Upload
grupoafin
View
1.187
Download
5
Embed Size (px)
Citation preview
TESI DOCTORALPROTECCIÓ A LA INFÀNCIA: UN ESTUDI SOBRE
L’ACOLLIMENT FAMILIAR
¿D’on surt la idea?
• Jornada “L’adopció i l’acolliment:un estat de la qüestió”UB, 2004
• Interès social i antropològic
Projectes I+D.La integración social y familiar de los menores adoptados internacionalmente. Perspectivas multidiciplinares y comparadas (SEJ2006-1586).Adopción internacional y nacional; familia educación y pertenencia: perspectivas interdisciplinares y comparativas. CS02009-14763-C03-01Subvenció Secretaria de Famílies. Anàlisi situacional de l’acolliment d’infants.
• Professió d’origen
• El subconscient
TESI DOCTORALPROTECCIÓ A LA INFÀNCIA: UN ESTUDI SOBRE
L’ACOLLIMENT FAMILIAR
Organització general de la Tesi• El marc de l’acolliment. Institucions, conceptes i teories• Recerca etnogràfica
Hipòtesis, objectius, metodologiaL’associació de famílies acollidoresEl context social
• Resultats i discussió
Resultats quantitatiusL’acolliment en els ulls dels implicatsConclusionsPropostes d’antropologia aplicada
L’acolliment des del període democràtic
• Estat: Constitució espanyolaCatalunya: Estatut d’Autonomia
• Institucions catalanes:
Lleis de protecció dels menors, 1981,1985,1987(Departaments de Justícia i de Sanitat i Assistència social)
Creació de les EAIA, 1987Creació de la DEGAIA, 1988Creació de l’ICAA, 1997Projecte de Llei d’infància, 2009
• Societat civil
Institucions Implicades
CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIALDepartament d’Acció Social i Ciutadania
Secretaria de Polítiques FamiliarsSecretaria d’Infància i Adolescència
1) Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DEGAIA)2) Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència. (EAIAS)3) Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció. (ICAA).4) Institucions col·laboradores d’integració Familiar. (ICIFS)
Adjunt a la Secretaria d’Infància. Àrea de Suport Joves Tutelats i Extutelats. Responsable de Planificació i Avaluació. Servei de Suport Jurídic. Responsable de Coordinació de l’ICAA
Sistema català de protecció dels infants i joves
Menors en situació de risc
Detecció, denúncia i derivació de casos de maltractaments
Estudi del cas, avaluació i proposta de mesura
Declaració de desemparamentAssumpció de tutela
Aplicació de mesures de protecció
Declaració de situació de desemparament
• Tutela ordinària• Tutela i/o guarda administrativa
Mesures de protecció establertes:Contenció en el nucli familiar
Atenció en la pròpia famíliaAcolliment en família extensa Acolliment en família alienaAcolliment preadoptiuInstitucionalització Acolliment d’urgència i diagnòsticAcolliment famílies col·laboradores
Situació actual de l’acolliment a Catalunya
• Sol·licituds d’acolliment +/- 100 l’any.Famílies acollidores +/- 450.
• 1ª causa de protecció: negligència i/o abandonament.1ª mesura: acolliment amb família extensa2ª mesura: acolliment residencial
• Es desconeix la xifra de retorn, els anys d’estada ambla família d’acolliment, el número de nens acollits percada família.
• Poca informació sobre la família biològica.
Dades extretes del Institut de la Infancia i Mon Urba. Informe de la situació de la infància . Selman i Mason (2005)Fernandez del Valle.
Situació actual de l’acolliment a Catalunya
• Infants i adolescents sota mesura de protecció : 7780
Atenció en el nucli 3672 Separació del nucli 1422
Atenció en la pròpia família 1091Atenció en família extensa 2581
Acolliment en família aliena 745Acolliment en família preadoptiva 677Atenció en un centre d’acolliment 641Atenció en un centre residencial 1989Pisos assistits 56
ATENCIÓ EN FAMILIA 5094
ATENCIÓ EN CENTRE 2683 ( 34.5%)
Protocol d’actuació de l’acolliment a Catalunya
ICAA/ICIF. Informe d’idoneïtatEspera i cursos de formació
Període d’acoblamentAcompanyament a la famíliaVisites establertesSalut i escolarització
Ajuts econòmicsDuració de l’acolliment
familia
nen
Estat de la qüestió
L’adopció:
Spencer (1966) i Lacombe (2008). Per casar una filla, tenir un hereu.Goody (1969) quasiparents.
Terrell i Modell (1994) parentiu fictici
Howell (2000) parentiu autoconscient
Cadoret (2003) filiació, fet social
Fonseca (1995,2002,2004) cultura de famílies substitutes o de criança .
Gabriela (2005) “màe de todos”, maternitat social
Marre i Bestard (2004, 2006, 2008). Vincles filials i identitats culturals
Estat de la qüestió
L’acolliment:
Amoròs (2003). Famílies cangur. Programa formació
Molero (2006). Perfil de necessitats.
Boada (2006). Acolliment en família extensa
Fernández del Valle (2007). Situació a Espanya
Centro Lauka (2004). Proves estandaritzades
Salas (2009). Visites pares biològics
Marc Teòric
A.R.Radcliffe-Brown C. Levi-Strauss
Teoria de la descendència
Teoria de l’aliança
J. Borrneman
Cuidar i ser cuidat
C. Gilligan
Cuidar/femeníJustícia/masculí
J. Watson
Demostrable Entorn/potencial
M.Heidegger
Organitzacions humanes
Normes socials
E.Durkheim
Justícia/reciprocitatCuidar/reconeixement
J. Bestard
Recerca EtnográficaHipòtesis
Perquè hi ha quasi 2.700 nens en centres d’acolliment a Catalunya, tot i que hi ha un acord majoritari pel qual, en la majoria de casos, és millorpel nen la mesura d’acolliment familiar?
• No hi ha un model definit de protecció d’infants en el país. • No hi ha avaluacions i poca recerca.• Falta de transparència• El factor temps amb clau adulta i lenta.
Objectiu general
Conèixer el procés d’acolliment de nens i la seva influència en els nens, en les famílies biològiques, en les famílies d’acolliment i en l’Administració a partir de les seves narracions, de l’observació participant i de l’anàlisi dels documents obtinguts
Metodologia
Etnografia interseccional (persones i institucions) amb un enfocament narratiu i amb especial èmfasi en l’antropologia aplicada.
Nens Família biològica
Família Acollida Professionals
Treball de camp: 3 anys (2005-2007)
Nens
Família d’acollida
Família biològica
Professionals
Associats:50 famílies aproximadament74 nens acollitsFamílies aliena i extensaLloc de residencia i habitatgeFills biològicsEdat acollidors 47-53
Metodologia
Associació de Pares d’Acolliment AFABAR
Funcionament : Juntes, comissions, assemblees i jornades
Objectius: Suport mutu, foment, millores i control
www.afabar.org
Metodologia: Fonts i Tècniques de recerca
INFORMANTSPares d’acolliment: 11 Entrevistes gravades i transcrites
3 Entrevistes sense gravació1 Grup de discussió gravat i transcrit
Professionals: 3 Entrevistes gravades i transcrites 8 Entrevistes sense gravació
Famílies biològiques: 3 Entrevistes gravades i transcrites
FONTS ESCRITESLleis i documents administratiusRevisió de 95 expedients dels pares d’acolliment tancats el 2004Actes i mails de l’Associació Pares d’Acolliment AFABARDiari personal d’un pare d’acollimentRecull de premsa
Metodologia
Limitacions de la recerca: Accés els nensAccés a les dadesAccés als pares biològics ConfidencialitatCanvis polítics Poc interès administratiu
Aspectes positius : Empatia amb els pares d’acollimentInterès del tema en relació alsnens i la societat.Originalitat de la recercaNo venir de cap disciplina relacionadaContar amb els projectes I+D
• Revisió dels expedients tancats l’any 2004.
95 expedients revisats i analitzats
Continguts dels expedients:
Sol·licitud de l’acolliment Informe d’idoneïtat Full de seguiment del nen i dels pares d’acolliment.
Resultats de l’etnografia
No es pot treure cap resultat significatiu per falta de dades
Anàlisi quantitatiu
Resultats de l’etnografia
• Informes del Síndic de greuges
• Premsa, radio, TV: escàs ressòImpacte d’un cas dolorós Augment de noticies sobre el tema Resposta política per part dels polítics
“Simo reactiva la reforma de la llei d’infància després del casAlba”. “Benestar preveu professionalitzar famílies que acullin
menors”. “Capdevila: BCN ampliarà la xarxa de famílies acollidores. Millorarem les condicions de les famílies ...”
• Literatura i cinema: “la figura de l’ orfe”
El context social i l’acolliment
Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
1.- El procés2.- Els vincles3.- Religió / Solidaritat4.- Cuidar / Educar5.- Recursos i organització
Categories
Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
1. EL PROCÉS
1.1 El desenllaç. “Viatge al desconegut”(Malaltia, marginació, por i desconfiança, manca de transparència, centre/acolliment l’últim signe de sociabilitat i autoestima).
Pare biològic: Lo que debería hacer la Administración es ser mástransparente con el tema, por lo que supone desvincularte de tu hijo. De un modo u otro te obligan, para ponerte bien... ¿Porque no podemos saber con quien está, donde vive?. Si llegases a un acuerdo entre los biológicos y los de acogida todo sería más fácil.
Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
1. EL PROCÉS
1.2 Idoneïtat de les ICIFS(Proves positives i diferències entre ICIFS, les entrevistes/ teatre, l’espera, la formació, el retorn, ajut a la família biològica, l’embaràs etern)
Pares d’acolliment: La paraula retorn, nosaltres la paraula retorn ens la vam empassar; retorn, retorn, retorn, sobretot aquest nen té retorn.Llavors quan tu et trobes amb la realitat, això no és veritat
Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
1. EL PROCÉS
1.3 Què hi porta el nen a la motxilla?(Pares d’acolliment; manca d’informació, no hi ha responsable, els casos no estan individualitzats, informació oral, “sense papers”)
Pares d’acolliment: Falta d’informació exhaustiva, fiable i concreta... El que passa és que per casualitat vam contactar amb la que era la seva tutora, que va deixar de treballar allà, era una noia molt discreta, que no ha volgut explicar el que havia passat, ella va deixar de treballarallà i ens va donar més informació sobre el nen. I va ser important en el seu moment. Hi podrien fer més... Ara, després el seguiment de l’Icif va ser bo.
Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
1. EL PROCÉS
1.4 Les relacions família biològica/d’acolliment(Les famílies no es coneixen i l’administració ja vol que sigui així. Les visites o el joc dels despropòsits; règims, compliment, horari, lloc, objectiu AFABAR)
Pares d’acolliment: El nen es un nen maco, bo, molt bo. Però trencat per dintre. Una situació provisional no pot ser permanent i l’acolliment tal i com s’està portant aquí és una situació provisional, és una mesura provisional que queda crònica.
Pares d’acolliment: La mare no venia i la tieta biològica demanava visites. Nosaltres vam dir que no, entre altres coses perquè sabíem que estava a punt de marxar a Austràlia i vam dir, bueno, un abandonament més...
Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
2. ELS VINCLES 2.1 La motivació(Conèixer prèviament el nen, solidaritat i intercanvi, inserció social, per un temps)
2.2 Emocions. Sofriment. Enamorament(Comportament vinculant, supervincle i dificultats, emocions positives i negatives, por, els objectes com identitat familiar)
Pares d’acolliment: Vam pensar que era una bona idea, que un nano no hi ha de fer res en un centre.Avia biològica: al principio lloraban. Los dejaba en la puerta y lloraban ellos y lloraba yoMare biològica: Miedo de que la lleven a una casa de esas, y no la vuelva a ver...
Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
2. ELS VINCLES
2.3 Identitat. Taxonomia(Les semblances, terminologia variable, els germans, la figura del padrí)
2.4 Món simbòlic del nen(Dèficits, dificultats en la construcció de coneixement i imitació, limitació imaginativa)
Mare biològica: Pare o mare és el que ensenya, no el que engendra, sinó el que cria; bueno, diuen que el Josep i jo ens assemblem i sobretot,a qui li troben molta semblança és a la meva mare. Es divertidíssim.
Pare acolliment: Le dijimos a la madre que aunque solo viviera uno o dos años con nosotros, el deseo era apadrinarla de forma estable....no os olvideis que cuando vuelva a vivir conmigo seguireis siendo sus padrinos
Pare acolliment: És un nano sense món simbòlic, és a dir imaginació zero. Una pilota, una patada. Però soc un jugador de futbol?. No...
3. RELIGIÓ I/O SOLIDARITAT
Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
Pare acolliment: El risc de viure en confiança és el que ens ha portat a acollir-lo. Vull dir és haver passat un any de cap per avall confiant en que això funcionarà. Aquesta experiència no és diferent de l’experiència religiosa ni d’estimar a una persona.
Pares d’acolliment: Todos los de su clase harán la primera comunión, claro,porque van a un colegio de jesuitas, no nos gustaria que esta niña estuviera marginada. ¿Puede hacer la comunión?. No, esto se ha de pedir permiso.
3.1 Voluntariat. Professionalitat( Perfils pares d’acolliment. Reconeixement. L’educació religiosa, “sagraments”. Poden escollir l’escola. Voluntariat, cobrir necessitats, països experiències positives)
Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
4. CUIDAR I/O EDUCAR
4.1 La salut dels nens “Utopia o realitat”(Problemes físics i psíquics ¿Es pot retirar la tutela a l’administració? Falta de formació sanitària dels educadors i deixadesa)
4.2 ResiliènciaCapacitat per superar traumes i ferides. És difícil en soledat, requereix solidaritat.Cuidar, educar i estimar. “aquest nen no té cap possibilitat”. Efecte Pigmaliò.
Mare monoparental: El nen tenia al·lèrgia a 40.000 coses, anava vestit que feia pena. Calçava un 30 i venia amb unes bambes del 34, ferides a la boca, potser s’havia caigut, deixadesa absoluta, polls. Mare d’acolliment múltiple: No havien entrat mai en un supermercat, no han estat mai en una botiga, ni en un mercat municipal, no tenen ni idea de que és pollastre “xixa”
Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
5. RECURSOS I ORGANITZACIÓ
5.1 Econòmics(Manca de recursos. Despesa social per sota de la UE. Ideologia política. Catalanisme social. Campanyes. Catalans solidaris)
Professional educador: No hi ha prou recursos a la DEGAIA. Hi ha una sobremassificació.
Director de centre: El que passa és que estan desbordats.
Mail associació: Justificaven que les famílies extenses havien de rebremenys, i ara defensen tot el contrari.
Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats
5. RECURSOS I ORGANITZACIÓ
5.2 Humans: Professionals. Provisionalitat. Burocràcia(La formació acadèmica. Diversitat en els centres i manca de sistemes de control de qualitat. Càrrecs polítics i no tècnics. Manca un model. Tot és provisional. Llei 2009. La priorització. La veu dels nens “aquí i ara”)
Professional educador: No hi ha educadors a tots els centres, hi ha que tenen altres titulacions, o no entenen cap. No hi ha gaire ordre. Conviuen quatre tipologies de nanos que no haurien de conviure
Professional: Prioritzar els nens, tenir unes bones lleis però utilitzar-les i interpretar-les sempre amb la idea del benestar del nen, individualitzar els casos.Hi hauria d’haver un acord bàsic polític, independentment de qui governi.
Conclusions i propostes d’antropologia aplicada
1) Documentació 2) Perfils dels pares i tipus d’acolliment
3) Estructura
4) Procés. Temps i temporalitat
5) Recursos econòmics i formació
6) Emocions i vincles
7) L’associacionisme i la societat
Conclusions
1) DocumentacióSol·licituds mal complimentadesNo es lliure cap document a la famíliad’acolliment.Expedients pares biològics/acolliment
2) Perfils dels pares i tipus d’acollimentMolts nens en centres residencialsNo hi ha dades: evolució, retorn, compliment de la durada de l’acolliment
Conclusions
3) EstructuraComplexitat dos equipsManca de transparència
4) Procés. Temps i temporalitatClau adulta, lenta i burocratitzadaEspera llarga (després idoneïtat)Incompliment de les temporalitatsLentitud registre civilDificultats en les visites
Conclusions
5) Recursos econòmics i formació Falta de recursosCurrículums professionals
6) Emocions i vinclesPor de tots els actors
7) L’associacionisme i la societatFomentar la solidaritat i les milloresInformació oficial i dels medis deficientSocietat civil no coneix l’acollimentSíndic de Greuges