COM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUAL

COM ES POT INTERPRETAR LA REALITAT D’AVUI EN CLAU ÈTICA

Jaume Funes 09.06.12

ÈTICA, ENSENYAMENT, APRENENTATGE

Una lectura pensant en l’educació, l’escola, els aprenentatges

De la educació per a la ciutadania a la moral hacker, passant per

l’humanisme digital

!1

Una reflexió de l'estiu passat:RECEPTES PER EDUCAR EN EL SEGLE XXI:

De la cuina digital a la cultura de l’escudella barrejada

!2

És molt probable que la forma de cuinar l’educació no hagi canviat gaire

• Sempre té una gran dosi de disponibilitat per a la humanitat, de creativitat, d’adaptació,

d’estima pels infants i de desig de societats millors

• PERÒ • Es modifiquen contínuament els ingredients,

les variables en joc, les influències dominants, els contextos de l’acció educativa, el pes de les

ascendències • No és que la diversitat augmenti, és que tot és

un aglomerat dinàmic d’influències en el que el sentit de l’educació i de la feina d’educar han

de cercar nous arguments

!3

• B. Rusell: “En què crec jo” – Però cal CREURE en alguna cosa? En

QUÈ? • El perill de pensar en l’ètica quan les

coses no semblen anar bé. – L’ètica no està per donar seguretat quan

tot és incert sinó per provocar incertesa quan tot sembla estar bé

0. NOTES INTRODUCTÒRIES

!4

• En temps de canvis i incerteses ja sabem com tendeixen a ser les reaccions: 1. Han desapareguts “els” valors i cal tornar a

recuperar-los. Cal tornar a las velles certeces

2. Els valors d’ara són febles i cal tornar als “forts”

3. Tot és confusió, caos ingobernable i cal posar “orde” (imposar l’ordre)

!5

• Quan tot sembla alterat convé recordar que no existeix un cobert segur, que no es pot arrelar sinó ancorar, que cal assumir personalment les decisions per al recorregut vital

• L’ètica no és un catecisme, ni una compilació de regles, ni un manual de bons costums, ni un llibre d’autoajuda

• Recuperar l’ètica és passar comptes amb totes les esglésies, les formacions dels esperits nacionals, ..

• La militància ètica és inevitable. Queda només el límit de la imposició del dogma (que mai és ètica) i la confrontació amb el conservadorisme que sempre torna a surar

!6

I. CANVIS A MIRAR ÈTICAMENT

1. LA CONDICIÓ SOCIO-ECONÒMICA

a. Pobresa/riquesa en fluctuació accelerada

b. Justificació de l' statu quo c. Augment de la

visualització de les diferencies, de les possibilitats d’anàlisi, de les argumentacions per a:

– La reacció activa – La interacció i la participació – La manipulació

!7

Tot això a la societat de la informació

• Hem d’acceptar que, si més no, hi ha tres activitats humanes que avui tenen més

oportunitats i possibilitats: saber, crear i participar són molt més i intensament possibles, per a més

gent, que fa una dècada. • Tampoc no podem deixar de considerar que, en la

societat del malestar i el desig obligat de felicitat, també s’estenen els diversos malestars i

s’universalitzen múltiples formes de felicitat, real o desitjada. En qualsevol cas, avui podem pensar

interactivament, de manera relacional, la incertesa. (J.Funes:Esdevenir persona, en companyia d’altri, en la societat de la informació)

!8

2. LA CONDICIÓ PERSONAL

a. Definició, contingut i vivències de la felicitat

b. Experiències de plaer c. Gestió del temps vital d. Consciencia de si

mateix e. Lloc i interrelació

entre vivència, reflexió i acció

!9

3. LA CONDICIÓ SOCIAL (relacional)

a. Diversitat en interacció inevitable

b. Sentit de la presència de l’altre en la recerca del propi sentit

c. Construcció i permanència de les regles de convivència

!10

!11

II.- SOBRE ÈTICA I CIUTADANIA

• Ètica és ... • Sentir-se impulsat pel desig d’amor, la

necessitat de saber, la incapacitat d’acceptar com a normal el dolor aliè

• Ciutadania és ... • Viure col·lectivament, amb els mateixos drets

i responsabilitats, però de manera diversa la “ciutat”.

• És la igual condició humana i el projecte compartit el que ens defineix i no cap característica filosòfica, religiosa o política

!12

III. SOBRE ELS “CONTINGUTS” d’una educació ètica, i d’una escola que ensenya

ètica

1. Els drets humans 2. Els drets dels infants 3. Les formes de conèixer i de

construir allò que cadascú és i vol ser

4. Les formes de vida en comú

!13

5. El lloc de l’ètica en la regulació de la conducta

6. Descobrir l’altre com a necessitat per a ser un mateix

7. Descobrir les diversitats dels altres

!14

8. Veure la realitat. Pensar en canviar-la

9. Aprendre a pensar 10. Ubicar la relativitat de la

pròpia”fe”, de la pròpia “cultura” (interrogar-se i saber viure )

!15

• Ajudar a descobrir que, al llarg del temps, moltes persones han pensat … i discrepat. Que algunes han imposat a les altres les seves raons

• Exercitar els drets. Defensar els drets propis i dels altres

• Desconcerts, malestars, reaccions, accions

!16

¿Por qué deberíamos entonces pensar que la naturaleza humana se ha domesticado? Aunque

cojamos a la bestia y le hagamos la manicura o la ortodoncia, no por ello dejara de tener garras y

colmillos. Conceptos como “derechos humanos” o “dignidad de la persona” son creaciones -en el fondo

ficciones- de la civilización para hacer la existencia más llevadera; y digo ficciones porque no tienen

ninguna relevancia más allá de sus muros. Lo mismo puede decirse de lo que conocemos como “moral” o

“educación” o “valores”. Son todo ello presiones destinadas a inhibir los instintos (ya sean asesinos o

de otra clase); sin embargo, no son métodos infalibles: a veces se escapa algún zarpazo o mordisco.

(reflexió sobre la violència d’un alumne universitari, brillant, de l’elit econòmica)

!17

(nois i noies de l’escola El Martinet de Ripollet)

!18

Una escola ètica en una societat sense actituds ètiques?

• No hi ha cap aspecte de la vida personal i col·lectiva en el que l’escola eduqui sola

• PROJECTE LOCAL DE CIUTADANIA COMPARTIT. REFERÈNCIA DE COMUNITAT

COMPARTIDA

!19

IV. ALGUNES APLICACIONS ESCOLARS

1. Qui garanteix els “continguts” • La planificació explícita en totes les àrees

de coneixement 2. Qui garanteix l’observació de la vida

quotidiana comú i de cada alumne • Pautes d’observació de les dinàmiques de

convivència

!20

3. Qui garanteix l’exercici del “contrast” • Practicar l’anàlisi, practicar el debat 4. Com s’organitza la vida de l’escola, la vida

de la classe en clau de ciutadania, en clau de comunitat

• Ciutadania escolar 5. La comunitat escolar i la ciutadania

!21

DRET A DONAR PETONS (nois i noies de l’escola El Martinet de Ripollet)

!22