- 1. UNITAT 9: MATERIALSNO METLLICS Adri Garcia de Paredes Jose M
Molero Vctor Uriz
2. Els Plstics
- Un dels plstics ms utilitzats s el polietil.
3. -Monmer : Mollcules d'etil amb l'enlla
-Polmer : Monmers units entre si 4. Polmers Orgnics
5. - toms de carboni amb toms d'hidrogen o oxigen 6. Es
classifiquen en: 7. - Naturals (ex: cellulosa) 8. - Artificials
(ex: ebonita) 9. - Sinttics (ex: PVC) 10. Propietats dels
plstics
11. Resistncia als agents atmosfrics 12. Sntesi dels polmers
- Polimeritzaci : Procs per obtenir polmers industrials. Es
realitza de dues maneres:
13. -Poliaddici :Apartir de monmers d'etil. 14. -Policondensaci
: A partir de la condensaci de 15. l'aigua 16. Processos de
conformacidels polmers
17. Emmotllament per injecci 18. Emmotllament per buit 19.
Calandratge 20. 21. 22. Estructures moleculars dels polmers
- Lineal: Dna cadenes llargues i flexibles
23. Ramificada: Dna lloc a polmers menysresistents 24.
Entrecreuada: Admet una gran deformaci 25. Reticulada: No permet
cap deformaci 26. Els additius
27. - Crregues: Milloren la resistncia mecnica 28. -
Plastificants: Redueixen la duresa 29. - Estabilitzants: Augmenten
la duresa 30. - Colorants: Donen color 31. - Ignifics: Dificulten
la inflamaci 32. - Desemmotllants: Faciliten el desemmotllament 33.
- Lubrificants: Milloren el lliscament 34. Classificaci dels
polmers
- polmers plstics - Termoplstics(poden ser emmotllats amb
lacalor)-T ermoestables(els quals es degraden amb lacalor) -
polmers elastmers 35. Polmers Propietats Aplicacions Polietil
Barat, flexible, tena, allant elctric i resistent a la corrosi
Bosses, tubs, joguines i revestiment de cables Poliestir Allant,
barat, transparent i resistent a la humitat Envasos i allant trmic
i acstic Politereftalat d'etil Resistent a la tracci, torsi,
fatiga, humitat... Envasos de begudes i encordellat de pneumtics
Polipropil Barat, lleuger, tena, resistent a la humitat, calor...
Contenidors, mobles i embalatges Tefl Incombustible, antiadherent,
resistent a productes qumics i calor Revestiments antiadherents i
d'antifricci Nil Resistncia mecnica, tenacitat, i baix coeficient
de fricci Coixinets, mnegues i engranatges Policarbonat Tena,
transparent, resistent a la calor, radiacions ultraviolades...
Collectors solars, lents ptiques i cascos 36. Polmers Propietats
Aplicacions Resina epoxi Dura, barata, resistent a la
corrosi...Revestiments i endolls Resina fenlica Dura, rgida,
barata, resistent als productes qumics Suports allants, plaques de
base i adhesius Resina d'urea i melamina Rgida, tena, barata,
resistent a la calor, llum i humitat Agafadors, botons i adhesius
Cautx natural i sinttic Resistent a l'abrasi Pneumtics, calat i
juntes Poliuret Allant trmic, escumable Mobles, allaments i coixins
Neopr Incombustible, resistent a l'abrasi, a l'oz, llum, oli
Mnegues i equipament esportiu Silicona Repellent de la humitat,
allant elctric... Allants i adhesius Copolmer (ABS) Tena i
resistent a esforos mecnics Carcasses i canonades 37. Reciclatge
dels polmers - Reelaboraci d'objectes a partir dels residus-
Recuperaci dels productes qumics que contenen per tornar a
elaborar-los - Recuperaci de l'energia utilitzada durant la
fabricaci amb la incineraci 38. La fusta
- Lafustas un material natural format per cellulosa amb lignina.
La seva estructura s complexa i no homognia.
Hi ha de dos tipus: - Natural - Artificial 39. La fusta
natural
- Les seves propietats depenen del tipus d'arbre i de la part del
tronc de qu procedeix.
En la indstria de la fusta, els arbres es classifiquen en arbres
de- Fusta tova(de fulla perenne)- Fusta dura(de fulla caduca) 40.
La fusta natural La fusta acabada de tallar es diufusta verda(amb
ms d'un 100% d'humitat.S'asseca per tal de baixar aquesta humitat
fins a un 10%. La humitat s'expressa en % en pes: 41. La fusta
artificial
- Es presenten en forma de:
Taulers de xapes (contraplacats) Taulers de partcules
(aglomerats) Taulers de fibres (tablex i DM) Taulers de llistons
(enllistonats) Xapes naturals Xapes sinttiques 42. Les cermiques Es
classifiquen en:
43. Ciments 44. Refractaris 45. Vidres 46. Abrasius 47. Argiles
Fcilment trobables a la natura 48. Argiles Formaci per:
49. Assecatge 50. Argiles Tipus:
51. Porcellanes 52. Argiles Composici:
53. Slice 54. xids Les porcellanes a ms
55. Feldspat + + + Argila 56. Ciments Components cermics
denominats ciments:
57. Guix 58. Cal 59. Ciments Producci
- Per obtenir-ne ciment prtland
60. Per aconseguir ciment hidrulic 61. Ciments s del ciment
62. Elaboraci formig 63. Refractaris Caracterstiques:
- Suporten altes temperatures
64. No reaccionen qumicament 65. Allament trmic 66. Refractaris
Classificaci:
67. cids 68. Bsics 69. Vidres Formats per fusi de:
70. Carbonat de potassi 71. xid de plom 72. Vidres Tcniques de
conformaci:
73. Premsatge 74. Bufament 75. Estirament 76. Trefilatge 77.
Abrasius Caracterstiques:
78. Resistent al desgast 79. Tena 80. Abrasius L's d'aquests es
per polir, esmolar i tallar metalls o elements durs 81. Abrasius
Podem utilitzar-los disposant-los de 3 maneres:
83. Plaquetes 84. L es fibres txtils Material fi i allargat que
s'utilitza per a fer la filatura i posteriorment el tissatge 85.
Classificaci
88. Fibres sinttiques 89. Propietats
90. Elasticitat 91. Uniformitat 92. Higroscopicitat 93. Allament
trmic 94. Suavitat al tacte 95. Resistncia als productes qumics 96.
Materials compostos 97. Formig Format per ciment prtland, sorra i
grava. T molta resistncia de compressi per poca de tracci 98.
Formig Milloradel material:
99. Formig pretesat 100. Resines reforades
- Fibres resistents a tracci, rgides i amb una massa de resina
tena.
- Fibres de:
101. Vidre 102. Carboni Resina de:
103. Epoxi 104. Resines reforades Combinacions de resines i
fibres Resines Vidre Carboni Kevlar Fibres Fibres Polister X 105.
Contraplacats i emparedats Els contraplacats aporten resistncia
sobre un esfor en qualsevol sentit ( amb un material lleuger i
resistent.) Amb l' emparedat osandvitxaconseguim materials rgids,
resistents i lleugers alhora.
