Preus pco 2007 2008 no oficial

Preus de les piscines cobertes de la xarxa bàsica

1 de 35

Aquest estudi no ha estat mai publicat... però potser pot interessar a algú. Marc Moreno Tarragó Tècnic del Consell Català de l’Esport

Estudi del preu d’accés lliure a les piscines cobertes de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica de Catalunya. (2007-2008)


2 de 35

Taula de continguts:

Estudi del preu d’accés lliure a les piscines cobertes de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica de Catalunya. (2007-2008) ................................................................. 1

1. INTRODUCCIÓ. .................................................................................................................................... 3

1.1. La definició de la xarxa bàsica del PIEC. .................................................................................... 4

1.2. Les referències al preu de l’accés a les instal·lacions esportives al PIEC. ................................. 4

2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTUDI. ................................................................................................. 6

2.1. Els objectius de l’estudi. ............................................................................................................... 6

2.2. Les variables observades. ........................................................................................................... 6

2.3. Antecedents i altres referents. ..................................................................................................... 8

3. MÈTODE DE TREBALL. ....................................................................................................................... 9

3.1. Concreció de la població i la mostra. ........................................................................................... 9

3.2. La recollida de dades. .................................................................................................................. 9

3.3. Les dades sobre la forma de pagament. ..................................................................................... 9

3.4. Les dades sobre la segmentació dels usuaris. .......................................................................... 10

4. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ I LA MOSTRA (anàlisi del CEEC). .............................. 11

4.1. La distribució territorial. .............................................................................................................. 11

4.2. La propietat i la gestió. ............................................................................................................... 13

4.3. La informació a l’abast de l’usuari. ............................................................................................ 15

5. EXPOSICIÓ I ANÀLISI DELS RESULTATS. ..................................................................................... 16

5.1. La segmentació dels usuaris respecte al preu. ......................................................................... 16

5.2. La inscripció. .............................................................................................................................. 18

5.3. La periodicitat de pagament dels abonaments. ......................................................................... 20

5.4. L’abonament mensual. ............................................................................................................... 21

5.5. L’entrada puntual. ...................................................................................................................... 23

5.6. La relació entre l’abonament, l’entrada puntual i altres estudis. ................................................ 25

6. CONSIDERACIONS FINALS. ............................................................................................................. 26

6.1. Sobre les característiques de les piscines cobertes. ................................................................. 27

6.2. Sobre la informació. ................................................................................................................... 27

6.3. Sobre el(s) preu(s). .................................................................................................................... 28

6.4. Sobre el futur.............................................................................................................................. 29

7. REFERÈNCIES CONSULTADES I ALTRES RECURSOS. ............................................................... 30

8. ANNEX. ............................................................................................................................................... 32

8.1. Piscines cobertes de la mostra. ................................................................................................. 32


3 de 35

1. INTRODUCCIÓ.

En la nostra societat (en el nostre entorn cultural), cada cop més, l’activitat física ha estat incorporada (i percebuda) en la vida quotidiana de moltes persones com un estil de vida saludable. Però en el costat contrari han quedat els estils de vida sedentaris i poc actius que han posat en estat d’alerta a molts professionals que veuen en ells una amenaça en expansió. Catalunya ha gaudit sempre d’una vida associativa molt arrelada entre la població que en molts moments ha esdevingut pionera en ser receptiva i innovadora en molts camps. L’esport ha estat un dels exemples. I més en concret en els clubs de natació en els que han conviscut l’esperit de mantenir la qualitat de vida i la salut des de l’oci i lleure combinat amb la tradició competitiva en les diferents especialitats i disciplines. La democratització i facilitació d’accés a instal·lacions esportives més enllà dels clubs esportius federats, i l’evolució de les pràctiques en el mitjà aquàtic han fet que molta gent s’hagi incorporat a aquest tipus d’activitats. Actualment, disposar d’un vas de piscina coberta ja no és només patrimoni d’alguns clubs de natació. El Pla d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya (PIEC) ha estat un instrument que ha determinat instal·lacions esportives que cal posar a l’abast de tots els àmbits (escolar, competitiu i esport per a tothom) definint una xarxa bàsica en la que el mòdul de piscina coberta està contemplat com a tipologia bàsica d’una agrupació territorial. En aquest estudi, ens hem parat a observar un element de la gestió d’aquestes instal·lacions esportives amb piscina coberta de la xarxa bàsica de Catalunya: el preu de l’accés lliure (població en general).

Figura1: Mapa de les possibilitats d’accés a una piscina coberta de la xarxa bàsica.

Font: elaboració pròpia


4 de 35

1.1. La definició de la xarxa bàsica del PIEC.

“La xarxa bàsica és la que permet l'exercici del dret de tot ciutadà a practicar l’activitat fisicoesportiva, i per tant són instal·lacions d’interès general per al comú dels ciutadans. El PIEC estableix els tipus, els mòduls, el nombre, les característiques i les condicions d'utilització dels equipaments d'aquesta xarxa. Aquesta xarxa la constitueixen les instal·lacions esportives que tenen un caràcter bàsic i un ús poliesportiu. Es distribueix uniformement pel país sense estar condicionada a una afecció determinada o a les característiques pròpies d'un col·lectiu. La seva quantificació depèn del nombre d'habitants segons la piràmide d'edats, del nombre d'unitats escolars i de la climatologia de cada àmbit territorial considerat. Els tipus d'instal·lacions esportives que conformen la xarxa bàsica han de reunir els requeriments següents: - Tenir un ús preferentment poliesportiu - Permetre la pràctica de les activitats fisicoesportives més arrelades a Catalunya - Possibilitar la seva utilització per part de tots els col·lectius: escolars, esportistes de competició i població en general - Ser utilitzables durant tot l'any, és a dir, no tenir una utilització estacional - Tenir un caràcter permanent, és a dir, no ser equipaments provisionals o efímers - Permetre un bon nivell d'utilització - Disposar d'una bona relació entre el cost de l’equipament i el nivell d'utilització que aquest permet D'acord amb les condicions enunciades, els tipus d'instal·lacions esportives que potencialment poden formar part de la xarxa bàsica són els següents: les pistes poliesportives, els pavellons poliesportius, les sales esportives, els camps poliesportius, les piscines cobertes i els camps d'atletisme. Tots aquests tipus són instal·lacions esportives amb l'espai esportiu convencional, que actualment es troben esteses en el territori i permeten les activitats fisicoesportives bàsiques com ara la natació, l'atletisme, l’educació física i la gimnàstica, i els esports d'equip més arrelats com ara el futbol, el bàsquet, l'handbol, l'hoquei, el voleibol, etc. Per a cada tipus d'instal·lació, el PIEC estableix tres diferents mòduls en funció de les dimensions dels espais esportius i complementaris. Aquells tipus que no compleixen algun dels requeriments esmentats anteriorment es contemplen a la xarxa complementària, com, per exemple, les pistes de petanca i els frontons, perquè no són poliesportius, i les piscines a l'aire lliure, perquè tenen una utilització estacional” (PIEC, 2005).

1.2. Les referències al preu de l’accés a les instal·lacions esportives al PIEC.

“Fer una anàlisi de la gestió dels equipaments esportius suposa conèixer el seu marc d'ubicació amb les formes de gestió que estableix el marc legal, estudiar l'organització de l'agent gestor, analitzar la utilització actual dels equipaments i avaluar els problemes que se’n deriven. La gestió actual dels equipaments té per objecte principal aconseguir la seva rendibilitat social, esportiva i econòmica. En general els objectius fisicoesportius de la gestió dels equipaments esportius són: - Apropar l'ús real a l'ús potencial de l’equipament. - Oferir un ampli ventall d'activitats. - Oferir activitats de la màxima qualitat possible. En el camp econòmic, els objectius generals de la gestió dels equipaments esportius són: - Disposar d'un pressupost que cobreixi les despeses necessàries per al funcionament correcte de l’equipament i per al manteniment de l'edifici. - Mantenir i augmentar el grau d'autofinançament o de rendiment econòmic de l’equipament. - Adequar la política de preus a la qualitat i quantitat de serveis que s'ofereixen. - Racionalitzar els costos i mantenir-los dins d'uns marges acceptables.


5 de 35

Com a principi general cal establir que l’usuari ha d’abonar la quota corresponent al cost del servei, directament o indirectament a través de les entitats de suport, ja siguin públiques o privades. La gratuïtat dels serveis esportius amb càrrec a fons públics o globals d'una entitat, representa una forma de subvenció que cal quantificar. La repercussió del cost associat a l’activitat és directament proporcional als usos. Per contra més complicada resulta la repercussió dels costos associats a la instal·lació tant els que són comuns com els específics o les amortitzacions. Els costos associats a la instal·lació s'haurien de repercutir proporcionalment a les hores que l'usuari utilitza l'espai o centre de cost, tant pel que fa als costos comuns un cop distribuïts, com pel que fa als costos específics. La decisió final sobre el preu d'un servei també respon a l'anàlisi d'un conjunt de factors i a la seva implantació en funció del mercat o de la voluntat política. Sense oblidar que en el cas de l'Administració pública normalment està sotmès a la consideració de preu públic i, per tant, ha de cobrir com a mínim el cost del servei. Com a criteri general es poden fixar tres tipus de preus: - Preus de promoció esportiva per a activitats de formació bàsicament - Preus ajustats per a serveis que tinguin una demanda consolidada, amb tradició a la zona - Preus de mercat per a serveis de moda amb gran demanda No hi ha una forma de pagament única, però sí que hi ha fórmules que ens permeten aconseguir uns objectius concrets en funció dels serveis que s'ofereixen. La fórmula que darrerament s’està universalitzant en alguns tipus d’instal·lació amb determinats serveis, és l’abonament, que pot donar dret a la lliure utilització de tots els espais i serveis que s’ofereixen o a una part. Aquesta formula presenta diverses variants, horaris restringits, activitats no incloses, etc. Una altra fórmula possible és el pagament directe i puntual dels serveis rebuts. No hi ha abonats, la instal·lació és oberta a tothom. En aquest cas cal estimular la pràctica, sovint amb estratègies com la venda de targetes o abonaments de diverses entrades amb un cert descompte. Aquests abonaments poden ser lliures o temporals (campanya d'estiu). Amb l’objectiu de mantenir informat l’usuari de les característiques i els serveis que s’ofereixen a la instal·lació, en qualsevol instal·lació esportiva que formi part del conjunt del PIEC i en la qual es prestin serveis esportius, hi ha de figurar un panell informatiu, en un lloc visible i de fàcil accés per a l’usuari, en què s’indiqui: - El nom de l’equipament esportiu - L'entitat propietària i l’entitat gestora de l’equipament - La fitxa corresponent del Cens d'equipaments esportius de Catalunya (CEEC) - Els programes d'utilització i serveis que s'ofereixen - Les tarifes i quotes dels diferents serveis - L’aforament d’usuaris i d’espectadors de la instal·lació - El reglament d’utilització La xarxa bàsica estarà oberta al públic en general; hi podrà accedir i utilitzar-la qualsevol ciutadà, mitjançant l'abonament de la corresponent quota d'utilització i d'acord amb el reglament d'ús de les instal·lacions. La xarxa bàsica no pot ser d’ús exclusiu dels socis o abonats a les entitats gestores i cal preveure el lliure accés amb quotes d’entrada puntuals en les mateixes condicions d’utilització dels espais esportius bàsics. Les quotes de les entrades puntuals no poden ser desproporcionades respecte a les quotes mensuals dels abonats corresponents a aquesta activitat, de manera que es considera un 25% de la quota mensual com a preu màxim de l’entrada puntual. Pel que fa la política de preus, l’objectiu principal de les instal·lacions de la xarxa bàsica ha de ser donar un servei de qualitat a un bon preu, adaptant les quotes a les característiques dels diferents col·lectius perquè aquestes no siguin un factor limitatiu de la pràctica esportiva” (PIEC, 2005).


6 de 35

2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTUDI.

2.1. Els objectius de l’estudi.

Aquest estudi recull les observacions fetes durant dos anys (2007 i 2008) del comportament del preu que ha de satisfer una persona per accedir lliurement a una instal·lació esportiva amb piscina coberta de la xarxa bàsica de Catalunya. Aquestes observacions s’han pogut contrastar amb altres que s’han anat fent en els darrers 10 anys prenent com a inici l’estudi del Servei d’Equipaments Esportius del Consell Català de l’Esport (aleshores Direcció General de l’Esport) referit a l’ enquesta sobre l’ús de les piscines cobertes a Catalunya del 1998. D’altra banda, l’actualització del Cens d’Equipaments Esportius de Catalunya (CEEC) de l’any 2005 ens ha permès aprofundir en dos aspectes relacionats amb la gestió d’aquestes instal·lacions esportives: la informació que han de tenir al seu abast els usuaris (d’acord amb el que determina el PIEC); i el tipus d’entitat propietària i gestora. Seguint amb allò que estableix el PIEC, també hem volgut comprovar si es compleix la limitació de no superar el preu de l’entrada puntual un 25% del preu de la quota mensual. Per acabar, hem observat les diferències de preu per diferents grups de segmentació i pels diferents àmbits territorials de Catalunya.

2.2. Les variables observades.

Aquelles que tenen relació amb les característiques de la instal·lació esportiva:

Àmbit territorial, comarca i municipi

Nombre d’habitants del municipi

Propietari i gestor de la piscina coberta La tipologia de la instal·lació i la possibilitat d’accés a diferents espais esportius:

Aquelles que només poden oferir l’accés a un o diferents vasos de piscina coberta i cap altre espai esportiu. En alguns casos es complementa l’oferta amb serveis complementaris.

Aquelles que compten amb diferents espais esportius, a més a més de la piscina coberta. La informació que té al seu abast l’usuari:

El propietari i el gestor de la instal·lació esportiva

Les tarifes i quotes dels diferents serveis

Les normes d’ús

Els programes d’activitats Els diferents formes de pagament:

L’abonament (i, si s’escau, la inscripció)

L’entrada puntual (o un conjunt d’aquestes, la multientrada)

Mig abonament Les diferents possibilitats de periodicitat d’abonament:

Mensual

Trimestral (Quadrimestral)

Semestral

Anual Els diferents preus segons la tipologia dels usuaris:

Per edat: o Gent gran o General o adult o Jove o Infantil

Per nombre de membres de la família

Per lloc de residència

Per minusvalia o discapacitat de l’usuari


7 de 35

Figura 2: Mapa de les variables observades en l’estudi d’accés a les piscines cobertes de la xarxa bàsica.

Font: elaboració pròpia


8 de 35

2.3. Antecedents i altres referents.

Per al disseny i elaboració de conclusions d’aquest estudi, també s’han tingut en compte altres informes relacionats amb la gestió de les piscines cobertes. Si l’any 1998 el CEEC comptava 165 piscines cobertes a Catalunya, deu anys després les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica que disposen d’una piscina coberta són 244 amb un dèficit total de 57 (Proposta d’actualització dels estudis de localització de les instal·lacions de la xarxa bàsica del PIEC, maig 2008). Entre els estudis i informes consultats, cronològicament hem consultat: l’enquesta sobre l’ús de les piscines cobertes a Catalunya 1998 del Servei d’Equipaments Esportius (1999); l’estudi publicat de Montserrat, S. (2000) referent a la temporada 1999/2000; l’enquesta sobre l’ús i la gestió de les piscines cobertes a Catalunya 2001 del Servei d’Equipaments Esportius (2002), l’estudi no publicat de Prieto, F. i Farrés, J. (2007) referent a l’any 2006. En primer lloc trobem les enquestes del Servei d’Equipaments Esportius de 1998 i 2001 a partir del CEEC sobre piscines cobertes amb un mínim de 200 m

2.

Taula 1: Població i mostra enquesta Servei d’Equipaments Esportius (1998)

N = 165 Propietari n = 70

52% Administració pública 63%

11% Associativa 17%

21% Privat esportiu 6%

16% Ensenyament privat 14%

Taula 2: Població i mostra enquesta Servei d’Equipaments Esportius (2001)



12% Associativa 12%

12% Privat empresarial 6%

13% Centre escolar 5%

D’altra banda, Montserrat, S. (2000) va fer coincidir la població del seu estudi amb la de l’enquesta sobre l’ús de piscines cobertes de la Secretaria General de l’Esport de l’any 1998.

Taula 3: Població i mostra estudi Montserrat, S. (2000)



13% Entitats esportives sense ànim de lucre 15%

2% Empreses comercials 1%

5% Institucions escolars 4%

I per acabar, l’estudi de Prieto, F. i Farrés, J. (2007) realitzat en el marc del pla estratègic de la natació catalana que va agafar de base les 167 piscines cobertes de la xarxa bàsica i hi van afegir d’altres, bàsicament propietat de clubs de natació.

Taula 4: Població i mostra estudi Prieto, F. i Farrés, J. (2007)


13% Municipals (gestió clubs natació) 15%

68% Municipals (no gestió clubs natació) 68%

9% Clubs natació 10%

8% Escolar 4%

2% Club federat (no natació) 4%

Tanmateix, tot i que amb les seves limitacions i d’un abast diferent al dels estudis anteriors, la Fundació Eroski ha elaborat informes sobre instal·lacions esportives públiques, totes elles de propietat municipal (1999 i 2006) i un d’específic de piscines cobertes, tant públiques com privades (2007). La mostra d’aquestes anàlisi està formada per instal·lacions esportives de 18 capitals de província espanyoles. Tot i que els resultats no són extrapolables a tota Catalunya, sí que es senyala el fet diferencial de la forma de gestió (externalització del servei) que s’ha fet i es fa a Barcelona respecte a la majoria de la resta de capitals. Si bé el preu dels abonaments no destaquen per ser els més cars ni els més barats, el preu de l’entrada puntual sí que destaca per ser de les més altes. Això sí, estan entre les més ben valorades per la qualitat de les instal·lacions i els serveis que ofereixen.


9 de 35

3. MÈTODE DE TREBALL.

3.1. Concreció de la població i la mostra.

D’acord amb la proposta d’actualització dels estudis de localització de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica del PIEC de maig de 2008, Catalunya comptava amb 244 piscines cobertes. D’aquestes, es van escollir les 204 que van estar en funcionament durant l’any 2008 (univers de treball N). En alguns casos es farà referència a l’any 2007 en el que les que van estar en funcionament van ser 194. Finalment, de l’any 2008 es va aconseguir les dades de 157 instal·lacions esportives (mostra n). L’any 2007 havien estat 134.

Taula 5: Població i mostra estudi Servei d’Equipaments Esportius (2007)



10% Associativa 10%

9% Centre educatiu privat 1%

Taula 6: Població i mostra estudi Servei d’Equipaments Esportius (2008)



10% Associativa 7%

8% Centre educatiu privat 1%

3.2. La recollida de dades.

La recollida de la informació dels preus ha estat feta per part dels tècnics del Servei d’Equipaments Esportius i la col·laboració d’una alumna del pràcticum de l’itinerari de gestió dels estudis de llicenciatura en ciències de l’activitat física i l’esport del centre de l’INEFC de Barcelona per diferents vies:

Visita a instal·lacions esportives amb piscina coberta

Sol·licitud al propietari o gestor de la instal·lació per correu electrònic

Consulta de la pàgina web de la piscina coberta També han estat seleccionades cinc observacions que es van fer de forma addicional a l’elaboració del nou cens d’equipaments esportius de Catalunya (CEEC 2006) que fan referència a la informació de:

Propietari de la instal·lació esportiva

Gestor de la instal·lació esportiva

Tarifes i quotes dels diferents serveis

Normes d’ús

Programes d’activitats Tot i que el treball de camp de recollida de dades ha estat fet durant tot l’any, no és fins els mesos entre setembre i desembre que s’intensifica aquesta tasca per a procedir a l’anàlisi i la interpretació entre els mesos de gener i març. El tractament de les dades s’ha realitzat amb l’aplicació de full de càlcul de microsoft excel.

3.3. Les dades sobre la forma de pagament.

Qualsevol ciutadà que vulgui accedir lliurement a una piscina coberta objecte d’aquest estudi, es trobarà amb dues maneres diferents de fer el pagament per a aquest servei: mitjançant un abonament o amb una entrada puntual. L’abonament, normalment mensual, també pot tenir altres perioditzacions: trimestral, quadrimestral, semestral o anual. En aquest darrer cas no necessàriament coincidirà amb dotze mesos ja que, per aturada tècnica o per vacances del personal, algunes piscines cobertes només ofereixen els seus serveis durant onze mesos. El mes d’aturada acostuma a ser l’agost i en alguns casos es dona l’opció de gaudir d’una piscina a l’aire lliure. Per a poder comparar les diferents preus d’abonament en aquest estudi s’han unificat les diferents perioditzacions en la unitat mensual. No s’ha tingut en compte que, a més a més de la unitat d’abonament mínima, en alguns casos l’usuari pot accedir a abonaments per períodes de temps superiors amb un descompte progressiu. S’ha observat (tot i que no s’ha quantificat) en alguna piscina coberta que,


10 de 35

en cas justificat que no permeti a l’usuari gaudir de la instal·lació esportiva (per exemple, malaltia), no es cobrarà la totalitat de l’abonament sinó una part reduïda mentre duri aquesta situació. L’abonament també pot ser parcial en funció de la franja horària que s’esculli (matinada, matí, migdia, tarda, vespre, cap de setmana, hora vall,...). Aquesta opció permet al gestor distribuir o canalitzar la demanda a espais horaris de menys saturació d’usuaris a un preu més assequible que l’abonament a temps total. Per a aquest estudi s’ha escollit aquella més propera a l’horari de matí. Però en la majoria de casos, aquest abonament s’aconseguirà previ pagament d’una inscripció (quota, despeses, drets de..., matrícula, entrada o obertura d’expedient). Aquest pagament únic pot incloure conceptes com revisió mèdica o expedició de carnet. Normalment es considerarà que l’usuari assolirà la condició d’abonat tot i que en el cas dels clubs federats (sobretot aquells que en son propietaris i gestors) no serà estrany que tingui la consideració de soci de l’entitat. Això vol dir que, més que un “consumidor de serveis”, el soci podrà participar en les decisions que prengui l’entitat (assemblea). Hi ha instal·lacions que fan servir l’exempció d’aquest pagament com estratègia de captació de nous usuaris o, fins i tot per tornar a captar aquells que han estat abonats en algun moment però que s’havien donat de baixa. L’entrada puntual (ocasional o de dia) és l’altra forma d’accés lliure a la piscina coberta. En aquest estudi també s’ha registrat la possibilitat d’adquirir multientrades o abonaments entre 5 i 30 entrades, amb una caducitat temporal, que permeten una rebaixa sobre el preu unitari. Per a poder comparar la diferència entre l’entrada puntual general i entre les diferents piscines cobertes, hem calculat el preu unitari de la multientrada.

3.4. Les dades sobre la segmentació dels usuaris.

Les diferents tarifes o quotes varien en funció de diferents paràmetres. Aquests han estat unificats segons:

L’edat: o Sota la denominació genèrica de gent gran s’han agrupat diferents conceptes com

pensionista, jubilat, targeta rosa, majors de 60 o majors de 65. En aquells casos que hi ha més d’un tipus en aquest segment, s’ha registrat la més genèrica.

o El concepte de general o adult és l’únic comú a totes les piscines cobertes tot i que varia l’edat a partir de la qual s’aplica, la mitjana és de 18 anys i la moda és 16. Cal destacar que l’amplitud de resultats és força gran ja que s’ha trobat un valor mínim de 10 anys i un valor màxim de 31.

o La franja jove de mitjana oscil·la entre els 15 i els 18 anys. No ha estat contemplada la quota campus o estudiant que, generalment, està dirigida a usuaris i usuàries que, en una franja d’edat, estan matriculats en algun tipus d’estudis oficials.

o En el grup infantil la mitjana d’edat és la compresa entre 3 i 15 anys. En aquells casos que existeixen més trams dins d’aquest grup d’edat, s’ha calculat sobre la més propera a l’edat adulta.

o En el cas dels més menuts, nadons o infants exempts de pagament, ha estat més difícil observar on es fa explícita l’edat. Tot i així, entre els que ho especifiquen, la mitjana és de 3 anys encara que hi ha casos que aquesta exempció és fins els 13 anys.

Pel nombre de membres familiars, si es té en compte que la dimensió mitjana de la llar a Catalunya es troba al voltant dels 2,6 membres, s’han registrat dades de dos segments:

o dos membres: en el cas de preu conjunt, s’ha calculat el cost per membre. Si el segon membre té descompte en funció de l’edat, s’ha calculat amb edat d’adult.

o tres membres: en el cas de preu conjunt, s’ha calculat el cost per membre. Si el descompte és en funció de l’edat, el segon membre s’ha calculat amb edat d’adult i el tercer membre amb edat infantil.

o Més de tres membres: no s’ha tingut en compte que en alguns casos el descompte s’incrementa en funció del nombre de membres de la família, o pel fet d’estar reconegut com a família nombrosa.

Per lloc de residència o empadronament: els habitants de la població on està ubicada la piscina coberta gaudeixen d’un preu inferior als forans. S’ha calculat sobre el preu de resident.

Per tenir alguna discapacitat o minusvalia acreditada.


11 de 35

4. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ I LA MOSTRA (anàlisi del CEEC).

4.1. La distribució territorial.

L’any 2008 a Catalunya es podien trobar 244 piscines cobertes repartides a 37 de les seves 41 comarques que estan incloses en la proposta d’actualització dels estudis de localització de les instal·lacions de la xarxa bàsica del maig de 2008. Tot i el gran nombre de piscines cobertes existents, aquests estudis de localització encara detectaven el dèficit de 57 espais esportius d’aquest tipus, 7 d’ells per a cobrir l’absència d’aquest tipus d’espais a 7 comarques i els restants per a completar l’oferta existent a 17 comarques més. Per a aquest estudi s’han seleccionat 204 instal·lacions esportives que tenen piscines cobertes de la xarxa bàsica i que han estat funcionant durant l’any 2008. Aquestes es troben repartides en 32 comarques. Ha estat descartades aquelles que encara estan en fase de construcció o estan tancades temporalment per reformes. Finalment de les 157 piscines cobertes observades, s’han analitzat les dades de 155 (76% de l’univers) ubicades a 30 comarques diferents distribuïdes en els 7 àmbits territorials de Catalunya. (Dues han estat descartades per pertànyer al grup de propietari i gestor centre educatiu privat i no considerar que fóssin representatives ni fiables les dades obtingudes. D’aquesta manera ha simplificat l’anàlisi per propietari i gestor al reduir el nombre de grups analitzats.) Si ens fixem en el nombre d’habitants (idescat 2008) dels municipis de les piscines cobertes de la mostra, un 32,9% d’aquestes es troben en els de menys de 25.000 i un 23,2% a la ciutat de Barcelona. La resta, que aproximadament són la meitat, es reparteixen en municipis d’entre 25.000 i 300.000 habitants. Si contrastem aquetes dades amb les de població, la ciutat de Barcelona concentra el 32,8% de la població de l’àrea metropolitana i el 21,9% del total de Catalunya. Si prenem com a referència l’àmbit metropolità de Barcelona, aquest concentra el 66,9% de la població de Catalunya.

Taula 7: Piscines cobertes de la xarxa bàsica per àmbit territorial i nombre d’habitants del municipi.

Àmbit Territorial

Grups de municipis per nombre d’habitants (en milers) Total i

% per àmbit menys de 25 entre 25 i 50 entre 50 i 100 entre 100 i 300 Barcelona 1.616

Alt Pirineu i Aran Mostra 2 2 1,3%

Univers 2 2 1,0%

Àmbit de Ponent Mostra 4 4 2,6%

Univers 4 3 7 3,4%

Àmbit Metropolità Mostra 26 19 12 22 36 115 74,2%

Univers 35 20 18 26 52 151 74,0%

Camp de Tarragona Mostra 4 1 5 10 6,5%

Univers 4 3 7 14 6,9%

Comarques Centrals Mostra 4 1 1 6 3,9%

Univers 5 3 1 9 4,4%

Comarques Gironines Mostra 8 3 3 14 9,0%

Univers 9 3 4 16 7,8%

Terres de l'Ebre Mostra 3 1 4 2,6%

Univers 4 1 5 2,5%

Total mostra 51 25 16 27 36 155

Total univers 63 30 23 36 52 204

% sobre total mostra 32,9% 16,1% 10,3% 17,4% 23,2%

% sobre total univers 30,9% 14,7% 11,3% 17,6% 25,5%


12 de 35

Gràfic 1: Piscines cobertes per àmbit territorial.

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Alt Pirineu i

Aran

Àmbit de

Ponent

Àmbit

Metropolità

Camp de

Tarragona

Comarques

Centrals

Comarques

Gironines

Terres de

l'Ebre

Mostra

Univers

Gràfic 2: Piscines cobertes per grups de nombre d’habitants del municipi (en milers).

0

10

20

30

40

50

60

70

menys de 25 entre 25 i 50 entre 50 i 100 entre 100 i 300 Barcelona 1.616

Mostra

Univers


13 de 35

Dins de l’àmbit metropolità, les comarques més poblades, Baix Llobregat i Barcelonès són les que concentren dos terços (63,5%) del total de piscines cobertes observades d’aquest àmbit.

Taula 8: Piscines cobertes observades de l’àmbit territorial metropolità.

Comarca

Grups de municipis per nombre d’habitants (en milers) i % sobre comarca Total i

% per comarca menys de 25 entre 25 i 50 entre 50 i 100 entre 100 i 300 Barcelona 1.616

Alt Penedès 1 1 2

50,0% 50,0% 1,7%

Baix Llobregat 9 7 5 2 23

39,1% 30,4% 21,7% 8,7% 20,0%

Barcelonès 3 11 36 50

6,0% 22,0% 72,0% 43,5%

Garraf 3 2 5

60,0% 40,0% 4,3%

Maresme 7 2 3 12

58,3% 16,7% 25,0% 10,4%

Vallès Occidental 3 3 3 6 15

20,0% 20,0% 20,0% 40,0% 13,0%

Vallès Oriental 6 2 8

75,0% 25,0% 7,0%

Total 26 19 12 22 36 115

% per grup municipi 22,6% 16,5% 10,4% 19,1% 31,3%

4.2. La propietat i la gestió.

La propietat de les instal·lacions esportives amb piscines cobertes objecte d’estudi les hem agrupat en dos blocs:

Pública: l’administració local sense incidir en les diferents formes jurídiques que pot adoptar;

Privada esportiva: coincideix que totes son clubs o associacions esportius de caire federat. La forma de gestió també es pot agrupar en dos grans sectors però dintre dels quals també hem diferenciat dos grups en cadascun d’ells per conèixer millor els diferents operadors existents:

Pública: o directe per part de l’administració local, sense diferenciar les diferents formes jurídiques que

pot adoptar (patronat, institut municipal,...) o indirecte, quan recau sobre entitats privades (que es descriuen a continuació)

Privada esportiva: o Associativa:

Entitats esportives de caire federat que actuen en solitari o associades a entitats esportives locals: clubs federats, federacions esportives i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)

Entitats sense ànim de lucre de caire associatiu diferents de les anteriors o Societats empresarials esportives

Com ja hem dit abans, no hem considerat, per la baixa representativitat de les dades aconseguides, aquelles que la propietat i la gestió recau sobre entitats privades no esportives del sector educatiu (majoritàriament de caire religiós) que poden adoptar diferents formes jurídiques (col·legi, fundació,...).


14 de 35

Taula 9: Propietari i gestor de les piscines cobertes.

Propietari

Gestor

Total i % per propietari Sector Privat Sector Públic

Esportiu associatiu Esportiu empresarial Administració pública

Administració local 42 52 50 144

29,2% 36,1% 34,7% 92,9%

Club o associació esportiu 11 11

100,0% 7,1%

Total 53 52 50 155

% per gestor 34,2% 33,5% 32,3%

Gràfic 3: Propietari i gestor de la instal·lació esportiva

Propietari i sector gestor

34%

7% 93%

32%

27%

Administració local

Sector Privat Esportiu

associatiu


Sector Privat Esportiu

empresarial


Sector Públic

Administració pública

Club o associació

esportiu Sector Privat

Esportiu associatiu

La tipologia dels espais esportius de les instal·lacions esportives en els que trobem piscines cobertes és variada, així com els serveis que s’hi ofereixen. Per a aquest estudi s’han acotat dos tipus diferents en funció de l’oferta d’espais esportius:

Aquelles que només poden oferir l’accés a un o diferents vasos de piscina coberta i cap altre espai esportiu. En alguns casos es complementa l’oferta amb serveis complementaris. Majoritàriament es tracta d’instal·lacions esportives que van ser inaugurades fa 20 anys o més en les que no era habitual (o no va ser possible) construir altres espais esportius.

Aquelles que compten amb diferents espais esportius, a més a més de la piscina coberta. En aquest cas s’ha trobat dues tipologies en funció de la tarifa o quota:

o La que permet escollir només piscina coberta o tots (o quasi tots) els espais esportius o La que inclou l’accés a tots (o quasi tots) els espais esportius

Taula 10: Propietari i gestor per tipus d’espais esportius disponibles a la instal·lació esportiva.

Propietari Administració local Total

Administració local i % per gestor

Club o associació esportiu Total general i

% per tipus espai Gestor

Esportiu associatiu

Esportiu empresarial


Esportiu associatiu

Només té espais de vasos

7 6 15 28 1 29

24,1% 20,7% 51,7% 96,6% 3,5% 18,7%

Pot escollir vasos o tots els espais

2 2 10 14 14

14,3% 14,3% 71,4% 100,0% 9,0%

Inclou tots els espais

33 44 25 102 10 112

29,5% 39,3% 22,3% 91,1% 8,9% 72,3%

Total 42 52 50 144 11 155

% per gestor 27,1% 33,6% 32,3% 92,9% 7,1%


15 de 35

4.3. La informació a l’abast de l’usuari.

L’any 2006 es va actualitzar i ampliar el CEEC. En aquest procés es van incloure una sèrie de preguntes addicionals relacionades amb requeriments de gestió de les instal·lacions esportives del PIEC per a verificar-ne el seu compliment. En aquest estudi s’han seleccionat cinc preguntes sobre la informació que ha de tenir al seu abast un usuari d’una piscina coberta:

S'informa de l'entitat gestora de la instal·lació? (en lloc visible o al tauler d'anuncis)

S'informa de l'entitat propietària de la instal·lació? (en lloc visible o al tauler d'anuncis)

S'informa de les tarifes i quotes dels diferents serveis? (en lloc visible o al tauler d'anuncis)

S'informa de les normes d'ús de la instal·lació? (en lloc visible o al tauler d'anuncis)

S'informa dels programes d'activitats? (en lloc visible o al tauler d'anuncis) Aquestes dades han estat recollides en un total de 187 piscines cobertes de l’univers de treball de l’any 2007. S’ha observat que en aquelles piscines cobertes que la informació de les tarifes o quotes no estan en lloc visible o al tauler d’anuncis, aquesta pot ser sol·licitada al mostrador de recepció. Però mentre en alguns casos s’obtenen tots els diferents tipus i modalitats, en altres casos únicament es facilita la informació de forma personalitzada individualitzada. Si bé les dades extretes del CEEC 2006 han de figurar en un panell informatiu, en un lloc visible i de fàcil accés per a l’usuari (PIEC), s’ha comprovat que això no es compleix en la seva totalitat. Els gestors amb un grau de compliment més alt (sense tenir en compte les entitats associatives) son la pròpia administració local i les entitats federades que, depenent del tipus d’informació, es troba entre un 72,2% i un 94,6%. No informar a l’usuari en un lloc visible o en un tauler d’anuncis, en molts casos respon a una estratègia de màrqueting que provoqui en l’usuari la necessitat d’adreçar-se directament al personal de la instal·lació esportiva per a preguntar-ho. D’aquesta manera el personal dedicat a l’atenció al ciutadà té l’oportunitat d’interactuar directament amb un usuari potencial i presentar el servei de la forma més atractiva possible. D’altra banda cal tenir en compte que hi ha piscines cobertes que actualment no poden absorbir més abonats i tenen obertes llistes d’espera a fi de poder anar incorporant nous usuaris sempre que la capacitat màxima de la instal·lació esportiva ho permeti. Tot i tenir coneixement que aquesta situació existeix, no s’ha trobat enlloc cap tipus d’informació a l’usuari que l’avisi d’aquest fet.

Taula 11: Respostes afirmatives a la informació que l’entitat posa a l’abast dels usuaris per gestors

Informació que ha de constar en lloc visible o al tauler d’anuncis

(n=187)

Públic Privat esportiu associatiu Privat esportiu

empresarial Privat no esportiu

% sobre el total Administració

local Entitat

associativa Entitat

federada Societat

empresarial Centre

educatiu privat

S'informa de l'entitat gestora de la instal·lació?

72,2% 100,0% 82,1% 58,3% 66,7% 71,1%

S'informa de l'entitat propietària de la instal·lació?

83,3% 100,0% 82,1% 75,0% 66,7% 79,7%

S'informa de les normes d'ús de la instal·lació?

88,9% 100,0% 94,6% 83,3% 66,7% 87,7%

S'informa de les tarifes i quotes dels diferents serveis?

79,6% 100,0% 89,3% 76,7% 25,0% 78,6%

S'informa dels programes d'activitats? 87,0% 100,0% 94,6% 81,7% 75,0% 87,2%


16 de 35

5. EXPOSICIÓ I ANÀLISI DELS RESULTATS.

5.1. La segmentació dels usuaris respecte al preu.

La possibilitat d’accés a les piscines cobertes mitjançant el pagament d’una inscripció està força implantada entre les instal·lacions esportives observades, només un 11% d’aquestes alliberen als usuaris d’aquest requisit previ a l’abonament periòdic. Tanmateix és usual tenir campanyes de promoció limitades temporalment en les que es suprimeix aquest pagament o es redueix en un percentatge. Tant la inscripció com l’abonament periòdic es segmenten majoritàriament en quatre grups: general, infantil, gent gran i familiar amb dos o més membres. L’abonament periòdic és ofert en quasi la totalitat de les piscines cobertes observades. Els principals grups que es beneficien de bonificacions sobre l’abonament general són els grups d’edat infantil, i gent gran, així com les famílies nombroses. També es habitual trobar bonificacions en funció de la franja horària. En aquest darrer cas són els gestors de l’àmbit esportiu empresarial els que més l’ofereixen. Sobre l’entrada puntual, en un 12,7% dels casos (la majoria correspon a entitats federades, principalment clubs) no ha estat possible aconseguir el preu. D’altra banda, en una quarta part d’elles es contempla la possibilitat de multientrada (gairebé la meitat propietat i gestió de l’administració local).

Taula 12: Piscines cobertes amb inscripció per propietari/gestor

Propietari Administració local Total Administració

local

Club o associació esportiu

Total general i % sobre total de piscines

cobertes (155) Gestor

Esportiu associatiu



Esportiu associatiu

General 40 48 39 127 11 138 89,0%

Jove 19 16 10 45 5 50 32,3%

Infantil 36 39 31 106 10 116 74,8%

Gent gran 36 39 28 103 7 110 71,0%

Familiar (2 membres) 17 18 11 46 3 49 31,6%


Taula 13: Piscines cobertes amb abonament per propietari/gestor




Total general i % sobre total de piscines


Esportiu associatiu



Esportiu associatiu

General 41 51 50 142 11 153 98,7%

Jove 20 20 15 55 6 61 39,4%

Infantil 37 49 45 131 11 142 91,6%

Gent gran 39 47 39 125 4 129 83,2%



Mig abonament 22 27 15 64 0 64 41,3%

Taula 14: Piscines cobertes amb entrada puntual per propietari/gestor



Club o associació esportiu Total general i

% sobre total de piscines


Esportiu associatiu



Esportiu associatiu

General 38 47 46 131 4 135 87,1%

Jove 14 17 9 40 0 40 25,8%

Infantil 35 42 43 120 1 121 78,1%

Gent gran 25 30 32 87 0 87 56,1%

Familiar 0 3 1 4 0 4 2,6%

Multientrada 7 14 18 39 0 39 25,2%


17 de 35

Gràfic 4: Piscines cobertes amb els diferents tipus de preus per grups d’edats

0

20

40

60

80

100

120

140

160

General Jove Infantil Gent gran

Inscripció

Abonament

Puntual

Tot i que l’aplicació de preus diferents en funció del lloc de residència només afecta a un 15,5% del total de les piscines observades, totes elles són de propietat pública. Però encara destaca més la dada que una dues terceres parts de les instal·lacions esportives gestionades directament per l’administració local apliquen aquesta diferenciació. En tot cas, per aplicar aquesta diferenciació en el preu en funció del lloc de residència cal tenir en compte que el càlcul de necessitats de piscines cobertes de la xarxa bàsica es veu condicionat per la seva influència a nivell d’agrupació territorial que normalment supera l’estricte àmbit del municipi.

Taula 15: Piscines cobertes amb increment de preu per a no empadronats en el mateix municipi

Propietari Administració local Total general i % sobre total de

piscines cobertes (155) Gestor Sector Privat Sector Públic


Increment per a no empadronats 2 4 18 24 15,5%

Per acabar aquest bloc, un darrer apunt referit a les piscines cobertes que apliquen una bonificació sobre el preu a les persones amb algun tipus de discapacitat. Aquesta discriminació positiva del 14,2% de les instal·lacions observades és aplicada gairebé a parts iguals en aquelles que son gestionades directament per l’administració pública i per les que ho són per una entitat de l’àmbit esportiu empresarial.

Taula 16: Piscines cobertes amb bonificació sobre el preu per a persones amb alguna discapacitat

Propietari Administració local Total general i % sobre total de

piscines cobertes (155) Gestor Sector Privat Sector Públic


Bonificació per a discapacitats 1 10 11 22 14,2%


18 de 35

5.2. La inscripció.

Per a l’anàlisi del preu de la inscripció, en primer lloc cal tenir en compte la confusió que crea el concepte inscripció a la instal·lació amb la quota de soci a una entitat (club o associació esportiu). És per aquest motiu que la diferència entre els dos tipus de propietaris és d’un 400%. Recordem que aquí es representen aquelles que tenen un preu d’inscripció sense tenir en compte l’11% de les instal·lacions que no cobren cap quantitat per aquest concepte. En segon lloc, i aquest és un fet que se’ns repetirà en les altres dues anàlisi de preus (abonament i entrada puntual), les instal·lacions esportives de propietat i gestió directa per part de l’administració local tenen una mitjana més barata. Fins i tot, aquelles que estan per sobre de la mitjana d’inscripció a les gestionades per entitats associatives o empreses privades, el preu de l’abonament resultarà per sota del d’aquestes entitats tal com veurem més endavant.

Taula 17: Mitjana preu inscripció general (€) per àmbit territorial/comarca i propietari/gestor

Propietari Administració local Mitjana Administració

local


Mitjana total

àmbit/ comarca

Gestor Esportiu

associatiu Esportiu

empresarial Administració

pública Esportiu associatiu

Alt Pirineu i Aran Cerdanya 100,00 100,00 100,00

Val d'Aran 50,00 50,00 50,00

Alt Pirineu i Aran Total 100,00 50,00 75,00 75,00

Àmbit de Ponent Segarra 35,81 35,81 35,81

Urgell 52,55 52,55 52,55

Àmbit de Ponent Total 44,18 22,09 22,09

Àmbit Metropolità

Alt Penedès 47,90 47,55 47,73 47,73

Baix Llobregat 18,15 40,61 29,20 33,20 33,20

Barcelonès 56,06 52,26 31,44 51,56 95,08 53,30

Garraf 56,91 44,38 50,64 240,00 88,51

Maresme 56,15 46,27 58,28 54,23 30,05 52,21

Vallès Occidental 86,40 61,38 20,84 56,21 136,24 72,21

Vallès Oriental 81,80 52,38 49,25 58,95 58,95

Àmbit Metropolità Total 58,76 50,06 35,37 48,88 124,13 53,46

Camp de Tarragona

Alt Camp 25,00 25,00 25,00

Baix Camp 26,50 26,50 90,00 58,25

Tarragonès 0,00 24,52 14,71 113,00 31,09

Camp de Tarragona Total 0,00 25,01 15,63 101,50 32,81

Comarques Centrals

Anoia 17,00 17,00 17,00

Bages 54,85 42,00 48,43 48,43

Berguedà 34,00 34,00 34,00

Osona 57,00 57,00 57,00

Comarques Centrals Total 44,43 42,00 30,33 36,98 36,98

Comarques Gironines

Alt Empordà 42,70 57,05 52,27 52,27

Baix Empordà 60,90 68,00 64,45 64,45

Garrotxa 685,00 685,00

Gironès 69,70 64,85 66,47 321,00 130,10

Selva 64,65 49,50 108,90 74,35 74,35

Comarques Gironines Total 65,08 46,10 60,10 59,01 503,00 122,44

Terres de l'Ebre Baix Ebre 42,50 25,00 30,83 30,83

Montsià 19,42 19,42 19,42

Terres de l'Ebre Total 42,50 23,14 27,98 27,98

Mitjana total per propietari/gestor 59,51 46,49 35,35 46,42 188,90 56,53


19 de 35

Si ens centrem en les instal·lacions propietat de l’administració local, els col·lectius d’edat més bonificats son l’infantil i la gent gran seguits de les famílies nombroses. Com veurem després, en aquestes instal·lacions, la mitjana de preu de la inscripció és similar a una mensualitat d’abonament o lleugerament superior.

Taula 18: Mitjana de preu inscripció (€) propietari/gestor

Propietari Administració local Mitjana Administraci

ó local

Club o associació

esportiu Mitjana total

Gestor Esportiu

associatiu Esportiu


pública Esportiu

associatiu

General 59,51 46,49 35,35 46,42 188,90 56,53

Jove 54,87 44,08 32,08 45,97 70,90 48,46

Infantil 40,79 31,79 29,06 34,05 80,11 38,02

Gent gran 40,72 36,71 29,45 36,14 76,45 38,70

Familiar (2 membres)

55,68 41,42 32,81 44,63 222,76 55,53

Familiar (3 membres)

49,22 37,32 27,97 38,67 144,96 43,50

Taula 19: Percentatge rebaixa del preu de la inscripció a les piscines de propietat pública respecte a la mitjana general per grup d’edat.

Grup % de rebaixa

General -

Jove 1,0%

Infantil 26,6%

Gent gran 22,1%

Familiar (2 membres) 3,9%



20 de 35

5.3. La periodicitat de pagament dels abonaments.

Podem reconèixer quatre possibilitats de periodicitat de pagament de l’abonament: mensual, trimestral, semestral i anual (en la mostra de l’any 2007 també apareixia un cas amb possibilitat quadrimestral). La més adoptada és la mensual tot i que cal considerar els descomptes que es poden aconseguir amb els altres tipus de periodicitat de pagament. Les instal·lacions esportives que són propietat i estan gestionades per la pròpia administració pública son les que ofereixen més possibilitats d’elecció en la periodicitat del pagament.

Taula 20: Períodes de pagament de l’abonament general.



Club o associació esportiu Total general i % sobre total de

piscines cobertes (155)

Gestor Esportiu

associatiu Esportiu



Mensual 41 46 37 124 10 134 86,45%

Trimestral 1 6 22 29 2 31 20,00%

Semestral 0 2 3 5 0 5 3,23%

Anual 2 9 20 31 1 32 20,65%

Taula 21: Oferta d’espais esportius i períodes d’abonament general unificats en mitjana d’unitat mensual (€).

Període abonament Total

general anual semestral trimestral mensual

Només espai esportiu d'aigua Nombre de piscines cobertes 8 8 19 35

Mitjana abonament general 19,71 20,51 29,72 25,29

Diferents espais esportius Nombre de piscines cobertes 18 3 19 105 145

Mitjana abonament general 23,71 28,14 22,97 32,57 26,08

Pot escollir només aigua o tots els espais esportius

Nombre de piscines cobertes 6 2 4 10 22

Mitjana abonament general 21,25 22,80 24,70 27,74 31,56

Total piscines cobertes 32 5 31 134

Total Mitjana abonament general 22,20 26,00 22,60 31,81


21 de 35

5.4. L’abonament mensual.

L’abonament mensual és la forma de pagament més usual en les instal·lacions esportives amb piscina coberta. La mitjana total correspon a aquella quantitat que hem pogut veure en algun eslògan publicitari o escoltar en boca d’alguns consultor o gestors que coincideix amb el preu d’un sopar. Si comparem els gestors, l’administració pública té una mitjana un terç més barata que la del sector esportiu empresarial.

Taula 22: Mitjana preu abonament mensual general (€) per àmbit territorial/comarca i propietari/gestor


local


Mitjana total

àmbit/ comarca Gestor

Esportiu associatiu



Esportiu associatiu

Alt Pirineu i Aran Cerdanya 15,60 15,60 15,60

Val d'Aran 26,25 26,25 26,25

Alt Pirineu i Aran Total 15,60 26,25 20,93 20,93

Àmbit de Ponent

Noguera 19,00 19,00 19,00

Pla d'Urgell 29,60 29,60 29,60

Segarra 35,81 35,81 35,81

Urgell 42,00 42,00 42,00

Àmbit de Ponent Total 38,91 24,30 31,60 31,60

Àmbit Metropolità

Alt Penedès 30,30 19,05 24,68 24,68

Baix Llobregat 36,30 30,36 24,58 27,74 27,74

Barcelonès 32,16 36,88 27,37 33,33 26,98 33,07

Garraf 36,34 27,93 32,13 46,80 35,06

Maresme 28,98 40,60 25,12 30,74 40,64 31,57


Vallès Oriental 33,17 30,75 22,64 29,32 29,32


Camp de Tarragona

Alt Camp 10,00 10,00 10,00

Baix Camp 31,50 31,50 30,80 31,15

Tarragonès 12,00 19,53 16,52 27,45 18,34

Camp de Tarragona Total 12,00 20,02 17,73 29,13 20,26

Comarques Centrals

Anoia 31,48 31,48 31,48

Bages 32,45 32,00 32,23 32,23

Berguedà 34,00 34,00 34,00

Osona 19,00 19,00 19,00


Comarques Gironines

Alt Empordà 32,30 32,10 32,17 32,17

Baix Empordà 40,60 21,40 31,00 31,00

Garrotxa 10,00 10,00

Gironès 34,90 59,45 51,27 20,55 43,59

Ripollès 8,65 8,65 8,65

Selva 31,80 33,00 9,35 24,72 24,72



Montsià 34,56 34,56 34,56




22 de 35

Els col·lectius d’edat amb preus més assequibles són l’infantil i el de la gent gran. Però, tot i que aquest estudi no ho analitza, en molts casos, els infants no poden accedir lliurement a un vas de piscina si no van acompanyats per un adult. Això incrementa el preu que s’ha de pagar en més del doble tot i que aleshores són, com a mínim dos beneficiaris d’aquest servei. Si analitzem els preus en relació al nombre d’habitants de la població la tendència (tot i les excepcions) sembla apuntar que les més petites ofereixen preus més assequibles.

Taula 23: Mitjana preu abonament mensual (€) per propietari/gestor

Propietari Administració local

Mitjana Administració local


Mitjana total

Gestor Esportiu

associatiu Esportiu



General 31,83 33,64 25,21 30,15 26,88 29,91

Jove 24,25 22,93 17,55 21,92 20,20 21,75

Infantil 17,48 17,28 14,31 16,31 16,95 16,36

Gent gran 21,21 21,01 15,77 19,44 22,94 19,55

Familiar (2 membres) 26,17 30,00 18,69 24,82 12,99 24,10

Familiar (3 membres) 25,18 26,72 16,33 22,90 12,75 22,49

Mig abonament 25,83 26,49 18,09 24,39 24,39

Taula 24: Percentatge rebaixa del preu de l’abonament a les piscines de propietat pública respecte a la mitjana general per grup d’edat

Grup Percentatge de rebaixa

General -

Jove 27,3%

Infantil 45,3%

Gent gran 34,6%



Mig abonament 18,5%

Taula 25: Mitjana preu abonament mensual general (€) per nombre d’habitants de població

Àmbit Territorial

Poblacions per nombre d’habitants (en milers) Mitjana total

per àmbit menys de 25 entre 25 i 50 entre 50 i 100 entre 100 i 300 Barcelona (1600)

Alt Pirineu i Aran 20,93 20,93

Àmbit de Ponent 31,60 31,60

Àmbit Metropolità 27,40 27,15 33,43 30,21 33,91 30,59

Camp de Tarragona 18,87 31,50 18,85 20,26

Comarques Centrals 27,50 37,95 32,45 30,07

Comarques Gironines 26,84 23,83 46,48 30,40

Terres de l'Ebre 36,54 22,94 33,14

Mitjana total per població 27,43 27,19 35,82 28,11 33,91 29,91


23 de 35

5.5. L’entrada puntual.

Un altre cop les instal·lacions esportives que gestiona directament l’administració pública ens presenten els preus d’accés més econòmics. Al Camp de Tarragona és on tenim més probabilitat de trobar els preus més baixos, i com era fàcil preveure, dins de l’àrea metropolitana existeix una gran diferència entre el preu més econòmic i el més car. Ara que ja hem vist abans el preu de l’abonament mensual, podem comprovar com existeixen preus d’entrada puntual que superen el de l’abonament d’altres instal·lacions esportives.

Taula 26: Mitjana preu entrada puntual general (€) per àmbit territorial/comarca i propietari/gestor

Propietari Administració local Mitjana



Mitjana total

àmbit/ comarca

Gestor Esportiu

associatiu Esportiu



Alt Pirineu i Aran Cerdanya

Val d'Aran 6,50 6,50 6,50

Alt Pirineu i Aran Total 6,50 6,50 6,50

Àmbit de Ponent

Noguera 3,90 3,90 3,90

Pla d'Urgell 4,80 4,80 4,80

Segarra 6,83 6,83 6,83

Urgell 11,80 11,80 11,80

Àmbit de Ponent Total 9,32 4,35 6,83 6,83

Àmbit Metropolità

Alt Penedès 5,56 4,30 4,93 4,93

Baix Llobregat 5,78 6,89 5,79 6,22 6,22

Barcelonès 7,57 9,13 5,71 7,93 3,00 7,83

Garraf 5,84 6,40 6,12 6,12

Maresme 5,43 9,72 4,77 6,64 6,64


Vallès Oriental 5,43 5,12 4,35 5,00 5,00


Camp de Tarragona

Alt Camp 3,00 3,00 3,00

Baix Camp 4,50 4,50 4,50

Baix Penedès 2,60 2,60 2,60

Tarragonès 3,00 4,62 3,97 3,97

Camp de Tarragona Total 2,87 4,27 3,74 3,74

Comarques Centrals

Anoia 4,28 4,28 4,28

Bages 4,25 5,75 5,00 5,00

Berguedà 8,00 8,00 8,00

Osona 7,10 7,10 7,10


Comarques Gironines

Alt Empordà 5,75 4,93 5,20 5,20

Baix Empordà 8,30 4,80 6,55 6,55

Garrotxa 6,00 6,00

Gironès 6,90 5,35 5,87 11,00 7,15

Ripollès 4,50 4,50 4,50

Selva 6,90 4,00 5,45 5,45



Montsià 3,40 3,40 3,40




24 de 35

La multientrada, malgrat que només afecta a una de cada quatre piscines cobertes observades, es presenta com una alternativa a l’abonament i a l’entrada puntual amb la que s’assoleixen percentatges de rebaixa importants sobre el preu de l’entrada puntual general (35,6%). La tendència ens indica que quan més gran és la població, més alt és el preu de l’entrada puntual.

Taula 27: Mitjana preu entrada puntual (€) per propietari/gestor


local


Total general

Gestor Esportiu

associatiu Esportiu



General 7,01 7,59 5,11 6,55 8,75 6,62

Jove 5,91 5,63 4,73 5,53 5,53

Infantil 4,33 4,61 3,32 4,07 2,10 4,05

Gent gran 5,34 5,54 3,62 4,77 4,77

Familiar 7,04 4,50 6,40 6,40

Multientrada 5,30 4,52 3,65 4,26 4,26

Taula 28: Percentatge de rebaixa en el preu de l’entrada puntual respecte a la mitjana general.

Grup Percentatge de rebaixa

General -

Jove 16,5%

Infantil 38,8%

Gent gran 27,9%

Familiar 3,2%

Multientrada 35,6%

Taula 29: Mitjana preu abonament mensual general (€) per nombre d’habitants de població.

Àmbit Territorial

Poblacions per nombre d’habitants (en milers) Mitjana total

per àmbit menys de 25 entre 25 i 50 entre 50 i 100 entre 100 i 300 Barcelona (1600)

Alt Pirineu i Aran 6,50 6,50

Àmbit de Ponent 6,83 6,83

Àmbit Metropolità 5,72 6,26 6,71 6,63 8,48 6,99

Camp de Tarragona 4,11 4,50 3,00 3,74

Comarques Centrals 6,21 4,55 4,25 5,61

Comarques Gironines 5,81 5,45 7,23 6,05

Terres de l'Ebre 6,20 6,20

Mitjana total per població 5,78 5,95 6,65 6,08 8,48 6,62


25 de 35

5.6. La relació entre l’abonament, l’entrada puntual i altres estudis.

Si relacionem les mitjanes de l’abonament general mensual i l’entrada puntual general, aquesta darrera oscil·la entre una quarta i una cinquena part de la primera. És a dir, l’accés un cop per setmana pot tenir un cost econòmic similar tant si és fa per la modalitat d’abonament com per entrada puntual. La diferència entre una i l’altra rau en:

o existència d’alguna barrera d’entrada (inscripció) o existència de pagament tant si es consumeix el servei com si no o limitació o llibertat d’accés tants cops com es vulgui sense increment de cost o limitació a alguns serveis (normalment espais complementaris o d’activitats dirigides)

Una anàlisi individualitzada del percentatge entre els valors absoluts d’abonament i entrada puntual detecta l’existència de 44 de les instal·lacions observades en les que aquest supera el 25%. Això indica que un 28,4% d’aquestes instal·lacions no s’ajusten als requeriments del PIEC per a aquest aspecte de la gestió. En aquests darrers onze anys la mitjana del preu de l’abonament i l’entrada puntual han pujat en percentatge superior a l’IPC acumulat de Catalunya per a aquest període. La relació entre els dos tipus de preus s’ha mantingut bastant constant sempre per sota del 25% (mitjana de l’entrada puntual respecte a la de l’abonament). Aquest increment econòmic, tot i que aquest estudi no contempla aquesta variable, també ha estat acompanyat per un increment en al quantitat de serveis oferts que volen donar resposta al gran nombre de tipologies de pràctica existents i a un usuari cada cop més expert i exigent.

Taula 30: Evolució de la mitjana del preu de l’abonament general i l’entrada puntual (€) 1998-2008 (IPC Catalunya per a aquest període és del 42,8%)

Enquesta 1998

SEE Estudi 2000

Montserrat, S. Enquesta 2001

SEE Estudi 2006

FCN Estudi SEE

2007 Estudi SEE

2008 increment 1998-2008

Abonament 16,56 16,62 20,82 28,22 27,89 29,91 55,4%

Entrada puntual 3,51 3,83 4,41 5,76 6,46 6,62 53,0%

% mitjana entrada puntual respecte mitjana abonament (general)

21,19% 23,07% 21,18% 20,41% 23,2% 22,1%


26 de 35

6. CONSIDERACIONS FINALS.

L’accés lliure (individual o familiar) a una piscina coberta de la xarxa bàsica de Catalunya comporta el pagament quantitat econòmica. Però aquesta no és la única forma de gaudir d’una piscina coberta. D’acord amb el PIEC, podem generalitzar tres tipus d’accés a les piscines cobertes segons el tipus d’àmbit: competitiu, escolar i esport per a tothom. L’ús de les instal·lacions esportives genera unes despeses que han de ser repercutides sobre els seus usuaris. Les piscines cobertes estudiades, per la seva consideració de xarxa bàsica del PIEC, cal que l’usuari, com a mínim, assumeixi el cost d’aquest servei. Les polítiques socials de cada municipi determinaran els ajuts econòmics que destinaran per a que en alguns casos el pagament no recaigui en la seva totalitat o en una part sobre l’usuari (per exemple alguns programes de natació escolar en horari lectiu). En el cas de les administracions públiques, que són majoritàries en la propietat de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica, l’import per a accedir-hi queda explícit en la taxa o el preu públic aprovat i publicat. El pagament pot tenir diferents components o modalitats. En aquest estudi s’han tingut en compte les tres principals manifestacions: la inscripció, l’abonament i l’entrada puntual.

Figura 3: Mapa conceptual de les formes més habituals d’accés a piscines cobertes de la xarxa bàsica.

Font: elaboració pròpia.


27 de 35

6.1. Sobre les característiques de les piscines cobertes.

L’any 2007 trobem a Catalunya fins a 194 instal·lacions esportives de la xarxa bàsica amb piscina coberta que estan en funcionament. L’any 2008 són 204. Poc més d’una quarta part d’aquestes es concentren a la ciutat de Barcelona i quasi la meitat del total estan repartides en altres municipis de l’àrea metropolitana. Aquesta dada manté relació amb que dues terceres parts de la població catalana viu en aquesta àrea. En global la mitjana és d’una piscina coberta per cada 37.000 habitants. L’any 2006 es van comparar les piscines cobertes d’ús públic, ja siguin de titularitat pública o privada, de 18 ciutats espanyoles i “destaca la bona dotació de Vitòria (disposa d’una piscina d’accés públic per cada menys de 28.000 habitants), A Coruña, Oviedo i San Sebastian (compten amb una piscina d’accés públic per cada menys de 37.000 veïns). En l’altre costat de la balança es situen Málaga (té només una piscina per cada 137.000 habitants), Zaragoza (només disposa de sis piscines cobertes de titularitat pública per als seus més de 600.000 habitants) y Madrid (la mitja és de més de 75.000 persones per piscina). A Pamplona i a Barcelona hi ha una piscina per cada 65.000 habitants)” (Eroski S. Coop. 2007). Cal advertir que, amb les dades que disposem, Barcelona es situaria en el mateix nivell que A Coruña, Oviedo o San Sebastian. Tot i que podem donar un valor orientatiu a aquest estudi. Tornant a Catalunya, poc més d’un 80% de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica amb piscina coberta que han estat en funcionament durant l’any 2008 són de propietat pública (administració local) però en gestionen directament menys d’un terç del total. Si bé la propietat recau en dos operadors més (clubs federats i centres educatius privats), la gestió restant queda repartida entre un grup d’operadors de caire associatiu (federacions, clubs, i altres entitats associatives esportives) i operadors de caire empresarial. Aquests dos darrers operadors gestionen una mica més d’un terç del total d’instal·lacions esportives cadascun d’ells. L’externalització de la gestió de serveis esportius de l’administració local no difereix excessivament de la prestació d’altres “serveis personals (serveis socials, educació, cultura, etc.) que tenen valors que oscil·len entre 2,30 i 3,89 (sobre 5). En aquest àmbit de gestió s’hauria de diferenciar entre el nivell d’externalització global, que és mitjà, i el nivell d’externalització dels serveis de recent creació que és altíssim. La mitjana del nivell d’externalització dels serveis esportius és de 2,89, nivell similar a serveis d’equipaments urbans (3,26) i, d’oci i cultura (2,73)” (Ramió, C. 2007). Més enllà de la propietat o la gestió d’un equipament esportiu que compti amb una piscina coberta, podem parlar d’un “mercat idèntic i no, com a vegades es vol presentar, de diversos mercats: el de les piscines municipals, el dels clubs de natació federats, el de les piscines escolars, el de les empreses privades de fitness i welness, etc. La mitjana d’abonats a piscina a Catalunya és de 4.798 persones. Entre 7.000 i 11.000 les que més, i uns 2.000 les que menys, xifra generalment baixa per sostenir adequadament els costos de gestió d’un tipus d’instal·lació tan complex (centres aquàtics)” (Prieto, F. 2007).

6.2. Sobre la informació.

En el moment d’accedir a una instal·lació esportiva de la xarxa bàsica, d’acord amb el PIEC, l’usuari ha de tenir al seu abast un seguit d’informacions. La que es troba en menor percentatge es refereix a qui és l’entitat gestora (71,1%). La que més es pot trobar és la que es refereix a les normes d’ús (87,7%) i al programa d’activitats (87,2%). En aquest darrer cas s’alinea amb una tendència ascendent de les dades de les altres dues enquestes del Servei d’Equipaments Esportius dels anys 1998 i 2001 (80%). En el cas de les tarifes i quotes dels diferents serveis, aquests es troben a l’abast dels usuaris d’una forma explícita en un 78,6%. L’informe de la Fundació Eroski (Eroski S. Coop. 2007) va fer una anàlisi l’any 2006 d’aspectes com la quantitat d’informació (exposada i facilitada a l’usuari) disponible a cada instal·lació, l’estat dels cartells i senyals indicadors, i la ciutat de Barcelona no es trobava entre el grup de les més ben valorades (darrera d’onze del total de divuit ciutats). Però en aquest apartat, tot i que des de la perspectiva de l’usuari en l’àmbit espanyol, “la imatge col·lectiva de les instal·lacions esportives de caràcter públic ha millorat lleugerament en els últims anys, encara que queda molt marge de millora en termes del personal que les atén, de la informació i publicitat de les seves ofertes, i del grau d’accessibilitat i proximitat” (García Ferrando, M. 2006).


28 de 35

Encara que s’escapa del concepte d’informació que disposa l’usuari a la pròpia instal·lació i no és objecte directe d’aquest estudi, hom constata que per als serveis esportius oferts per les administracions públiques “no s’utilitza la publicitat ordinària per a donar a conèixer la manera en que els col·lectius amb menys capacitat adquisitiva poden accedir a subvencions o descomptes. Aquest grup acostuma a ser el menys informat sobre les oportunitats que ofereix el sector públic, amb la qual cosa indirectament es limita l’accés als serveis esportius municipals. Les classes mitges acostumen a estar més ben informades, i amb una major preparació per a obtenir uns serveis de benestar més complets i amb un equivalent monetari més alt” (Montserrat, S. 2006).

6.3. Sobre el(s) preu(s).

Es fa difícil valorar el preu en sí mateix deslligat del servei que s’ofereix. És a dir, el preu com a accés a un servei públic ens ha de fer reflexionar sobre quins són, en general, els serveis esportius públics mínims i essencials, aquells als que hauria de tenir accés qualsevol ciutadà. “És evident que amb una oferta d’activitats tan diversa, resulta difícil, si no impossible, precisar la natura, objecte i continguts dels serveis esportius municipals. Situació que no ajuda precisament a definir amb un mínim rigor el que és realment esport per a tothom o esport popular en l’actual etapa històrica, i quin és el paper de les polítiques esportives municipals en la seva promoció i satisfacció” (García Ferrando, M. 2006). El concepte d’inscripció no existeix en un 22% de les piscines cobertes de les que és propietària i gestora l’administració pública. D’altra banda, en alguns clubs federats propietaris i gestors, el concepte d’inscripció per a ser abonat esdevé una quota per a obtenir la condició de soci d’aquesta entitat i poder fer ús de les seves instal·lacions esportives (independentment que després pugui o vulgui accedir a competir, per la qual cosa li seria necessari disposar de la llicència federativa corresponent). La diferència entre la mitjana inferior i superior és del 417%. En les instal·lacions esportives públiques, “el pagament de matrícula (quantitat inicial no retornable) per a ser abonat pot actuar com una barrera d’accés per a aquells grups amb dificultats econòmiques o amb menor consistència en el seu hàbit esportiu” (Montserrat, S. 2006). En principi, aquest import no cobreix cap despesa directa si no és la despesa derivada de la tramitació administrativa del que en podríem anomenar l’obertura d’expedient, el mitjà d’identificació (per exemple carnet) i algun objecte promocional (per exemple, samarreta, bossa,...). “Els preus públics establerts en la major part de les piscines, fomenten el pagament d’una quota periòdica, tractant de manera residual l’accés puntual. D’aquesta manera es “condueix” al ciutadà a que assumeixi el pagament periòdic de la quota d’abonat i amb això el compromís a assistir de manera continuada, quan no tots els ciutadans tenen aquestes aspiracions. Se’l fa assumir un “risc financer i de temps” que no està a l’abast de tots” (Montserrat, S. 2006). Coincidim en les dades a les que arriba aquesta autora que indiquen que la diferència en l’abonament adult entre gestió directa-indirecta es troba en ambdós estudis lleugerament per sobre del 60,0%. Tanmateix, no trobem explícit el motiu del preu alt en l’accés a la pràctica esportiva en general i fins i tot el percentatges d’abandonaments de la pràctica esportiva per sota d’un 10% “son molt variats: manca de recolzament i estímul, inexistència d’instal·lacions esportives properes o adients, els amics no feien esport, manca de diners (3%), va deixar d’agradar-me l’esport, no li veia utilitat o beneficis, manca de recolzament familiar, i altres motius” (García Ferrando, M. 2006). L’entrada puntual, sovint queda amagada a l’usuari, fins i tot entre aquelles que ofereixen informació de tots els altres preus. Sense tenir dades que ho confirmin, es tracta de la modalitat menys emprada entre els usuaris. La Fundació Eroski (Eroski S. Coop. 2007) situava Barcelona, amb 8 euros, amb una de les mitjanes més elevades. En el present estudi la mitjana de la capital catalana és similar, 8,66 euros, amb un màxim de 14 euros. El PIEC considera un 25% de la quota mensual com a preu màxim de l’entrada puntual. Això es compleix en un 71,6% de les instal·lacions esportives objecte d’aquest estudi. Finalment, “els sous baixos o la falta de recursos econòmics que afecten les persones en aquestes edats (18-22 anys), com també el pes del grup d’iguals, són elements decisius en la pràctica de l’esport en la joventut” (Moscoso, D. i Moyano, E. 2009).


29 de 35

6.4. Sobre el futur.

Un cop contrastada la realitat actual del preu que ha de pagar un usuari per a accedir a una piscina coberta, proposem un seguit de reflexions en clau de futur per a poder ser tinguts en compte en el moment de prendre la decisió de fixar un preu. En primer lloc, i encara que sembli obvi, cal conèixer al màxim detall el cost real del funcionament de la instal·lació. L’experiència en la gestió de les piscines cobertes i l’aparició de nous equipaments i noves eines de control ens aporten dades més precises per aproximar-nos al consum real d’un usuari. En segon lloc el preu no ha de suposar una “barrera econòmica per a les persones amb menor capacitat adquisitiva, i que pot condicionar l’accés a la pràctica esportiva”. Cal incentivar la “pràctica d’una política compensatòria, aplicant una discriminació positiva per a poder atendre als més necessitats, prioritzant la participació dels més desafavorits” (Montserrat, S. 2006). En tercer lloc, la innovació en nous serveis esportius i la forma de comercialització és evident en aquest sector. Si no fa molts anys bàsicament es parlava d’inscripció, abonament i entrada puntual aplicades a variables d’edat i franja horària, actualment s’adapten a diferents realitats i contínuament van variant. Entre les que hem observat en destaquem:

Multientrada: o paquet d’entrades puntuals a un preu més avantatjós que si es paguessin individualment. S’ha anat ampliant el seu ús. Si els primers estudis gairebé no se’n parlava actualment es detecta una major implantació. Altres àmbits on trobem fórmules similars són les targetes multiviatge dels transports públics, la tarificació per minuts dels aparcaments o la tarificació per segons de la telefonia mòbil.

Tarifa integrada o abonament vàlid per a més d’una instal·lació esportiva. Això permet amb un únic pagament, accedir a diferents espais esportius tot i que no estiguin en el mateix recinte. En aquests casos l’usuari no és abonat a una instal·lació concreta sinó al servei d’esports del seu municipi. En l’àmbit del transport públic, aquest tipus de tarifa permet agafar el mitjà més adient per a cada moment i, fins i tot, fer transbordaments entre ells.

Pagament per servei consumit en el que l’usuari pugui accedir a serveis esportius bàsics (primer caldria definir què podem considerar un servei esportiu públic bàsic) a un preu assequible i després tingués l’opció d’accedir a altres serveis complementaris (sempre sota el paraigües de la consideració de servei esportiu públic bàsic) assumint el cost que això comporta. Té un símil amb la pràctica actual a internet del pagament per consum (“pay per play”) de productes com la música, pel·lícules, jocs... Altres àmbits on trobem fórmules similars és la tarificació per minuts dels aparcaments o la tarificació per segons de la telefonia mòbil.

Suspensió o disminució temporal del pagament de l’abonament. Quan un usuari es troba amb la impossibilitat temporal de gaudir del servei esportiu del que és abonat (per exemple per malaltia) pot sol·licitar la suspensió del pagament sense haver de donar-se de baixa. De la mateixa manera, una situació laboral d’atur pot fidelitzar la continuïtat de l’usuari si se li facilita un preu més assequible a una situació econòmica que s’espera que sigui limitada en el temps.

Per acabar, tot i que haurà de ser l’inici per plantejar el futur, cal una anàlisi i consens sobre les activitats fisicoesportives en el medi aquàtic actuals que recolzi la prospectiva d’aquestes en els propers anys en quatre eixos: educació, salut, oci i rendiment esportiu. Però que hauran de passar pel filtre de concepte de servei públic posat a l’abast dels ciutadans. Això ens ha de portar a ser coherents amb les limitacions pressupostàries i concretar què és essencial del que no ho és. La col·laboració privada en el finançament de la construcció d’aquestes instal·lacions esportives i en la seva gestió s’alinea en la tendència de gestió pública actual. Però també en el concert d’instal·lacions existents de propietat privada. Tot això sense perdre de vista la definició i abast de la propietat del servei (pública) i per tant, de tots els ciutadans. És important fer aquesta reflexió perquè aquesta afectarà a quin cost ha d’assumir directament l’usuari (activitat considerada “bàsica i essencial”) i, si s’escau, les bonificacions que es considerin necessàries i sostenibles pressupostàriament. L’activitat fisicoesportiva regular no és un cost, és una inversió.


30 de 35

7. REFERÈNCIES CONSULTADES I ALTRES RECURSOS.

Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). Els hàbits esportius dels espanyols. Àmbit Catalunya. Estudi núm. 2.599. Publicació fora de col·lecció CIS 37. Encàrrec Consejo Superior de Deportes (CSD), 18 de març de 2005. http://www.cis.es/cis/opencm/CA/1_encuestas/estudios (Consulta: abril 2009). Eroski S. Coop. En unas capitales, mucha mayor insfraestructura deportiva que en otras. Revista Consumer Eroski, any XXV, època III, núm. 18. Elorrio (Vizcaya): Eroski Publicaciones, gener 1999. http://revista.consumer.es/web/es/19990101/actualidad/tema_de_portada/31705.php. (Consulta: abril 2009). Eroski S. Coop. Unes ciutats inverteixen en esport i el promouen més que altres. Revista Consumer Eroski, any XXXII, època III, núm. 96, pàg. 4-8. Elorrio (Vizcaya): Eroski Publicaciones, febrer 2006. http://revista.consumer.es/web/ca/20060201/actualidad/tema_de_portada/70193.php. (Consulta: abril 2009). Eroski S. Coop. Poques piscines per a tants nedadors. Revista Consumer Eroski, any XXXIII, època III, núm. 107, pàg. 30-37. Elorrio (Vizcaya): Eroski Publicaciones, febrer 2007. http://revista.consumer.es/web/ca/20070201/actualidad/tema_de_portada/71291.php. (Consulta: abril 2009). Federació Catalana de Natació (FCN). Diagnosi del Pla Estratègic de la Natació Catalana (PENC). Anàlisi de la realitat i escenaris pel futur. Federació Catalana de Natació (FCN), Barcelona, 15 març 2007. Garcia Ferrando, M. “8.3. La temàtica de las instalaciones deportivas” i “10. Una reflexión final: los condicionantes de las prácticas deportivas en los comienzos del siglo XXI”, a Posmodernidad y Deporte: Entre la Individualización y la Masificación. Encuesta hábitos deportivos de los españoles 2005. Consejo Superior de Deportes (CSD), Madrid, 23 gener 2006. http://www.csd.mec.es/csd/sociedad/encuesta-de-habitos-

deportivos/encuesta-de-habitos-deportivos/?set_language=ca&cl=ca (Consulta: abril 2009). Montserrat, S. Els Preus de les piscines cobertes de Catalunya. Lleida: Diputació de Barcelona, Associació Catalana de Gestors Esportius Professionals (ACGEP) i Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), novembre 2000. Montserrat, S. “Conclusions finals”, a La gestió indirecta de les piscines cobertes a l’Administració pública local. Anàlisi comparativa de l’oferta a Catalunya (tesi doctoral). Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) Centre de Lleida, desembre 2006 (no publicat). Moscoso, D. i Moyano, E. “4.5. Barreres en la pràctica de l’esport i l’exercici” a Esport, salut i qualitat de vida. Col·lecció Estudis Socials núm. 26. Barcelona: Fundació la Caixa (Obra Social), 2009. http://obrasocial.lacaixa.es/estudiossociales/vol26_ca.html (Consulta: abril 2009). Prieto, F. i Farrés, J. Estudi sobre la situació de mercat i l’oferta de serveis i activitats de les piscines de Catalunya. Pla Estratègic de la Natació Catalana. Federació Catalana de Natació (FCN), Barcelona, maig 2007, pàg. 13-16 (no publicat). Ramió, C., Salvador, M. i Garcia, O. “Conclusions” a Els determinants i la gestió de l’externalització a Catalunya. Món local i món autonòmic. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC), juny 2007, pàg. 117-141. http://www.eapc.cat/publicacions/estudis/estud25sum.htm (Consulta: abril 2009).

http://www.cis.es/cis/opencm/CA/1_encuestas/estudios/ver.jsp?estudio=4877&cuestionario=5130&muestra=9805

http://revista.consumer.es/web/es/19990101/actualidad/tema_de_portada/31705.php

http://revista.consumer.es/web/ca/20060201/actualidad/tema_de_portada/70193.php

http://revista.consumer.es/web/ca/20070201/actualidad/tema_de_portada/71291.php

http://www.csd.mec.es/csd/sociedad/encuesta-de-habitos-deportivos/encuesta-de-habitos-deportivos/?set_language=ca&cl=ca

http://www.csd.mec.es/csd/sociedad/encuesta-de-habitos-deportivos/encuesta-de-habitos-deportivos/?set_language=ca&cl=ca

http://obrasocial.lacaixa.es/estudiossociales/vol26_ca.html

http://www.eapc.cat/publicacions/estudis/estud25sum.htm


31 de 35

Servei d’Equipaments Esportius. “Anàlisi econòmica de la gestió”, a Enquesta sobre l’ús de les piscines cobertes a Catalunya, 1998. Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya, octubre 1999, pàg. 23-24. http://www20.gencat.cat/portal/site/sge/menuitem.497764a246a472ca21740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=987793508962f110VgnVCM100

0000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=987793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default (Consulta: abril 2009). Servei d’Equipaments Esportius. “Condicions d’accés”, a Enquesta sobre l’ús i la gestió de les piscines cobertes a Catalunya, 2001. Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya, desembre 2002, pàg. 21-28. http://www20.gencat.cat/portal/site/sge/menuitem.497764a246a472ca21740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=987793508962f110VgnVCM100

0000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=987793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default (Consulta: abril 2009). Servei d’Equipaments Esportius. “Gestió i ús dels equipaments esportius”, a PIEC. Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya. Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya, maig 2005, pàg. 140-143. http://www20.gencat.cat/portal/site/sge/menuitem.497764a246a472ca21740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=c14793508962f110VgnVCM100

0000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c14793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default (Consulta: abril 2009). Servei d’Equipaments Esportius. Cens d’Equipaments Esportius de Catalunya. Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya. http://www20.gencat.cat/portal/site/sge/menuitem.fa8dda5bedfb984a21740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=fbb893508962f110VgnVCM10000

00b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fbb893508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default (Consulta: abril 2009) Servei d’Equipaments Esportius. Proposta d’actualització dels estudis de localització de les inatal·lacions de la xarx bàsica del PIEC. Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya, maig 2008. http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/arees%20dactuacio/Equipaments%20esportius/Pla%20Director%20(PIEC)/PIEC_ProLoc_08.p

df (Consulta: abril 2009) Servei d’Equipaments Esportius. Estudi de l’accés lliure a les piscines cobertes de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica de Catalunya (2007). Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya, abril 2008 (no publicat) Servei d’Equipaments Esportius. Estudi de l’accés lliure a les piscines cobertes de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica de Catalunya (2008). Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya, abril 2009 (no publicat) DECRET LEGISLATIU 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport. (DOGC núm. 3199 publicat el 07/08/2000). DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. (DOGC núm. 3887 publicat el 28/04/2003). REIAL DECRET LEGISLATIU 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. (BOE núm. 59 publicat el 09/03/2004 i BOE núm. 63 publicat el 13/03/2004) Institut d’Estadística de Catalunya (idescat). Projeccions de llars. Per escenaris d’evolució. Barcelona: Conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. http://www.idescat.net/cat/poblacio/poblprojeccions.html (Consulta: abril 2009). Institut Nacional d’Estadística (INE). Índex de preus al consum. Variació de preus segons sistema IPC base 2006 des de gener de 1998 fins a desembre de 2007. Madrid: Ministeri d’Economia i Hisenda. http://www.ine.es/cgi-bin/certi?L=0&PI=01&AI=1998&PF=12&AF=2008&TP=C (Consulta: abril 2009).

http://www20.gencat.cat/portal/site/sge/menuitem.497764a246a472ca21740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=987793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=987793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default




http://www20.gencat.cat/portal/site/sge/menuitem.497764a246a472ca21740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=c14793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c14793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/sge/menuitem.497764a246a472ca21740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=c14793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c14793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/sge/menuitem.fa8dda5bedfb984a21740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=fbb893508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fbb893508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/sge/menuitem.fa8dda5bedfb984a21740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=fbb893508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fbb893508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/arees%20dactuacio/Equipaments%20esportius/Pla%20Director%20(PIEC)/PIEC_ProLoc_08.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/arees%20dactuacio/Equipaments%20esportius/Pla%20Director%20(PIEC)/PIEC_ProLoc_08.pdf

http://www4.gencat.net:82/BASIS/dogc/TOTAL/text_catala/DDD/00201100.htm

https://www.gencat.net/diari/3887/03125008.htm

https://www.gencat.net/diari/3887/03125008.htm

http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2004/03/16/pdfs/A01625-01679.pdf

http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2004/03/16/pdfs/A01625-01679.pdf

http://www.idescat.net/cat/poblacio/poblprojeccions.html

http://www.ine.es/cgi-bin/certi?L=0&PI=01&AI=1998&PF=12&AF=2008&TP=C


32 de 35

8. ANNEX.

8.1. Piscines cobertes de la mostra.

Taula 31: Piscines cobertes de la mostra

Àmbit Territorial Comarca Municipi Instal·lació

Alt Pirineu i Aran Cerdanya Puigcerdà PISCINES I PISTA DE GEL MUNICIPAL

Àmbit de Ponent Noguera Balaguer PISCINA MUNICIPAL DE BALAGUER

Pla d'Urgell Mollerussa PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Segarra Cervera PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Segrià Lleida PISCINA COBERTA SICORIS CLUB

Urgell Tàrrega PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Àmbit Metropolità Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia PISCINES MUNICIPALS

Vilafranca del Penedès COMPLEX AQUÀTIC MUNICIPAL

Baix Llobregat Abrera PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Castelldefels COMPLEX POLIESPORTIU MUNICIPAL CAN ROCA

Cervelló COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL "CERAQUA"

Cornellà de Llobregat PARC ESPORTIU DEL LLOBREGAT

Esparreguera PISCINA COBERTA CAN PASQUAL

Esplugues de Llobregat PAVELLÓ LA PLANA

Gavà NOVA PISCINA MUNICIPAL

PISCINA MUNICIPAL CAN TINTORER

Martorell COMPLEX ESPORTIU LA VILA

Molins de Rei PISCINA MUNICIPAL - CLUB NATACIÓ MOLINS DE REI

Olesa de Montserrat PISCINA COBERTA LES PLANES

Papiol, El COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL

Prat de Llobregat, el COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL ESTRUCH

COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL SAGNIER

Sant Boi de Llobregat COMPLEX ESPORTIU BALDIRI ALEU

COMPLEX ESPORTIU PAU GASOL

POLIESPORTIU MUNICIPAL LA PARELLADA

Sant Esteve Sesrovires COMPLEX ESPORTIU

Sant Feliu de Llobregat PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Sant Joan Despí POLIESPORTIU MUNICIPAL FRANCESC CALVET

POLIESPORTIU SALVADOR GIMENO

Sant Just Desvern PAVELLÓ I PISCINA LA BONAIGUA

Sant Vicenç dels Horts PISCINA MUNICIPAL MONTSERRAT CANALS

Vallirana COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL "PISCINES"

Viladecans ATRIUM VILADECANS ESPORTS

PISCINA MUNICIPAL JOAN MASGRAU

Barcelonès Badalona COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL SISTRELLS

PISCINA CENTRE

PISCINA COBERTA DE LLEFIÀ

Barcelona CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL BAC DE RODA

CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL CAN FELIPA

CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL VERNEDA

CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL VINTRÓ

CENTRE MUNICIPAL DÉSPORTS OLIMPICS

CLUB ESPORTIU MEDITERRANI - INSTAL·LACIÓ JOSEP VAL

CLUB ESPORTIU MEDITERRANI - REGENT MENDIETA

CLUB NATACIÓ SANT ANDREU - FABRA

COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL ARTESANIA

COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL BANYS DE SANT SEBASTIÀ


33 de 35


COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL BON PASTOR

COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL CAN CARALLEU

COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL D'HORTA

COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL JÚPITER

COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL LES CORTS. EURÓPOLIS.

COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL MARESME

COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL PAU NEGRE - CAN TODA

COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL TRINITAT VELLA

COMPLEX POLIESPORTIU MUNICIPAL CAN CUIÀS

PARC ESPORTIU MUNICIPAL CAN DRAGÓ

PISCINA COBERTA MUNICIPAL LA BORDETA

PISCINA MUNICIPAL SANT ANDREU

PISCINA MUNICIPAL SANT JORDI

PISCINA MUNICIPAL TURÓ DE LA PEIRA

PISCINES MUNICIPALS BERNAT PICORNELL

POLIESPORTIU LLARS MUNDET

POLIESPORTIU MUNICIPAL AIGUAJOC BORRELL

POLIESPORTIU MUNICIPAL CLAROR

POLIESPORTIU MUNICIPAL ESTACIÓ DEL NORD

POLIESPORTIU MUNICIPAL EURÓPOLIS - SARDENYA

POLIESPORTIU MUNICIPAL GUINARDÓ - TORRENT D'EN MELIS

POLIESPORTIU MUNICIPAL JOAN MIRÓ

POLIESPORTIU MUNICIPAL LÉSPANYA INDUSTRIAL

POLIESPORTIU MUNICIPAL MARÍTIM

POLIESPORTIU MUNICIPAL PERILL

POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMÍLIA

COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL DEL RAVAL-CAN RICART

Hospitalet de Llobregat, l' COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL DE L´HOSPITALET NORD

PISCINA COBERTA MUNICIPAL DEL CENTRE

PISCINA COBERTA POLIESPORTIU SANTA EULÀLIA

PISCINES MUNICIPALS - CLUB NATACIÓ L´HOSPITALET

POLIESPORTIU FUM D'ESTAMPA

POLIESPORTIU MUNICIPAL LES PLANES

POLIESPORTIU MUNICIPAL SERGIO MANZANO

Sant Adrià de Besòs PISCINA COBERTA POLIESPORTIU MARINA-BESÒS

POLIESPORTIU MUNICIPAL DE BESÒS

POLIESPORTIU MUNICIPAL RICART

Santa Coloma de Gramenet CENTRE ESPORTIU CAN ZAM

CENTRE ESPORTIU RAVAL

PICINA MUNICIPAL DE LA RAMBLA DEL FONDO

Garraf Sant Pere de Ribes ESPAI BLAU

Sitges CLUB NATACIÓ SITGES

NOU POLISPORTIU MUNICIPAL DE SITGES

Vilanova i la Geltrú COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL PARC DEL GARRAF

PISCINA MUNICIPAL

Maresme Alella POLIESPORTIU MUNICIPAL CAN VERA

Arenys de Mar PISCINA MUNICIPAL FONS DE LES CREUS

Cabrera de Mar PAVELLÓ I PISCINES MUNICIPALS

Calella PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Masnou, el POLIESPORTIU MUNICIPAL

Mataró CENTRE NATACIÓ MATARÓ

CENTRE POLIESPORTIU EL SORRALL

PISCINA MUNICIPAL

Pineda de Mar PISCINA COBERTA

Premià de Mar PISCINA COBERTA MUNICIPAL


34 de 35


Tiana POLIESPORTIU MUNICIPAL JORDI MARÍ - DUET SPORT

Vilassar de Dalt PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Vilassar de Mar PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Vallès Occidental Badia del Vallès COMPLEX ESPORTIU AV. DE LA PLATA

Barberà del Vallès COMPLEX ESPORTIU CAN LLOBET

Castellar del Vallès COMPLEX MUNICIPAL PUIGVERD

Cerdanyola del Vallès GUIERA PARC ESPORTIU MUNICIPAL

Montcada i Reixac MONTCADA AQUA

Ripollet POLIESPORTIU MUNICIPAL

Rubí PISCINES CAN ROSÉS

Sabadell CLUB NATACIÓ SABADELL "CAN LLONG"

CLUB NATACIÓ SABADELL (Montcada)

PISCINES MUNICIPALS JOAN SERRA

Sant Cugat del Vallès ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL RAMBLA DEL CELLER

Santa Perpètua de Mogoda PISCINES MUNICIPALS

Terrassa ATLÈTIC TERRASSA HOCKEY CLUB CAN SALAS

CLUB NATACIÓ TERRASSA

TERRASSASPORTS

Vallès Oriental Caldes de Montbui CLUB NATACIÓ CALDES

Cardedeu COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL CARDEDEU

Franqueses del Vallès, les COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL - PISCINES

Granollers PISCINES MUNICIPALS - CLUB NATACIÓ GRANOLLERS

Llagosta, la COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL EL TURÓ

Mollet del Vallès COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL CA NÁRIMÓN

Montornès del Vallès PAVELLÓ D'ESPORTS I PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Parets del Vallès PISCINA MUNICIPAL CAN BUTJOSA

Roca del Vallès, la PISCINA MUNCIPAL

Sant Celoni PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Camp de Tarragona Alt Camp Valls PISCINA COBERTA MUNICIPAL "EL FORNÀS"

Baix Camp Cambrils PALAU MUNICIPAL DÉSPORTS - PAVELLÓNS I PISCINES

Reus CLUB NATACIÓ REUS PLOMS

PISCINA COBERTA REUS DEPORTIU

Baix Penedès Arboç, l' PISCINA COBERTA DE L'ARBOÇ

Vendrell, el PISCINA COBERTA MUNICIPAL Camp d'Esports

PISCINA COBERTA MUNICIPAL Dr. Robert

Tarragonès Salou PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Tarragona CLUB NATACIÓ TARRACO

COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL BONAVISTA

PAVELLÓ I PISCINES DE CAMP CLAR

PISCINA COBERTA ST. PERE I ST. PAU

PISCINA MUNICIPAL PART BAIXA I SERRALLO

Vila-seca PISCINES VILA-SECA

Comarques Centrals Anoia Igualada COMPLEX ESPORTIU LES COMES (PAVELLÓ I PISCINA)

Piera PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Bages Manresa PISCINA MUNICIPAL

Navàs LÉIX LLEURE SALUT ESPORT

Berguedà Berga EL TOSSALET PISCINA MUNICIPAL COBERTA DE BERGA

Osona Manlleu PISCINES MUNICIPALS

Comarques Gironines Alt Empordà Escala, l' PISCINA COBERTA MUNICIPAL LÉSCALA

Figueres PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Roses PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Baix Empordà Palafrugell PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Sant Feliu de Guíxols PISCINA COBERTA MUNICIPAL LA CORXERA

Garrotxa Olot CLUB NATACIÓ OLOT


35 de 35


Gironès Girona GE I EG SANT PONÇ

PAVELLO MUNICIPAL DÉSPORTS DE PALAU

PISCINA COBERTA SANTA EUGÈNIA - CAN GIBERT DEL PLA

Salt PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Pla de l'Estany Banyoles CLUB NATACIÓ BANYOLES

Ripollès Ripoll PAVELLÓ I PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Selva Anglès POLIESPORTIU MUNICIPAL - PISCINES I PAVELLÓ

Sant Hilari Sacalm PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Tossa de Mar PISCINA COBERTA ZONA ESPORTIVA ANNA ESTEVE LLACH

Terres de l'Ebre Baix Ebre Deltebre PISCINA COBERTA I PAVELLÓ MUNICIPAL

Roquetes PISCINA COBERTA MUNICIPAL AQUA

Tortosa PISCINES MUNICIPALS

Montsià Amposta PISCINA MUNICIPAL DÁMPOSTA

Sports

Preus pco 2007 2008 no oficial