View
217
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
1/28
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
2/28
Lastronomia moderna no es pot concebre
sense la feina extraordinria realitzadaper totes aquelles dones que, grcies a
la seva dedicaci i estima per la cincia, ens handeixat el seu llegat. Tot i la prctica inexistnciade documentaci ben estructurada sobre el seupaper al llarg de la histria de lastronomia, lainvestigaci de les diferents ressenyes dobservatorisi universitats demostren que ha existit un bonnombre de dones que amb el seu treball, remunerat
o no, han contribut de manera signicativa alconcepte que avui tenim de lunivers observable.
La iniciativa deditar aquest calendari neix en elgrup de treball Ella s una astrnoma, format alEstat espanyol amb motiu de lAny Internacional delAstronomia 2009. Ella s una astrnoma s, a msa ms, el ttol dun dels projectes pilars impulsats perla Uni Astronmica Internacional i la UNESCO pera lAny Internacional de lAstronomia. Amb aquesta
iniciativa i daltres que anirem durem a terme aquest2009 volem contribuir a la igualtat entre dones ihomes, un del objectius de Desenvolupament delMillenni de lONU. Actualment a lEstat espanyolnoms el 26% dels investigadors en projectesnanats sn dones. En el mn amateur el nombre dedones arriba al 20%. Volem promoure la participaci
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
3/28
de la dona en els mbits relacionats amb lastronomiaprofessional i amateur, i donar suport a la formacide joves investigadores i tecnlogues. A les mansde tots, homes i dones, hi ha la missi dassolir unasocietat que defensi amb orgull el principi digualtatdoportunitats per a totes les persones que la integren.
Amb aquest calendari volem aportar una pea msa la construcci del passat de les dones astrnomesque, com en daltres mbits del saber, s moltdesconegut. Hem volgut destacar astrnomesexcepcionals que per la seva contribuci al progrsde la cincia mereixen vncer lanonimat i tenir unespai en la Histria. Hem volgut treure a la llumdones astrnomes de diferents poques i pasos, i
valorar la seva laportaci. Sens dubte, la selecci quepresentem no s exhaustiva; la llista no sacaba aqu.Com a continuaci daquest treball, estem preparantuna exposici ms completa que inclour altresastrnomes i durant 2009 ser accessible per Interneti de forma gratuta a centres escolars, universitats,centres dinvestigaci, museus, etc. Donarem especialrelleu a les astrnomes pioneres a lEstat, amb elprivilegi de les quals encara tenim lhonor de comptar.
www.astronomia2009.es
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
4/28
Hiptia
dAlexandria
Astrnoma
La seva
inuncia va ser
immensa, tamb
en altres camps
com la medicina i
la flosofa.
Va ser assassinadaper defensar laracionalitat i elpaganisme, per
una horda irada.
Hiptia fou una astrnomamatemtica i lsofa que vanixer al segle IV a la ciutategpcia dAlexandria. Encara que no ensha arribat cap de les seves obres, elshistoriadors de la cincia armen que
va escriure tractats sobre matemtiques(cniques, geometria euclidiana iaritmtica de Diofant i astronomia (taulesptolemaiques i explicacions de lAlmagestde Ptolemeu). Tamb va millorar iconstruir instruments astronmics comlastrolabi i el planisferi. Els comentaristesla descriuen com una mestra carismticaque va deixar una profunda petjadaen els seus deixebles, alguns dellstamb importants
cientcs de lpoca.
Segles IV-V
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
5/28
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
5
12
19
26
6
13
20
27
7
14
21
28
1
8
15
22
29
2
9
16
23
30
3
10
17
24
31
4
11
18
25Estrena
dU4: UnaUniversitat,
Un Univers(La Cartuja-
Sevilla)
Distncia mnimade la Terra al Sol
Quart creixent
Neix NicoleLepaute (1723)
Neix ParisPismis (1911)
Inauguracide lAIA-IYA
2009(Madrid)
Mor CarolineHerschel (1848) Lluna plena
Quartminvant
Lluna novaEclipsi anular
del Sol
Gener 2009
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
6/28
Ftimade Madrid
Astrnoma
Gran part de
la seva vidava transcrrera Crdova, en
aquell momentcentre del
saber mundial.
Astrnoma musulmana delssegles X-XI, era lla del tambastrnom i polgraf musulmMaslama al-Magriti, que signica homede Madrid. Va escriure nombrosostreballs coneguts com Correccions deFtima i va treballar conjuntament ambel seu pare en les seves investigacionsastronmiques i matemtiques .Junts van editar i corregir les taulesastronmiques dal-Hwarizmi, les vanajustar al meridi de Crdova i vanestablir el centre del mn a la capitaldel califat, com a referncia per atots els clculs. Tamb van treballaren calendaris, clcul de les posicionsveritables del Sol, la Lluna i els planetes,
taules de sinus i tangents, astronomiaesfrica, taules astrolgiques, clculs deparallaxi, eclipsis i visibilitat de la Lluna.
Segles X-XI
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
7/28
Febrer 2009
2
9
16
23
3
10
17
24
4
11
18
25
5
12
19
26
6
13
20
27
7
14
21
28
1
8
15
22
Quart creixent
Lluna plena
Eclipsi penombralde Lluna
Quart minvant
IACO: Quantesestrelles veus?
Presentacide lAIA-IYA
2009 (Conca)
Lluna nova
Neix MariaWinkelmannKirch (1670)
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
8/28
MariaWinkelmannKirch
Astrnoma
LanomenatCometa de 1702va ser el primer
descobert peruna dona.
Maria Winkelmann Kirch fou
una astrnoma alemanya queva descobrir el Cometa de 1702.
Va realitzar importants observacions iva escriure diferents tractats cientcs.Les seves anlisis sobre aurores borealses van recollir en un text de 1707 i eltreball sobre la conjunci dels planetesJpiter i Saturn amb el Sol es vapublicar el 1712. A ms a ms, va elaborarcalendaris desdeveniments astronmics,juntament amb el seu marit, el tamb
investigador Gottfried Kirch. Dues deles seves lles i un del seus lls tambes van dedicar a aquesta disciplina.
1670-1720
Desprs de la mort de Gottfried,Maria Winkelmann va seguir
treballant per a lAcadmia deCincies de Berln, encara que no
aconsegu el nomenament ocial.
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
9/28
Mar 2009
2
9
16
3
10
17
4
11
18
25
5
12
19
26
6
13
20
27
7
14
21
28
1
8
15
22
29/23
30/
2431
Quart creixent Festa dEstrelles
Lluna plena
Neix CarolineHerschel (1750))
IACO: Quantesestrelles veus?
Quartminvant
Inici de laprimavera
Lluna nova
Vols mesurarel radi dela Terra?
Comena loperacicientfca del telescopi de
10.4m GTC
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
10/28
Nicole-Reine
Lepaute
Astrnoma
Un asteroidei un crter
lunar portenel seu nom.
Va nixeral Palau de
Luxemburg dePars perqu el
seu pare estavaal servei de la
reina IsabeldOrleans.
Va treballar amb el tambastrnom Jrme Lalande i ambel matemtic Alexis Clairault percalcular la data de retorn del cometaHalley. Aix li va exigir interminablesclculs per determinar la posici diriadel cometa a la seva rbita, tot teninten compte les pertorbacions degudes
als planetes gegants Jpiter i Saturn.Els seus clculs van aconseguir establirles dates de retorn del cometa msfams. El 1762 va realitzar clculssobre leclipsi solar que es produiriael 1764. Tamb va publicar diversesmemries astronmiques en lesquals destaca un treball fonamentaten totes les observacions del trnsitde Venus realitzades el 1761.
1723-1788
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
11/28
Abril 2009
6
13
20
27
7
14
21
28
1
8
15
22
29
2
9
16
23
30
3
10
17
24
4
11
18
25
5
12
19
26
Quart creixent
Inici 100 horesdastronomia
Lluna plena
Mor Annie JumpCannon (1941)
IACO: Quantesestrelles veus?
Quartminvant
Estrena delprograma
de planetariEvoluci
Nit Mundialen Deensade la LlumdEstrelles Lluna nova
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
12/28
Caroline Lucretia
Herschel
Astrnoma
Va descobrirvuit cometes,
tres nebulosesi va escriuredos catlegs
astronmics.
Abansdastrnoma
va ser unafamosa cantant
doratoris.
Tot i que va nixer a Hannover,va fer la recerca al Regne Unitjuntament amb el seu germ,William Herschel. Va desenvoluparmtodes de exploraci del cel,va ajudar a construir telescopis,va estudiar sistemes binaris i vacatalogar un nombre fora important
destrelles. Va ser nomenadamembre honorari de la Reial SocietatAstronmica britnica i va rebrela Medalla dOr de Cincies del reide Prssia. Un altre rei, el britnicJordi III, li va concedir un salari de50 lliures anuals, la qual cosa la vaconvertir en la primera astrnomaprofessional de la histria.
1750-1848
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
13/28
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
14/28
Wang ZhenyiAstrnoma
Lany 1994la Uni
AstronmicaInternacional
va donar elseu nom a
un crter deVenus.
Conscient que era una donaprivilegiada, pensava que el
coneixement havia darribar adones i homes per igual.
Aquesta astrnoma xinesava estudiar els eclipsislunars investigant ambmodels que construa al jard decasa seva. Tot i la seva curta vida,va tenir una producci intensa.Va escriure dotze llibres sobreastronomia i matemtiques entreels quals cal destacar Algunesobservacions sobre les formes i
gures, dedicat a les posicionsestellars. Va descriure el cosmos ila relaci que hi t la Terra. Tambva recopilar dades sobre el tempsatmosfric per preveure i combatreles sequeres i inundacions quedevastaven la seva regi.
1768-1797
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
15/28
Juny 2009
1
8
15
22
29
2
9
16
23
30
3
10
17
24
4
11
18
25
5
12
19
26
6
13
20
27
7
14
21
28
Lluna plena
Inici de lestiu
Mor MariaMitchell (1889)Lluna nova
Quartcreixent
Quartminvant
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
16/28
Maria Mitchell
Astrnoma
Va descobrirun cometa, elMitchell, i un
crter de laLluna porta el
seu nom.
Mitchellva crear
lAssociaci pera lAven de la
Dona.
s considerada la primeraastrnoma acadmica dEstatsUnits i sha convertit en unareferncia per a la cincia daquestpas. Fou la primera dona que va entrara formar part tant de lAcadmiaAmericana dArts i Cincies (1848)com de lAssociaci Americana per alAven de les Cincies (1850). Tambva collaborar amb lObservatori Navalnord-americ, tot calculant taules sobrela posici de Venus. Malgrat la sevareputaci, quan va comenar a treballaren el Vassar College, el 1865, cobravauna tercera part que els seus colleguesmasculins, fet contra el qual va l luitarns que li van apujar la retribuci.
1818-1889
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
17/28
Juliol 2009
6
13
20
27
7
14
21
28
1
8
15
22
29
2
9
16
23
30
3
10
17
24
31
4
11
18
25
5
12
19
26
Distncia mxima dela Terra al Sol
Neix Enrietta SwanLeavitt (1868)
Lluna plena
Eclipsi penombralde la Lluna
Quartcreixent
Quartminvant
Lluna nova
Eclipsi totaldel Sol
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
18/28
Williamina
Paton StevensFleming
Astrnoma
Va descobrir10 noves, 59
nebuloses ims de 300
estrellesvariables.
Va emigrar desdEsccia alsEstats Units
el 1878.
Nascuda a Esccia, hi va exercircom a mestra ns que es vatraslladar amb el seu marit alsEstats Units. Quan es va desfer-se el seumatrimoni i com que esperava un ll,
va comenar a treballar com a criadadel director de lObservatori de Harvard,Edward Pickering. Al cap de poc temps,ja sencarregava de revisar curosamentles plaques fotogrques del cel,algunes duna qualitat molt dolenta, iobtenia uns resultats tant excellentscom el descobriment de la nebulosa Capde Cavall. La van nomenar conservadorade larxiu fotogrc, el primer crrecinstitucional de Harvard
en mans duna dona.
1857-1911
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
19/28
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
20/28
Annie Jump
Cannon
Astrnoma
Va determinari classicar
els espectresde ms de225.000
estrelles.
Fou la primeradona doctora
honoris causa per laUniversitat
dOxford (1925).
s possiblement la msconeguda de les donesde Pickering, el grup dedones que escrutava el cel sotael comandament del directorde lObservatori de Harvard.Va substituir Williamina
Paton Stevens Fleming com aconservadora de larxiu fotogrc.Al mestratge dAnnie JumpCannon per lanlisi de les plaquesshi afeg la seva capacitat percatalogar les estrelles dacord ambla seva lluminositat, grcies a unsistema que desprs va adoptaramb poques modicacions laUni Astronmica Internacional.s la persona, home o dona,
que ms astres daquests tipusha catalogat en la histria.
1863-1941
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
21/28
Setembre 2009
7
14
21
28
1
8
15
22
29
2
9
16
23
30
3
10
17
24
4
11
18
25
5
12
19
26
6
13
20
27
Lluna plena
Quartminvant
Lluna nova
Inici dela tardor
Comenala fnal del
concursAcull una
estrellaQuart
creixent
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
22/28
Henrietta
Swan Leavitt
Astrnoma
El seu treballva obrir el camper conixer la
grandria de lanostra galxia
i lescala delUnivers.
Malgrat les sevesaportacions alastronomia,
quan va morirla seva plaa
seguia sentdajudant.
Membre del grup de rastrejadoresdestrelles de lObservatori deHarvard, Leavitt va descobrir larelaci perode-lluminositat, un nou mtodede mesura de la distncia dels objectesastronmics. Va arribar a aquesta conclusidesprs dun metdic i detallat cmput de
les cefeides. En noms un any, el 1905, vadescobrir 843 noves estrelles variables enel petit Nvol de Magallanes (aquesta xifrapuja ns a 2.400 si es comptabilitza el totalde la seva vida). A ms a ms, tamb vatrobar 4 noves. La seva importncia cientcanoms es va tenir en compte desprs dela seva mort, en part grcies a lintent denomenar-la per al premi Nobel lany 1925,cosa que va resultar impossible perquaquest premi no es concedeix a ttol pstum.
1868-1921
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
23/28
Octubre 2009
5
12
19
26
6
13
20
27
7
14
21
28
1
8
15
22
29
2
9
16
23
30
3
10
17
24
31
4
11
18
25
Lluna plena
Quartminvant
Lluna nova
Quartcreixent
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
24/28
Cecilia Payne-GaposchkinAstrnoma
La comprovacide la teoria de
la relativitatdEinstein,
grcies aleclipsi de Sol
de 1919, estimul
linters dePayne per
lastronomia.
Una beca desuport a les donescientques va
permetre que lany1923 es traslladsa lObservatori de
Harvard.
Tot i nascuda a la Gran Bretanya,Payne va dur a terme la sevatasca cientca a la universitat
nord-americana de Harvard. La sevatesi doctoral en aquest centre (laprimera obtinguda per una dona enlrea dastronomia) va demostrar quelhidrogen s el principal componentde les estrelles, cosa completamentacceptada en lactualitat, per que
va representar un autntic canvi deparadigma el 1925. Malgrat mantenir-se lligada a Harvard durant quasidues dcades, ns a lany 1938 no fouconsiderada astrnoma ocial. El 1956 esconvert en la primera dona professoraassociada daquesta universitat.
1900-1979
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
25/28
Novembre 2009
2
9
16
3
10
17
24
4
11
18
25
5
12
19
26
6
13
20
27
7
14
21
28
1
8
15
22
29/23
30
Lluna plena
Quart minvant
Comena la Setmana dela Cincia i la Tecnologia
Lluna nova
Quartcreixent
Comena elV Congrs deComunicaci
Social dela Cincia(Pamplona)
FestadEstrelles
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
26/28
Paris PismisAstrnoma
Amb unatrajectria
professionalque va durar
ms de 50anys, Pismis va
publicar msde 100 articles
cientcs.
Originriade Turquia, alObservatori
de Harvard vaconixer el seu
marit, amb elqual es trasllad
a Mxic.
Paris Pismis va ser una precursora dmbitglobal. Nascuda a Istanbul, encaraque dorigen armeni, fou la primerauniversitria de Turquia i va obtenir un doctoraten matemtiques el 1937. Casada amb unmatemtic mexic, quan es va traslladara aquest pas es va convertir en la primerapersona, home o dona, dedicada a lastronomiaprofessional de la histria de Mxic.Va treballar a lObservatori Astronmic
Nacional de Tacubaya, que depenia de laUniversitat Nacional Autnoma de Mxic(UNAM). Hi va impartir les primeres classesocials dastronomia que es van fer a Mxic.Va morir l1 dagost de 1999 i va deixar com allegat una comunitat de ms de 100 astrnomsque treballen actualment a la U NAM. Vadescobrir 20 cmuls oberts i 3 cmuls globulars,i va treballar en les primeres explicacionssobre lestructura espiral de les galxies.
1911-1999
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
27/28
Desembre 2009
7
14
21
28
1
8
15
22
29
2
9
16
23
30
3
10
17
24
31
4
11
18
25
5
12
19
26
6
13
20
27
Lluna plena
Mor Cecilia Payne-Gaposchkin (1979) Quart minvant
Lluna nova
Inici de lhivernQuart
creixent
Mor MariaWinkelmannKirch (1782)
Lluna plena
Eclipsi parcialde Lluna
Neix Annie JumpCannon (1863)
Mor EnriettaSwan Leavitt
(1921)
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion
28/28
Ett pel gup e tebllElla s una astrnoma
Fes Fguescoordinadora
a Kzkwsk
Jse Lgcoordinadora dEL caLEndari
isbel Mquez
Jsef Msegs
Eull Pez See
Bl Tught
Mtset Vll
Put pe Expl pyets, s.l.
dsseyt pe a Guelle
illusts Eulg Mele
Recommended