Drets d'autor i propietat intellectual
en entorns digitals

Jaume Llambrich Brull

Nits a ltic TIC un cop al mes

15 de maig Ebre Sud Lan Party

Qu s?

Distinci entre drets dautor i altres propietats intellectuals (patents, marques, propietat industrial, etc.)

Caracterstiques:

1. Objecte de protecci (creaci vs invenci)

2. Inexistncia de formalitats (ni registre ni )

3. Termini de protecci llarg

Histria

Europa (s. XV): privilegis dimpressi

Anglaterra (1710): Estatut de la Reina Anna

EUA (1787): Constituci

Frana (1791 i 1793): Decrets durant la Revoluci

Diferncia descoles

Copyright: monopoli per a incentivar la creaci

Droi dauteur: s un dret natural (just, el benefici social no s tan important)

Histria

mbit internacional

1886: Conveni de Berna

1961: Conveni de Roma

- de protecci artistes i executants. Hi ha una directiva de la UE amplia el termini de protecci denregistraments de 45 a 95 anys

1996: Tractats dinternet de lOMPI

- programes dordinador

- drets de reproducci

- drets de distribuci i comunicaci publica

- mesures tecnolgiques de protecci i de gesti de drets

Qu s una obra?

Article 10.1 Sn objecte de propietat intellectual totes les creacions originals literries, artstiques o cientfiques expressades per qualsevol mitj o suport, tangible o intangible, conegut actualment o que sinventi en el futur, entre les quals sinclouen:

a) Els llibres, els fullets, els impresos, els epistolaris, els escrits, els discursos i les allocucions, les conferncies, els informes forenses, les explicacions de ctedra i qualsevol altra obra de la mateixa naturalesa.

b) Les composicions musicals, amb lletra o sense.

Qu s una obra?

c) Les obres dramtiques i dramaticomusicals, les coreografies, les pantomimes i, en general, les obres teatrals.

d) Les obres cinematogrfiques i qualsevol altra obra audiovisual.

e) Les escultures i les obres de pintura, dibuix, gravat, litografia i les historietes grfiques, els tebeos o els cmics, i tamb els seus assajos o esbossos i les altres obres plstiques, tant si sn aplicades com si no.

f) Els projectes, els plans, les maquetes i els dissenys dobres arquitectniques i denginyeria.

g) Els grfics, els mapes i els dissenys relatius a la topografia, la geografia i, en general, a la cincia.

h) Les obres fotogrfiques i les expressades per un procediment anleg a la fotografia.

i) Els programes dordinador.

Qu s una obra?

Llista no exhaustiva

Noms es protegeix lexpressi original

ni idees ni conceptes

Original:

Nivell doriginalitat mnim

No importa el mrit o el valor de lobra

Fixades en suport tangible o no

Protecci automtica

Art. 1: La propietat intellectual duna obra literria, artstica o cientfica correspon a lautor pel sol fet de la seva creaci.

Autor i titular del dret

Individual (art. 5.1) o collectiu (art. 8)

Programes dordinador (art. 97)

persona o entitat jurdica

Obres creades en virtut duna relaci laboral
(art. 51.2)

lautor s lempresa

Drets (1. Morals)

Drets morals (art. 14-16 TRLPI)

Atribuci (reconeixement de lautoria; annim/pseudnim)

Integritat (perjudici honor o reputaci de lautor)

Divulgaci

Retirar lobra del comer (penediment)

Accedir a lexemplar nic de lobra (per exercir drets; p. ex. pintures)

Drets (2. Patrimonials)

Drets dexplotaci

de reproducci (art. 18)

de distribuci (art. 19)

de comunicaci pblica: rdio, concerts, internet... (art.20).
Concepte de pblic: mbit domstic excls

De transformaci (art. 21)

Drets (2. Patrimonials)

Altres drets

de participaci (droit de suite) (art. 24)

de compensaci per cpia privada (art. 25)

de remuneraci per lloguer

de participaci en els ingressos de les taquilles

De remuneraci per prstec pblic (art. 37.2)

Termini de protecci

Espanya

Llei de 1879: 80 anys p.m.a.

Llei de 1987: 69 anys p.m.a.

Directiva UE de 1993: 70 p.m.a.

Conveni de Berna: 50 anys p.m.a.

Quan acaba el termini les obres passen a ser de domini pblic.

Excepcions

Dret a la informaci

treballs dinvestigaci (art. 33) i informatius (art. 35.1)

Llibertat dexpressi

pardia (art. 39) i dret de cita (art. 32)

Docncia i investigaci

dret de cita (art. 32), BBDD (art. 34.2b), reproduccions per museus i biblioteques (art. 37.1)

Accs a la cultura

dret de prstec (art. 37.2)

Dret a cpia privada (art. 31)

Regles per tal de protegir lautor

Els drets morals sn irrenunciables i intransmissibles (art. 14)

Principi dinterpretaci restrictiva dels contractes (art. 43.1)

El repte digital

La histria dels drets dautor s el resultat de levoluci tecnolgica.

Llei 23/2006

- Els conceptes de reproducci, distribuci i comunicaci al pblic sadapten al mn digital

- Sinclouen mesures tecnolgiques per controlar laccs i impedir la cpia i es parla de sistemes de gesti de drets

- Sinclou una compensaci per cpia privada per a suports digitals (Ordre PRE/1743/2008)

Peer to peer: infracci o delicte?

Art. 270 del Codi Penal

Ser castigado con la pena de prisin de seis meses a dos aos o de multa de seis a veinticuatro meses quien, con nimo de lucro y en perjuicio de tercero, reproduzca, plagie, distribuya o comunique pblicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artstica o cientfica, o su transformacin, interpretacin o ejecucin artstica fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a travs de cualquier medio, sin la autorizacin de los titulares de los correspondientes derechos de propiedad intelectual o de sus cesionarios.

Peer to peer: infracci o delicte?

Art. 31.2 TRLPI

No necessita autoritzaci de lautor la reproducci, en qualsevol suport, dobres ja divulgades quan la porti a terme una persona fsica per al seu s privat a partir dobres a les quals hagi accedit legalment i la cpia obtinguda no sigui objecte duna utilitzaci collectiva ni lucrativa, sense perjudici de la compensaci equitativa que preveu larticle 25, que ha de tenir en compte si sapliquen a aquestes obres les mesures a les quals es refereix larticle 161.

Peer to peer: infracci o delicte?

Circular 1/2006, 5 de mayo de 2006, sobre los delitos contra la propiedad intelectual e industrial tras la reforma de la Ley Orgnica 15/2003

[...] el elemento subjetivo del nimo de lucro exigido por el tipo penal no puede tener una interpretacin amplia o extensiva, sino que debe ser interpretado en el sentido estricto de lucro comercial, [...]

No s delicte, s infracci.

Un altre s dels drets dautor
s possible

Llicncies Creative Commons

http://creativecommons.org/

Llicncies de drets dexplotaci de lautor

Carcter gratut, perpetu i global

Possible invalidesa dalguna clusula segons el TRLPI
(qualsevol modalitat dexplotaci, per sempre...)

Possibles defectes contractuyals (falta de signatura?)

Possibles problemes amb entitats de gesti (que exigeixen exclusivitat)

Problemes per identificar i perseguir infraccions

Un altre s dels drets dautor
s possible

Llicncia Pblica General (GPL)

http://www.gnu.org/copyleft/gpl.html

creada per la Free Software Foundation a la meitat dels anys 80 est orientada principalment a protegir la lliure distribuci, modificaci y s del programari

Actualment van per la versi 3.0. Alguns punts interessants de la versi:

Es facilita la seua adaptaci a ms pasos

Es prohibeixen els sistemes de DRM

Sinclouen clusules que defensen a la comunitat de programari lliure de ls indegut de patents de programari.

Drets d'autor i propietat intellectual
en entorns digitals

Jaume Llambrich Brull

Nits a ltic TIC un cop al mes

15 de maig Ebre Sud Lan Party