Contes per parlar

Contes per a l'estimulació del llenguatge oral:

Pràxies, ritme, vocabulari, comprensió i expressió.

Col·lecció NARRACIONS BREUS PER PARLAR, LLEGIR I FER

Autor: Juan Carlos Arriaza Mayas Editorial CEPE

Traducció al català i adaptació amb pictogrames: Eugènia Romero

Autor pictogramas: Sergio Palao  Procedencia: ARASAAC

http://catedu.es/arasaac/ Licencia: CC (BY-NC-SA)

EL CAVALL I ELS SEUS AMICS

Hi havia una vegada un que tots els dies quan s'aixecava se n'anava a passejar (Tocotoc,

tocotoc).

Un dia anava pel i feia molt de vent (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca primer suau i després amb

força) i de sobte va escoltar a algú que estava queixant-se (Ai ai ai!...., Ai ai ai!....).

El es va acostar molt lentament (toc toc, a

ritme lent varies vegades) al lloc on s'escoltaven els

laments. Allí estaven atrapats en unes , un

i un .

-Què us ha passat va preguntar el ?-Doncs que estàvem jugant i de sobte, el vent va

la d'aquest arbre (Inspirar pel nas i bufar

(fort per la boca varies vegades) I se'ns va caure damunt i quedarem atrapats.

Llavors el , que tenia molta força (Iac, íac, iac, ... fer diverses vegades com sí que estirem la branca d'un arbre

amb força), va apartar la de l'arbre i van quedar

lliures i el . Els dos es varen posar

molt i li van donar les gràcies al i van

continuar jugant i d'alegria (divers,- ritmes que es poden inventar Lala la, lele li avui juguem com ahir-, o es pot fer amb altres vocals).

El va seguir el seu passeig (tocotoc tocotoc

tocotoc .. ) i després se'n va anar a seva.

Tenia fam i el es va menjar tot el que li van posar (Obrir i tancar la boca, ajuntant els llavis, primer

lentament i després una mica més ràpid), per continuar estant fort, i a més de postres es va menjar pastanagues

amb , llepant-les amb la llengua (Treure i ficar la llengua, començament lentament i després més ràpid per a llepar les pastanagues).

Al vespre el se va anar a ajudar el seu

pare que estava una nova, perquè la que

tènia era ja una mica vella. La nova era de

fusta i pedra, i el arrossegava pedres i col·locava les fustes unes damunt d'altres (Ajudant amb les mans fem com si col·loquem les pedres posa pon posa pon pa posa pun pun pun,... a ritme,- lents i després una mica més ràpids).

Quan va arribar la nit el se'n va anar a dormir (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca de forma suau i després una mica més fort. També .es pot fer amb vibració de

llavis) i estava feliç i perquè havia salvat la vida a dos animals i a més a més va ajudar a fer la

nova.

L'endemà, el se'n va anar un altre cop

de passeig, , de vegades (tocotoc tocotoc

tocotoc... ) i altres (lala la la la la, lelele lele li, ...). Quan

portava una estona , de sobte, cataploooon. Va caure dins un forat gran i profund i no podia sortir. Llavors va començar a demanar ajuda (eeeeehhhh, socorroooooo, uuuuuuhhh). Va estar una bona estona, i de sobte va mirar cap amunt i va veure

guaitats al forat a i el .Li van preguntar:-Què t'ha passat?

- Doncs que anava i he caigut al forat.

Podeu la meva família perquè vinguin a treure'm d'aquí?.- Clar que si, van contestar.

I així ho van fer. Van ser molt ràpids i van avisar

a la família del , que van ser al forat, i com

tenien molta força, llençant i estirant d’una ho van treure d’allà (Estrenyent els llavis fent força mmmmm.. després un altre cop íac iac..., com estirant corda).

Llavors el els va donar les gràcies a

i el , i van ser amics per a sempre, i molts dies jugaven plegats.

Per això sempre és bo ajudar als altres perquè sempre tindrem més i millors amics.

Conte contat, conte acabat!, vermell,....

IMATGES DEL CONTE