View
2.730
Download
0
Category
Preview:
DESCRIPTION
Citation preview
EL LLATÍ I LES LLENGÜES
INDOEUROPEES
El llatí es parlava al principi en una regió d’Itàlia (Latium) i des d’allí es va
estendre per les terres que envoltaven el Mar Mediterrani. Però el llatí tenia una
llengua mare: l’indoeuropeu o les llengües indoeuropees.
Des del 5é milenni a. C. els pobles indoeuropeus, situats en la zona ubicada entre
el Mar Negre, el Mar Caspi i els Monts Urals, començaren a emigrar i acabaren estenent-se al
llarg del temps per un amplíssim territori que ocupava gran part d’Europa i d’Àsia.
La llengua originària anà fragmentant-se amb el pas del temps.
D’aquesta llengua primitiva no tenim testimonis escrits, però podem deduir la seua existència
per les semblances que hi ha entre moltes llengües d’aquest àmbit geogràfic.
LA FAMÍLIA INDOEUROPEA I ELS DIFERENTS GRUPS
GRUP ITÀLIC: LLATÍ, OSC, UMBREZONA ORIGINÀRIA DEL LLATÍ
TERRITORI DE L’IMPERI ROMÀ (S. II D. C.)
LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
LES LLENGÜES D’EUROPA D’ORIGEN INDOEUROPEU CLASSIFICADES PER
GRUPS
CONCLUSIONS:
Les llengües romàniques vénen del llatí, que era una llengua del grup itàlic de la família indoeuropea.
La majoria de les llengües d’Europa pertanyen a diferents grups de la família indoeuropea.
El basc, el finés, l’hongarés, l’estonià són llengües europees, però no se les considera d’origen indoeuropeu.
Recommended