssers vius d) Planeta més gran del sistema solar e) Planeta situat entre la Terra i Júpiter f) Planeta més llunyà del sol g) Planeta amb més massa del Sistema Solar h) Planeta que esta situat entre Saturn i Neptú i) Estrella situada al centre del Sistema Solar j) Planeta nan més allunyat del sol
Mots encreuats
LA SISENA informació
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
LA SISENA informació: La recepta
Com que estem a la tardor he pensat que seria
una bona idea escriure-us algunes receptes de
panellets.
A veure si us animeu i ho proveu a casa!!!
Ingredients: - ½ kg d’ametlles picades - ½ kg de sucre - 150 grams de patata - 1 ou - La ratlladura d’una llimona.
Preparació: Agafem una cassola, hi posem aigua i esperem que bulli, llavors hi posem una patata i esperem. Quan ja està cuita, peles la patata i, en un bol, hi posem les ametlles, la llimona, el sucre i l’ou. Ho barregem tot. Fem boletes petites i les decorem. Ho col·loquem en una safata i la fiquem al forn durant deu minuts.
RECEPTA 1:
Ingredients: - 1 kg d’ametlles mòltes - 800 grams de sucre - 2 ous - Pinyons, cireres, codonyat, coco, etc.
Preparació: Agafem un bol de vidre i hi posem tots les ametlles, el sucre i un ou, ho barre-gem amb les mans fins que quedi una massa. Fem unes boles petites i des-prés les decorem amb pinyons i cire-res, ho col·loquem en una plata i ho fiquem al forn que ha d’estar calent, fins que quedin ben torrats.
RECEPTA 2:
XEFS: Sara Antri, Francisco Alvarado, Jaume Casas, Pere Cu-rós, Jordi Leon i Òscar Martínez.
LA SISENA informació: L’entrevista
Rosa Gàmiz Va néixer a Badalona al 1965, actual-
ment viu a Sant Iscle i té un fill. Al 1995
va guanyar el premi Butaca a la millor
actriu catalana. Actualment fa el paper
de Berta de “Ventdelpla”. Però també
ha fet altres sèries:
Un per l’altre, Majoria absoluta, Temps
de silenci, Jet Lag, Memòria de cara-
gol, Sota el signe de... , Oh Espanya,
Oh Europa, Qui els va parir! , Tvist, Nit
al Dia, Si l’encerto l’endevino, 1 quart
de 3 i Mandràgora.
Hola, com estàs?
Bé, però cansada.
De petita volies ser actriu, o volies fer
un altre ofici?
Volia ser actriu de ben petita i, amb els
meus cosins, fèiem actuacions a casa.
On vas estudiar per ser actriu?
A l’institut del teatre de Barcelona (tipus
d’universitat).
Quan de temps vas estudiar per ser
actriu?
Tres anys i uns quants anys fen cursets.
Quin va ser el teu primer projecte?
A la companyia T de teatre: Amb l’obra
de petits contes “misogins”.
Es necessiten parlar idiomes per ser
actriu?
No necessariament.
Com et vas sentir quan vas guanyar el
premi Butaca a la millor actriu catala-
na?
Molt contenta però no vaig poder anar a
buscar-lo i me’l van haver de portar.
En quin projecte t’ho vas passar mi-
llor?
Amb T de teatre.
Com vas entrar a “Ventdelplà”?
Em va trucar el director i em va dir que si
volia fer un paper a “Ventdelplà”.
Hi ha bones relacions a la sèrie
“Ventdelplà”?
Sí molt, sobretot amb els que són del su-
per.
T’agrada el paper que fas a
“Ventdelplà”?
M’agrada molt.
Quin es el teu paper somiat?
No m’agrada cap en concret.
Alguna recomanació per un aspirant
que vol ser actor o actriu?
Que si li agrada, que ho provi i que s’ho
treballi molt.
Per passar l’estona...
DJ-Barcelona En què s’assembla el Barça a un DJ? En que entre-na durant la setmana per a punxar els dissabtes.
Un català amb fred: - Què fa un català si te fred? - Es posa al costat de l’estufa. - I si té molt fred? - L’encén.
Professor i Alumnes
- Mama, avui no vull anar al col·legi. - Què et passa, fill meu? - Doncs mira, primer perquè tinc son, segon perquè m’avorreixo i tercer perquè els nens es riuen de mi. - Saps què penso? Que hi has d’anar. Primer, per-què és la teva obligació; segon, perquè ja tens 35 anys, I TERCER, PERQUÈ ETS EL DIRECTOR.
BUSCA AQUESTES PARAULES
CASTANYERA, MONIATO, TARDOR, FULLES, PINYA, FRUITS-SECS, ESQUIROLS,
PANELLETS, PLUJA, CASTANYES.
Acudits
Sopa de lletres de tardor
LA SISENA informació
C M P T H T A I O L L E Y F F E
N A U Y A K Y P Z W A B B S K S
U R S R J X P A T B S V B F E Q
P E R T S G A N M U T A U U T U
M O N I A T O E T N A X T C Y I
U T T H T N U L R E L D I C V R
P T I E Z E Y L E P Y Z N E B O
H A G T L F U E A F E H I S I L
F C J W M B L T R I S G H T W S
Q O I W Y E H S T A R D O R D N
Q P T P W C A U P V E A P C Y F
F R U I T S - S E C S B F L T M
K C S N X U Y O O T D U U P E Y
R A B Y Z C T A I E D R J H T R
M K T A T D L T M F L C A Q I G
LA SISENA informació: El còmic
LA SISENA informació: L’entrevista
Hola hem entrevistat als propietaris de la Sabateria de Can Rifà que està situada a la rambla Sant Martí d’Arenys de Munt. Que és una de les botigues més antigues d’Arenys de Munt. A quin any es va inaugurar la botiga? Al 1895. Perquè es diu Can Rifà? És el cognom de la família, però es deia Can Mariano que era el meu besavi. És un negoci familiar? Sí, és la quarta generació. S’ha traslladat mai? Si, estava aprop de Can Pujades. Perquè us han donat un premi la Generalitat? Perquè és una botiga centenària. Ara passarem a fer les preguntes del ofici de sabater. Vas decidir des de petita que volies ser sabatera? No, era perruquera. Què vens més? sabates de grans o de petits? De tot, però més de grans. Saps arreglar les sabates? No, però sé enganxar-les. Quines són les sabates que més vens? Les botes a l’hivern , i a l’estiu esparde-nyes d’espart. Fabriqueu algunes sabates vosaltres? No, abans sí, fèiem espardenyes de beta. On funciona millor una sabateria, al poble o a la ciutat? A la ciutat , però a mi m’agrada més el poble perquè és mes tranquil. Quines són les sabates que es portaran aquest hivern? Les de colors: morat , gris i negre . Les sabates de xarol i d’estil informal.
LA SISENA informació: L’entrevista
MARTA GRANÉ Entrevista a la Marta Grané que és mestra de música de l’escola Sant Martí d’Arenys de Munt. -Quan vas decidir ser mestra de música? Va ser idea de la meva germana gran. Que em va explicar que existia una nova car-rera de música i com que m’ agradaven els nens i la música vaig estudiar magisteri musical. -Volies ser mestra de música des de ven petita? No, perquè no existia aquesta carrera. -On vas estudiar per ser mestra de música? A la U.B (Universitat de Barcelona) -T’ agrada ensenyar música als nens? Em sento afortunada de poder ensenyar l’ àrea de música, que per mi és molt espe-cial i intento que els meus alumnes estimin la música. -A quin any vas començar a ser mestra de música? 1997 -A quin curs t’ agrada més ensenyar? M’agrada ensenyar a totes les edats, els nens petitons fan molt de moviment, ritmes, audicions i també m’encanta fer orquestra i cant oral amb els grans a l’escola. -Has treballat a una altra escola? Si a moltes de Barcelona i Caldetes. -A quina escola t’ agradaria treballar? A la nostra, a la classe tenim tots els instruments i material. Tenim molta sort i també amb els alumnes. -Quin instrument t’agrada més? Aquesta pregunta es difícil , m’agrada molt la flauta travessera, el violoncel, el Djem-be, el Caixo, la guitarra i no acabaria la llista. -Quin instrument toques? I quin t’ agradaria tocar? La flauta travessera, el Djembe, el caixó , una miqueta de piano i guitarra. M’agradaria saber-los tocar tots. -A part de ser mestra de música t’ agradaria fer una altra cosa? Avui en dia el que m’agrada més és ser mestra de música i em sento molt afortuna-da . -Que faries tu per millorar la situació de l’ educació ? Quina situació? a la nostra escola es treballa molt i amb la il·lusió , crec que faig lo millor que sé .
Página 9
LA SISENA informació: El còmic
