Embed Size (px)
Citation preview
Shirley i MayerTreball de infor.
11/05/09
la SiTuació de la peSca éS que elS MarS i elS oceanS del planeTa eS MolT preocupanT. éS iMpreScindible acTuar SegonS enS MoSTren aqueSTS noMbre conTundenTS Sobre elS probleMeS de la peSca.
-la quarTa parT delS peSquerS Mundial Són elS que eSTan ToTalMenT exploTaTS, i Sobre exporTaTS o eSgoTaTS TeniM el 88 % de STockS en alguneS aigüeS coMuniTàrieS que eSTan Sobre exporTadeS.
-la abundància de leS poblacionS de granS predadorS coM el bacallà, la Tonyina i el peix eSpaSSa ha diSMinuïT MolT que Sobre SurT elS 90 % principalMenT Sobre ToT per la SobrepeSca.
- i acTualMenT, noMéS 1 % delS oceanS i MarS de ToT el Món eSTan ToTalMenT proTegiT, que podeM dir que Són xifreS MolTS peTiTeS, però Si la coMpareM aMb elS eSpaiS naTuralS proTegiTS en Terra que arriba a xifreS d’ un 11 %.
en aqueSTa eSpècie de peix TeniM TreS claSSeS: el rapè aMericana, el blanc i el negre.
elS rapS en aigüeS eSpanyoleS i porTugueSeS han eSTaT delMaT duranT anyS, elS cienTíficS han recoManaT el TancaMenT de la peSqueria. en d’aTlànTic oeST TaMbé hi ha SobrepeSca deS de fa anyS. la peSca d‘ arroSSegaMenT de fonS cauSa un iMporTanT iMpacTe deSTrucTiu en el fonS Marí, Té una alTa Taxa de capTureS d‘ eSpècieS no objecTiu i de iMMadurS que Són reTornadeS al Mar MorTeS o MoribundS.
en aqueSTa eSpècie de peix TeniM cinc claSSeS: el boníTol del nord, paTudo, Tonyina verMell, Tonyina verMell del Sud, rabil. ToTS elS Tonyina han arribaT al líMiT de la Seva exploTació i MolTS d‘ ellS eSTan ràpidaMenT o eS Troben eSgoTaTS. per exeMple: el Tonyina verMell aqueSTa claSSificaT coM perill d‘ exTinció al aTlànTic.
el bacallà porTen paTinT una gran SobrepeSca a banda i banda del aTlànTic. en leS principalS zoneS de peSca de l‘ aTlànTic nord-oeST han eSTaT i Seguiran SenT Sobre exploraT.
elS TauronS Són MolT SenSibleS a la SobreexploTació, ja que Tenen un cicle de reproducció llarg i poca deScendència. S‘ eSTiMa que cerca de 100 MilionS eS capTuren a l‘ any de forMa accidenTal.
en l‘ aTlànTic nord-eST hi ha dueS claSSeS de lluçoS europea: el Sud S‘ ha eSgoTaT i elS cienTíficS han recoManaT reduir la preSSió peSquera. el lluç argenTina va Ser TaMbé Sobre exploTada duranT MolTS anyS noranTa.
éS una eSpècie de creixeMenT lenT, una vida llarga i Triga a aSSolir la MadureSa Sexual, Se la conSidera MolT SenSible.al Segle xx, aqueSTa eSpècie va paTir una Sobre exploTació i en canvi avui en dia no hi ha SenyalS de recuperació.
en elS eSTocS de la Mar de barenTS i del Mar noruec, el eSTudiS cienTíficS reflecTeixen que la preSSió peSquera ha de Ser reduïda conSiderableMenT.
la plaTeja éS MolT vulnerable a la peSquera ja que éS una eSpècie de creixeMenT lenT i una vida llarga. un eSTudi cienTífic realiTzaT l‘ any 2006, va concloure que eS TracTava d‘ una peSqueria ToTalMenT Sobre exploTada.
en Ser una eSpècie de lenT, una vida llarga i que Triguen a aSSolir la MadureSa Sexual, Se leS conSidera MolT SenSible a la Sobre exploTació peSquera que no deixen a l‘ eSpècie coMpleTar el Seu cicle biològic.
l‘ úS de peixoS per a l‘ elaboració de farina i oli de peix per a aliMenTar elS SalMonS de leS grangeS, augMenTa la preSSió per la peSca al requerir enTre 4 i 5 quiloS d‘ alTreS eSpècieS perquè un SalMó engreixi un quilo.
el llagoSTí éS un cruSTaci allargaT delicióS que eS Troba en gairebé ToTS elS MarS del planeTa. a eSpanya éS MolT apreciaT coM a plaT únic, eSpecialMenT uTiliTzaT en MoMenTS eSpecialS coM la celebració d‘ algun TipuS de feSTiviTaT.
MolTeS ManTeS i raTlleS avui en dia eSTan en perill d‘ exTinció, SegonS la unió inTernacional per a la conServació de la naTura.
el llenguado coMú, perTany a una de leS MolTeS de leS eSpècieS de peixoS planS que viuen en oceanS TropicalS i SubTropicalS. igual que alTreS peixoS planS, el llenguado éS ovalaT, aplanaT pelS coSTaTS i Té una boca denTada aMb llaviS proTràcTilS.
el peix eSpaSa o xiphiaS gladiolS éS un delS peixoS MéS granS que eS poden Trobar en aigüeS del Mar MediTerrani de forMa habiTual. éS un peix de la faMília xiphiidae i poSSeeix un coS allargaT, coMpriMiT pelS coSTaTS, aMb una caracTeríSTica que el defineix: la prolongació delS oSSoS del Seu Mandíbula Superior forManT un bec aplanaT MolT SeMblanT a una eSpaSa (gladiolS era l‘ eSpaSa curTa roMana per excel lència) que uTiliTza TanT per defenSar-ho per aTacar leS SeveS preSeS.
el lluç negra o bacallà auSTral éS una eSpècie zoològica de lluç que perTany a la faMília de leS noToTheniidae.
éS de coloració griS foSc al dorS i flancS, aclarinT a la zona venTral.
