130119 criatures015a

15caracriaturesara DISSABTE, 19 DE GENER DEL 2013

Separats amb nens, uniu-vos!

I ja serà un bon ex,el teu marit?

La filla d’una amiga meva anunciaa la seva mare la intenció de ca-sar-se. Em sembla molt bé, li diu

la mare, però pensa que a més a mésde triar un bon marit, has de mirar quepugui ser un bon ex. La noia se la treude sobre: “Quines coses de dir. Però sino ens separarem mai!” I la mare in-sisteix: “T’ho dic per experiència, ipensa que segurament estareu moltsmés anys separats que junts!”

És cert que, amb els deliris de l’en-amorament, és impossible posar-sea pensar si la parella amb qui ens ca-sem és tan bona tria per compartir lavida com per separar-nos-en amical-ment, uns anys després, quan ja tin-guem unes quantes criatures i una hi-poteca compartida. Però també éscada vegada més evident que els ma-trimonis ja no són per a sempre i que,per tant, cal anticipar-se als esdeve-niments. I encara que la meva amigano hagi buscat el moment més opor-tú, la intenció era bona.

Entre els separats amb nens ésmolt freqüent reconèixer que tenimex que estan molt millor en aquestnou paper que no pas en el de pare-lla. El meu ex, em diu una altra ami-ga, és perfecte com a pare de les cria-tures, com a company per compartirl’educació dels nens. Però conviureamb ell era impossible. No era un bonmarit, però és el millor ex del món.

Però, ¿quina mena de coses hauriade tenir en compte la filla de la mevaamiga per escollir un company de quiseparar-se amistosament? ¿Fins aquin punt acceptarà que te’n vulguisseparar? ¿Es deprimirà, serà capaç derefer la seva vida? ¿Et farà la vida im-possible? ¿Et negarà la custòdia com-partida? ¿Et portarà als tribunals?¿Què voldrà fer amb el pis i amb la hi-poteca? ¿Dirà que el cotxe és seu?¿Se’n recordarà, de les activitats ex-traescolars del nen? ¿Li passarà a lanenalapintadelspolls?¿Sabràferunatruita de patates? ¿Embolicarà elsnens en les vostres baralles? ¿T’odia-rà o et seguirà estimant, encara quesigui d’una altra manera?

Si hi pensem, segurament arriba-rem a la conclusió que els bons ex hande reunir només algunes de les con-dicions que reuneixen les bones pa-relles. Fins i tot m’atreveixo a aven-turar la hipòtesi que, si triéssim ambel criteri de trobar algú de qui poderseparar-nos amistosament i poderseguir compartint l’educació delsnens, no ens en separaríem tan fàcil-ment! Vet aquí un bon te-ma de conversa amb lavostra parella.

David Cirici

David Ciriciés escriptor

arreu del territori. Felici-ano Garcia, professor desecundària i pare, és elfacilitador a la zona delVallès. Un dels consellsque comparteix amb lagent que s’inscriu alstallers perquè funcioni eldiàleg intergeneracionalés que “amb nens petits iadolescents, els grans dis-cursos no funcionen”.“Molt millor idees claus imissatges curts. Els jovesdesconnecten quan veuenque ja comença el rotllo iels petits no entenen res sihi ha massa informació”,afegeix.

Útil per a la docènciaGarcia reconeix que leseines que ha après ambaquest sistema li són moltútils a secundària. “Lafeina amb els adolescentsés posar límits. Però aratinc clar que a l’aula hi hamoments per als senti-ments, per generar bonesrelacions, per fer unaescolta atenta i entendrel’alumne. Si no, l’aprenen-tatge no funciona. Si has

Per a més informació‘Com hem de parlar perquè els fills escoltin. I comhem d’escoltar perquè els fills parlin’Adele Faber i Elaine Mazlish. Editorial Medici.www.com1nicat.catPrimera empresa de l’Estat amb llicència de Faber i Mazlishper fer tallers sobre com parlar perquè els fills escoltin.‘Educar para ser. Vivencias de una escuela activa’.Rebeca Wild. Editorial Herder.

d’estar tot el dia discipli-nant-los, és un desgastpsicològic brutal, tant pera l’educador com per al’estudiant”, subratlla.

L’escola lliure o activacomparteix ambCom1nica’t una educaciósense judicis ni etiquetesde l’adult cap al nen. L’art-terapeuta Laia Casals, queacompanya les famílies del’escola lliure Moixaina, téclar que, si hi ha un con-flicte i un nen pega a l’altreperquè no li deixa unajoguina, “no es jutja, ni aun se l’etiqueta de víctimani a l’altre de dolent”. “Calatendre’ls tots dos, crearl’espai perquè puguin dir-se el que necessiten i espe-rar que trobin la resoluciódel conflicte. No és fàcilper als grans –reconeix–reduir les nostres inter-vencions, però resultaenriquidor per a tots i mol-tes vegades emotiu”. “Elmillor és que aquests nens,al final, s’escolten,s’expressen les necessitatsi busquen una entesa. Ésemotiu”, conclou. e

Els eixos bàsics sobre com parlarperquè ens escoltinPrescindim del càstig, del premi,del racó de pensar i el temps d’espera

ACOMPANYAR. No es tracta de deixar-los sols i que s’espavilin, sinó d’acompanyar-los i cedir-los responsabilitats.

eEl que distingeix Comhem de parlar perquè elsfills escoltin és que funci-ona sense necessitat decastigar ni premiar, niracons de pensar nitemps d’espera. En llocd’això, s’aprèn el següent.e1Alternatives al càstig:que el nen aprengui queel seu comportament técertes conseqüències.Això el porta a adquirirmés responsabilitatsobre els seus actes.e2Substituir el fet de donarpremis per agrair, mos-trar interès i estimular elnen sense dirigir-lo.e3Establir límits mante-nint una actitud amorosadavant dels sentimentsnegatius dels infants iadolescents.e4Expressar el malestarsense fer mal.e5L’adult no jutja, nomésacompanya.e6Alliberar els infants iadolescents de les eti-quetes imposades i elimi-nar els encasellaments

com ara el pinxo, el plo-raner, l’entremaliat, elpesat...e7Elogiar d’una maneraque el nen es pugui lloara ell mateix.e8Quan la criatura ha fetalguna cosa que no ensagrada, podem canviar elracó de pensar per unacompanyament respec-tuós dels pares, perme-tent que el nen puguiexpressar verbalment elsseus sentiments.e9Límits clars i segurs,pensar en un sostre i unterra sòlids, entre elsquals l’infant té autono-mia i possibilitats detriar.e10Ser democràtics senseser permissius i podercrear un espai de relacióon els pares posen elslímits i els fills conservenla llibertat de triar sensesobrepassar aquestslímits.e11Els pares es veuen lliu-res de l’estigma de “serel pare o la mare perfec-tes” o de “tenir els fillsperfectes”.