UNITAT 6. LA NARRATIVA DEL S. XVI AL S. XIX

ÍNDEX

1. La narrativa del segle XVI al segle XVIII

▪ Narrativa popular

. Rondalles

. Llegendes

2. La narrativa del segle XIX

2.1. Context històric i social

2.2. Context literari

2.3. Narcís Oller

3. Fonts consultades

1. La narrativa del segle XVI al segle XVIII (edat moderna)

▪ Narrativa popular

. Rondalles (Presentació d’una història senzilla; ús d’un llenguatge molt expressiu, amb onomatopeies, frases fetes, comparacions...; ús d’expressions estereotipades d’inici i de final, per exemple: “Una vegada” o “Hi havia una vegada...”; “... i van ser feliços i ...”)

. Llegendes

2. La narrativa del segle XIX (edat contemporània)

2.1. Context històric i social

. El segle XIX: el segle de les revolucions.

. La Revolució Francesa: la monarquia absoluta va entrar en crisi i es va substituir per un règim constitucional, que establia la igualtat dels ciutadans davant la llei.

. La Revolució Industrial, iniciada a Anglaterra, va fer sorgir una nova classe social: el proletariat (els obrers encarregats de manejar les màquines).

2.2. Context literari ▪ El realisme

. Corrent literari aparegut a França que va dominar la producció narrativa fins a final del segle XIX. Ben aviat, aquest corrent es va estendre per tot Europa: a Anglaterra, Oliver Twist (1839) de Charles Dickens; a França, Madame Bovary (1857) de Gustave Flaubert; a Rússia, Guerra i pau (1867) de Lev Tolstoi...

. La novel·la realista pretenia descriure objectivament (sense la intervenció dels sentiments personals) la realitat social i col·lectiva de l’època i alhora aprofundir en la psicologia dels personatges (individus complexos), en constant evolució, sotmesos a la pressió de l’entorn.

▪ El naturalisme. Émile Zola (escriptor francès) va ser el teoritzador del naturalisme, un

corrent literari (darrer terç del segle XIX) basat en el positivisme (visió del món a partir de l’observació directa de la realitat) i en el determinisme de Taine i Darwin (el comportament d’una persona està determinat per la influència de l’herència genètica i el medi social).

. Aquest corrent literari no només pretenia observar objectivament la realitat, sinó aplicar-hi una experimentació científica (és a dir, observació, recollida de dades, formulació de la hipòtesi i comprovació a través de l’experimentació).

2.3. Narcís Oller

▪ Vida

. Va néixer a Valls l’any 1846 i va morir a Barcelona el 1930.

. El seu pare va morir jove, i ell va anar a viure amb un oncle que el va educar en un ambient benestant.

. Va estudiar Dret a Barcelona, però ben aviat se li va despertar la vocació literària.

▪ Obra. Les novel·les de Narcís Oller presenten personatges i ambients de la

Catalunya del segle XIX. I en la seva obra, va aplicar-hi aquests procediments literaris:

a) Tema recurrent: la transformació social provocada per la Revolució Industrial.

b) Aparició dels mateixos personatges.c) Dos marcs espacials: el marc urbà, el de Barcelona, i el marc rural, el dels

pobles inventats (Pratbell, Vilaniu).. La papallona (1882), una novel·la breu ambientada a Barcelona que narra

les relacions entre una noia òrfena, pobra, innocent i sensible (Toneta) i un estudiant seductor que l’abandona en deixar-la embarassada.

. L’Escanyapobres. Estudi d’una passió (1884), una novel·la en la qual Narcís Oller analitza la passió de l’avarícia a través del protagonista, l’Oleguer, que rep el malnom d’Escanyapobres, i de la Tuies, la seva dona, en el context històric de l’impacte de la Revolució Industrial en un poble rural (Pratbell, nom inventat).

. La febre d’or (1890-1892) presenta, a partir de la història del fuster Gil Foix i la seva família, l’ascensió social de la menestralia barcelonina, gràcies a l’especulació de la borsa, i la consegüent davallada.

. La bogeria (1898) és l’única novel·la naturalista de Narcís Oller. Aquesta obra analitza la bogeria (la demència) del seu protagonista, Daniel Serrallonga, i les seves conseqüències personals i socials, des de tres punts de vista diferents: la compassió per part del narrador (una contrafigura del mateix Narcís Oller), la visió determinista del metge Giberga (postulats naturalistes) i la visió més superficial de l’amic del narrador, l’Armengol.

. *Pilar Prim (1906), la darrera novel·la de Narcís Oller, narra la història d’una dona jove i viuda, hereva d’una gran fortuna, que s’enamora d’un advocat (Marcial Deberga), però no pot casar-s’hi perquè el testament del seu marit, la pressió i els prejudicis familiars li ho impedeixen.

*Aquesta obra va significar, sobretot, l’acostament a la novel·la psicològica (introspecció psicològica dels personatges).

3. Fonts consultades

ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Castellnou, 2008.

CARBONELL, A. i altres. Entre línies. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Teide, 2000.

GUILUZ, T. ; JUANMARTÍ, E. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Text. La Galera, 2006.