S3 Benestar Animal Part1

Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 3. El benestar animal a la pràctica diària (I Part) 1

SESSIÓ 3:EL BENESTAR ANIMALEN LA PRÀCTICA DIÀRIA(PRIMERA PART)


SESSIÓ 3: EL BENESTAR ANIMAL EN LA PRÀCTICA DIÀRIA (PRIMERA PART)

1. INTRODUCCIÓ.

2. REQUERIMENTS GENERALS PER INSTAL·LACIONS I EQUIPS.

3. REQUERIMENTS D’INSTAL·LACIONS I EQUIPS PER BESTIAR BOVÍ D’ENGREIX.

4. REQUERIMENTS D’INSTAL·LACIONS I EQUIPS PER GALLINES PONEDORES.

5. REQUERIMENTS AMBIENTALS I DE MANEIG PER BESTIAR BOVÍ D’ENGREIX.


SESSIÓ 3: EL BENESTAR ANIMAL EN LA PRÀCTICA DIÀRIA (PRIMERA PART)

6. REQUERIMENTS AMBIENTALS I DE MANEIG PER GALLINES PONEDORES

7. REQUERIMENTS AMBIENTALS I DE MANEIG PER CRIA DE BROILERS

8. REQUERIMENTS D’AIGUA I ALIMENT

9. REQUERIMENTS D’AIGUA I ALIMENT PER BESTIAR BOVÍ

10. REQUERIMENTS D’AIGUA I ALIMENT PER GALLINES PONEDORES

11. REQUERIMENTS D’AIGUA I ALIMENT PER CRIA DE BROILERS


1. INTRODUCCIÓ

La millora del benestar animal en la pràctica diària a les explotacions ramaderes afecta a diferents aspectes:• Pràctiques de maneig i actituds a adoptar.• Canvis en les instal·lacions.• Transport dels animals.

Així que no cal caure en el parany de creure que el fet de disposar d’instal·lacions adequades és suficient per assegurar un bon nivell de benestar, ja que la part corresponent al maneig, tot i ser la més fàcil i econòmica de complir, és normalment la més influent en l’estat de benestar dels animals. Per tant, cal disposar de suficient formació i a la vegada conscienciació sobre un bon i eficient maneig a nivell de granja.


1. INTRODUCCIÓ

Fins aquesta part del curs hem incidit en conèixer les necessitats i requeriments dels animals, per així poder millorar el seu benestar a la granja de la forma més eficient i senzilla possible.

Cal sempre fer servir el “sentit comú” i el convenciment (tenir-ho clar i ben assumit) en el maneig dels animals i en el disseny de les instal·lacions, cosa que garantirà:

• Per una banda, bons nivells de benestar.• Per altra, facilitarà el manteniment d’aquests hàbits de maneig.


2. REQUERIMENTS GENERALS PER INSTAL·LACIONS I EQUIPS

En primer lloc cal assegurar una bona higiene i neteja:

• Cal preveure un disseny higiènic, fàcil de netejar i evacuar-ne els fems.

• Els materials utilitzats han de ser resistents a la humitat i a la corrosió i no han de causar danys ni ser perjudicials pels animals.

• El tipus de terra han de ser adequats a l’espècie animal, sent còmodes i no relliscosos.

• Tots els animals s’han de poder netejar i desinfectar fàcilment.


2. REQUERIMENTS GENERALS PER INSTAL·LACIONS I EQUIPS

• Els estables i accessoris s’han de construir i mantenir de manera que no presentin vores esmolades ni sortints.

• Els aparells automàtics o mecànics de control de ventilacions i alimentació indispensables per la salut i el benestar dels animals s’han d’inspeccionar un cop al dia com a mínim.

• Si tenim ventilació artificial, calen obertures d’emergència (en cas de tall elèctric) i un sistema d’alarma que ens avisi de les avaries.

• Cal tenir sistemes de control de bon funcionament del sistema de repartiment d’aigua i filtres a l’entrada de la instal·lació. Bon manteniment.


3. REQUERIMENTS D’ INSTAL·LACIONS I EQUIPS PER BESTIAR BOVÍ D’ENGREIX

Cal estables amb prou espai útil pels vedells:• 1,5 m2 per vedell de < 150 Kg.• 1,7 m2 per vedell de 150 a 220 Kg.• 1,8 m2 per vedell de > 150 Kg.

Cal que els separadors tinguin envans foradats per permetre el contacte visual dels vedells.

Sòl no relliscant. A més, per vedells de menys de 3 setmanes cal un jaç adequat.

Els vedells de > 8 setmanes de vida no es poden allotjar de forma individual (excepte per tractaments veterinaris).

Font: GESTRUM INTEGRAL SCCP


3. REQUERIMENTS D’ INSTAL·LACIONS I EQUIPS PER BESTIAR BOVÍ D’ENGREIX

En allotjaments individuals de vedells cal que permetin jeure l’animal estirat:• Cal una amplada útil superior a la creu.• Cal una llargada útil un 10% superior a la distància del nas a l’isquium.

El corral ha de ser un 10% més llargque aquesta llargada del vedell

El corral ha de teniraquesta amplada

mínima


4. REQUERIMENTS D’ INSTAL·LACIONS I EQUIPS PER GALLINES PONEDORES

L’allotjament de gallines en gàbies va fer revisar la normativa de benestar. La modificació pretén afavorir la conducta natural de:

• Poder pondre els ous en un niu.

• Poder disposar de sòl amb jaç per picotejar.

• Disposar d’ajocador de barra.

Font: http://www.bigdutchman.de...

http://www.bigdutchman.de/Avicultura-jaula-enriquecida.386.0.html?&L=3



L’allotjament de gallines en gàbies té avantatges i inconvenients:


Avantatges Inconvenients

Aus separades de les seves dejeccions.Infestacions endoparasitàries rares.

Comportaments impedits o modificats: nidificació, ajocadors, escatinyar, banys d’arena

Grups petits d’ordre social estable Presència d’estereotípies

Risc de canibalisme baix Increment de la por

No hi ha necessitat de tallar becs Debilitat òssia per la falta de moviment




• A partir de l’1 de gener de 2003 totes les noves granges han de tenir les gàbies adaptades.

• A partir de l’1 de gener de 2007 cal haver adaptat al RD 3/2.002 totes les explotacions de cria amb sistemes alternatius.

• A partir de l’1 de gener del 2012 cal que estiguin adaptades totes les explotacions que tinguin el sistema de gàbies.





Requeriments actuals d’espai (gàbies no condicionades) i requeriments que caldrà tenir a partir de gener 2012 (gàbies condicionades):

Gàbies no condicionades (fins al gener de 2012)

Disposar de 550 m2 de superfície per gallina, utilitzable sense restriccions

L’alçada de la gàbia ha de ser, com a mínim, de 40 cm (en un 65% de la superfície) i mal inferior

El terra ha de ser l’adequat per a no lesionar les potes, i amb una inclinació no superior al 14% o de 8º


Gàbies condicionades

Disposar d’un mínim de 750 cm2 per gallina, 600 cm2 dels quals seran de superfície utilitzable

La superfície total de la gàbia no serà inferior a 2.000 cm2

L’alçada mínima serà de 45 cm en la superfície utilitzable

Han de disposar d’un niu de jaç que permeti picotejar i esgarrapar, i d'ajocadors que ofereixin un mínim de 15 cm per gallina




Requeriments d’espai que caldrà tenir a partir de gener 2012 per sistemes alternatius de gallines ponedores:


Sistemes alternatius

Menjadora: 10 cm/gallina (longitudinal) – 4 cm/gallina (circular)

Abeurador: 2,5 cm/gallina (longitudinal) - 1 cm/gallina (circular) – 1 abeurador de broquet o de tassa/10 gallines

En cas d’abeuradors amb connexions, cada gallina tindrà accés a 2 abeuradors de broquet o de tassa, com a mínim

http://www.bigdutchman.de/Avicultura-gallinas-de-puesta-alternat.385.0.html?&L=3



Les actuals gàbies adaptades, realment funcionen bé?

Resultats de l’experiència fins ara amb gàbies enriquides:

•Comportament variable de les aus, segons l’equipament, podent augmentar l’agressivitat (picatge).

•Plomatge en millor estat però aus més brutes.

•Complicat maneig del jaç i neteja.

•↑ ous bruts i fisurats.

•↑ costos, ↑ consum de pinso.


5. REQUERIMENTS AMBIENTALS I DE MANEIG PER BESTIAR BOVÍ D’ENGREIX

Cal poder fer un còmode i ràpid maneig:

• Subministrament de palla i pinso.

• És obligatori aïllar els animals malalts, amb jaç sec.

• Caldrà inspeccionar els animals mínim 2 cops al dia.

• Fàcil subministrament de tractaments veterinaris.

• Còmode triatge i càrrega d’animals.

Font: Esther Balgoma Hernando. Ministeri d’Educació



Recomanacions:

• Rampa per la càrrega amb 17% de pendent màxim.

• Agrupació d’animals en lots de menys de 20 vedells.

• Preferència per sorrals rectangulars (ràtio 2:1).

• Portes i tanques d’ 1,6 metres d’alt.

• Paviment no lliscant.

• Mànega de maneig de 70 cm d’ample.

Font: Gestrum Integral SCCP



Condicions ambiental

Llum •No es mantindran els vedells permanentment en la foscor.

•Disposaran d’una il·luminació adequada natural o artificial equivalent, com a mínim, en el segon cas, al temps d’il·luminació natural disponible entre les 9 i les 17 hores.

•La intensitat de la llum ha de ser la suficient per a poder inspeccionar els vedells en qualsevol moment.

Temperatura•Els requeriments de temperatura i qualitat de l’aire són similars a l’espècie porcina.



Condicions ambientals

Soroll •S’exigeix que els sistemes de ventilació, els mecanismes d’alimentació i altres aparells es construeixin, muntin, mantinguin i utilitzin de manera que produeixin el menor soroll possible.

Llum•S’ha de garantir un període de foscor suficient i ininterrompuda (8 hores/dia), per a permetre que els animals descansin i evitar problemes com la immunodepressió i les anomalies ocular .

•S’ha de respectar un període de penombra de suficient durada quan disminueixi la llum, per a permetre que les gallines s’instal·lin sense pertorbacions ni ferides.

•S’ha de tenir en compte que la intensitat lumínica és important. Per sobre de 5 lux, es desenvolupen problemes de canibalisme.



Sabies que...

• Estan prohibides les mutilacions en gallines ponedores.

• El tall de becs només s’autoritza si es realitzat abans dels 10 dies de vida.





L’alta densitat d’animals d’aquestesnaus i la seva sensibilitat als canvisde temperatura obliga a tenir-hi unaconstant ventilació i, quan calgui,refrigeració o calefacció.


http://www.bigdutchman.de/Avicultura-broiler.384.0.html?&L=3



En aquestes granges cal vetllar molt bé aquestes condicions ambientals i disposar d’eficaços sistemes de control i d’alarma.

Condicions ambientals

Temperatura • S’ha de garantir la temperatura (necessitat de disposar de fonts de calor en els primers dies de criança), la humitat i la qualitat de l’aire.

Llum• La il·luminació ha de considerar tant el fotoperíode (fix o variable en funció de l’edat pes final i presència de problemes metabòlics) com la intensitat (lux recomanat segons l’edat).

Densitat • La densitat és, potser, l’aspecte més problemàtic entorn al benestar de les aus. S’aconsella no sobrepassar els 30 kg/m2 i en condicions de bon maneig del jaç, ventilació i de qualitat de l’aire, no superar densitats de 38 kg/m2, per tal de que el benestar no es vegi fortament afectat. Algunes propostes futures parlen de 25 i 35 kg/m2, la qual cosa indica que aquest serà un camp sobre el qual es seguirà debatent.



• De forma genèrica tots els animals hauran de rebre una alimentació suficient i adequada a la seva edat i espècie, per satisfer les seves necessitats.

• Així mateix es garantirà l’accés a quantitat suficient d’aigua de qualitat.

Els equips de subministramentd’aliments i aigua:

• Han de reduir al màxim el riscde contaminació.

• Cal que evitin baralles entreanimals a l’hora de menjaro beure.



Qualitat de l’aigua

És evident que si el que consumeixen els porcs està contaminat amb patògens, el més normal és que es posin malalts.

En aquest equip es fan dossistemes de tractament en sèrie:

• Higienització: en aquest cas esfa amb peròxids.

• Acidificació: les aigües massaalcalines poden ser perjudicialsper alguns animals de la granja.



Qualitat i quantitat d’aigua i pinso consumitsNormalment, a les granges:

• Aigua: en controlem la qualitat però poques

vegades mesurem la quantitat consumida.

•Pinso: en controlem sempre el consum (IC)

però quasi mai la qualitat del pinso a nivell de

tolva (toxines que porta, etc.).




Qualitat d’aiguaÉs lògic que en vulguem saberla qualitat, sobretot si la traiemd’un pou i més encara si ho femd’un canal de reg.Cal tractar-la adequadament.

Consum d’aiguaCom que tenim instal·lats abeuradors automàtics, ens dóna la sensació que els animals en beuen tota la que volen. Això és un error. Trobem massa abeuradors a les granges que donen cabals insuficients, sobretot en truges reproductores en fase de lactació. Això penalitza directament la producció de llet (afecta al pes dels garrins al desllet) i el consum de pinso per part de la truja (afecta a la condició corporal de la truja a la sortida de la sala de parts).




Exemple

Quantitat d’aigua beguda

Un dia d’estiu que tinguis molta set intenta saciar-la bevent aigua amb un porró gros (2 Kg) i amb el broc ben petit. Et cansaràs abans d’aconseguir beure tota l’aigua que volies beure.

Això mateix els passa a molts animals de granja que tenen xumets de massa poc caudal. Per exemple: una truja lactant, que pot necessitar 40 litres d’aigua al dia i disposa d’un abeurador que només ofereix 2 litres/minut. Es cansen d’estrènyer el xumet.



Qualitat de pinso

• Normalment la donem per suposadai això és un greu error.

• Podem tenir, de forma freqüent,presència de micotoxines als pinsos,així com nivells de salmonel·la, moltcontrolada en la cadena alimentària.

Consum de pinso

• És imprescindible saber la quantitat de pinso que consumeixen els nostres animals per poder calcular l’eficiència econòmica del nostre negoci.

• Totes les granges calculen els Índex de Conversió (IC) dels seus animals.


9. REQUERIMENTS D’AIGUA I ALIMENT PER BESTIAR BOVÍ

• Hem d’assegurar una ingesta suficient de ferro per mantenir un bon nivell d’hemoglobina a la sang.

• Calen al menys dues racions diàries d’aliment ric en fibra.

• Accés permanent a l’aigua potable.

• Cal subministrar el calostre als vedells abans de les 6 hores després de néixer.

• 0,3 m/animal quan es subministra aliment ensitjat.• 0,6 m/animal quan es subministra pinso concentratseparadament.

• Cal respectar un mínim de longitud de la menjadoraper animal:




Segons el sistema de cria escollit tindrem diferents requisits:

• Requisits per cria en gàbies no condicionades:

• Requisits per cria en gàbies condicionades:

Cria en gàbies condicionades

Menjadora: 10 cm/gallina x nombre de gallines de la gàbia

Abeurador: 10 cm/gallina (longitudinal), o bé 2 abeuradors de broquet o de tassa, per gàbia


Menjadora: 12 cm/gallina x nombre de gallines de la gàbia

2 abeuradors de broquet o de tassa, per gàbia



Requisits per cria amb sistemes alternatius:

Font: www.ars.usda.gov


Menjadora: 10 cm/gallina (longitudinal) – 4 cm/gallina (circular)

Abeurador: 2,5 cm/gallina (longitudinal) – 1cm/gallina (circular) – 1 abeurador de broquet o de tassa/10 gallines

En cas d’abeuradors amb connexions, cada gallina tindrà accés a 2 abeuradors de broquet o de tassa, com a mínim

http://www.ars.usda.gov/


11. REQUERIMENTS D’AIGUA I ALIMENT PER CRIA DE BROILERS

Trobem generalment menjadoresde plat, regulables en altura segonsl’edat dels animals.

Els abeuradors solen ser:• De campana.

•De tetina (preferible amb plat a sotala tetina per no mullar tant el jaç).


http://www.bigdutchman.de/Avicultura-broiler.384.0.html?&L=3

Travel

S3 Benestar Animal Part1