Les tasques motrius

SEGONS FAMOSE

És l’acondicinament del medi, més o menys complexe, i una sèrie d’instruments (i/o consignes) que específicament s’han

de fer en relació a aquest acondicionament del medi.

SEGONS BLÁZQUEZ

És aquella informació proporcionada pel professorat la qual està constituïda per:

-Preparació i l’acondicionament del medi.

-Les instruccions per a la utilització d’aquest acondicionament.

PROFESSOR

Instruccions

Acondicionament del medi

ALUMNE/AACTIVITAT

MOTRIU

TASCA

ACONDICIONAMENT DEL MEDI

Conjunt organitzat dels objectes, dels equipaments, o d’altres subjectes, que serveixen de suport a l’activitat

motriu del practicant.

INSTRUCCIONS

Donades abans de l’execució motriu especificaran o l’organització del material, o les modalitats o formes

d’execució, o els objectius a realitzar.

Famose distingueix entre tres grans grups de tasques (en funció de l’especificació o no del material, els objectius, i/o les

formes d’execució:

-Tasques no definides.

-Tasques semi-definides.

-Tasques definides.

Es caracteritza per la no especificació de l’objectiu final del comportament motor del nen/a, i la no especificació de les

operacions o accions a realitzar

Aquest tipus de tasques es divideix en tres sub-grups:

TASQUES NO DEFINIDES DEL TIPUS I:

Res està definit. Els participants entren a la sala o s’ha disposat el material a l’atzar. Cadascú escull lliurament el

material i l’activitat que prefereix. La consigna és mínima i es tracta tan sols de conduir als nens/es a aquests tipus de

situació.

El rol de professor és preparar el lloc i la disposició del material, preveïent en certa mesura les possibles respostes motores. Després de la sessió, el professor/a analitza el que

ha succeït per tal de preparar la classe següent.

TASQUES NO DEFINIDES DEL TIPUS II:

La consigna donada pel professor especifíca únicament l’acondicionament del medi. Ex: “agafeu una pilota i feu amb

ella el que desitgeu”.

-L’acondicionament està especificat.

-L’objectiu de l’acció no està específicat.

-Les operacions a efectuar no estan especificades.

TASQUES NO DEFINIDES DEL TIPUS III:

En aquest cas el professor/a perllonga la fase exploratòria a través de reconduir la situació, introduïnt noves activitats o materials. Ex: “què es pot fer, a més, amb les pilotes?” o “busqueu altres maneres possibles de llançar la pilota”.

Així doncs, les tasques no definides es caracteritzen per la no determinació de l’objectiu a assolir, i la no especificació de les accions a realitzar. Això no exclou la possibilitat que el nen/a

es plantegi, per si mateix, els seus propis objectius.

Les tasques no definides constitueixen la base de les situacions exploratòries. Cal,

però, que cada situació suposi un caràcter de novetat, d’inèdit, d’imprevisible.

La fase exploratoria es pot allargar introduïnt noves

tasques no definides.

Amb quins estils d’ensenyament creieu que

guarda relació?

Es caracteritza per la determinació d’un objectiu final a assolir, sense que això comporti cap indicació sobre les accions que

cal realitzar

La consigna defineix l’objectiu que han d’assolir, i al mateix temps proporciona un o varis criteris d’avaluació. No indica

la manera en què es pot assolir un objectiu.

En podem distinguir dos sub-grups diferents:

TASQUES SEMI-DEFINIDES DEL TIPUS I:

-La utilització del material (acondicionament del medi) no està especificada.

-L’objectiu de l’acció està especificat.

-Les operacions a efectuar no estan especificades, hi poden haver-hi múltiples solucions i totes elles vàlides

TASQUES SEMI-DEFINIDES DEL TIPUS II:

-L’acondicionament del medi està específicat.

-L’objectiu de l’acció està especificat.

-Les operacions a efectuar segueixen sense estar especificades.

En les tasques semi-definides cal destacar que els objectius a assolir, que es troben determinats pel professor, introdueixen

una norma sobre la qual el nen/a ajusta la seva activtat.

La situació genera un problema sobre el qual el subjecte ha d’actuar. Les diferències individuals determinaran el grau de

dificultat de la tasca.

Es caracteritza per la forma unívoca d’especificar les operacions a realitzar

En podem distinguir dos sub-grups diferents:

TASQUES DEFINIDES DEL TIPUS I:

-L’acondicionament del medi està especificat.

-L’objectiu a aconseguir no està especificat.

-Les operacions a efectuar si estan especificades.

Són les tasques típiques del.....

TASQUES DEFINIDES DEL TIPUS II:

-L’acondicionament del medi, l’objectiu, i les

operacions a efectuar estan especificats.

TINC UN DUBTE... PER VOSALTRES, LA PRÀCTICA D’UN ESPORT COL·LECTIU QUIN TIPUS DE TASCA ÉS?

Segons Cratty (1982):– Fines (Treball maual precís)– Globals (Movs. Globals)

Segons Poulton (1957):– Obertes (Context desconegut i/o variable)– Tancades(Context conegut i estable)

Segons Fitts i Posner:– Discretes (Principi i final determinat, ex: salt d’alçada)– Seriades (moviments es repeteixen cíclicament, ex: córrer)– Contínues. S’allarguen variant moviments.

Segons Knapp (1963):– Habituals (Conegudes, s’automatitzen)– Perceptives (Major implicació cognitiva)

Segons Singer (1986):– Regulació Externa (obertes i perceptives)– Autorregulació (tancades i habituals)– Regulació Mixta (són obertes i habituals, i a la vegada tancades i perceptives) (golf, esquí)

Sanchez Bañuelos (1986):– Mecanisme perceptiu– Mecanisme decisió– Mecanisme executor

- Han d’ajustar-se a l’objectiu didàctic.

- Han de ser significatives (que aportin...)

- Han de permetre diferents ritmes d’aprenentatge.

- Han de seguir una progressió lògica.

- Han de partir del què l’alumne sap.

No

defin

ides

I

No

defin

ides

II

No

defin

ides

III

Sem

i-def

inid

es I

Sem

i-def

inid

es II

Def

inid

es I

Def

inid

es I

I

LLIBERTAT DISCIPLINA

Comportaments espontanis

Màxim grau d’indeterminació

del moviment

Comportaments determinats

Determinació total del

moviment

PEDAGOGIA DE LA LLIURE EXPLORACIÓ

PEDAGOGIA DE LES

SITUACIONS PROBLEMA

PEDAGOGIA DE LA SITUACIÓ

PEDAGOGIA DEL MODEL

ESTILS D’ENSENYAMENT

JI H G F C B A

E D