Efectes econòmics de les polítiques d'intergració dels migrants

242-256_Lo?pez_Anna_Ok.qxp:núm.2 4/6/09 17:00 Página 242

Efectes econòmics de les polítiques d’integració dels immigrants

Aquest article esbossa els efectes econòmics del Programa d’Acollida proposat per la Secretaria per a la Immigració delDepartament d’Acció Social i Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Es calculen els beneficis socials que es preveu que es poden derivar de la implementació del Programa, l’objectiudel qual és agilitar i facilitar que els immigrants adquireixin leshabilitats i el capital humà necessari per a augmentar l’adaptaciólaboral i la inserció social a l’entorn. També s’estimen els retornsfiscals (tributaris i de cotitzacions socials) que, a partir del cost del Programa per persona beneficiària potencial, poden ajudar afinançar, en tot o en part, el seu cost.

És important assenyalar que en el càlcul de les primes salarials s’haoptat per partir del còmput de beneficis des dels llindars inferiors,és a dir, de salaris de cotització baixos i de primes moderades.*

GUILLEM LÓPEZ I CASASNOVASGABRIEL FERRAGUTANA MOSTERINCATIA NICODEMO

* Entorn als 800 euros mensuals, tal com s’observen avui, només quatre mesos de cotitzaciódurant l’any posterior al d’arribada, −factors ambdós observats empíricament per als col·lectiusque s’espera que siguin els beneficiaris del Programa−, amb un pes d’ocupats respecte de lapoblació beneficiària de dues terceres parts (sense ancians, comptabilitzant l’atur existent i ambnens totalment escolaritzats fins als catorze anys).

Miscel·lània


http://www.gencat.cat/benestar/immi/pdf/projecte_acollida.pdf

http://www.gencat.cat/benestar/immi/pdf/projecte_acollida.pdf

Els costosi els beneficisdel programa

El còmput dels beneficis secentra en les sortides en lesquals el Programa d’Acollida témés incidència:

Impacte del coneixementbàsic de la llengua, tal com ésreconegut pel mercat de treballi reflectit en la corresponentprima salarial. La prima s’es-tima empíricament sobre elssalaris inicials que resultend’aquest coneixement i esquantifica des del llindarmínim de les dades observadesper al castellà.

Coneixement de l’entorn,valorat com a prima d’assimi-lació reflectida en l’augmentsalarial derivat de la perma-nència del treballador al país.S’observen aspectes com elconeixement del marc social, elmercat laboral i el desenvolu-pament de xarxes de contactesprofessionals i la informaciósobre accés a serveis públicsen tant que usuaris potencials.Aquesta prima es computa apartir del que es constataactualment com a incrementretributiu després d’uns anysdeterminats de permanènciaen el país.

Millora del capital social enel seu conjunt i pels beneficisderivats d’altres externalitatssocials. Es tracta d’aproximarquin és el guany econòmic quees produirà gràcies a la imple-mentació del Programa per

tal d’evitar el deterioramentrelatiu sobre el capital i la cohe-sió social, com a factors quecontribueixen al creixementeconòmic. Aquest es quantificaindirectament a través de la in -formació disponible a la base de dades de l’Instituto Valen-ciano de Investigaciones Econó-micas (IVIE) – Fundación BBVA.

Quantificacions delsbeneficis socials

Per als dos primers efectescomentats (primes de coneixe-ment de la llengua i de l’en-torn), s’ha construït un modelamb dades del registre de laSeguretat Social, a partir de lafunció de rendiment del capitalhumà (MINCER 1974),1 utilit-zada sovint en estudis sobresalaris en el mercat laboralimmigrant:

LnYi = b0 + b1Si + b2Ti +

+ b3Ti2 + b4(ADMi) +

+ b5(ADMi)2 + ei

en què LnYi és el logaritmenatural de la renda laboral del’individu ‘i’; Si és la mesura dela formació de l’individu equi-valent als anys complets d’escolarització; Ti conté l’expe-riència laboral acumulada (tanten el país d’origen com en elde destinació); ADMi és elnombre d’anys d’estada en elpaís de destí des de la immi-gració. Aquestes dues darreresvariables reflecteixen l’adquisi-ció d’habilitats a través de l’en-trenament formal i informal enel treball i a través del fet deviure en el país d’acollida.2

Així, l’adquisició d’habilitatslingüístiques es pot considerarcom una manera més d’acu-mular capital humà, de maneraque l’equació bàsica de la rendadel capital humà pot estendre’sper incloure aquest element:3

LnYi = b0 + b1Si + b2Ti +

+ b3Ti2 + b4(ADMi) +

+ b5(ADMi)2 + b6 LINGi + ei

en què LINGi representa elnivell de fluïdesa lingüística del’individu, i ei representa l’er rorestocàstic.

L’adquisició d’habilitatslingüístiques es potconsiderar com unamanera més d’acumularcapital humà.

Amb les dades del registre d’a-filiats a la Seguretat Social, espot estudiar la influència sobreles retribucions dels assegurats,mantenint igual tota la resta:distància lingüística, temps depermanència i tipus de llocs de treball ocupats. L’ajustamentper la formació prèvia del capi-tal humà de cada immigrant es neutralitza per la informaciócensal oportuna. Aquesta esti-mació minceriana (MINCER,1974) identificaria, en els salarisobservats, la prima pel coneixe-ment lingüístic (la del castellàserviria com a llindar mínimrespecte del català, a la que es podria parametritzar un plus afegit per l’especificitat del català com a llengua prò-pia del país) i una prima depermanència (aprenentatge en

Miscel·lània244


http://en.wikipedia.org/wiki/Jacob_Mincer

el coneixement social i en l’adaptació).

Per a analitzar el procés dediferenciació salarial s’utilitza labase de dades corresponent ala Muestra Continua de VidasLaborales (MCVL). Aquesta fontestadística resulta d’un mos-treig aleatori del 4% del totalde la població que ha tingutalgun tipus de relació amb laSeguretat Social espanyolaentre els anys 2004 i 2006 (tresprimeres edicions). Aquestesdades s’han fusionat amb les del Padró Municipal i, enalguns casos, amb les del’Agèn cia Tributària.

Amb això, el que es pretén ésexaminar si individus amb unidioma similar al propi del paísde destí entren en el mercat detreball amb un sou més alt res-pecte als que més previsible-ment no coneixen la llengua,encara que tinguin les mateixescaracterístiques personals. Perfer-ho, hem agafat com a grupsde comparació els individusamb nacionalitats africanes i elsde procedència sud-americanaque cotitzen a la SeguretatSocial espanyola i que residei-xen a Catalunya o treballen enuna empresa amb compte decotització a Catalunya, i que esvan donar d’alta a la SeguretatSocial per primera vegada l’any2004. Es comparen aquests doscol·lectius, en lloc d’utilitzarcom a referència la mitjana dela població catalana, ja que hiha un major grau de similituden tot excepte en el coneixe-ment de la llengua (els primersamb menors coneixements dellengües en la seva interacció

social que els segons, els quals,com a mínim, dominen la llen-gua castellana).

La prima de coneixementidiomàtic

Es disposa d’una mostra repre-sentada per 2.113 sud-ameri-cans i 1.174 africans. El salarimitjà declarat a les bases decotització dels sud-americansés de 732 euros mensuals,mentre que el dels africans ésde 687 euros. El salari mensualha estat calculat sobre les cotit-zacions que els individus vanfer a la Seguretat Social durantl’any 2005.

De l’estimació se’n deriva que entre sud-americans i afri-cans existeix una diferènciasalarial del 4,1%, és a dir, elssud-americans que entren en elmercat de treball amb coneixe-ment d’almenys una llenguad’ús del país, arribats per pri-mer cop i amb les mateixescaracterístiques dels africans,reben un salari més alt. Recor-dem que aquest es considera elvalor del llindar mínim, ja queel valor del català com a llen-gua pròpia de Catalunya ésprobable que es valori per sobredel considerat pel castellà.

La part corresponent a lesdotacions és igual a –9% (és adir, si els africans tinguessin lesmateixes característiques queels sud-americans rebrienencara un salari inferior), men-tre que l’efecte de la discrimi-nació, degut segurament a ladiferència lingüística, és positiui igual al 13%, cosa que

demostra que, quan els africanstroben una ocupació en el mer-cat laboral per primera vegada,reben un salari un 13% inferioral que els correspondria res-pecte als sud-americans. Sobreun valor mitjà salarial de 687€

al mes, assumint que el col·lec-tiu cotitza una mitjana de qua-tre mesos a l’any sobre aquellimport, per un 66% de lapoblació immigrant, donariaper al col·lectiu d’africans unaxifra anual per capita de 184 €.

Els africans que entrenper primera vegadamercat laboral reben unsalari un 13 % inferioral que els correspondriarespecte als sud-americans.

La prima d’assimilació

El segon component de l’esti-mació, computable també amb les dades MCVL, consis-teix a estudiar la millora retri-butiva associada al procésd’assimilació en el temps d’a-quests grups d’immigrants enel mercat de treball català, queabans hem anomenat «primad’assimilació.»4

Per a estudiar-la hem construïtuna altra mostra, composta per2.348 sud-americans i 2.130africans que van cotitzar a laSeguretat Social espanyola perprimer cop el 2001 i que tenenuna data de baixa de la Segure-tat Social posterior al 2004, a fi iefecte d’acotar el període tem-poral d’aprenentatge. Trobem

245paradigmes / número 2 / juny 2009


http://www.seg-social.es/Internet_1/Estadistica/Est/Muestra_Continua_de_Vidas_Laborales/index.htm

http://www.seg-social.es/Internet_1/Estadistica/Est/Muestra_Continua_de_Vidas_Laborales/index.htm

individus que han tingut mésd’una feina en aquests anys–segurament han sortit delmercat de treball algun cop i hihan tornat– i, per tant, sónindividus que han estat en con-tacte amb el mercat laboralcom a forma de socialització,encara que hagin treballatnomés dues vegades en quatreanys. El salari mitjà mensual departida dels africans i els sud-americans és de 839 i 875 eurosrespectivament.

Utilitzant el mateix mètoded’estimació que en el cas ante-rior, resulta que les diferènciessalarials han augmentat un 3%respecte de l’estimació de laprima lingüística i se situen enel 7%. D’això se’n desprèn que,després de quatre anys, el sud-americans s’han situat milloren el mercat de treball que elsafricans. La diferenciació dismi-nueix, ja que és del 9%, itambé es redueix la diferènciaentre les característiques delsafricans i dels sud-americans(–2%), tot i que continua essentnegativa.

Per tal de trobar un valor con-cret de la taxa de creixementper a un mateix col·lectiu sobreel seu salari inicial (i no undiferencial entre col·lectius),hem fet l’exercici següent:

Africans amb africans. Hemseleccionat els immigrantsafricans que l’any 2004 es vandonar d’alta a la SeguretatSocial per primera vegada.Tenim, així, amb una mostrarepresentativa de 1.174 afri-cans que van cotitzar a laSeguretat Social durant l’any

2005, és a dir, que aquell anyvan entrar al mercat laboral.Agafem en contraposició l’altramostra, composta per africansque van cotitzar per primeravegada a la Seguretat Socialespanyola el 2001, i que tenenuna data de baixa de la Segu-retat Social posterior al 2004,és a dir, que han estat en elmercat de treball almenysdurant quatre anys. Apliquemllavors de nou el model, sem-pre ajustat pel mateix vector decaracterístiques, a fi i efecte de neutralitzar altres diferèn-cies que no siguin les que esdeuen al diferencial del temps(la variable que utilitzem comuna aproximació a la primad’assimilació) i obtenim que ladiferència salarial entre elsafricans que han estat en con-tacte amb el mercat de treballdurant quatre anys i els quehan cotitzat només un any ésdel 24,5%. D’aquest 24,5%, el15 % correspondria als avan-tatges obtinguts per la perma-nència d’aquests anys entermes de major capacitat queel primer grup encara no té(experiència, llengua, educació,etcètera) i que són objectiu delPrograma.

Sud-americans amb sud-americans. Per tal de valorarels diferencials en termes depercentatge, hem seleccionat,de manera similar al que hemfet abans, els sud-americansque es van donar d’alta a laSeguretat Social per primeravegada l’any 2004. S’obté unamostra representativa de 2.113sud-americans que van cotit-zar a la Seguretat Socialdurant l’any 2005, és a dir, els

que van entrar més recent-ment al mercat de treball.Aplicant el mateix procedi-ment que per a l’anteriorcol·lectiu, obtenim que la dife-rència salarial entre els sud-americans que han estat encontacte amb el mercat detreball durant quatre anys i elsque han cotitzat tan sols unany és del 27,8%. D’ aquest27,8%, un 11,5% és corresponamb les diferents característi-ques dins del grup, degudes,probablement, a la majorcapacitat desenvolupada enaquests anys respecte del primer grup.

L’anàlisi de la milloraretributiva associada al procés d’assimilaciómostra que, després de quatre anys, els sud-americans s’han situatmillor en el mercat detreball que els africans.

En conjunt, aquests resultats sesituen entre l’11,5% per alssud-americans (per a ells, elguany d’assimilació en el tempsdel coneixement de l’entorn no és tan alt) i el 15% per alsafricans. D’aquesta manera,qualsevol actuació derivada del Programa que accelerésaquest coneixement produiriaun rendiment mitjà anual entrepoc més d’un 2,9% i un 3,75%.És probable que l’impacte que hem suposat que s’esgotaen quatre anys no sigui linealperò, a manca d’altres hipòte-sis fonamentades, ho assumi-rem així.

Miscel·lània246


Casualment, resulta que laprima d’assimilació a quatreanys equival a la del coneixe-ment lingüístic (entorn del13% com a mitjana a ambdóscasos).

Adoptant la xifra intermèdiadel 13% per al conjunt de qua-tre anys, afegiria a la compara-ció una quarta part de la xifraanterior (46 € any). La sumatotal de les dues primes marca-ria un diferencial d’ingressos de230 € l’any que, per al grava-men de cotització del 24% peruna major renda, donaria lloc a una recaptació addicional de55 € per any. Comparat amb elcàlcul estimat de cost de Pro-grama de 865 € anuals percapita, suposaria un amortitza-ció pròxima als 15 anys. Comabans s’ha comentat, qualsevolincidència d’aplicació a uncol·lectiu més alt (inducció d’o-cupació) o la consideració coma base de càlcul de la cotitzacióde col·lectius amb major rendapotencial de partida (sud-ame-ricans) modificaria les xifresanteriors.

Estimació perparametritzacióindirecta

Encara que no podem repro-duir els càlculs de l’efecte delconeixement de la llengua odels anys d’estada sobre elsingressos dels immigrants per falta de dades salarials enel cens, sí que podem analit-zar, en una primera aproxima-ció, els efectes de la durada del’estada sobre la probabilitat de l’ocupació (o estudi).

Treballem amb les dades per aCatalunya de la mostra anò-nima del 5% del cens de 2001de l’Institut Nacional d’Esta-dística (INE), en una franjad’edat compresa entre els 16 i65 anys, i considerant els queestan estudiant o treballantversus els inactius (labors/llar),pensionistes o aturats. Hemeliminat de la mostra els quecobren pensió per invalidesa.Durant els primers tres anysdes de la data d’arribada, l’o-cupació creix un 5,7% per any.

La inversió en elPrograma d’OrientacióLaboral i deconeixement de lasocietat catalana potproduir un augment del’ocupació del 5,6 %.

D’acord amb les dades dispo-nibles sobre l’efecte de l’es-tada en el nivell d’ocupaciódels immigrats per al període1999 – 2001 –en la mostracensal del 2001 per a Catalu-nya, i sota el supòsit que elPrograma d’Orientació Labo-ral i de coneixement de lasocietat catalana atorga unsconeixements o una experièn-cia efectiva equivalents a unany d’estada a Catalunya–, lainversió en aquest apartat potproduir un augment de l’ocu-pació del 5,6%. Per a la pro-jecció d’usuaris de l’any 2009,això produiria un augment del5,6% de l’ocupació en unfutur pròxim. Naturalment,una part d’aquest efecte s’en-cavalca amb el benefici peradquisició de l’idioma.

En les dones llatines,l’assimilació fa que, encinc anys, la mitjana deldiferencial baixi dedisset punts a tres. Lareducció méssignificativa es produeixdurant el primer any.Qualsevol incidència delPrograma en el primerany té una rendibilitatmolt alta.

En tot cas, el diferencial per alshomes respecte dels nadius enla probabilitat d’ocupació per aimmigrants de fora de la UnióEuropea (UE) és d’un 17% (elsafricans se situen per sota de lamitjana, amb un 10%), sempreentre individus comparables.No es detecta, per tant, unaprima general d’entrada pelconeixement de l’idioma. En totcas, la composició per edat igènere pot explicar encara ladiferència (amb menys reagru-pament familiar, més ocupaciómitjana per aquest grup). Per ales dones és al revés. Les deprocedència llatina tenen undiferencial de 10 punts i no de16, que és la mitjana total res-pecte dels nadius. L’assimilaciófa que, en cinc anys, la mitjanageneral del diferencial baixi dedisset punts a tres, i es pro-dueixi la reducció més signifi-cativa del diferencial durant elprimer any de residència: en unany es passa de disset a sispunts percentuals de diferen-cial, de manera que qualsevolincidència del Programa que esprodueixi en el primer any téuna rendibilitat molt alta;



http://www.ine.es/inebmenu/mnu_cifraspob.htm

http://www.ine.es/inebmenu/mnu_cifraspob.htm

d’altra banda, el cost d’oportu-nitat de la no existència delPrograma és molt menor si no afecta, suposadament, elprimer any.

En efecte, les anàlisis mostrenque els dos primers anys sóndecisius per a tancar el diferen-cial. En aquest sentit, els afri-cans són els que assimilen aunes taxes més baixes -en cincanys mantenen encara un dife-rencial de 5 punts- i es pot dirque són les variacions en habi-litats el factor que ho explica.Pel que fa a les dones immi-grants, el seu nivell d’ocupacióen cinc anys acaba essent supe-rior en el cas de les de proce-dència llatina, fins i tot més altque en les natives, tot i que,com veurem, en graus de rangd’ocupació força baixos. Aixòno passa en el cas de les donesafricanes, que mantenen unsdiferencials tan elevats com elsdels homes africans. Les dife-rències en habilitats, més que laprima del coneixement lingüís-tic i la prima de la realitat delpaís, per aquest ordre, enpoden ser les causes.

Les dones africaness’haurien de configurarcom a primer objectiudel Programa d’Acollidapels guanys potencialsassolibles.

Pel que fa al tipus de treball,ajustat per la caracteritzaciódels individus, els rangs retri-butius en els quals entren elsimmigrants en el seu conjunt(els de tots en general) són

més baixos que els dels nadius(un 40% dels immigrants esconcentren en les cinc ocupa-cions pitjor pagades). Però lamobilitat assolida en el temps(cinc anys) pels llatins és forçaelevada. Aquí la raó no pot serla llengua (ja la coneixien), sinóla interacció social; no ésaquest el cas dels immigrantsafricans, que tenen menormobilitat, especialment en elcas de les dones africanes, per a qui fins i tot no es detectencanvis de rang. Per tant, lesdones africanes sembla ques’haurien de configurar com a primer objectiu del Programad’Acollida pels guanys poten-cials assolibles.

Capital social

Sobre la base del primer còm-put efectuat, s’aproximen araaquells beneficis més intangi-bles, menys de mercat, quetambé són efecte derivat delPrograma d’Acollida i que esconcreten en una major cohe-sió (capital social). Aquests espodrien valorar, entre altresvies, per la reducció de costosde programes d’emergènciasocial i subsidi en prestacionsno contributives, realitzats aescala local,5 o per la reducciód’altres actuacions correctoresper a mantenir nivells de des-igualtat acceptables a la vistade les diferències socials sorgi-des. La idea conductora per alcàlcul d’un valor ombra quereflecteixi la millora de la cohe-sió social i del capital social,imputable al pla d’acollida aquíestimat, parteix de la disposiciódels índexs de capital social

desenvolupats per l’Ivie - Fun-dació BBVA, tant en sèrie tem-poral com en sèrie transversal(per províncies a l’Estat espanyol i per països de l’Orga-nització de Cooperació i Des-envolupament Econòmic,OCDE).

El valor del capitalsocial augmenta quancreix el PIB per capitad’una província, mentreque disminueix quan elpercentatge de poblacióestrangera respecte dela població total és mésgran.

Això ens permet realitzar re -gressions contra la variaciórelativa, preferentment dels flu-xos migratoris (en el nostre casde població immigrada) en lacomposició social (percentatgede la composició de natius en relació amb els arribatsrecentment), controlant perl’augment de la renda, per tald’aïllar l’efecte d’una variablerespecte de l’altra. Concreta-ment, el model que hem estimat, per la seva major capa-citat explicativa i la significativi-tat dels seus regressors,consisteix en una regressiólineal mitjançant mínims qua-drats ordinaris. En aquestaregressió, el valor dels serveisdel capital social (mesura delvolum de capital social produc-tiu) de les diferents provínciesés la variable dependent i la proporció d’immigrantssobre el volum total de lapoblació i el producte interior

Miscel·lània248


brut (PIB) per capita d’aquestessón les variables explicatives oindependents per a l’any 2001.Aquest és el darrer any per alque hi ha informació per elabo-rar aquest índex.

Tant en la regressió simple comen la regressió realitzada sobrela transformació logarítmica de les variables, els signes d’a-questes variables mostren comel valor del capital social aug-menta quan creix el PIB percapita d’una província, mentreque disminueix quan el percen-tatge de població estrangerarespecte de la població total ésmés gran. Concretament, s’ob-serva que quan aquesta propor-ció augmenta un 1%, el valordels serveis de capital socialdisminueix en un 0,055%. Apartir d’aquest resultat derivemquin és el guany econòmic quees produirà gràcies a la imple-mentació d’un Programa d’Acollida que redueixi el dete-riorament relatiu sobre el capi-tal i la cohesió social. Perl’evolució de la composició dela població a Catalunya per alspropers anys, establim la hipò-tesi que els beneficiaris delsserveis prestats per la Llei d’Acollida no causen el dete-riorament que hem estimat entermes de depreciació de capi-tal social. El volum que repre-senten els beneficiaris delPrograma d’Acollida sobre elflux d’entrada d’immigrants6 sesitua entre el 41,67% per al’any 2009 i el 45,30% per al2015.

Per conèixer quina és la recap-tació addicional que aquestincrement de la renda pot

generar, hem d’utilitzar unindicador d’elasticitat de larecaptació impositiva. En unestudi de J.L. Raymond i MGonzález-Páramo (1988) –quetot i no ser gaire recent repre-senta un dels estudis més com-plets de l’elasticitat de larecaptació impositiva a Espa-nya, vista la llarga sèrie tempo-ral analitzada (1955-86)–,s’estima l’elasticitat de recapta-ció d’impostos respecte al PIBen 1,125. A la regressió s’in-clouen altres variables explicati-ves com la recaptació d’anysanteriors, el PIB d’anys ante-riors o el dèficit de les adminis-tracions públiques espanyoles.En un altre estudi (LÓPEZ-

CASASNOVAS i CASTELLANOS,2005) es realitza un càlcul méssimple, però amb dades actua-litzades per a Catalunya (1986-2001), del qual s’estima unaelasticitat de l’1,208, força prò-xima a la presentada anterior-ment, i que utilitzarem en elnostre cas pel fet que és mésrecent, seguint el següent càlcul:

Δ%Tt = εPIB,t × Δ%PIBt

Per conèixer quina és larecaptació addicionalque aquest increment dela renda pot generar,hem d’utilitzar unindicador d’elasticitat dela recaptació impositiva.

Principals resultats

D’acord amb els supòsits ques’han realitzat en els càlculsprevis, s’han definit tres esce-

naris segons les previsionssobre l’evolució de l’economia(creixement del PIB, inflació icreixement de les rendes sala-rials) i la influència dels impac-tes sobre les condicions en elmercat laboral: conservador,moderadament favorable ifavorable.

En tot cas, es pot distingir quinssón els efectes socials esperats iquins els recursos que podràobtenir el sector públic per afinançar aquest Programa:

Els efectes derivats de laimplementació del Programad’Acollida que repercutirien,directament, en forma debeneficis o rendes salarialsaddicionals (majors retribu-cions derivades d’una pro-ductivitat més elevada)percebudes pels potencialsbeneficiaris del Programa(treballadors que s’incorpo-ren al mercat laboral) i, indi-rectament, en el creixementeconòmic atribuïble a unapotencial millora de la cohe-sió social.

L’increment de recaptacióper part de les diferents admi-nistracions que prové d’unamajor tributació d’aquestsnous treballadors, derivadadels augments salarials i de laincorporació al mercat laboralde població que es trobava ini-cialment inactiva.

Els quadres 1, 2 i 3 mostren elresum dels resultats agregats.

El quadre 4 mostra el resumdels costos previstos de laimplementació del Programa.



Miscel·lània250

Estimacióempirica

Estimacióempirica

Coneixementslingüístics

Coneixemententorn

Primes salarials

BENEFICIS ECONÒMICS COMPUTATS PELS BENEFICIARIS

RESUM DELS BENEFICIS

6.620.363

3.692.125

2009

7.565.864

8.059.235

2010

8.329.501

13.014.504

2011

8.938.908

18.481.683

2012

9.569.808

20.195.886

2013

10.222.202

21.724.573

2014

10.896.088

23.191.899

2015

2.460.869 2.788.178 3.000.217 3.177.230 3.364.687 3.563.203 3.773.432Previsió decreixementmitjana baixa

Capital social

Total 12.773.357 18.413.276 24.344.223 30.597.821 33.130.381 35.509.978 37.861.419

Estimacióempirica

Estimacióempirica

Derivats de la prima deconeixement lingüístic

Derivats de la prima deconeixement de l'entorn

Impostos immigrants

RECAPTACIÓ ADDICIONAL SECTOR PÚBLIC

2.648.145

886.110

2009

3.026.346

1.934.216

2010

3.331.801

3.123.481

2011

3.575.563

4.435.604

2012

3.827.923

4.847.013

2013

4.088.881

5.213.897

2014

4.358.435

5.566.056

2015

1.149.694 1.302.609 1.401.672 1.484.371 1.571.948 1.664.693 1.762.910Escenari decreixementmitjà baix

Capital social

Total 4.683.949 6.263.171 7.856.953 9.495.538 10.246.884 10.967.472 11.687.401

Creixement econòmic

Quadre 1. Beneficis associats a la Llei d’Acollida. Escenari conservador

Font: Elaboració pròpia.

S'estima que dues terceres parts dels potencials usuaris del Programa podran obtenir en la sevaincorporació al mercat laboral les primes salarials calculades.

Estimació empiricaamb incrementd’ocupació estimada


Coneixement entorn

Primes salarials


QUADRE BENEFICIS

6.991.103

3.898.884

2009

7.989.552

8.510.552

2010

8.795.954

13.743.316

2011

9.439.487

19.516.657

2012

10.105.717

21.326.856

2013

10.794.645

22.941.149

2014

11.506.269

24.490.645

2015

2.460.869 2.788.178 3.000.217 3.177.230 3.364.687 3.563.203 3.773.432Previsió decreixementmitjana baixa

Capital social

Total 13.350.856 19.288.282 25.539.487 32.133.374 34.797.260 37.298.997 39.770.346

Estimació empiricaamb increment depoblació estimada

Quadre 2. Beneficis associats a la Llei d’Acollida. Escenari moderadament favorable (I)



Derivats de la primade coneixementlingüístic

Derivats de la primade coneixement del'entorn

Impostos immigrants


4.194.662

935.732

2009

4.793.731

2.042.532

2010

5.277.572

3.298.396

2011

5.663.692

4.683.998

2012

6.063.430

5.118.445

2013

6.476.787

5.505.876

2014

6.903.762

5.877.755

2015

1.149.694 1.302.609 1.401.672 1.484.371 1.571.948 1.664.693 1.762.910Escenari decreixement mitjà altCapital social

Total 6.280.088 8.138.873 9.977.640 11.832.061 12.753.824 13.647.356 14.544.427


Estimació empiricaamb incrementd’ocupació estimada

Estimació empiricaamb increment depoblació estimada

Quadre 2. Beneficis associats a la Llei d’Acollida. Escenari moderadament favorable (II)



Estimació empíricaamb increment depoblació ocupada


Coneixement entorn

Primes salarials


QUADRE BENEFICIS

7.119.207

3.970.327

2009

8.135.952

8.666.498

2010

8.957.129

13.995.147

2011

9.612.455

19.874.278

2012

10.290.893

21.717.646

2013

10.992.444

23.361.519

2014

11.717.109

24.939.408

2015

2.472.488 2.788.178 3.014.383 3.192.231 3.380.573 3.580.027 3.791.248Previsió creixementmitjana altaCapital social

Total 13.562.022 19.590.627 25.966.659 32.678.964 35.389.112 37.933.990 40.447.765

Derivats de la primade coneixementlingüístic

Derivats de la primade coneixement del’entorn

Impostos immigrants


4.271.524

952.878

2009

4.881.571

2.079.959

2010

5.374.278

3.358.835

2011

5.767.473

4.769.827

2012

6.174.536

5.212.235

2013

6.595.467

5.606.765

2014

7.030.265

5.985.458

2015

1.155.122 1.308.759 1.408.290 1.491.379 1.579.370 1.672.553 1.771.234Escenari decreixement mitjà altCapital social

Total 7.731.779 9.804.627 11.789.802 13.766.544 14.793.308 15.790.797 16.791.054





Es preveu un increment del 5,6% sobre la dada de referència d'ocupació, i d'un 1% sobre l'IPC del'Índex Salarial Mitjà.

Es preveu un increment d'un 1% sobre l'IPC de l'Índex Salarial Mitjà.

Quadre 3. Beneficis associats a la Llei d’Acollida. Escenari favorable


Comentaris alsresultats observats

Una part significativa del costdel Programa el recuperaria elsector públic (fins al 30%) a tra-vés d’una major recaptació(imposició sobre la renda icotitzacions socials, i també através d’altres impostos derivatsdel creixement econòmic i en elcomponent associable a lamillora del capital social delpaís), alhora que els beneficissocials computats arribarien finsal 70% del cost del Programa.

En el valor net resultant (benefi-cis socials o ingressos fiscalsaddicionals, menys el cost d’im-plementació del programa),s’hauria d’incloure també el quepodria suposar, com a primaaddicional, el coneixement delcatalà per sobre de la prima del castellà. En aquest cas s’ob-serva una valoració social supe-rior, però resulta difícild’identificar i quantificar en ter-mes econòmics. A mode il·lus-tratiu, si consideréssim un plusdel 10% sobre les primes abanscomputades, suposaria un

increment de beneficis que acadascun dels tres escenarisestimats elevaria la part corres-ponent a la prima lingüística al’entorn del 5%.

Cal assenyalar que es podriaconsiderar l’efecte combinat delsdiferents factors positius que elPrograma pot crear: no tan solsamb la incorporació de méspassius al mercat de treball, sinótambé en l’efectivitat de l’abastdel Programa per sobre del quehem contemplat. Alguns delsefectes econòmics favorables ala reducció dels diferencialsentre ingressos i costos públics isocials més que probablesserien: l’aparició de bases fiscalsmés elevades derivades de l’e-mergència d’economia submer-gida, una pressió fiscal mésnormalitzada quant a tipus efec-tius dels immigrants respecte ala del conjunt de la ciutadania,etc. També caldria afegir larecaptació addicional que gene-raria en imposició indirecta i entributació local (en consums,generals i especials, béns immo-bles, estalvis, remeses...), asso-ciada al creixement de la

retribució dels beneficiaris. Pelque fa als efectes generals sobreel creixement econòmic, la nos-tra anàlisi ha fet només el còm-put plausible dels beneficisderivats de la millora econòmicade la integració sobre el capitalsocial, d’acord amb l’elasticitatrecaptatòria general (efectecomputat a través de les dadesIVIE, i no dels beneficiaris, quehem assumit amb una fiscalitatmés baixa), i no sobre la resta.Aquesta opció podria resultarmés discutible i erosionar la cre-dibilitat del conjunt de l’avalua-ció efectuada als ulls d’alguns.

De manera similar es podriaconsiderar, també, l’efecte addi-cional de creació d’ocupacióvinculat al funcionament delmateix Programa, per la via detreball directe o induït per la viade la concertació d’alguns delsserveis que es desenvoluparanen el programa. Aquest impacteaquí no s’ha computat, atesa laseva naturalesa de transferènciadistributiva, en condicions nor-mals de mercat de treball. Desde l’òptica de l’avaluació social,cal afegir a aquestes valoracions

Miscel·lània252

Quadre 4. Resum dels costos previstos*

Font: Secretaria per a la Immigracio, Departament d’Accio Social i Ciutadana de la Generalitat de Catalunya

Una part significativa del cost el programa el recupera el sector públic.

Cost total desplegamentde la Llei d'Acollida

Cost net addicional dela Generalitat de Catalunya

COSTOS LLEI

41.288.940

33.306.700

2009

47.130.474

38.908.767

2010

53.161.624

44.693.266

2011

56.427.196

47.693.124

2012

59.692.767

50.692.982

2013

62.958.339

53.692.840

2014

66.223.910

56.692.698

2015

* D’acord amb la previsió inicialment formulada al febrer del 2008.


els beneficis globals (externali-tats positives) per al conjunt dela comunitat, és a dir, els bene-ficis indirectes que rebrien elsascendents i descendents delsusuaris del Programa, en formad’un millor benestar (millorocupació i més retribució per alsactius vol dir també millor qua-litat de vida per als passius:capital humà amb més i milloratenció a l’educació dels nens,més cura de l’entorn social con-tra l’exclusió de les personesmenys afavorides, etcètera).També podria valorar-se addi-cionalment el benefici per a la

resta de la societat de totsaquells factors no consideratsen els indicadors de capitalsocial utilitzats en la metodolo-gia IVIE, com una menor preca-rietat, menys necessitatd’actuacions públiques i priva-des en situacions d’emergènciasocial, etc.

Si aquests factors rebessin unvalor ombra equivalent al 145%de la resta de beneficis en unprimer moment –tot i que dis-minuís considerablement en elsanys successius fins a situar-se al’entorn al 40% a partir del

quart període–, el programatrobaria ja el seu nivell de valornet positiu. Aquesta quantitatrelativitzada sembla prou rao-nable, atesa la importància i l’e-fecte multiplicador de lesexternalitats no computades, tal com hem esmentat, i en par-ticular en un context de fortimpacte sobre el teixit social icultural que ha generat unaimmigració tan important comla viscuda a Catalunya a l’últimadècada, i en el qual ha restatabsent una actuació políticaamb un veritable programasocial d’acollida.


GUILLEM LÓPEZ I CASASNOVAS

Doctor en Economia Pública per la Universitat de York i llicenciat en CiènciesEconòmiques i en Dret per la UB. Catedràtic d’Economia de la UPF

i conseller del Banc d’Espanya.

Ha estat vicerector d’Economia i Relacions Internacionals i degà de la Facultat deCiències Econòmiques de la UPF i també professor d’Hisenda Pública de la UB, visitingscholar a l’Institute of Social and Economic Research (Regne Unit), a la Universitat de

Sussex (Regne Unit) i a la Graduate School of Business de Stanford (EUA).

Fou el creador i director del Centre Especial de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF).

És membre del consell de direcció de la Casa de les Llengües i del consell consultiud’Òmnium Cultural. Ha rebut el premi de la Societat Catalana d’Economia, el Joan Sardà

Dexeus i el Premi Ramon Llull.

GABRIEL FERRAGUT

Professor associat del Departament d'Economia i Empresa i investigador del Centrede Recerca en Economia i Salut de la UPF.

ANA MOSTERIN

Professora associada del Departament d'Economia i Empresa i investigadora delCentre de Recerca en Economia i Salut de la UPF.

CATIA NICODEMO

Professora associada del Departament d'Economia Aplicada de la UAB iinvestigadora de l'Institute for the Study of Labor (IZA)


Notes

1. Tot apunta que la variable de la durada de la residència en el país de destinació recull un efecte diferent i addicional a l’adquisició del capi-tal lingüístic i coneixement del medi.2. Aquests dos darrers termes s’inclouen al quadrat, ja que la teoria econòmica i estudis empírics previs demostren que, amb els anys, els in-gressos augmenten de manera decreixent en el mercat laboral i en el lloc de destí. Vegeu, per exemple, BEN-PORATH 1967, MINCER 1974, CHIS-

WICK 1978.3. Vegeu, per exemple, MCMANUS ET AL. (1981); TAINER (1988); CHISWICK (1991; CHISWICK i MILLER (1992, 1995, 1998).4. El Programa, per exemple, preveu unes 10/12 hores de coneixements laborals genèrics (drets, com fer un currículum, com és un contracte,etcètera), una visita al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), una atenció personalitzada i una inscripció com a demandants d’ocupació.Això pot tenir un impacte important, ja que el gruix recent de la immigració és la familiar (el 2007 es van donar a Catalunya 53.000 autoritza-cions per reagrupament familiar davant de 35.000 autoritzacions inicials per a treballar). Molta d’aquesta població pensa que no pot treballar(al permís hi diu «permiso de residencia sin autorizacion de trabajo»), tot i que sí que ho pot fer si fa un tràmit relativament senzill a la delegaciódel Govern i té una oferta de treball. L’efecte sobre l’increment de la taxa d’activitat, especialment de joves i dones, pot ser força rellevant d’a-cord amb la conjuntura econòmica del moment. Al juny, a la província de Barcelona, es computaven a l’entorn de 80.000 reagrupats, 5.000majors de 65 anys, 25.000 menors de 6 anys, i dels 50.000 restants només n’hi havia 1.000 d’alta a la Seguretat Social, la qual cosa mostra laimportància del diferencial comentat. Com a resultat, i per a aquest subgrup, no és que es pugui incrementar un 4 o un 12% el seu sou, sinóque pot haver-hi un sou on no n’hi ha, si bé probablement no tots s’inseriran al mercat de treball.5. Així, en comptabilitat de costos, se sap, per la informació disponible (Estadística d’utilització de la Diputació de Barcelona), quina n’és lautilització mitjana dels serveis socials per part dels immigrants en una mostra de 50 municipis de la província. A través de l’establiment depreus ombra, coneixem la potencial reducció de marginació i delinqüència que la utilització dels mecanismes de cohesió social que pugui es-tar provocant.6. En aquest cas també considerem que es manté el volum d’entrada anual mitjà observat per al període 2001-2006 (INE, Estadística de Varia-ciones Residenciales, 2007).7. PIB en valors constants com a única variable explicativa de la recaptació en valors constants.8. D’acord amb la previsió inicialment formulada al setembre de 2008.

Bibliografía

ABBOT, M.G.; BEACH, C.M. (1987). Immigrant Earning Differentials and Cohort Effects in Canada. Discussion paper núm. 705. Institute for Econo-mic Research, Queen’s University. ALDÀS, J.; GOELRICH, F.; MAS, M. (2007). Consumo de los hogares y distribución de la renta en España (1973-2003). Una perspectiva regional. Funda-ción Caixa Galicia.ALEXANDER, M.A. (2007). «Determinants of Social Capital: New Evidence on Religion, Diversity and Structural Change». British Journal of Poli-tical Science, 37: 2, p. 368-378.AMUEDO-DORANTES, C.; DE LA RICA, S. (2007). «Labour Market Assimilation of Recent Immigrants in Spain». British Journal of Industrial Rela-tions, 45:2, p. 257-284.AMUEDO-DORANTES, C.; DE LA RICA S. (2007). Immigrants’ Responsiveness to Labor Market Conditions and their Impact on Regional EmploymentDisparities: Evidence from Spain. FEDEA, document de treball, 34.BEN-PORATH, Y.(1967). «The Production of Human Capital and the Lifecycle of Earnings». Journal of Political Economy, 75, p. 352-365. BERMANE et al. (2000). Language-Skill Complimentarity: Returns to Immigrant Language Acquisition. Boston: Boston University.BORJAS, G. J. (1995). «The Economic Benefits from Immigration». The Journal of Economic Perspectives, 9: 2, p. 3-22. CASTELLANOS, A.; LÓPEZ CASASNOVAS, G. (2005). «El uso del análisis coste-beneficio en la estimacióin de la posibilidad de rescate de las auto-pistas». Ekonomiaz, I: 60, p. 168-191.CHEONG, P. H.; EDWARDS, R.; GOULBOURNE, H.; SOLOMOS, J. (2007). «Immigration, Social Cohesion and Social Capital: A Critical Review». Cri-tical Social Policy, vol. 27, núm. 1, p. 24-49.CHISWICK, B.R. (1991). «Speaking, Reading, and Earnings among Low-skilled Immigrants». Journal of Labor Economics, 9, p. 149-170.CHISWICK , B.R.; MILLER, P. (1992). «Language in the Immigrant Labor Market». A: B.R.CHISWICK, (ed.). Immigration, Language and Ethnic Issues:Canada and the United States. Washington DC: American Enterprise Institute, p. 229–296.CHISWICK , B.R.; MILLER, P. (1988). «Earnings in Canada: The Roles of Immigrant Generation, French Ethnicity, and Language». Research in Po-pulaiton Economics, 6, p. 183-224.CHISWICK , B.R. (1978). «The Effect of Americanization on the Earnings of Foreign-born Men». Journal of Political Economy, 86: 5, p. 897-921.CHISWICK , B.R.; MILLER, P.W. (1995). «The Endogeneity Between Language and Earnings: International Analyses». Journal of Labor Economics,17, p. 151-200.CHISWICK , B.R.; MILLER, P.W. (2007). The Economics of Language, International Analyses. Routledge Studies in the Modern World Economy. Lon-dres: Routledge.CHISWICK , B.R.; REPETTO, G. (2001). «Immigrant Adjustment in Israel: Literacy and Fluency in Hebrew and Earnings». A: DJAJIC, S. (ed.), Inter-national Migration: Trends, Policy and Economic Impact. Nova York: Routledge, p. 204-228.COLECTIVO IOÉ (1998). Trabajadores inmigrantes en el sector de la construcción. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Instituto deMigraciones y Servicios Sociales (IMSERSO).CONDE-RUIZ, J.I.; GARCÍA, J.R.; NAVARRO, M. (2008). «Inmigración y crecimiento regional en España». Colección Estudios Económicos 09-08,Serie Inmigración, CÁTEDRA Fedea – Grupo Banco Popular.

Canvi de cicle o canvi de model?254



CONSEJO ECONÓMICOY SOCIAL (2004). Informe sobre la inmigración y el mercado de trabajo en España. Madrid: CES. CRETICOS, P.A.; SCHULZ J.M., BEEPER, A.; BALL, E. (2006). The Integration of Immigrants in the Workplace. Oak Park: Institute for Work and Eco-nomy. DELEGACIÓN DEL GOBIERNO PARA LA EXTRANJERÍA Y LA INMIGRACIÓN. Anuario estadístico de extranjería 2000-2006. ObservatorioPermanente de la Inmigración. Disponible a: http:// www.mir.es/dgei.DEVRIES, J.; VALLÉE, F.E. (1980). Language Use in Canada. Ottawa: Statistics Canada. DEVORETZ, D. (2006). «Immigration Policy: Methods of Economic Assessment». International Migration Review, 40:2.DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2007). Indicadors de gestió de serveis municipals. Guia d’interpretació. Resultats any 2006. Barcelona: Diputacióde Barcelona. EUROPEAN COMISSION DIRECTORATE-GENERAL FOR JUSTICE, FREEDOM AND SECURITY (2004). Handbook on Integration for Po-licy-Makers and Practitioners. Brussel·les: Comissió Europea.FERNÁNDEZ-HUERTAS, J.; FERRER I CARBONELL, A. (2008). Immigration in Catalonia. Mimeo.GENERALITAT DE CATALUNYA. Diverses ressenyes i estudis sobre usos lingüístics en l’àmbit econòmic. Secretaria de Política Lingüísticahttp://www.gencat.cat/presidencia/llengcat. Consultat el febrer del 2008.GLAESER, E.; LAIBSON, D.; SACERDOTE, B. (2002). «An Economic Approach to Social Capital». Economic Journal, 112 (483, Nov), p. 437-458.GRIN, F.; VAILLANCOURT, F. (1999). The Cost-effectiveness Policies: Case Studies on Wales, Ireland and the Basque Country. Flensburg: EuropeanCentre for Minority Issues.HUDSON, M.; PHILLIPS, J.; RAY, K.; BARNES, H. (2007). Social Cohesion in Diverse Communities. Londres: Joseph Rowntree Foundation.IDESCAT (2006). Sondeig a la immigració. Estudi pilot sobre el perfil de la immigració marroquina, equatoriana, romanesa i xinesa instal·lada a Cata-lunya. R. 357. Barcelona: Generalitat de Catalunya.INE (on-line): Estadística de Variaciones Residenciales. Metodología. INEBASE, Web INE. Consultat el febrer del 2008.INTERVENCIÓN GENERAL DEL ESTADO (2006). Avance de la actuación presupuestaria de las Administraciones Públicas. Madrid: Ministeriode Economía y Hacienda.IZQUIERDO A. (dir.) (2003). Inmigración: Mercado de trabajo y protección social en España. Madrid: Consejo Económico y Social, Colección Estudios.IZQUIERDO, A. (dir.) (2006). Demografía de los extranjeros. Incidencia en el crecimiento de la población. Bilbao: Fundación BBVA.IZQUIERDO M.; JIMENO, J.; ROJAS, J. (2007). On the Aggregate Efects of Immigration in Spain. Banco de España. Documentos de trabajo núm. 0714.JEAN, S.; CAUSA, O.; JIMÉNEZ, M.; WANNER, I. (2007). «Migration in OECD Countries: Labour Market Impact and Integration Issues». OECD,Economics Department Working Papers, 562.JIMÉNEZ, J.C. (2006): La economía de la lengua: una visión de conjunto. Madrid: Documentos de Trabajo del ICEI-Fundación Telefónica.LARIOS, M.J.; NADAL, M. (2007). L´estat de la immigració a Catalunya. Anuari 2006. Anàlisi jurídica i sociodemogràfica (Vol I). Recull estadístic i legis-latiu (Vol II). Barcelona: Fundació Jaume Bofill.LÓPEZ CASASNOVAS, G. (dir.) (2007). Inmigración y transformación social en Cataluña (Vol I). Aspectos socioeconómicos del fenómeno inmigratorio: lascuestiones relevantes. Barcelona: Fundación BBVA i Institut d’Estudis Autonòmics. MARTIN, W.M.; LOMPERIS, A.E. (2002). «Determining the Cost Benefit, the Return on Investment, and the Intangible Impacts of LanguagePrograms for Development». TESOL Quarterly, 36: 3, p. 399-429(31).MCMANUS, W.; GOULD, W.; WELCH, F. (1981). «Earnings of Hispanic Men: The Role of English Language Proficiency». Journal of Labor Econo-mics, 1:101-0.MINCER, J. (1974). Schooling, Experience and Earnings. Nova York: National Bureau of Economic Research. MOTA, F. (2002). «El capital de las autonomías: ¿explica el capital social por qué unas comunidades autónomas funcionan mejor que otras? A:SUBIRATS I HUMET, J.; GALLEGO CALDERÓN, R. Veinte años de autonomías en España: leyes, políticas públicas, instituciones y opinión pública. Madrid:Centro de Investigaciones Sociológicas, p. 293-320.OLIVER J. (2006). España 2020, un mestizaje ineludible: cambio demográfico, mercado de trabajo e inmigración en las comunidades autónomas. Barcelo-na: Generalitat de Catalunya / Institut d’Estudis Autonòmics.ORTEGA, J. (2007). Determinantes del nivel de catalán de los inmigrantes en Cataluña: Un análisis de sección cruzada a nivel comarcal. FEDEA, Docu-mento de Trabajo 2007-25.PAJARES, M. (2007). Inmigración y mercado de trabajo informe 2007. Análisis de datos de España y Cataluña. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asun-tos Sociales.PASCUAL DE SANS, A. (dir.) (2007). Redes sociales de apoyo. La inserción de la población extranjera. Bilbao: Fundación BBVA.MONTESINOS, V.; SERRANO, L.; FERNÁNDEZ DE GUEVARA, J.; PÉREZ, F. (2005). La medición del capital social: una aproximación económica. Bilbao:Fundación BBVA.PRUNÉS, A.; SOLÉ, J. (2002). «Usos, actituds i serveis lingüístics a les empreses associades a la CECOT». Noves SL.: Revista de sociolingüística, 3.PUTNAM, R.D. (1993), Making Democracy Work: Civic Traditions in Modern Italy. Princeton: Princeton University Press.RAYMOND, J.L.; GONZÁLEZ-PÁRAMO, M. (1988). «Déficit, impuestos y crecimiento del gasto público». Papeles de Economía Española, 37.ROCA, M. (2005). «Estudio de caso: el impacto de la inmigración en Guissona (Lleida)». A: LÓPEZ CASASNOVAS, G. (dir). Inmigración y transfor-mación social en Cataluña (Vol I). Aspectos socioeconómicos del fenómeno inmigratorio: las cuestiones relevantes. Barcelona: Fundación BBVA i Insti-tut d’Estudis Autonòmics.SECRETARIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA DEL DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA I L’IDESCAT (2004). Estadística d’usos lingüístics aCatalunya 2003. Barcelona: Generalitat de Catalunya.SECRETARIA PER A LA IMMIGRACIÓ (2005). Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008. Barcelona. Generalitat de Catalunya Departamentde Benestar i Família Secretaria per a la Immigració. TAINER, E. (1988). «English Language Proficiency and Earnings Among Foregin-Born Men». Journal of Human Resources, 23(1), p. 108-122.VELTMAN, C.J. (1983). Language Shift in the United States. Nova York: Mouton.ZETTER, R.; GRIFFITHS, D.; SIGONA, M. (2006). Immigration, Social Cohesion and Social Capital: What are the Links. Nova York: Joseph RowntreeFoundation.



Travel

Efectes econòmics de les polítiques d'intergració dels migrants