Colera el nostre paradís literari i artístic josep m dacosta 20110802

Co-lera Co-sta Brava:

el nostre parad ís

Xerrada a càrrec de daco , Josep M Dacosta, 2 d’agost de 2011

L’única cosa que no falla mai en aquest país és el paisatge. De vegades, venint de França en tren, havent passat Colera m’he tret immediatament la boina davant la vista de la plana. Els paisatges jeuen sobre la terra d’una manera esvelta.

Josep Valls. Josep Pla oral

Aquest pont del tren metàl·lic travessala vall de Colera, elevat, entre el poble i el mar, fou construït per la companyiaEiffel (de París) al darrer quart del seglepassat (el recorregut del tren entre Figueres i França s’inaugurà l’any1878). Joan Badia.

El nostre patrimoni

Una de les curiositats de Colera és el seu pont del ferrocarril, amb unaalçada de 20 m sobre el nivell de la vall, una longitud de la biga metàl·lica de 187,61 m i un pes total de 248.836 kg. Està dividit en cinc trams, dos de 31 m i tres de 41 m.Lluís Bosch i RebarterPersonatges il·lustres de l’Alt Empordà

ManelCosta-Pau.

Turistes, sirenes i gent del país

“ De Colera un cop de rem / ens du a la ratlla de França”

Carles Fages de Climent. Somni de cap de Creus:

Per fi arribà a Colera. A l’entrar amb saembarcació, vela desplegada, dins l’estretfiord rodejat de cingles granítics, socavatsper lo furor de les ones, i, al descobrir la petita platja sorrenca formada per la riera pedregosa que davalla del cim de la carena pirenaica sense trobar-hi cap barca ni barqueta quedà sorprès. Bosch de la Trinxeria. Mon amic Vicenç és de Pineda

Terra, mar, pau

Lema turístic local

“A Colera en fan bon vi /però millor en fan la garnatxa”

Anònim. Cançó de remar.

La purificadora tramuntana ha bufat i una vegada més el nord de l’Alt Empordà es transforma en una exhibició sobrenatural sobre les tres dimensions d'un paisatge. La llum és més encegadora que la d’un desert, i els colors són de mescla impossible a la paleta de cap geni. La terra és d’una aridesa violenta i l’ambient és tan sec que sembla impossible que aquí hi broti res verd i, menys encara,raïm de qualitat planetària. Així és, si fa no fa, la Finca Garbet. Ramon Iglesias La Vanguardia 18 /09/ 2009

-Quin tipus de turisme hi ha a Colera?-Molt familiar: res de copes ni soroll. A mi m’agrada com també el tipus de mar que hi ha, les roques negres…és més feréstecque el cap de Creus i la tramuntana hitoca de ple, és un lloc dur, però moltespecial.

X.Moret Viatge per la Costa Brava

“Siempre ha sido un lugar de frontera, un lugar de piratas y guardias civiles y contrabandistas y maquis, y quizá por eso los lugareños hablan una mezcla inverosímil de cerrado andaluz, francés de Toulouse y catalán de l’Empordà; y quizá por eso, también –y porque hasta hace poco tiempo sólo podía llegarse hasta allí por una estrecha carretera que serpenteaba agarrándose a los roquedales...

Javier Cercas. “La primera muerte”. El País Semanal, 25/08/2002

Penya-segats d’un gris verdóss’esfonsen/Com grans destrals prehistòriques dinsl’aigua /Com qui pela una fruita /la carretera fa un revolt i un altre/ pels vells turons cremats

Joan Margarit. Poemari Joana

Colera. Derivat de collís, que significa “coll de muntanya” o també “llochabitat”. Badia i població de la Balmeta, abansanomenada vall i cala de les Portes.

Arnald Plujà . Diccionarietimològic del Cap de Creus

Quatre carrers / dues places / i blanccom un colomar/el cloquer, amb la campana enreixada com una au.

Monserrat Vayreda. “Colera” Elspobles de l’Empordà

A Colera gaudeixen d’un ufanósexemplar, amb una ombra de 26 m de diàmtrequatripartida per les terrasses delscafès de la plaça.. Aquest arbrearrella sobre la riera que ve de Molinars, i amb menys de 100 anysha engreixat una soca de 3,12 m de perímetre.

JM Dacosta Arbres monumentals. Les 30 millors obres de l’Alt Emprdà

Extensió d’espècies al,lòctones (Opuntiastricta, Senecio inaequidens, Chenopodiumpumilio, Cotula australis, Lavatera arborea, etc.).

Autors varis Documentació pel taller de diagnosi a ColeraAgenda 21 local de Llançà, Colera I Portbou

Des de Colera, que tot i semblar-ho no és la fi del món, Ralph Bernabei segueix cedint la veu a la pintura amb l’objectiu de recuperar, com Rothko, les emocions universals que mai hauríem hagut de perdre.

Eudald Camps. “La pell de la pintura” Diaride Girona. 12/11/20101

Com a empordanès i, de temps, seguidor i admirador de l’obra de Joan Padern (de qui és el recent “Art park”, o parc d’escultures a Sant Miquel de Colera, us prometo que serà molt el que des d’ara se’n parli arreu), m’enorgulleixoque entre nosaltres s’hagi arribar a produir, en aquests temps de desorientació ètica i estèticaaclaparadora, un artista tan complet i, en el seuinEsgotable talent creador, tan excepcional comen Padern. Rafael Santos Torroella. Padern. 35 anys de pintura

Garbet conserva un natural equilibri entre l’aristocràcia endreçada i les classes populars d’estora i para-sol.

Francesc Cruanyes. “Capvespre a Garbet”, Vent Blau

L’Empordà, 12.08.2008

La gent del poble lloa la bellesa de la FontRovellada, la Veta Blanca, la Cavorca d’enXocolata i les ganivetades negres de la Penyadel Frare; nadius i forasters també s’acrodenquan volen explicar la gran bellesa ferèstega i pedrenca de les comes pesants i de les amagades valls, plenes de rusc d’abelles.Elsrera-país és grandiós, alterós.

Pol Girbal El món de la Costa Brava.

"T’escric des de Sant Quirze de Colera, davant una esglesiola preciosa que cau a trossos. L’entorn és mésamable que el de Sant Pere de Roda: tot de vaques repartides per prats que tenen el pendent exacte perproduir un efecte sedant. Sant Pere és ostentós, la sevaverticalitat resulta amenaçadora del mar estant. Sant Quirze, ajagut a la vall, és d’una timidesa monacal: méshumà. A pocs metres d’on sóc hi ha una vaca d’un color entre torrat i ocre que enamora. Mastega herbapausadament i em mira com si em conegués de sempre. Un forestal m’avisa que tant aquí com a Sant Pere els lladres netegen els cotxes amb una semblantceleritat, o sigui que me’n torno a l’aparcament."

Vicenç Pagès. "Cartes des del Pirineu", Girona

Pere Frigola Vidal

La segunda fase se centra, fundamentalmente, en la demolición del antiguo Hostal Tocamar y en la limpieza y posterior restauración ambiental del espacio resultante. Estas actuaciones forman parte de la política del Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino, para recuperar el litoral español que en colaboración con las comunidades autónomas y los ayuntamientos de las zonas afectadas, lleva a cabo las actuaciones necesariaspara la mejora de la franja litoral respetando las características medioambientales y paisajísticas de cada zona y para facilitar el uso y disfrute de la costa a todoslos ciudadanos.

Nota de premsa: El Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino licita las obras de reforma del paseomarítimo de Colera (fases 1 y 2), en Girona, por un importe de más de 1,4 millonesde euros 10-05-2010

http://www.facebook.com/posted.php?id=220348221499&start=90