02.07.conference ortega

Environmental justice in Catalonia

Maria Calaf Forn & Miquel Ortega Cerdà

1. Introduction

2. Methodology

3. Some results

3. Conclusions

Index

Equitat ambiental a Catalunya

•Authors: Maria Calaf Forn and Miquel Ortega Cerdà.

•Time line: Most of the research was done in 2006 and reviewed in 2009.

•Main objective of the project: support the public administration to introduce the environmental justice concept in Catalonia.

•Introduce the “environmental justice” concept from a theoretical, historical and methodological perspective•Give an overview of the main current initiatives form a public administration perspective•Identify some environmental issues that can be interesting to be analysed from an environmental justice perspective and produce a preliminary analysis• Suggest some initiatives to be developed by the Catalan public administration

•This report is part of an ongoing research by the authors and does not represent necessarily the opinion of CADS or Generalitat de Catalunya.

IntroductionEquitat ambiental

a Catalunya

1rst part: background and previous international initiatives (47 pp)

•Overview of the main concepts related with environmental justice•What does it means environmental justice?•What is the relation between environmental equity and environmental justice?•How public administration understand environmental justice?•Which are the main methodologies of environmental justice research?

•International initiatives related with environmental justice developed by public administrations

•United States•Europe•Africa•Latin America

•Is it possible to develop environmental justice initiatives by the Catalan public administration?. The Catalan context


a Catalunya

Justice can be distilled into three broad categories: social, geographic and procedural (Bullard, 2005)

•Social justice•Assess the role of sociological factors, such as race, ethnicity, class, culture, etc. in decision making•EG. Does the poorest live in the near areas of the most polluting industries?

•Geographic justice•How is the location and spatial configuration of communities and what is the relation with environmental hazards and locally unwanted land uses such as landfills, incinerators, refineries, etc.

•Procedural justice•To which extend the governing rules, regulations, evaluation criteria, and enforcement are applied uniformly across the board. Are there nonscientific and undemocratic decisions, exclusionary practices? Does every body has the chance to parcipate in the decission-making processes?


a Catalunya

2nd part: Analysis and recommendations (113 pp)

•Methodological chapter

•Inequities related to local environmental impacts•Most polluting industries•Environmental infrastructures: waste management, energy•Transport infrastructures•Land use

•Inequities related to global environmental impacts•Resource use

•CO2 emissions

•Inequities related to the access to “environmental goods”•Public transport

•Conclusions and recommendations


a Catalunya

Analytical methodology

•Definition of issues to be analysed.

•Group of experts. Include administration, NGOs and researchers.•Main ideas:

•Include environmental justice perspective at local and global level. •Some data should be already available.•Issues should be relevant and with some public awareness of the problematic.

•Main characteristics and limits of the analysis:

•Based on previously available data obtained from public administration, research groups and social movements.•The analysis is based on visual and statistical techniques obtained from GIS and discourse analysis.•It includes, when possible, causality links and economic costs distribution.

MethodologyEquitat ambiental

a Catalunya

•Geographic equity: •Maps•Use of indicators: land density (number of polluting industries per km2), per capita intensity (energy production per capita at the different counties).

•Socio-economic equity:•Economic capacity: RFBD per capita•Size of municipality•Percentage of elder people•Percentage of non-UE citizens

• Public perception and participation:•Is there any social movement, NGO, institutions, etc using environmental justice discourse in relation with the environmental variable? Analysis of manifestos and public press statements.


a Catalunya


a Catalunya

County41

•Secondary residence ownership

Municipality946

•79%<5000 inhabitants•Family gross disposable income>5000

Census tracts5284

•Population•Age•Non EU population

Some examples of results

Most polluting industries


Activity NumberCombustion industry 12Metal industry 67Ore industry 68Chemical industry 194Waste management industry 95Paper and cardboard industry 32Textile 9Leather industry 6Agribusiness and cattle raising 622Organic dissolvent industry 8Coal 3TOTAL 1.116

SourceEuropean Pollutant Emission

RegisterYear2006



Number of EPER

industries by surface area



0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

QUINTIL 1 QUINTIL 2 QUINTIL 3 QUINTIL 4 QUINTIL 5

2000 m - Mida municipi

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%


2000 m - RFBD



Agribusiness and cattle raising Chemical industries

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%


2000 m - RFBD

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%


2000 m - RFBD

•Chemical sector: Tarragona petrochemical concentration •19th of October 2002: Manifest de La Masó. Key issue: health and chemical industry concentration. •Some organizations that developed environmental justice claims: GEPEC-Ecologistes de Catalunya and Escurçó de Tarragona. •The administration answer: L’Observatori de la Salut del Camp de Tarragona.•Conflictive health studies.

•Agribusiness and cattle raising: pig manure produce high level of nitrates in water

•Some organizations that developed environmental justice claims: Grup de Defensa del Ter (monitoring, management proposals, denounces, etc.).•Well know problem since 90s. In the period 1999-2002: 370 denounces, only 14 were successful. •In 1998 first legal initiatives (Decret 283/1998, de 21 d’octubre, amb la designació d’algunes zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries). 203 municipalities where involved.



•Since 2000:•2003. Pla de suport a la gestió de les dejeccions ramaderes de l’any 2003 •2004. The Environmental Department of the Generalitat de Catalunya recognize that 50 municipalities in Girona do have nitrate levels over the highest recommended value by the WHO (50 ml/l). Bisbal d’Empordà and Forallac (Baix Empordà), where the most affected. More than 10.000 consumers where affected. Also some problems in Tarragona area (Caseras – 80 ml/l in June. The municipality do have to carry water by track).•2004. More municipalities where involved in the “vulnerable zone” (312)•2005. The Environmental Department of the Generalitat de Catalunya recognize that 130 water distribution municipal services were affected regularly by high nitrates levels (more than 50 ml/l). 38.352 consumers are affected. Most affected areas: Empordà, el Maresme, l’Alt Empordà i el Vallès Oriental. 69 water distribution municipal services more where sporadically affected (39.528 consumers).•2005. End of pipe solution: more water-treatment plants and long term proposals: Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària- GESFER•2009: Once more new municipalities have been involed in the “vulnerable zone”





Waste managementEquitat ambiental

a Catalunya

Treatment facilities Number

Municipal waste

Landfills 44Composting facility 24Anaerobic digestion 4Incinerator 10Transference plant 13Recycling sorting plant 17

Industrial waste

Landfills 87Composting facility 21Collection and transference plant 49

Incinerator 16Physical-chemical treatment 4

Recycling 14Agricultural treatment plant 1

Cattle wastePig manure ponds 19Compost facility 13Treatment 25

ConstructionLandfills 62Recicling plants 11Transference plant 25

2006, DMAH


a Catalunya

Number of waste

management facilities by

surface area


a Catalunya

Number of waste

management facilities by

surface area and capita


a Catalunya

Kgs of waste managed per

capita for municipal

waste


a Catalunya

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%


2000 m - RFBD

Industrial waste facilities

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%


2000 m - Mida municipi

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%


2000 m - Més de 65 anys


a Catalunya

Source: Anuaris territorials de Catalunya 2003-2006

Source: IPCENA

Source: IPCENA

Source: Salvem l’Anoia

2003 2004 2005 2006 E EJA % E EJA % E EJA % E EJA %

Waste management facilities 4 2 50 7 5 71 7 4 57 8 5 62

Vinaixa landfill (2004), Tivissa landfill (2004), Conca de Barberà treatment plant (2004), Collcardús landfill (Vacarisses) (2004), constrution waste disposals of Andorra in Alt Urgell, Grefacsa incinerator (Térmens) (2005), ECOPARC 2 (Montcada i Reixac) (2005), Pujalt landfill (2005), Escarp incinerator (2006), temporal nuclear waste facility at Vandellòs (2006), compost facility at Maldà (2006), etc.


a Catalunya

•Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus. Main principles: valorisation, sufficiency and proximity

•Industrial waste management plan: Programa de Gestió de Residus Industrials de Catalunya (PROGRIC) 2007-2012

• 20.000 tonnes per year of industrial waste are exported out of Catalonia to be incinerated while there is some overcapacity in some private plants.• While the planning does recommend new landfills there is also a recognition that there is not enough control of what is incorporated in today’s landfills•The criteria for new landfills allocations are: good access and considering the population density, it does not include existing facilities density or other parameters…use of the carrying capacity concept for waste management?•The “auto contention” concept should be used as it is used in municipal waste infrastructure planning•In order to improve the burning sharing poorest and municipalities with older population should be avoided.•The planning regions should be little an similar to PROGREMIC areas, so a better integration could be done.

Energy productionEquitat ambiental

a Catalunya


a Catalunya

Number of big production facilities per surface unit

and capita


a Catalunya

Category Name MunicipalityProduction

capacity(MW)

Coal Cercs Cercs 162Nuclear Ascó 1 Ascó 1028Nuclear Ascó 2 Ascó 1027Nuclear Vandellós 2 Vandellós 1087Fuel/Gas Foix Cubelles 520Fuel/Gas San Adrián 1 Sant Adrià del Besòs 350Fuel/Gas San Adrián 3 Sant Adrià del Besòs 309Combined cycled power plant

Besòs 3 Sant Adrià del Besòs 412

Combined cycled power plant

Besòs 4 Sant Adrià del Besòs 407


Tarragona Endesa Tarragona 400


Tarragona Power Tarragona 424

Combined cycled power plan

Plana del Vent 1 Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

412


Plana del Vent 2 Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

421

Hydroelectricity Tavascan Lladorre 152Hydroelectricity Canelles Os de Balaguer 108Hydroelectricity Ribarroja Ribera d’Ebre 263Hydroelectricity Estangento-

SallenteLa torre de Capdella 446

Ordinary regime production capacity (MW)

Sources: Red eléctrica de España. 2008 corrected by use data.


a Catalunya

Especial regime production capacity (MW)

Source: ICAEN. Year 2007

Type NumberProduction

capacity(MW)

Landfills 5 19,5Biomass 1 0,5Cogeneration 111 977,9Ecoparcs 2 5,4EDAR 11 67,3Wind production 14 342,5Photovoltaic 1081 33,5Hydraulic 284 271,9Pig manure 5 76,6Non renewable industrial waste 1 5,2Renewable industrial waste 2 15,0Urban solid waste 4 44,4


a Catalunya

Energy consumptionSource: Pla de l’energia a Catalunya 2006-2015.

2003 data

Energy production capacity per capita(KW per capita)

Source: especial regime l’ICAEN 2007, ordinary regime Red eléctrica de España, population IDESCAT


a Catalunya


Source: Plataforma per a la defensa de Terra Alta

2003 2004 2005 2006 2007 E EJA % E EJA % E EJA % E EJA % E EJA %

Energy production 9 3 33 11 5 45 8 5 62 8 5 62 7 3 42

Source: Sticker of Plataforma per a la defensa de Terra Alta


a Catalunya




1rst of December 2007 “A les Terres de l'Ebre comencem a estar cansats, cansats de vore com una vegada i una altra les nostres terres són l'objectiu única i exclusivament per a tirar tota la "merda" que los altres no volen, no estem ni contra el progrés ni contra la modernització, ans lo contrari, però tot sobre un desenvolupament sostenible amb el territori.

Poder decidir lo que volem per a les nostres terres en el futur, això és tot lo que demanem. Per poder decidir i per a demostrar que mai ens cansarem de lluitar, us convoquem a tots a l'Assemblea de Plataformes de les Terres de l'Ebre.”


a Catalunya





a Catalunya




Il·lustració 1 Convocatòria d’acte a Mequinenza l’any 2006

Font: http://agora.ya.com/iumequinensa/

Il·lustració 2 Manifestació a Tortosa el 15 de desembre de 2007

Font: Plataforma de la Terra Alta

http://www.plataformaterraalta.com/


a Catalunya

•2002. Pla de l’Energia a Catalunya en l’horitzó de l’any 2010

•2005. Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 (some changes in 2009)

•Main changes in ordinary regime (2015):

•Closing of Cercs (coal), Foix and Sat Adrià 1 and Sant Adrià 2 (fuel-gas) (gasoil-gas)•12 new combined cycle power plants (from 2450 MW in 2007 to 4932 in 2015)•Where? Few indications: mainly near Barcelona and Girona areas. •Substitution, redistribution or same pattern concentrations?

•Main changes in especial regime (2015):

•The most important growth will be in wind production, from 324 MW to 1313,2 MW or 3500,4 MW depending on the scenario. •Where the wind mills should be placed?


a Catalunya

•Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya

•Definition of Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP). Areas for big wind farms: more than 10 MW and 5 wind mills.

•Main problem: how are they defined? Who participates in the decision-making process? Environmental justice procedural problem.


a Catalunya

Preliminar proposal

Ús dels recursos naturals

Justiciambiental a Catalunya

0

5

10

15

20

25

30

35

40

eu15

Ale

man

ya

Àus

tria

Bèl

gica

Cat

alun

ya

Din

amar

ca

Esp

anya

Fin

lànd

ia

Fra

nça

Grè

cia

Hol

anda

Irla

nda

Itàl

ia

Por

tuga

lR

egne

Uni

tS

uèci

a

ton

es p

er c

àpit

a

Font: Material Use in the European Union 1980-2000. Indicators and analysis. European Comission. Working papers and studies. 2002. ISBN: 92-894-3789-8 i (Sendra, C., Gabarrel, X., i Vicent, T., 2009)

Importacions

44% entrada

materials



Font: Informe resumen anual del boletín estadístico de hidrocarburos año 2008. Ministerio de economía. CORES

Origen del cru importat

2006 2007 2008

kt % kt % kt %

OPEP 31.299 51,8 27.018 47,0 30.537 52,2

Iran 5.189 8,6 4.512 7,8 6.803 11,6

Aràbia Saudí

6.489 10,7 5.468 9,5 6.397 10,9

Líbia 5.534 9,2 4.898 8,5 5.957 10,2

Nigèria 6.016 9,9 4.860 8,5 5.045 8,6

Veneçuela 3.267 5,4 2.124 3,7 1.872 3,2

Irak 3.292 5,4 3.254 5,7 1.834 3,1

Altres 1.512 2,5 1.902 3,3 2.629 4,5

Rússia 11.576 19,1 12.753 22,1 8.811 15,1

Mèxic 7.561 12,5 7.180 12,5 7.710 13,2

Unió Europea

3.370 5,6 2.952 5,1 2.321 4,0

Altres 6.669 11,0 7.624 13,3 9.129 15,6

TOTAL 60.475 100,0 57.509 100,0 58.508 100,0



Font: Informe resumen anual del boletín estadístico de hidrocarburos año 2008. Ministerio de economía. CORES

Origen del gas importat

2006 2007 2008

GWh % GWh % GWh %

Algèria 131.954 32,4 148.327 36,3 155.288 33,9

GN 100.192 24,6 101.968 24,9 103.665 22,7

GNL 31.762 7,8 46.359 11,3 51.623 11,3

Nigèria 83.161 20,4 98.317 24,0 92.608 20,2

Qatar 62.202 15,4 52.673 12,9 57.327 12,5

Trinidad i Tobago

37.255 9,1 25.853 6,3 55.809 12,2

Egipte 50.468 12,4 46.664 11,4 51.835 11,3

Noruega 23.768 5,8 26.229 6,4 32.279 7,1

Líbia 7.914 1,9 8.760 2,1 6.090 1,3

Oman 9.675 2,4 953 0,2 1.916 0,4

Guinea Equatorial

- - - - 945 0,2

Altres 863 0,2 1.163 0,3 3.474 0,8

TOTAL 407.661 100,0 408.941 100,0 457.572 100,0



Font: Informe resumen anual del boletín estadístico de hidrocarburos año 2008. Ministerio de economía. CORES i The Economist

Categoria Proveïdors de petroli i gas

% cru importat

2008

% gas importat

2008Democràcies plenes

Noruega, països de la Unió Europea 4 7,1

Democràcies fallides

Mèxic, Trinidad i Tobago 13,2 12,2

Règims híbrids Veneçuela, Iraq, Rússia 21,4 0

Règims autoritaris

Iran, Aràbia Saudí, Líbia, Nigèria, Algèria, Qatar, Egipte i Oman

45,8 68,5



Font: FAOSTAT

Producte Quantitat importada (tones) Any 2005

Blat 7.492.202 Blat de moro 4.271.834

Torta de soia 3.538.481 Soia 2.574.795

Civada 1.601.801 Pèsols secs 1.030.901

Restes alimentàries 778.270

Patates 750.175 Llavors de gira-sol 675.370



Font: FAOSTAT

Producte Importació de la UE

Fora de la UE % UE EEUU i

Canadà Brasil i Argentina

Blat 5.384.224 2.243.617 71% 8% 1% Blat de moro 2.734.456 1.537.377 64% 0% 25% Torta de Soia 28.046 3.510.435 1% 0% 99% Soia 50.368 2.524.384 2% 21% 77% Civada 1.616.618 2 100% 0% 0% Pèsols secs 13.937 1.017.369 1% 88% 0% Patates 723.611 33.474 96% 0% 0% Llavors de gira-sol 439.430 235.942 65% 3% 8%



Font: Adaptat de (Rosset, P., 2004)

Socials Concentració i privatització de la propietat dels recursos Pèrdua neta de llocs de treball Reducció del benefici monetari (ingrés-cost) per unitat de producció. Concentració de la producció en grans explotacions agràries i desaparició de les granges familiars de petita i mitjana mida. Desocupació rural , pobresa rural migració camp-ciutat pobresa urbana. Distribució no equitativa del benefici monetari generat pel conreu

Grans beneficis monetaris empreses d’agronegocis deslocalitzades juntament a pobresa rural local. Bones dades macroeconòmiques regionals, males dades microeconòmiques i socials regionals. Empobriment o estancament monetari de la població local Exportació del benefici

monetari

Ambientals Monoecosistema Pèrdua biodiversitat i pèrdua d’ecosistemes Contaminació terres i aigües per excessiva i incorrecta fertilització i tractament amb biocides Erosió sòl agrícola Sistemes productius agropecuaris insostenibles Gestió inadequada dels recursos naturals Degradació i pèrdua de RRNN. Baix percentatge de renovació.

Gassos amb efecte d’hivernacle


IPCC, 2007: Summary for Policymakers. In: Climate Change 2007: Mitigation. Contribution of Working Group III to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [B. Metz, O.R. Davidson, P.R. Bosch, R. Dave, L.A. Meyer (eds)], Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA. Nota: dades corresponents a l’any 2004



Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Programa de Nacions Unides de Desenvolupament Humà i de l’IDESCAT pel cas de Catalunya (punt de color vermell

al gràfic)

0

5

10

15

20

25

0,2 0,4 0,6 0,8 1

HDI 2004

CO

2 p

er

ca

pit

a e

qu

iva

len

t

Mitjana mundial



Accés al transport públic Justiciambiental

a Catalunya

Font: Expedicions-any/habitant. Tots els transports

0

100

200

300

400

500

600

Baix

Llo

breg

atBa

rcel

onès

Tarr

agon

èsG

iron

èsVa

llès

Occ

iden

tal

Mar

esm

eA

noia

Segr

iàG

arra

fSe

lva

Vallè

s O

rien

tal

Baix

Cam

pBa

ges

Alt

Cam

pRi

pollè

sPr

iora

tBa

ix P

ened

èsSe

garr

aA

lt Pe

nedè

sG

arri

gues

Ribe

ra d

'Ebr

eA

lt Em

pord

àN

ogue

raA

lta R

ibag

orça

Gar

rotx

aTe

rra

Alta

Oso

naCe

rdan

yaU

rgel

lSo

lson

èsCo

nca

de B

arbe

ràBa

ix E

mpo

rdà

Vall

d'A

ran

Alt

Urg

ell

Baix

Ebr

eM

onts

iàPl

a d'

Urg

ell

Pla

de l'

Esta

nyPa

llars

Juss

àBe

rgue

dàPa

llars

Sob

irà

100

expe

dici

ons-

any/

habi

tant

Accés al transport públic Justiciambiental

a Catalunya

Municipis amb transport urbà

Municipis amb transport nocturn

Font: (Canales, C. et al., 2006)Font: (Canales, C. et al., 2006)

Font: (Canales, C. et al., 2006)

Accés al transport públic Justiciambiental a Catalunya


Viatgers transportats per hora de servei

Km útils per km2 de superfície de municipi

0

10

20

30

40

50

60

70

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Via

tger

s/ho

ra

Any

Ciutats grans Ciutats mitjanes Ciutats petites

050.000

100.000150.000200.000250.000300.000350.000400.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

km an

y/km

2

AnyCiutats grans Ciutats mitjanes Ciutats petites

Font: Indicadors del Transport Urbà de Viatgers per superfície a Catalunya. Direcció General de Ports i

Transports.


Nombre de viatges any per habitant

Freqüència

0

20

40

60

80

100

120

140

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

viat

ges

any/

habi

tant

Ciutats grans Ciutats mitjanes Ciutats petites

Font: Indicadors del Transport Urbà de Viatgers per superfície a Catalunya. Direcció General de Ports i

Transports.


4 a 15 anys 16 a 29 anys 30 a 64 anys 65 o més anys

Transport públic 8,8 % 21,5% 13,1% 13,2%

Transport privat 28,3% 45,1% 47,5% 16,3%

No motoritzat 62,9% 33,4% 19,5% 70,6% Font: Enquesta de mobilitat quotidiana de Catalunya, 2006. Departament de política

territorial i obres públiques. Generalitat de Catalunya i Autoritat del Transport Metropolità.

Tipologia de desplaçaments segons edat i mitjà de transport en dia feiner.


Font: Enquesta de mobilitat quotidiana de Catalunya, 2006. Departament de política territorial i obres públiques. Generalitat de Catalunya i Autoritat del Transport

Metropolità.

Tipologia de desplaçaments segons edat i mitjà de transport en dissabte i festius

4 a 15 anys 16 a 29 anys 30 a 64 anys 65 o més anys

Transport públic 4,9 % 12,1% 6,8% 11,3%

Transport privat 50,4% 55,4% 52,3% 24,2%

No motoritzat 44,7% 32,5% 40,9% 64,4%

<15 i >65 = 40% de la població

Conclusions

ConclusionsEquitat ambiental

a Catalunya

•Environmental justice concept is increasingly important all around the world

•It embrace not only race and polluting industries problems but may be used for very different issues

•Every time more public administrations are using this concept to address some environmental inequities and to support the socio-environmental integration in decision-making

•In Catalonia there are no technical barriers to develop some environmental justice policies

• There are some evidences of some environmental inequalities that can be improved by the development of proper environmental justice policies.

•This report is just a first step. Much more needs to be done if we want to see environmental justice perspective applied in Catalonian public policies.

Final remarkEquitat ambiental

a Catalunya

The report can be found in:

http://www15.gencat.net/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/documentsrecerca/ddr_15_versi_web.pdf

Thanks for your attention

Miquel Ortega Cerdà[email protected]

www.ent.cathttp://miquelortega.cat

http://www.ent.cat/

http://miquelortega.cat/

Technology

02.07.conference ortega