LA REPRODUCCIÓ CEL·LULAR

Preview:

DESCRIPTION

LA REPRODUCCIÓ CEL·LULAR. 1r de batxillerat. Quan viuen les cèl.lules?. Depèn: Les de l’epitel.li inestinal són les que més es reprodueixen Els eritròcits , les neurones i les cèl.lules musculars no es reprodueixen També es van renovant els orgànuls: Lisosomes - PowerPoint PPT Presentation

Citation preview

1r de batxillerat

Depèn: oLes de l’epitel.li inestinal són les que més es

reprodueixenoEls eritròcits , les neurones i les cèl.lules

musculars no es reprodueixenoTambé es van renovant els orgànuls:

LisosomesoLes cèl.lules estan programades

genèticament per morir: Apoptosi

RNP supera un límit inferior Relació superfície/volum disminueix Factors de creixement (hormona de

creixement) Agents mitòtics Quan el control en la reproducció

falla: CÀNCER

Fase G1 (11 hores).- Final M a inici de la S.- Síntesi RNAm i proteïnes.- 1 sol diplososma (dos centríols).- Punt de no- retorn o punt R.- Fase Go: Diferenciació cel.lular

Fase G1 (11 hores).- Final M a inici de la S.- Síntesi RNAm i proteïnes.- 1 sol diplososma (dos centríols).- Punt de no- retorn o punt R.- Fase Go: Diferenciació cel.lular

Fase S (Sintesi, 8 hores).Fase S (Sintesi, 8 hores).- Duplicació DNA.- Síntesi RNAm i proteïnes (histones).

Fase S (Sintesi, 8 hores).Fase S (Sintesi, 8 hores).- Duplicació DNA.- Síntesi RNAm i proteïnes (histones).

Fase GFase G2 (4Hores)2 (4Hores)..- Inici, quan s’acaba la síntesi de DNA.- Acaba, quan es formen els cromosomes.- Síntesi RNAm i proteïnes.- Dos diplosomes.

Fase GFase G2 (4Hores)2 (4Hores)..- Inici, quan s’acaba la síntesi de DNA.- Acaba, quan es formen els cromosomes.- Síntesi RNAm i proteïnes.- Dos diplosomes.

Mitosi o cariocinesi + Citocinesi Mitosi: 1(2n)--------2(2n) Totes les cèl.lules del cos: mateix

ADN, però durant el desenvolupament embrionari s’expressen de manera diferent donant lloc als diferents cèl.lules

Resum cicle cel.lular Cicle cel.lular Control molecular cicle cel.lular

• Vídeo resum mitosi• PROFASE• METAFASE• ANAFASE• TELOFASE

Els cromosomes es condensen (300 A) i la membrana nuclear desapareix.

-Desapareix nuclèol-Centriols: Microtúbuls de l’àster-Es formen les fibres polars (Fus mitòtic)-Cinetocor: COM. Fibres cromosòmiques. Orienten els cromosomes al fus-Vegetals: No àster (Fus anastral)

És una fase en la que es veuen tots els cromosomes, i estan situats en el pla equatorial.

•Separació de dues cromàtides germanes; cada una en un pol oposat•A causa de l’escurçament dels microtúbuls cinetocòrics i l’allargament del fus.•Final: Han arribat als pols i desapareix el cinetocor

-Construcció de l’envolcall nuclear (RE)-Els cromosomes es van desespiralitzant-Nuclèol-Els microtúbuls polars intervindran posteriorment en la citocinesi

Fragmoplast: Vesícules procedents de l’ Aparell de golgi i microtúbuls

BIPARTICIÓ: Bacteris (no fan mitosi, no tnen cromosomes)

Gemmació: Llevat

Nota: En alguns organismes les espores es poden formar també per meiosis (meiospores), en aquest cas parlem de reproducció sexual)

3.1- Reproducció sexual- Asexual: descendents = pares (Ex. Mutació).

Mitosi- Sexual: descendents diferents als progenitors.

MeiosiCèl.lules reproductores sexuals: - Gàmetes : S’uneixen per donar lloca una

cèl.lula amb capacitat de dividir-se. Plantes i animals

- Meiospores: Produides per meiosi donen lloc a un organismes haploide que genera els seus gàmetes per mitosi. Ex: Fongs i algues

Tipus de reproducció sexual, on es genera un individu a partir d’una gàmeta femenina sense fecundar. Ex: Abellots

La reproducció de les abelles

1(2n)---------4(n) Interfase(G1, S, G2) Divisió:

• Primera divisió (reduccional)• Intercinesi (No síntesi ADN)• Segona divisió (Equacional)

Un cromosoma homòleg és cadascun del parell de cromosomes que té un organisme eucariota diploide, i que aparella entre si durant la meiosi.

La meiosi consta de dues divisions successives de la cèl·lula amb una única replicació del DNA. El producte final són quatre cèl·Lules amb n cromosomes.PROFASE I:Hi té lloc els processos més importants i característics de la meiosi. L’embolcall nuclear es manté fins al final de la fase que es desintegrarà. Hi distingirem 5 etapes.

LEPTOTÈ: Marca el començament de la profase I, quan els cromosomes s'han condensat prou per fer-se visibles, tot i no distingir-se les dos cromàtides bessones que formen cada cromosoma, les quals es mantindran estretament unides fins a la fi de la profase. Es pot observar, per altra banda, que els extrems dels cromosomes es troben units a la làmina fibrosa de la membrana nuclear mitjançant una estructura anomenada placa d'unió.

ZIGOTÈ: S'hi inicia el procés d'aparellament dels cromosomes homòlegs, fenomen conegut pel nom de sinapsi. Això suposa un reconeixement entre els dos cromosomes homòlegs. Entre ambdós cromosomes es forma una estructura proteica amb forma de cremallera -complex sinaptonèmic- que fa que cada gen quede juxtaposat al seu gen homòleg del cromosoma aparellat. Això passa en tots els cromosomes , excepte en l'X i a l'Y que només s'aparellen parcialment mitjançant un fragment homòleg

PAQUITÈ: Una vegada es completa la sinapsi entre tots els cromosomes homòlegs i les cromàtides de tots dos cromosomes resten estretament unides (tètrades), es produeix l'entrecreuament  o crossing over entre cromàtides no germanes, és a dir, l'intercanvi de fragments de cromosomes que pertanyen a diferents cromosomes homòlegs. La conseqüència d'aquest intercanvi és la recombinació gènica, ja que a partir d'aquell moment, els cromosomes no són completament paterns o materns, sinó que cada cromàtida està constituïda per segments alternants paterns o materns.

DIPLOTÈ: els bivalents comencen la seva separació, tot i que es mantenen units pels punts on va tenir lloc el sobrecreuament; que ara rep el nom de quiasma. Poden quedar-ne un o dos depenent dels creuaments que hagin tingut lloc.

DIACINESI: les cromàtides apareixen molt condensades preparant-se per la metafase. La separació entre els bivalents encara continua i també podem observar quiasmes.Al final de la profase, l’embolcall nuclear ha desaparegut, i es forma el fus acromàtic.

METAFASE IEls bivalents es disposen sobre la placa equatorial, però ho fan de manera que els cinetocors que tenen cada homòleg s’orienten cap al mateix pol.

ANAFASE I: els cromosomes només presenten un centròmer per les dues cromàtides. Se separen cap a pols oposats, i això dóna lloc a una reducció cromosòmica. La distribució a l’atzar dels cromosomes és una de les fonts de variabilitat.

TELOFASE I: dóna lloc a dues cèl·lules filles.

http://www.youtube.com/watch?v=EsHfBINTWuEhttp://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=30155 min 5.03

ELS CICLES BIOLÒGICSELS CICLES BIOLÒGICS(Meiosi)(Meiosi)

CICLE HAPLOIDE: en espècies que els individus són haploides. Només serà diploide el zigot.La meiosi que experimenta aquest zigot és la meiosi zigòtica, que genera 4 cèl·lules n.Ex. Algunes algues i fongs.

CICLE DIPLOIDE: Es produeix en espècies que els individus són 2n. La meiosi té lloc per generar els gàmetes que són n: meiosi gamètica. Després de la meiosi s’origina un zigot 2n que per mitosi donrà lloc a l’adult.Ex. Animals, alguns protozous, algunes algues i alguns fongs.

CICLE DIPLOHAPLOIDE: Es produeix en espècies que presenten individus 2n i n. Aquest fet rep el nom d’alternança de generacions. L’individu 2n genera meiòspores, rep el nom d’esporòfit. La meiosi rep el nom d’esporogènica. Les meiòspores donaran lloc als `gàmetes, que rebran el nom de gametòfits.Ex. En plantes, moltes algues i algun fong.

La variabilitat dels descendents és un avantatge per a l’espècie ja que provoca que davant canvis ambientals imprevisibles existeixen individus amb més possibilitats de sobreviure

Si l’ambient és invarialbe, és millor generar individus idèntics als pares

Dificultat de trobar-se els gàmetes

Recombinació a l’atzar de gens durant meiosi (Paquitè)

Combinacions a l’atzar dels cromosomes (Metafase I)

Influència de l´atzar en la fecundació

Al tenir un parell d’al.lels (dues informacions per a cada caràcter), si un d’aquests fos defectuós l’individu podria sobreviure

Captació d’estímuls i elaboració de respostes encaminades a la supervivència

4.1- Estímuls- Llum, escalfor, so....- Estímuls químics interns: Hormones

(plantes i animals), i neurotrnasmissors (animals).

- Sistemes: SN i Sistema endocrí

Els receptors cel.lulars de les hormones són proteïnes transmembranoses que es troben en les cèl.lules diana

Un cop unida l’hormona al receptor s’allibera un missatger secundari que actua sobre l’interior de la membrana citoplasmàtica i provoca una reacció en cadena (apertura de porus....)

Aquestes accions provoquen respostes fisiològiques com: contracció muscular, entrada de glucosa a les cèl.lules...

Segon missatger Respostes: apertura canals iònics, mitosis....

Tropisme: Orientació d’una cèlul.la respectel’estímul

Tactisme: Desplaçament d’una cèl.lula respecte l’estímul

Ex: Planta de menta

Enquistament: En condicions desfavorables

Moviments:• Ciclosi: Corrents citoplasmàtics• Ameboides: Amebes,

leucòcits...Pseudòpodes• Vibràtils: Cilis i flagels (ATP). Protozous i

espermatozoides, cèl.lules epitelials aparell respiratori i trompes fal.lopi.

• Contractils: Músculs, protozous..

Web meiosi Animació meiosi Variabilitat genètica meiosi Activitat meiosis

Recommended