View
236
Download
6
Category
Preview:
Citation preview
2
Index Pàgina
- Introducció 3
- Contextualització 4
- Obres i autors 5
- Argument : Obres escrites 7
Pel·lícula 9
- Diferències entre les obres escrites i la pel·lícula 10
- Personatges 11
- Conclusió 12
- Bibliografia 13
3
Introducció
Durant l´Edat Mitjana Europea circulen per molts pobles els cantars de gesta
que són narrats i difosos pels trobadors. En aquest treball ens centrarem en les
diverses versions que hi ha sobre la història de Tristany i Isolda. Ens situem al
voltant de la segona meitat del S.XII, on trobem les primeres versions escrites.1 Es
tracta d´una gran història de l´amor tràgic i fatal, aquell que domina la voluntad dels
personatges, aquell capaç de condemnar-los a una passió terrible, que fa sucumbir la
lleialtad i l´honor.
Pel que fa a l'estructura, aquest treball es compon d'un primer bloc que parla
del context i de les obres en general. Després, trobem un bloc que tracta l'argument
de l'obra, on hi ha dos sub-blocs. A continuació apareix una altra part que consta de
les diferències entre les diferents obres estudiades.
La metologia que hem sigut ha estat la lectura profunda del llibre Tristán e
Isolda, de Eilhart von Oberg, el text Tristán e Iseo, de Béroul i la visió filmogràfica
de Tristán e Isolda dirigida per Kevin Reynolds a l´any 2006.
Per tant, la finalitat d´aquest tema és vincular les dues lectures i la pel·lícula,
marcant les coincidències i divergències. A més de veure com es reflectéix una obra
medieval al cinema actual.
1 Cal recordar que la història dels amants naix a la tradició oral francesa.
4
Contextualització
L´Edat Mitjana és un període molt extens de la història de França, on cal
destacar la impotància política, estratègica, econòmica de les diferentes regions que
aniran progressivament constituint l´Estat Francés. França tenia el feudalisme2 com
a realitat política consolidada. A més ens trobrem davant d´una revolució cultural
per part de Carle Magne ( S. VIII-IX ). Més avant, al voltant del S.XI es
desenvolupa a França dos nous gèneres que no tenen res a veure, però surgeixen al
mateix temps. Per un costat trobem la Canço de Gesta (llengua d´oil al Nord de
França) i per altra banda la Poesia dels Trobadors (llengua d´oc al Sud de França)3.
Són dos ideals de vida diferents.
Tristany i Isolda naix com a canço de gesta, que té els seus antecedents en
La Odisea i La Iliada. És un poema narratiu en vers que està destinat a ser cantat i
que té per tema les gestes heroïques de diferents personatges. Els herois quasi
sempre són caballers francesos que lluiten al servei del seu senyor, encara que altres
cançons també descriuen com un vasall es rebel·la contra el seu senyor.
Posteriorment, al S.XII apareix la novel·la, un gènere que es nodreix de los dos
corrents literàries que havien. Presenta algunes diferències com que es centrat en el
contingut, vol transmetre un missatge, és una narració i lectura reflexiva. Algunes
característiques que trobem d´aquest gènere, la novel·la, en Tristany i Isolda són
l´aparició de la “fiamor”, el ideal cortés on es ressalta la relació entre l´amor i la
cavalleria. La cortesia, on fiquem tant la “fiamor” com el ideal cortés, és a la vegada
una concepció de la vida i una concepció de l´amor. Això exigeix una bona
educació, el saber estar, bons costums...però també s´ha de ser hàbil en la caça com
en la guerra. L´amor cortés està compost per una dama, que és superior al cavaller,
aquest sempre estarà al servei de la seua dama. És un amor molt complex, ja que és
una barretja de plaer i sofriments d´angoixa, per accedir a l´amor de la dama hi ha
que passar una sèrie de proves. Per tant, estem davant d´un amor clandestí. Totes
aquestes característiques es veuen reflectides en Tristany i Isolda.
2 El feudalisme es basa en una societat dividida en tres estaments: la noblesa, el clergat i el poble.
3 Al S.XII la Canço de Gesta s´escriurà en llengua d´oc i la Poesia Trobadoresca en llengua d´oil.
5
Obres i autors
Tristany i Isolda han estat objecte de cants lligats a la composició i a la
recitació oral. Després localitzem les diferents versions escrites les quals, juntament
amb altres que s´han perdut, derivarien d´un poema en francés que seria l´arquetip.
Les versions més velles que es coneixen són les de Béroul, Thomas i Eilhart von
Oberg, que van escriure al S.XII.
L´obra de Béroul està composta a Normandia i que malauradament només
ens ha arribat la part central del poema, hi ha una amputació del començament i del
final del relat, però tot així es conserven algunes llacunes en la part que queda. La
redacció del poema està escrita en llengua d´oil, i es pensa que estem davant la
versió més propera del que va poder ser el poema comú primitiu. Té una tècnica de
composició cercana a l´art dels joglars del cantar de gesta. Pel que fa a l´estil podem
dir que és ràpid, lleuger, abunden els diàlegs però prescindeix el monòleg
psicològic, escassegen les descripcions, combina amb mestria els estils tràgics i
irònics, s'atura en elements realistes i sobretot en l'expressio dels sentiments, els
gestos, reforçant la textura dramàtica de l'obra en detriment de raonaments
encadenats.
Cap a 1770 escriu el alemany Eilhart Von Oberg la seva visió particular del
poema del desgraciat heroi, sent l'única obra del S.XII que es conserva en la seva
totalitat. La seva escriptura és directa i el ritme veloç, com els de Béroul, amb la
primera part coincideixen en gran mesura, però l'autor germànic cuida la oranización
del conjunt i es complau més en la descripció dels fets heroics de Tristan, el que
produeix un menys relleu de Iseo. Elabora una peça més aferrada al món del èpic,
relatant aventures, batalles... malgrat tot això l'obra és més breu que els seus
antecessores.
Malauradament, les obres del s. XII van viure l'oques d'un oblit que els
confina a les ombres Fins al segle XIX, quan de nou van veure la llum a ser
publicades. No obstant això Això, Això, no vol dir que la llegenda caiguis inert del
tot, ja que els textos barregen la cavalleria i l'amor. Com Molts Cantars de gesta i
novel·la, la llegenda de Tristany i Isolda va ser prosificada, ampliada, transformada
al S. XIII, desvirtuada: els relats no feien sinó adaptar-se al canviant gust de les
noves generacions. Diversos poemes narren certes escenes de la llegenda, el més
6
antic correspon a Li du Chèvrefeuille, de Marie de France, de 1160. Altres poemes
són la Folie de Bena escrit en dialecte normand, basat en Béroul i le Folie d'Oxford
inspirat en Thomas4. Un altre poema que és descendent directe de Thomas serà el de
Gottfried von Strassburg.
Sens dubte, la història ofereix els millors elements per a desenvolupar a
nivell narratiu totes les inquietuds que la temàtica amorosa i cavalleresca generava
al públic no llatí en aquelles dècades i les següents. De ahi que fos tractada fins a
principis del segle XIII, ni més ni menys que en els autors que hem nomenat abans
(Bérou, Thomas d'Angleterre, Eilhart von Öberg i Gottfried von Strassburg5). La
destacable riquesa literària que significa l'existència d'aquests quatre poemes escrits
en menys de mig segle té l'inconvenient, però, que se'ns presenta ensomrecida per la
irreparable destruccin total o parcial, dificultant la compressió del procés de gènesi
d'aquesta matèria narrativa i del viu interès històric i estetic que suscita.
4 Tomàs d'Anglaterra va ser un poeta anglo-normand del segle XII. És conegut per la seva vell poema en francès, Tristany, una
versió de la llegenda de Tristany i Isolda de la qual només hi ha vuit fragments, al voltant 3.300 línies de vers, sobretot de l'última part de la història i es calcula que representa prop d'una sisena part de la història original. 5 Poeta èpic alemany de l’edat mitjana, conegut com autor del poema inacabat Tristan und Isolde (Tristany i Isolda)), el magistral
llenguatge del qual despertà ja l'admiració de llurs contemporanis.
7
Argument
De les obres escrites
En Tristany i Iseo, depenent de les versions, no juga només l'atzar. Un amor
tan extraordinari requereix una justificació magica, un filtre begut per error, de
manera que aquesta passió no neix únicament de l'atzar, sinó que es tenyeix de
connotacions esotèriques, és un beuratge que embriaga els dos personatges per
igual, i tots dos prenent concienca d'això, assumeixen la seva relació il·lícita amb
totes les conseqüències. La seva història d'amor els Condemar fins i tot socialment a
Tristany i Iseo, ja sigui o no cosecuencia del filtre la degradació és evident. Ambdós
viuen condemnats per un amor il.lícit, l'assumeixen i el pateixen i, malgrat la seva
tornada a la cort, i recuperar la seva anterior posició social la de cavaller lleial al rei
i la reina, els amants es busquen de nou, i moren el un per l'altre.
Es crea un triangle amorós maleït, en el qual no només impera la passió
amorosa, sinó una implicació social i jerarquica.Por una banda està en Rei Marc,
que pretén signar la pau amb Irlanda a través del matrimoni amb Isolda, però és traït
a causa del filtre. Tristany, al vèncer a Morholt, rep la mà oferta pel seu pare, el rei
Gormon, i és Tristany qui pren la mà d'Isolda en nom del Rei Marc per garantir la
pau entre Irlanda i Cornualla, una ruptura d'aquest matriminio suposaria la guerra
entre els dos regnes. Com veiem la inclusió del filtre traspassa la simple imatge
esotèrica. El sentit real de la passió dels protagonistes és tan terrible que sembla que
els autors es veuen obligats a crear un llenguatge enganyós de símbols, un brebajq
que encisa i Condemar als protagonista, una coartada per a la passió, que humanitza
als protagonistes i que aconsegueix la compassió del lector.
Tristany arriba a la cort del Rei Marc per servir, i destaca per les seves
qualitats i ho demostra sobretot en el combat contra l'invencible Morholt, a qui
mata, alliberant així al país de l'amenaça d'Irlanda. Però aquest li ha produït una
ferida enverinada, en no trobar a ningú que pugui sanarle s'embarca arribant
d'incògnit a Irlanda, on Isolda, la neboda de l'adversari derrotat ee filla del rei, li
salva la vida, desonocedora del seu Verdader identitat. Un cop curat torna a la cort
de Marc però aquest no té desig de casar-se i escull aquella dona que sembla
impossible d'aconseguir, Isolda, de manera que Tristany part de nou a Irlanda i mata
un drac que amenaça la seguretat del regne, guanyant com a premi a la dama.
8
Tristany lliura a Isolda al rei, com heroi, en canvi, el beuratge d'amor que
tots dos prenen per error en la travessa (debian haver pres Marc i Isolda la nit de
noces) fa alguna manera justícia i s'uneix a la dona amb qui en certa manera també
té dret sobre ella. A partir de la tornada de Tristany a Cornualla, comença una sèrie
de episodis de to de vegades satíric, que mostren per una banda la bona voluntat de
Marc cap als amants, i per altra la pressions de la cort per fer públic l'adulteri i
convertir així en deshonra al Rei, que es veuria obligat llavors a prendre les mesures
oportunes. La successió d'enganys i trobades secrets dels amants s'interromp quan
són descoberts i han de fugir al bosc, on viuen una existència marcada per les
privacions amb les que han de pagar la possibilitat de vvir plenament la seva passió.
Tot i que Marc acaba descobrint, no els mata, únicament els deixa senyals
inequívocs del dret que com a Rei té sobre ells, obrint la possibilitat del retorn.
De tornada a la cort, Isolda supera, gràcies a un engany ordit amb Tristany,
una prova per provar la seva fidelidada al monarca i recupera la seva condició de
Reina. El heroi s'exilia i s'obté a una altra dama, també anomenada Isolda. Però
Tristany no té cap interès en ella. Aquest viatja repetides vegades a Cornualla per
reunir-se amb la dona de Marc i s'oculta sota disfresses diferents que reflecteixen el
progressiu aïllament social en què s'emmarca aquest amor: pregrino, leprós, boig.
Finalment, Tristany és ferit de mort en una escaramussa i mana trucar a Isolda
perquè vingui a curar-lo. Ella abandona tota la seva dignitat real i s'embarca per
9
reunir-se amb el seu estimat, però quan la nau aquesta ja a la vista, una mentida de
l'altra Isolda, la dona oficial, fa creure que la Reina no ha vingut. Tristany mor, i
quan arriba Isolda s´abraça al seu càdaver i mor també, per l´absència de l´alre.
De la pel·lícula
La pel·lícula comença amb l'assalt dels irlandesos a les terres de Bretanya,
on moren els pares de Tristany, que és recollit per la seva oncle Marc Passen els
anys, i creix el valor i la destresa del jove heroi que es manté al costat de seu oncle
per lluitar contra els enemics. En una de les batalles és ferit i donat per mort,
realitzen l'acte funerari i el vaixell arriba a les platges irlandeses, no està mort sinó
enverinat el qual és rescatat per la princesa Isolda i la seva dama. Isolda es desperta
sobresaltada, sembla haver tingut una visió que l'angoixava en un somni i decideix
escapar a la platja fugint. En aquest moment, es deixa veure el coneixement que té
Isolda sobre les plantes medicinals. Transcorren els dies, i Tristany es refugia a la
caseta a la cura de la bella dama, que va tots els dies a veure-ho. Tristany és ferit per
Morholt, que havia demanat la mà d'Isolda. En aquests dies, els protagonistes
s'enamoren, sense l'ajuda del filtre amorós. Ens crida l'atenció que es porta a terme
l'acte sexual, no estan sota la influència del beuratge màgic per tant, el pes de la
traïció al Rei Marc i el pare d'Isolda no té cap justificació possible, de manera que
la pel·lícula ja condemna els amants. Tristany torna a Cornualla, on és aclamat.
Continuen les guerres, el Rei Irlandès veu perillar el seu regne i ofereix la mà de la
seva filla. Tristany va en nom del seu oncle per aconseguir-li una dona. En els
combats, busca entre el públic a la seva dama, la qual li havia mentit sobre la seva
identitat. Quan el heroi guanya l'últim combat, Isolda s'afanya a veure el guanyador,
però el seu pare li diu que no l'casada ell, sinó el Rei Marc.
En Bretanya mantindran la seva relació il·lícita i clandestina, consum la
traïció i la ruptura del pacte, el que desencadenés de nou la lluita entre els irlandesos
i els anglesos, i la posterior mort de Tristany.
Sens dubte, la llegenda juga amb saborosos ingredients que no només han
originat diferents versions sinó que, a més, es pot relacionar el seu món màgic i
d'amor talls amb el d'altres obres de caràcter llegendari, mitològic o fantàstic.
10
Diferències entre les obres escrites i la pel·lícula
Tot i la teòrica llibertat, constatem que les obres de Eilhart i Béroul tenen
semblances d´estil, en l´organització d'algunes parts de l'estructura i sobretot en el
desenvolupament del tema amorós. En canvi entre la pel·lcula i les obres escrites si
que hi ha diferències molt marcades.
Al final de la pel·lícula no apareix l'episodi de les veles blanques comunicant
l'arribada de la Reina Isolda, ni l'engany de l'esposa dient que són negres, el que
porta a Tristany a la mort pensant que la seva estimada l'ha abandonat.En la cinta
Tristany mor combatent, el que exalça d'heroïcitat la seva pèrdua, Isolda va amb el
seu estimat al riu, i acaba amb la desaparició d'Isolda, no se'ns diu explícitament que
passa amb ella. Tampoc apareix la vida al bosc dels enamorats, de manera que no es
recalca l'aïllament social i la no evolució èpica de Tristany, així com la degradació
de tots dos encara que a la cinta apareix la caseta on es refugia Tristany, i Isolda va a
curar-li. No pren les connotacions que té el bosc, com a parella típicament
cavalleresc, però que paradoxalment, és l'amagatall on els protagonistes viuen
degradats aliens a la seva posició social.
També és curiós que s'elimini l'episodi de la flor de farina, per enganyar el
Rei Marc la nit de noces, la pel·lícula no resol aquest tema. Tampoc s'inclouen els
episodis més enginyosos i picarescs com quan sehace passar per leprós i el
"jurament" d'Isolda que li proclama fidelitat al Rei o quan va a la cort sent un bufó,
perquè se li ha deformat la cara en caure sobre unes pedres conquerint una torre.
Altres episodis que no s'han incorporat en l'obra cinematogràfica, ha estat la batalla
amb el drac a Irlanda, que en les obres escrites és com Tristany guanya Isolda per al
seu oncle. A més no observem l'aparició del gos de Tristany, el qual és cura per
Isolda com si fos el seu estimat quan estan separats, és una mostra d'amor. Tampoc
inclou a l'altra Isolda i les seves gestes al país al qual s'exilia.
Entenem que la llegenda és llarga i el director hagi de evitar fer ús d'ella per
no esgotar el temps de la pel·lícula. Això ha fet que no es pugui assaborir en tot el
seu esplendor la riquesa de les obres, ja que s'ha basat més en el terreny sentimetal
que en el cavalleresc.
11
Personatges
En les obres de Béroul i Eilhart hi apareixen una gran quantitat de
personatges que en a obra es suprimeixen. És és cas de la mare d'Isolda, la qual en el
text és viva mentre que a la cinta no. D'altra banda, en les obres escrites el Rei
d'Irlanda i Morholt, el tio de la dama, mantenen una relació familiar estreta, ja que
aquesta pateix la pèrdua del seu oncle i el seu pare si que la vol. En canvi, a la
pel·lícula és tot el contrari, el seu pare veu en Isolda una arma per accedir als seus
interessos. Quant a la seva dama de companyia, Isolda en els llibres tracta de matar-
la perquè hi ha un moment que desconfia d'ella, els homes que s'encarreguen
d'acabar amb ella no ho fan al final, i quan l'hi diuen a la Reina s'alegra moltíssim .
Branguena a la pel·lícula està en tot moment al costat del seu senyora. En els dos
casos trobem els personatges traïdors que es volen desfer de Tristany, els
"lanzengiers", que ho veuen tot i denuncien la relació Delente del marit, en aquest
cas el Rei, en les obres escrites són durament castigats.
Béroul ha optat per mostrar l'ànima dels personatges a través dels seus actes,
i no mitjançant la reflexió o la descripció dels seus estats d'ànim i motivacions. No
obstant en la cinta els personatges acquieren altres caracteristiques adequades a les
exigències de gravació. S'atribueix a James Franco (personatge de Tristany) la seva
passivitat i poc expressivitat a l'hora de dirigir-se tant al seu traït oncle, com en
parlar d'amagat amb la seva estimada. Isolda sempre és descrita com la dona més
bella mai vista i Tristany com un gran cavaller amb totes les qualitats.
12
Conclusions
El balanç que faig d'aquest treball és molt positiu ja que m'ha permès
aprendre a analitzar una mica més comparant diverses obres de diferent format.
Podem concloure que potser la cinta no facin justícia amb la magnífica i màgica
tragèdia, encara que és meritori que el cinema més comercial apunt cap a aquestes
llegendes artúriques, deixant-se portar, per la tendència de generar grans pel·lícules
èpiques de tall fantàstic. A la cinta no s'aprecia la grandesa del llenguatge de les
obres escrites. Apreciem com els directors de cinema, fan una doble interpretació de
les obres adaptando-es per fer-les més comercials, i poder ser distrubuïdes millor.
Realitzar aquest treball m'ha servit per aprofundir més en la literatura
francesa i per aprendre a interpretar les obres, per apreciar més els detalls que donen
la riquesa a aquestes obres que hem analitzat. M'ha servit per treure-li més suc a
l'Edat Mitjana, amb aquest treball l ´admire més, per les seves obres i com tracten el
tema de l'amor i la cavalleria.
13
Bibliografia
Lluí Martos, J. i Garcia Sempere, M. (2009) : L´Edat Mitjana en el cinema i
en la novel·la històrica. Alcant, Symposia Philologica,18.
Biblioteca Medieval. (2001) : Tristán e Isolda. España, Siruela.
Ruiz Capellan, R. (2005) : Tristán e Iseo. España, Catedra.
Internet: www.wikipedia.es 13-05-2010
Recommended