View
222
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Nous horitzons en la recerca sobre el diagnòstic i la intervenció del TEL
Llorenç Andreu Barrachina
Javier RodríguezMònica Sanz M. Jose Buj
Laura FerinuSpiros ChristouNadia Ahufinger
Alfonso IgualadaFernada Pacheco
Grup de treball sobre el TEL - CREDA
Diagnòstic del TEL DSM-V Tipologies Detecció precoç Instruments i valors per al diagnòstic
Intervenció Model procedimental/declaratiu Estudis del nostre grup
El Trastorn Específic del Llenguatge
Diagnòstic
Diagnòstic
•Reduït vocabulari (coneixement i ús de lesparaules).•Estructures de frase limitades (habilitatper organitzar les paraules seguint lesregles de la gramàtica i la morfologia).•Dificultats en el discurs (habilitat per usar iconnectar el vocabulari, connectar frases odescriure un tema o una sèried’esdeveniments o mantenir una conversa)
Persistents dificultats en l’adquisició i ús del llenguatge endiferents modalitats (oral, escrita, signada) causada per dèficitsen comprensió o producció que inclouen:
Trastorn del llenguatge
Diagnòstic
Aguado et al. (2015) proposen queels dos únics subtipus de laclassificació de Rapin i Allen (1983,1987; 1996) que s’hauriend’incloure dins de la categoria delTEL serien:
• El dèficit fonològic-sintàctic
• El dèficit lèxic-sintàctic.
Tipologies del TEL
Dispraxia verbal
Dèficit programació fonològica
Dèficit fonològic-sintàctic
Agnòsia auditiva
Dèficit lèxic-sintàctic
Dèficit semàntic-pragmàtic
Normal Variable Alterat
Classificació del TEL (Rapin i Allen, 1983)
Diagnòstic
Classificació del TEL (Rapin y Allen, 1996)
Trastorn del llenguatge expressiu
Dispraxia verbal
Dèficit de programació fonològica
Trastorns del llenguatge
expressiu i receptiu
Agnòsia verbal
Fonològic-sintàctic
Trastorns de processament
d’ordre superior
Dèficit lèxic-sintàctic
Semàntic-pragmàtic
Diagnòstic
Classificació del TEL (Rapin y Allen, 1996)
Trastorn del llenguatge expressiu
Dispraxia verbal
Dèficit de programació fonològica
Trastorns del llenguatge
expressiu i receptiu
Agnòsia verbal
Fonològic-sintàctic
Trastorns de processament
d’ordre superior
Dèficit lèxic-sintàctic
Semàntic-pragmàtic
Diagnòstic
Classificació del TEL (Rapin y Allen, 1996)
Trastorn del llenguatge expressiu
Dispraxia verbal
Dèficit de programació fonològica
Trastorns del llenguatge
expressiu i receptiu
Agnòsia verbal
Fonològic-sintàctic
Trastorns de processament
d’ordre superior
Dèficit lèxic-sintàctic
Semàntic-pragmàtic
Diagnòstic
Trastorn de la parla Trastorn de la comunicació social
(pragmàtic)
Trastorn Específic del Llenguatge (TEL)
Diagnòstic
Dèficit fonològic-sintàctic
Dèficit lèxic-sintàctic
Normal Variable Alterat
Detecció precoç
Diagnòstic
Reilly, McKean i Levickis (2014)
Detecció precoç
Diagnòstic
Diagnòstic
Paul (1989) i Paul, Looney i Dahm (1991):• Nens d’entre un any i mig i dos anys: Menys de 10 paraules
intel·ligibles.• Nens d’entre dos anys i dos anys i deu mesos: Menys de 50
paraules amb absència d’enunciats de dues paraules.
Parlants tardans
Diagnòstic
The Hanen Centre identifica com a parlants tardans:• Nens d’entre 18 i 20 mesos: Vocabulari expressiu de menys de 24
paraules.• Nens d’entre 21 i 24 mesos: Tenen un vocabulari expressiu de menys
de 40 paraules.• Nens d’entre 24 i 30 mesos: Tenen un vocabulari expressiu de menys
de 100 paraules i/o combinacions limitades a combinacions de duesparaules.
• Bones habilitats en les altres àrees de desenvolupament(aprenentatge, motricitat gruixuda i fina, joc, social, etc.)
• Presenten alguns factors de risc:• Ús limitat de gestos• Ús limitat de diferents sons de la parla• Tenir un membre en la família extensa que ha tingut dificultats en
la parla o l’aprenentatge.
Parlants tardans
QI no verbal mínim
Diagnòstic
La Asociación Española de Logopedia,Foniatría y Audiología (AELFA) mitjançantel comitè d’experts proposa establir el QIno verbal mínim a 75 i no a 85 com finsara (Stark and Tallal, 1981; Watkins,1994; Leonard, 1998).
-Courtenay Norbury (2015): NVIQ > 70.
Instruments per al diagnòstic
Diagnòstic
-La Asociación Española de Logopedia, Foniatría y Audiología(AELFA) mitjançant el comitè d’experts proposa utilitzar l’edicióespanyola del CELF-4 (Semel, Wiig y Secord, 2006).
-Es recomana, sobretot amb els nens més petits (4 anys),repetir l'avaluació passats uns 6 mesos, per confirmaro descartar l'estabilitat del trastorn i, si escau, elsefectes de la intervenció.
Mesures complementàries
Diagnòstic
La Asociación Española de Logopedia, Foniatría y Audiología(AELFA) mitjançant el comitè d’experts proposa:
• Memòria a curt termini: Mitjançant proves de repetició dedígits en ordre directe.
• Repetició de psedoparaules de distinta longitud i composició:Prueba de repetición de pseudopalabras en niños españolescon TEL (Aguado, Cuetos, Domezáin i Pascual, 2006).
• Memòria de treball fonològica: Mitjançant proves de repeticióde dígits en ordre invers, canviar inicis i finals depseudoparaules, etc.
Punt de tall per al diagnòstic
-La Asociación Española de Logopedia, Foniatría y Audiología(AELFA) mitjançant un comitè d’experts proposa aplicar el puntde tall a - 1,5 DT por debajo de la media.
Trastorn Específic del Lenguatge
Desenvolupament Típic
Diagnòstic
Punt de tall per al diagnòstic
-La Asociación Española de Logopedia, Foniatría y Audiología(AELFA) mitjançant el comitè d’experts proposa aplicar el puntde tall a -1,5 DT por sota de la mitjana (per sota del percentil7,5).
Conclusions
Diagnòstic
•Els nens amb TEL es restringeixen als dèficits fonològic-sintàctic i lèxic-sintàctic.•Els parlants tardans tenen una probabilitat del 25% de tenirTEL en edats posteriors.•El QINV no verbal mínim és 75 i no a 85 com fins ara perexcloure un nen de la categoria TEL.•El valor de tall en proves de llenguatge és de -1,5 DT por sotade la mitjana (per sota del percentil 7,5).•Es recomana l’ús de la prova CELF-4 (Semel, Wiig y Secord,2006) per al diagnòstic del TEL i reavaluar-los als 6 mesos.•Aplicar mesures complementàries (memòria a curt termini,repetició de psedoparaules i memòria de treball fonològica).
Intervenció
Pràctiques basades en l’evidència
Intervenció
Pràctiques basades en l’evidència
La perspectiva del nen
Intervenció
Ullman (2001, 2004) va proposar que el llenguatgedepèn de dues capacitats mentals: Un memorístic, el 'lèxic mental' Un computacional, la "gramàtica mental".
La premissa bàsica d'aquest model és que els aspectesde la distinció lèxic / gramàtica estan lligades a ladistinció entre els dos sistemes diferents de memòria: Memòria declarativa Memòria procedimental
El model procedimental/declaratiu(Ulman, 2001, 2004)
Lòbul medial temporal (hipocamp)connectat amb les regionsneocorticals temporals i parietals
Ganglis basals frontals connectats amb el còrtex frontal i l’àrea de Broca
Memòria declarativa Memòria procedimental
Memòria declarativa Memòria procedimental
-Aprenentatge implícit
-Extracció de les normes gramaticals,(morfologia, sintaxi i fonologia -seqüència delssons).
-Habilitats motores i cognitives com arateclejar, anar amb bicicleta i orientació.
-Imatges mentals: (dinàmiques, espacials):Relacions espacials (localitzacions) imanipulació mental d’imatges, orientació idiscriminació
-Aprenentatge lentament i gradual, esrequereixen repeticions de la informació.
-Aprenentatge explícit
-Memorització de paraules en el lèxic-mental,inclòs sons i significats de paraules.
-Aprenentatge, representació i ús delconeixement de conceptes i fets (coneixementsemàntic) i d’esdeveniments (coneixementepisòdic).
-Imatges mentals (estàtiques o visuals):imaginar objectes estàtics i les sevescaracterístiques (color, forma).
-S’aprèn ràpid i amb una sola exposició es potaprendre, tot i que la repetició reforçal’aprenentatge.
Memòria declarativa Memòria procedimental
-Operacions combinatòries de les reglesgramaticals.
-Fonologia de paraules noves que no s’hanmemoritzat.
-Sintaxi i morfologia productiva (regular):s’aplica a cada forma que té un conjunt decondicions.
-Paraules simples (gat) i relacionssemàntiques
-Fonologia de paraules freqüents.
-Representacions gramaticals lexicalitzades(estructures argumentals i formesmorfològiques irregulars memoritzades)
Relació entre els dos sistemes de memòria
Pot haver-hi compensació d’una memòria a l’altra.
Podem aprendre la regularitat “cantava” de maneraprocedimental però també podem emmagatzemar-la amb lamemòria declarativa. Tota regularitat pot ser memoritzada.
El model no assumeix que aquests dos sistemes siguin elsúnics que treballen per a l'adquisició del lèxic i la gramàtica(altres estructures neuronals i altres components cognitius icomputacionals són importants).
Intervenció
Ullman (2005): Utilitzem en terme “sistema de memòria procedimental per a referir-nos
NOMÉS a un tipus de memòria implícita, no declarativa NO a tots els sistemes de memòria implícits i no declaratius.
Intervenció
Implicitmemory
Statisticallearning
Verbal learning
Proceduralmemory impairedin SLI.
La hipòtesi del dèficit procedimental (Ulman i Pierport, 2005)
Intervenció
Tomblin, Mainela-Arnold i Zhang (2007)
Evans, Saffran i Robe-Torres (2009) (Statistical)
Kemény i Lukács (2009)
Hsu i Bishop (2010)
Gabriel, Maillart, Guillaume, Stefaniak, i Meulemans (2011)
Lum, Gelgic i Conti-Ramsden (2010)
Hedenius, Persson, Tremblay, Adi-Japha, Veríssimo, Dye, Alm, Jennische, Tomblin i Ullman (2011)
Lum i Bleses (2012)
Lum, Conti-Ramsden, Page i Ullman (2012)
Hsu, Tomblin i Christiansen (2014)
Conti-Ramsden, Ullman, i Lum, (2015).
Estudis sobre la hipòtesi del dèficit procedimental
Intervenció
Els infants amb TEL (la majoria) tenen afectat el sistema de memòria procedimental que resulta
en trastorns en la gramàtica.
La hipòtesi del dèficit procedimental (Ulman i Pierport, 2005)
Intervenció
La hipòtesi del dèficit procedimental (Ulman i Pierport, 2005)
Alternating Serial Reaction Time task
GANGLI BASAL (nucli caudat): Adquisició delconeixement procedimental. Les dificultatsde recuperació lèxica i gramatical s’associena aquesta àrea.
CEREBEL: Execució de les funcionsprocedimentals.
ÀREA DE BROCA: Important per les funcionscognitives (incloses dificultats de recuperaciólèxica i gramàtica).
Àrea de Broca
Cerebellum
La heterogeneïtat dels nens amb TEL es podriaexplicar per quines estructures tenen afectades i enquin grau. O quines porcions de cada part estanafectades. És molt difícil que dos infants amb TELtinguin exactament els mateixos canals i connexionsafectats encara que es tinguin els ganglis basalsafectats.
Nucli estriat
Les funcions que depenen del circuit entre els ganglis basals (nucli caudat) i de l’àrea de Broca
Compensació entre els dos sistemes
-Aquest model parteix de la base que la memòria declarativa estàpreservada. Si no ho estigués els nens amb TEL mostrarien mésdificultats amb el llenguatge. Tot i així, la PLD no descarta que lamemòria declarativa també pugui estar afectada a causa del'estreta relació entre les dues memòries.
-Segons aquesta hipòtesi els nens amb TEL compensen el seudèficit gramatical aprenent regles explícites en la memòriadeclarativa
-Algunes de les millores que s'observen sovint en infants amb TELs'expliquen per aquesta compensació. Depenen de les capacitatslèxiques/declaratives existents.
Les dificultats que els nens amb TEL presenten enmorfologia i sintaxi estarien causades per dificultats en lamemòria procedimental.
La intervenció s’hauria de centrar en compensar aquestesdificultats amb un aprenentatge basat en la memòriadeclarativa.
El treball logopèdic s’hauria de centrar en proporcionardiferents situacions en les quals es mostri l’elementmorfològic o sintàctic que es vol treballar perquè el nen lesmemoritzi en memòria episòdica.
Conclusions
Estudis del nostre grup de recerca
M. Jose BujSpiros Christou
Projecte COMTELMO:Comprensió dels TEL mitjançant moviments oculars
Estudis del nostre grup de recerca
•Una de les principals característiques dels TEL són erradesmorfosintàctiques durant la producció de frases.
•En català i castellà, els nens amb TEL han mostrat diferentsdificultats en la producció de la morfologia:
•En la producció dels plurals i les marques de gènere, aixícom la flexió verbal (Bedore i Leonard, 2001; Sanz-Torrent,Serrat, Andreu i Serra, 2008).
•L'omissió de les paraules de funció com determinants,pronoms i preposicions (Serra, Aguilar i Sanz, 2002).
•No està clar si la capacitat de comprendre les estructuresmorfosintàctiques en temps real també està afectada enaquests nens.
Estudis del nostre grup de recerca
•Objectiu: Analitzar la comprensió de les estructuresmorfosintàctiques:
-Morfologia verbal: temps (passat-futur).
-Morfologia verbal: nombre (singular-plural).
-Paraules de funció: o Articleso Preposicionso Pronoms personals o Pronoms febles
Estudis del nostre grup de recerca
Morfologia verbal: temps (passat-futur)
Pasat: La niña puso sopa en el plato. Futur: La niña pondrá sopa en el plato.
Estudis del nostre grup de recerca
Morfologia verbal: nombre (singular-plural)
Estudis del nostre grup de recerca
Singular: Abre la puerta… la niña.Plural: Abren la puerta… las niñas.
Estudis del nostre grup de recerca
Morfologia verbal: temps (passat-futur)
Estudis del nostre grup de recerca
Paraules funció: determinats
Singular: El padre da un... regalo. Plural: El padre da unos... regalos.
Estudis del nostre grup de recerca
Paraules funció: determinats
Paraules funció: Preposicions
La niña camina hacia la casa… desde la otra casa.
El gato está debajo de la ventana.
Estudis del nostre grup de recerca
Paraules funció: Preposicions
Estudis del nostre grup de recerca
Paraules funció: Pronoms febles
Estudis del nostre grup de recerca
La niña la come… la manzana.La niña lo come… el plátano.
Object directe
Estudis del nostre grup de recerca
La mujer le quita un rotulador….al niñoLa mujer les quita un rotulador…a los niños.
Object indirecte
Paraules funció: Pronoms febles
Estudis del nostre grup de recerca
Paraules funció: Pronoms febles
Estudis del nostre grup de recerca
•Malgrat haver diferències, no trobem diferènciesestadísticament significatives en la comprensió en temps realentre els nens control edat i els nens amb TEL respecte a:
-Morfologia verbal: temps (passat-futur).-Morfologia verbal: nombre (singular-plural).-Paraules de funció:
o Articleso Les preposicionso Pronoms personals o Pronoms febles
•Els nens amb TEL són capaços d’entendre aquestos elementsde l’oració en tasques senzilles de comprensió en temps realperò presenten errades en la seva producció.
El nens amb TEL són capaços de comprendremarques morfològiques i paraules funció queno produeixen de manera correcta.
Diversos estudis de psicolingüística mostrenque la comprensió precedeix a la producció.
Conclusions
Intervenció
Cal recolzar el treball logòpèdic en lacomprensió perquè ho pugui transferir a laproducció.
La intervenció s’hauria de centrar en mostrarde manera sistemàtica i constant situacions onapareguin aquests elements morfològics queun cop els comprenguin aniran transferint a laproducció.
Conclusions
Intervenció
Moltes gràcies per la vostra atenció!
Llorenç Andreu Barrachina
landreub@uoc.edu
http://grecil.org
Recommended