11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ

ART HISPANOMUSULMÀ

Mª Victoria Landa

Aqüeducte de “Los Milagros” en Mèrida

Mª Victoria Landa

ARTHISPANOMUSULMÀ

HISPANOMUSULMÀ O ISLÀMIC11.- Mesquita de Còrdova (a, b, c)12.- Alhambra de Granada (a, b, c)

26MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987). DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-

MANSUR.

MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987, ss. VIII, IX i X). Consagrada catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV, època medieval)DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-MANSUR.

CÒRDOVA. ESPANYA

MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987, ss.

VIII, IX i X). Consagrada catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV,

època medieval)DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i

III. ABD AL-HAKAM II i AL-MANSUR.CÒRDOVA. ESPANYA

11MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987). DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-

HAKAM II i AL-MANSUR.

CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat

al Hamra” (muntanya vermella,

ss. XIII- XIV)DESCONEGUT. MUHAMMAD I,

IUSUF I, MUHAMMAD V,

MUHAMMAD VII.TURÓ SABIKA. VALL

RIU DARRO.

CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII- XIV)DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII.

TURÓ SABIKA. VALL RIU DARRO. GRANADA. ESPANYA

27CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII-

XIV). DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII. TURÓ SABIKA. RIU DARRO.

ART HISPANOMUSULMÀ

1.- CONTEXT HISTÒRIC

1.1.- LOCALITZACIÓ• Enorme imperi que, amb base en la península d’Aràbia (primer) i Síria i Bagdad (més tard), s’estén per tot el nord d’Àfrica fins a la península Ibèrica i pel Pròxim Orient fins el riu Indus.

• S’estén a partir de la fugida de Mahoma de la Meca a Mediana (Hègira, 622) i arriba fins l’actualitat, mentre que a la península Ibèrica va del 711 al 1492.

• Mahoma crea un Estat teocràtic (el califa té el poder polític i religiós).

1.2.- L’ISLAM. CRONOLOGIA

• La civilització islàmica té l’origen en una nova religió : l’Islam, predicada per Mahoma (571-632).

• La seva predicació comença a la Meca i sembla estar basada en les religions de l’entorn.

1.3.- RELIGIÓ ISLÀMICA• Es basa en les predicacions de Mahoma (571-632), recollides a l’Alcorà, i en els escrits que sobre la seva vida arreplegaren els seus seguidors (la sunna o tradició). A través de la sharia o llei islàmica, basada en l’Alcorà, s’uneixen religió i política, ja que pretén regir tots els aspectes de la vida del musulmà, incloent el govern.

• És una religió monoteista amb CINC preceptes o OBLIGACIONS:1) La professió de fe.2) Orar cinc vegades al dia en direcció a la Meca. 3) Pelegrinar a la Meca una vegada a la vida. 4) Dejunar durant el dia el mes del Ramadà.5) Donar almoina als pobres.

1.3.- RELIGIÓ ISLÀMICA• Religió monoteista amb CINC preceptes o OBLIGACIONS:

1) La professió de fe.

El més important dels pilars de l’Islam consisteix en dir amb convenciment: “No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta”.

2) Orar cinc vegades al dia en direcció a la Meca.

- Els musulmans resen cinc oracions diàriament, en forma individual o conjunta. Les oracions són realitzades a la sortida del sol, al migdia, a mitja tarda, a la posta del sol i a la nit.

- Cada oració no dura més que uns quants minuts.

- L’oració en l’Islam és la connexió directa entre Déu i el creient.

- En ella es recita l’Alcorà i es realitzen determinats moviments que simbolitzen l’esperit de submissió. L’oració dispensa dels pecats, enforteix la consciència i l’esperit, i allunyà el creient del mal i d’allò censurable. L’oració serveix al creient per a sentir la pau interior i la felicitat que l’anima.

3) Pelegrinar a la Meca una vegada a la vida.

- La peregrinació a la Meca és una obligació a complir una vegada en la vida per als creients que tinguin mitjans per a fer-la. Els ritus de la peregrinació comencen amb la utilització per part dels homes de vestimentes especials, dos peces de tela molt simple, que tracten d’eliminar les distincions de classe, simbolitzant que tots són iguals davant Déu i es presenten iguals davant Al·là.

Una vegada preparats, els creients musulmans donen set voltes a la Kaaba, la pedra negra que s’adora a la Meca, caminant set vegades entre les muntanyes de Safa i Marwa, recordant a Agar, l’esclava dona de Abraham i mare d’Ismael (avantpassat mític de tots els àrabs), a la recerca d’aigua, i finalment es reuneixen en la muntanya d’Arafa per a fer les seves peticions a Al·là.

4) Dejunar durant el dia el mes del Ramadà. “Aquell que dejuna durant el mes del Ramadà amb fe i esperança en la recompensa de Déu li seran perdonats els seus pecats”.

5) Donar almoina als pobres.

- L’obligació de donar almoina es basa en la idea de què totes les coses són de Déu, que permet que estiguen en mans dels homes per a què les administren. Les possessions dels homes necessiten purificar-se i la forma de fer-ho és reservar una petita part dels ingressos per ajudar als més necessitats. Es compara amb esporgar un arbre: en tallar-lo es purifica i permet un nou creixement. Altres característiques són: es permet la poligàmia i es prohibeix menjar porc, beure vi, jugar a jocs d’atzar i representar a Al·là i Mahoma (i als animals de la creació, incloent les persones). En els primers segles també era una obligació defensar la religió i estendre-la per mitjà de la gihad o guerra santa.

1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM

• Mahoma (571-632) funda un Estat teocràtic (el califa té el poder religiós i el polític), uneix els pobles d’Aràbia i comença una ràpida expansió territorial per la península d’Aràbia.

1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM• Fins la mort de Mahoma (571-632) conquereixen la major part d’Aràbia.

• Els Califes perfectes o Califat ortodox (632-662) conquereixen la resta d’Aràbia, Mesopotàmica, gran part de Pèrsia, Síria, Palestina i Egipte i organitzen políticament el territori

1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM• El Califat Omeia (662-750) estableix la capital a Damasc (Síria), conquereixen el nord d’Àfrica i la península Ibèrica (són derrotats a Poitiers pels francs), arriben fins la frontera amb Xina i reforcen el poder del califa.

1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM• Durant el Califat Abbàssida (750-1050) derroten i exterminen els omeies, fixen la capital a Bagdad (major influència persa), i comencen els conflictes interns, disgregant-se l’Imperi.

1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM• Des del segle XI, els turcs es faran amb el poder en l’Islam (seljúcides i otomans).

1.5.- CIVILITZACIÓ I CULTURA A.- ECONOMIA

L’agricultura i la ramaderia són la base de l’economia, però les ciutats, amb l’artesania i el comerç, són molt importants i constitueixen l’eix vertebrador de l’imperi.

1.5.- CIVILITZACIÓ I CULTURA B.- SOCIETAT I CULTURA Encara que hi ha esclaus estrangers, la majoria són lliures i les diferències són de riquesa i ètniques (els àrabs i la resta). Partint de la base del substrat àrab i les influències grecoromana, a través de Bizanci, i la influència persa, la cultura islàmica s’anirà forjant al voltant de la religió i apropiant-se d’elements de totes les cultures, que incorporen al seu imperi (eclecticisme).

1.5.- CIVILITZACIÓ I CULTURA B.- SOCIETAT I CULTURA

Tot l’imperi té una cultura molt semblant al voltant de la religió que, amb varietats regionals i cronològiques, manté característiques bàsiques comunes.

Posen en contacte Orient i Occident, la tradició romana i grega amb les cultures asiàtiques, creant grans biblioteques i fent aportacions noves en literatura, astronomia, medicina, matemàtiques,...

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ• Les tropes de Tariq i Musa ocupen la península Ibèrica entre el 711 (batalla de Guadalete) i el 714, mentre els regnes cristians quedaven confinats a les terres del nord peninsular. Les fases del domini musulmà de la Península Ibèrica són:

1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA. FITXA 11• Circumstàncies vàries desenvoluparen formes d’Estat diferents a partir del 711, així les fases del domini musulmà de la Península Ibèrica són:

Fases del domini musulmà de la Península Ibèrica

1-Emirat dependent del Califat Omeia de Damasc (711-756).

2-Emirat independent del Califat Abàssida de Bagdad (756-929). Abd al-Rahman I.

3-Califat de Còrdova (929-1031). Abd al-Rahman III.

4-Primers Regnes de Taifes (1031/5- 1085).

5-Període Almoràvit (1086-1144).

6-Segons Regnes de Taifes (1144-1157).

7-Període Almohade (1157-1212). “Navas de Tolosa”.

8-Regne nassarita de Granada (1237-1492). Reis Catòlics.

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ1.- CONTEXT HISTÒRIC. FITXA 11

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ• Emirat dependent de Damasc (711-756). Durant el Califat Omeia de Damasc, Al-Àndalus serà una província més del califat, amb un emir que dirigirà la política en nom del califa i depenent d’ell.

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ• Emirat independent de Bagdad (756-929, del califat abbàssida).

• Abd al-Rahman I, únic supervivent de la matança dels Omeies, es refugia en Còrdova, on es proclama emir, políticament independent dels abbàssides de Bagdad, però sotmès a nivell religiós al califa.

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ• Califat de Còrdova (929-1031). Abd al-Rahman III es proclama califa, assumint el poder religiós i encetant el període més brillant d’Al-Àndalus.

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ

• Primers regnes de taifes (1031-1085). Les lluites internes divideixen el califat en multitud de regnes musulmans (una vintena de taifes) més febles, i que hauran de pagar impostos (pàries) a canvi de protecció, als cristians del nord, que avancen cap al sud guanyant territoris (Toledo, 1085).

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ• Període almoràvit (1086-1144). Algunes taifes demanen ajuda als almoràvits del nord d’Àfrica contra els cristians, i aquests ocupen tota la zona d’Al-Àndalus, i sotmetent les taifes al seu poder.

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ• Segons regnes de taifes (1144-1157). Novament es disgreguen els territoris musulmans peninsulars i es veuen assetjats pels cristians.

• Imperi almohade (1157-1212). Un nou imperi del nord d’Àfrica, els almohades, ajuda els musulmans peninsulars contra els cristians, i adhereix els territoris dels regnes de taifes al seu imperi, però la derrota a la batalla de las Navas de Tolosa (1212), contra els cristians, suposa la decadència final i sols el regne de Granada resistirà.

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ• Regne nassarita de Granada (1237-1492). La dinastia local dels nassarites granadins signa un acord amb el rei de Castella i resisteix, a canvi de pagar pàries, fins el segle XV, quan els castellans es decideixen a conquerir-lo (Isabel la Catòlica, 1492).

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ• En els quasi vuit segles de presència a la península Ibèrica, els musulmans deixen una herència cultural important: art, urbanisme, coneixements tècnics, influència cultural,...

10 anys d’enfrontaments i 9 mesos de setge i a la fi, en 1492, Boadbil capitulà i

lliurà Granada.

2.- ARQUITECTURA ISLÀMICA2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS

MESQUITA (11)PALAU (12)

FORMACIÓ

• És un art ECLÈCTIC, que rep influències molt diverses de tots el territoris que conquereixen. En la formació de l’art musulmà conflueixen les següents tradicions artístiques:

–Les influències grecoromanes i bizantines.

–El món asiàtic en els vessants cristià i iranià.

–El món mediterrani (visigots, egipcis, berbers…).

–I d’altres com les influències hindús.

• A.- INFLUÈNCIES

Influències Grecoromanes: columnes, arc de mig punt, dovelles bicolors, la basílica, ...

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Bizantines: utilització de voltes i cúpules, plantes centralitzades, ...

Perses i d’Orient en general: arc apuntat, arc lobulat, iwans, ...

Visigòtiques: arc de ferradura.

Altres: egípcia, berber, hindú, ...Malgrat tindre múltiples influències, aconsegueixen un art amb característiques unitàries al voltant de la religió, però amb importants diferències regionals segons la influència predominant en la zona.

• B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSATota l’arquitectura està molt influïda per les característiques de la religió islàmica, que ho impregna tot (política, societat, cultura, art,...).

ANICONISME: Prohibició, no explícita a l’Alcorà, de reproduir imatges que podrien convertir-se en objectes de culte idòlatra. No es permet representar ni a Déu ni a Mahoma, però aquesta prohibició, encara que en principi no s’aplicarà a les persones i animals en els llibres i palaus, acabarà sent una recomanació complida per tot l’art.

• B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSA

L’art es centra en l’ARQUITECTURA i la DECORACIÓ. Arquitectura branca més cultivada. És un art essencialment arquitectònic.

La pintura i l’escultura poc desenvolupades, derivat de l’aniconisme anterior, i per la concepció musulmana de la naturalesa, ja que considera efímeres i inútils de reproduir, totes les seves manifestacions.

•Art dels Omeies: Cúpula de la Roca en Jerusalem, del 691.

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSA

És antinaturalista i antirealista (estilització): el fet de no fer decoració figurativa, fa que la decoració sigui a base de composicions geomètriques i abstractes que expressen misticisme i espiritualitat.

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSAMutabilitat i desmaterialització arquitectònica: la idea de que tot canvia, menys Déu, i tot es desfà, s’expressa a través dels jocs de llum, brillantors i el paper de l’aigua, que desmaterialitzen l’arquitectura.

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSAImportància de la decoració no figurativa en l’interior dels edificis, amb un clar ”HORROR VACUI”.

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSAQuatre tipus ARTS DECORATIVES:

Geomètrica o de LLACERIA: decoració amb línies geomètriques Decoració vegetal o d’ATAURIC: profusió vegetal de formes estilitzades.ARABESC: barreja de figures vegetals i línies geomètriques. Cal·ligràfica o EPIGRÀFICA: escriptura cúfica cursiva o aràbiga dels versicles de l’Alcorà.

Geomètrica o de LLACERIA: decoració amb línies geomètriques

Decoració vegetal o d’ATAURIC: profusió vegetal de formes estilitzades.

ARABESC: barreja de figures vegetals (ATAURIC) i línies geomètriques (LLACERIA).

Cal·ligràfica o EPIGRÀFICA: escriptura cúfica cursiva o aràbiga dels versicles de l’Alcorà.

ARTS DECORATIVESEpigrafia, o decoració Cal·ligràfica

Atauric

Llaceria oGeomètrica

•Escriptura: destaquen les escriptures cúfica cursiva o aràbiga.

•Profusió vegetal de formes estilitzades.

•Arabesc: barreja de vegetal i línies geomètriques

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUESEls edificis són de volums cúbics (formes geomètriques i regulars) amb vistoses cúpules, de poca altura, en consonància amb la naturalesa.

Taj Mahal. Conjunt d’edificis (1631-1654), en ciutat d’Agra, estat d’Uttar Pradesh, Índia. Emperador musulmà de la dinastia mogol en honor de la seva dona morta en el part de la seva filla 14 (20.000 obrers).

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUESPrima la horitzontalitat: edificis poc alts i de major amplitud longitudinal, per això pilars i columnes són més prims, i els arcs, voltes i cúpules són, de vegades, decoratius.

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUESSolen utilitzar materials pobres i fàcils de treballar: rajoles, fusta, guix o algeps, pedra sense treballar.

Mesquita de Bib al-Mardum o Cristo de la Luz, Toledo.Època califal.

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUESL’element de suport més utilitzat és:

La columna. Al principi utilitzaven les columnes dels edificis clàssics amb capitells corintis o bizantins. La seva pròpia la crearen de fust molt prim, amb anells a la part superior i amb una base elevada (“columna de galgo”).

Columna de galgo

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUESCapitells molt variats: corintis (més esquemàtics), de panell o niu de vespes (decoració vegetal), cúbic (forma de cub), cilíndric (decorat amb cintes).

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUESPel que fa als elements sostinguts, empren la llinda (dintel) o l’arc:

Utilitzen una gran varietat d’arcs: en principi semicircular o de mig punt, encara que el més característic és el de ferradura, emmarcat en un arrabà (alfiz). En el segle X apareix l’arc de ferradura apuntat (precedent de l’ogival)...,

• C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES. ARCS..., i l’arc lobulat i polilobulat, entrellaçats o entrecreuats. En el segle XI el mixtilini i el de cortina. A més, s’empraran els arcs falsos (purament decoratius). També s’utilitzen el peraltat i l’arc de mocàrabs amb elements que pengen.

Mixtilini

Tipologia d’arcs

TIPUS ARCS MÉS UTILITZATS EN ARQUITECTURA ISLÀMICA

Mª Victoria Landa

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUESLes cobertes: passen dels sostres plans o a dos aiguavessos a una abundant utilització de diferents tipus de voltes (de canó, de creueria, esquifada, d’arcs entrecreuats, de mocàrabs,...) i de cúpules. S’utilitza molt la volta de nervis (bóveda) o nervada califal, nervis que no es creuen en el centre sinó en els costats, deixant un espai lliure, que es sol decorar amb figures geomètriques.

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUESA la cultura islàmica li agrada el LUXE i la DECORACIÓ, cosa que explica que qualsevol detall arquitectònic estigui profusament decorat. Aquest interès els du a decorar abundantment els interiors. La decoració no es realitza directament sobre el mur, sinó que es realitza sobre plaques de guix o d’estuc (calç amb algeps o alabastre) que, després, s’aplica sobre el mur.

• C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUESS’utilitza també la ceràmica vidrada per decorar la part inferior dels murs o sòcols, formant una mena de mosaic amb policromia de peces grans, anomenat alicatat o enrajolat. Tot ple de motius vegetals (atauric), geomètrics (llaceria) i epigràfics (cal·ligrafia de versicles Alcorà) o arabescs. L’ornamentació integral de tota la superfície, amb nombroses gelosies i enrajolats ceràmics, és un clar exponent d’HORROR VACUI.

Motius decoratius

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUESPel contrari els exteriors són senzills, modestos i sense decoració, molt sobris, i l’única decoració es troba en les portades.

ARQUITECTURACARACTERÍSTIQUES• MATERIALS POBRES (maó).

• HORITZONTALITAT.

• FORMES GEOMÈTRIQUES (cúbiques).

• Ornamentació integral de les superfícies amb nombroses gelosies i enrajolats ceràmics (HORROR VACUI).

Mesquita de Bib al-Mardum o Cristo de la Luz, Toledo. Època califal.

ELEMENTS CONSTRUCTIUS • Gran varietat i tipologia d’arcs.

• Ús de la cúpula.

• IWAN (sala coberta amb voltes de canó, oberta per un dels seus costats, on l’emperador, soldà o rei rebia als dignataris i administrava justícia)

• Mocàrabs decoratius.

MIRADOR DE DARAXA

2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS• D.- PRINCIPALS EDIFICISLa mesquita (arquitectura religiosa) i el palau (arquitectura civil), però existeixen d’altres.

MESQUITA planta rectangular

«masqid», lloc on es postren de genolls.

2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA• FUNCIÓ: Edifici consagrat al culte musulmà destinat, bàsicament, a lloc d’oració dels fidels (obligatori el divendres), però també un centre social, polític i cultural de la comunitat.

Parts de laMesquita

Quibla

Mihrab

Mimbar

Maqsura

Alminar o minaret

2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA• La mesquita deu la seva forma horitzontal a la disposició dels fidels en l’oració, formant files allargades mirant cap a la Meca.Es distingeixen les següents PARTS a la mesquita: Haram, Quibla, Mihrab, Mimbar, Maqsura, Sahn, Sabil, Riwaq, Alminar o minaret.

7.- ALQUIBLE o QUIBLA DE LA MESQUITA (A)SELECTIVITAT setembre 2010/A: Mur de la mesquita orientat a la Meca.

2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITASAHN o el pati descobert: envoltat d’arcades (RIWAK) amb una font (SABIL) en el centre per a la purificació o les ablucions.

2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITAL’alminar o MINARET: des d’on es crida als fidels a l’oració.

2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA La sala d’oració o HARAM: es troba coberta i plena de columnes on es troben: la QUIBLA, el MIHRAB, la MAQSURA i el MIMBAR.

2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA a) el mur del fons o QUIBLA: on se situa un petit nínxol o capella semicircular, orientada cap a la Meca (a la mesquita de Cordovà no es compleix, i està orientada cap al Sud com les de Damasc).b) el MIHRAB: petit nínxol o capella on es guarda un exemplar de l’Alcorà.

2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITAc) MAQSURA o espai anterior: on es col·locava el califa.d) MIMBAR o púlpit, des on l’imam dirigeix l’oració.

Parts de laMesquita

Quibla

Mihrab

Mimbar

Maqsura

Alminar o minaret

2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA• La mesquita deu la seva forma horitzontal a la disposició dels fidels en l’oració, formant files allargades mirant cap a la Meca.Es distingeixen les següents PARTS a la mesquita: Haram, Quibla, Mihrab, Mimbar, Maqsura, Sahn, Sabil, Riwaq, Alminar o minaret.

2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA• SAHN (pati), SABIL (font), i RIWAK: pòrtic amb arcades, prolongació de les naus laterals, envoltant el SAHN.

Parts de laMesquita

Quibla

Mihrab

Mimbar

Maqsura

Alminar o minaret

7.- ALQUIBLE o QUIBLA (A)Mur final de la Mesquita orientat cap a la Meca. Les naus de la sala d’oració (haram)estan orientades perpendicularment cap a la quibla o alquible i al seu eix central es situa el mihrab. Castellà: Alquibla; quibla.

LA TIPOLOGIA DE LA MESQUITALa primera mesquita fou construïda en Medina, en 622, per Mahoma. Es diu que està basada en la casa de Mahoma, però semblant a la basílica romana.

MODELS

• Mesquita amb sala hipòstila o mesquita àrab dels Omeies (clàssica).

– Mesquita de Damasc, Síria

– Mesquita de Còrdova

•La mesquita iraní o d’iwans: d’origen persa.

•La mesquita turca o mesquita centralitzada: d’origen bizantí.

•La mesquita india o mogol.

LA TIPOLOGIA DE LA MESQUITAMODELS

•Mesquita amb sala hipòstila o mesquita àrab dels Omeies (clàssica): rectangular, minaret, gran pati amb font (sahn i sabil), doble arcuació, arquitravat, amb un major nombre de naus, generalment de la mateixa altura i perpendiculars a la quibla, coberta plana i gran nombre de columnes que li donen nom de sala hipòstila (haram).

• Mesquita amb sala hipòstila o mesquita àrab dels Omeies (clàssica):

• La mesquita iraní o d’iwans: d’origen persa, es tracta d’un pati central envoltat per 3 o 4 iwans, espais quadrats amb cúpula que s’obrin al pati en forma de volta.

• La mesquita turca o mesquita centralitzada: d’origen bizantí (recordeu Santa Sofia), consta d’una gran sala d’oracions coberta per una cúpula i, encara que ja existia abans (mesquita de la Roca de Jerusalem), serà el model adoptat pels turcs en conquerir Constantinoble i descobrir Santa Sofia.

• La mesquita india o mogol.

Taj Mahal. Conjunt d’edificis (1631-1654), en ciutat d’Agra, estat d’Uttar Pradesh, Índia. Emperador musulmà de la dinastia mogol en honor de la

seva dona morta en el part de la seva filla 14 (20.000 obrers).

2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA• ALTRES edificis religiosos: MADRASSES o escoles alcoràniques i MAUSOLEUS.

2.3.- ARQUITECTURA CIVIL: EL PALAU• Doble funció: pública (centre de poder i administració) i privada (lloc de descans i plaer). • Són una síntesi de la sumptuositat dels palaus orientals i de les vil·les clàssiques.

2.3.- ARQUITECTURA CIVIL: EL PALAU• Tenien una estructura emmurallada, amb torres en els cantons. No tenen un plànol organitzat, sinó que es construeixen de forma bastant ràpida durant la conquesta i van creixent de forma bastant caòtica en funció de les necessitats.

Harem (part privada)

Diwan: Saló del Troni assumptes oficials

Mexuar (assumptespúblics i justícia)

• El palau consta de dues parts:A) Part pública.B) Part privada o HAREM.

PALAU• Se solen dividir en dues parts:

Harem: funció privada.

Diwan: sala coberta amb una volta per assumptes oficials: saló del tron.

Mexuar: per assumptes públics i per a l’administració de justícia.

2.3.- ARQUITECTURA CIVIL: EL PALAU• El palau consta de dues parts: Part pública:

MEXUAR: lloc destinat a les recepcions, sala per a les audiències (assumptes públics) i per a l’administració de justícia.

2.3.- ARQUITECTURA CIVIL: EL PALAU

• El palau consta de dues parts: Part pública:

QUAAT AL-ARSH o SALÓ DEL TRON. Diwan: sala coberta amb una volta per assumptes oficials.

2.3.- ARQUITECTURA CIVIL: EL PALAU• El palau consta de dues parts: Part pública:

SALÀMLIK o nucli: destinat a actes públics o espai per a cerimònies importants.

2.3.- ARQUITECTURA CIVIL: EL PALAU• El palau consta de dues parts: Part pública: Part privada o HAREM: habitacions privades del califa i de les seves dones.

2.3.- ALTRES CONSTRUCCIONS CIVILS• Altres: ALCASSABES (fortificacions interiors a la muralla).

• Altres: CASTELLS. 2.3.- ALTRES CONSTRUCCIONS CIVILS

2.3.- ALTRES CONSTRUCCIONS CIVILS

• Altres: BANYS PÚBLICS (HAMMAN).

Altres: MAGATZEMS o fundaks , CARAVANSERRALLS (lloc de descans de les caravanes), mercats coberts (SOCS, “ZOCO”), hospitals (MARISTAN).

2.3.- ALTRES CONSTRUCCIONS CIVILS

EDIFICIS •ARQUITECTURA CIVIL:• PALAUS (FITXA 27/12).

• ALCASSABES (FORTIFICACIÓ INTERIOR A LA MURADA).

• CARAVANSERRALLS.

• BANYS PÚBLICS («HAMMAN»).

• HOSPITALS PÚBLICS («MARISTAN»).

• MERCAT ÀRAB COBERT («SUQ»).

•ARQUITECTUR RELIGIOSA:– MESQUITA (FITXA 26/11).

– MADRASSA.

Urbanisme laberíntic per juxtaposició i ampliació. Ciutats entorn a la medina.

2.4.- EVOLUCIÓ DE L’ART MUSULMÀ•Art dels Omeies

– Cúpula de la Roca en Jerusalem (691).

– Gran mesquita de Damasc, Síria (707).

•Art dels Abbàssides (s. VIII) – Samarra, Iraq, la residència dels set califes abbàssides del 838 al 889, concentra el més important de l’arquitectura religiosa i civil (helicoïdal, ziggurat).

– Mesquita de Ibn Tulun, El Caire, orientalitzada, molts arcs i cúpules (s. IX).

• EXEMPLES D’OBRES ARQUITECTÒNIQUES

3.- L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: CARACTERÍSTIQUES I EVOLUCIÓ

3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES3.2.- 1r PERÍODE CORDOVÈS (711/756-1031, emirat dependent i independent, i califat).3.3.- PERÍODE INTERMEDI (1031-1212, fins a Navas de Tolosa en temps dels almohades). Comprèn el segon i tercer període.

* 2n PERÍODE REGNE DE TAIFES (segle XI, 1031-1085). * 3r PERÍODE DINASTIES AFRICANES:

o Almoràvits (segle XII, 1086-1144). o Almohades (segle XIII, 1157-1212).

3.4.- 4t PERÍODE ART NASSARITA GRANADA (1237-1492)

3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES• L’arquitectura hispanomusulmana és aquella que van fer els musulmans en els territoris de la península Ibèrica, que dominaven políticament, és a dir, Al-Àndalus entre el 711 i el 1492. • L’arquitectura d’Al-Àndalus comparteix les característiques generals anteriors, però té alguns elements propis que la fan diferent a l’Oriental i propera a la del nord d’Àfrica.• L’originalitat li ve dels seus contactes amb la població visigoda i hispanoromana, incorporant elements com l’arc de ferradura, capitells corintis més estilitzats,...

3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES

• La utilització de materials pobres encara destaca més (rajola, guix, fusta, maçoneria), però recoberts en l’interior per una exuberant i aparentment luxosa decoració per a amagar-los.

• Edificis de dimensions regulars, de poca altura (horitzontalitat) i cobertes planes (arquitravats).

3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES• Ús de voltes i cúpules com la volta nervada o califal, la volta de mocàrabs i la cúpula gallonada.

• Fan servir pilars i columnes prims com a elements de suport.

3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES• Tot i utilitzar multitud d’arcs (apuntat, lobulat, entrellaçat, de mig punt), el més característic és l’arc de ferradura, pres de l’art visigot.

3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES• URBANISME:• Les ciutats musulmanes no són el resultat d’una planificació regular. El procés de formació dels edificis i ciutats és per aglutinació o juxtaposició (per necessitats de creixement), donant lloc a plànols irregulars improvisats.• Estan formades per carrers estrets i laberíntics que, a vegades, no tenen sortida; fins i tot, n’hi ha ponts entre casa i casa, i carrers coberts. Aquest traçat laberíntic facilita la defensa, de tal manera que l’ invasor es trobi totalment desorientat en elles.

3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES• URBANISME:• El centre històric i administratiu és la MEDINA, on es troben els edificis més importants, la mesquita principal (ALJAMA), el PALAU i la MADRASSA o universitat o escola alcorànica.

• El centre comercial i econòmic és el SOC (mercat) on existeix un gran bullici, que contrasta amb el silenci dels carrerons.

• Als afores es troben els barris on els artesans s’agrupen per oficis.

• Les úniques construccions públiques que trobem són els BANYS (HAMMAN)

3.1.- RESUM CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES•Síntesi d’elements d’altres estils artístics (eclecticisme).

•Edificis arquitravats, de poca altura.

•Volums simples.

•Arc de ferradura més tancat que el visigot (i d’altres).

•Volta califal, típica d’Al-Àndalus.

•Materials pobres (maó, guix o algeps) revestits de luxe exuberant.

•Sensació d’harmonia i integració amb el paisatge.

•Abundant decoració: els arcs són constructius, però també decoratius.

•Gust per la policromia.

•Profusió de decoració d’ataurics, llaceries i epigrafia i arabescs (estuc, rajoles, mocàrabs).

•El procés de formació dels edificis i ciutats és per aglutinació o juxtaposició, segons necessitats, i responen a successives ampliacions i modificacions.

•Plànols irregulars (improvisats).

EVOLUCIÓ DEL’ART

HISPANO MUSULMÀ

•1r.-PERÍODE CORDOVÈS (711/756-1031, emirat dependent i independent, i califat).

•3r.-DINASTIES AFRICANES:

–Almoràvits (segle XII, 1086-1144).

–Almohades (segle XIII, 1157-1212).

•2n.-REGNE DE TAIFES (segle XI, 1031-1085).

•4t.- ART REGNE NASSARITA DE GRANADA (1237-1492).

PERÍODE INTERMEDI (1031-1212, fins a Navas de Tolosa en temps dels almohades). Comprèn el segon i tercer període.

• Almoràvits (segle XII, 1086-1144). - Mirhab de mesquita d’Almeria. - Ruïnes de Castillejo de Monteagudo (Múrcia), precedent de l’Alhambra, incorpora jardins i fonts.

• Almohades (segle XIII, 1157-1212). - Giralda de Sevilla, antic minaret (alminar) de la mesquita major, que desaparegué quan es va construir la catedral cristiana, convertir en campanar. - “Torre del Oro”, Sevilla

•4t.- ART NASSARITA GRANADA (1237-1492). - Alhambra Granada: la roja (1238-1492)

• 2n.-REGNE DE TAIFES (segle XI, 1031-1085).

• Palau Aljaferia o “Alfareria”, Saragossa.•Alcassabes Màlaga, Almeria i Granada. • Banys àrabs de Palma, Mallorca.

•1r.- PERÍODE CORDOVÈS (711/756-1031, emirat dependent i independent, i califat).

• Gran Mesquita aljama Còrdova (785-788, reformes IX i X).• Palau-ciutat de Medina-Al-Zahara (936).•Mesquita Bib al-Mardum o Cristo de la Luz, Toledo.• Castell de Gormaz, Sòria, fortificació i residència califal, devora el Duero.• Pont àrab de Guadalajara sobre el Henares.

EVOLUCIÓ DEL’ART

HISPANO MUSULMÀ: OBRES

PERÍODE CORDOVÈS (711/756-1031, ss VIII – X) CALIFAL (786-987)

• Aquest període inclou l’emirat dependent (711-756), l’emirat independent del califat abbàssida de Bagdad (756-929) i el califat de Còrdova(929-1031).

• Fins a Abd al-Rahman I (756-788) l’art islàmic té poc interès, la preocupació major dels emirs dependents era la consolidació de les terres conquistades.

•Aconsegueix la màxima esplendor a partir de l’emirat independent i durant el califat de Còrdova, art que influirà en tot l’imperi.

• Materials: carreus de pedra, rajoles per als murs, formigó, maçoneria, fusta i algeps.

• Aparell: carreus col·locats de cap i través, a “soga y tizón” (romà).

PERÍODE CALIFAL (786-987, ss VIII – X)

•S’adopten els elements hispanoromans i visigots , tot i que els adapten i utilitzen amb unes característiques pròpies, sobretot capitells i columnes.

• El suport principal és la columna amb fust i capitells d’influència hispanoromana, d’ordres corinti i compost, però en el segle X necessitaran ornamentar-los amb abundant decoració, així... els estilitzaran, sobretot els capitells (corinti, compost).

–primer repetiran els models, amb una tècnica ruda, però d’una regularitat perfecta i...,

–, ..., posteriorment, per influència bizantina, els estilitzaran i els faran més geomètrics, i els treballaran amb nova decoració, apareixent els nous capitells de niu de vespes (amb nombrosos i menuts foradets).

Capitells art islàmic (Al-Àndalus)

• Apareix el pilar compost de planta quadrada o cruciforme i amb columnes adossades.

• Es solen posar amples cimacis geomètrics en forma de tronc de piràmide invertida damunt dels capitells com a punt de partida dels arcs.

•Superposen els suports per a guanyar altura: es posa un pilar sobre una columna o altre pilar.

•Arcs. Destaca – L’arc de ferradura: emmarcat per un arrabà (alfiz), amb les dovelles decorades alternant diferents colors (les roges i les blanques) o les decorades i les llises. Però també s’utilitza l’arc de mig punt.

– Els lobulats (tres o cinc lòbuls) apareixen en la segona meitat del segle X amb Al-Hakam II.

– Els arcs s’entrecreuen i superposen amb freqüència, amb funció purament ornamental: apuntats, mixtilinis, entrellaçats.

PERÍODE CALIFAL (786-987, ss VIII – X)• Arcs

• Els arcs no sempre són elements de descàrrega, poden ser sols decoratius.

• Arcs

• Els arcs que formen part del mur s’emmarquen amb un arrabà (alfiz), normalment molt decorat.

• És a dir, es combina l’arc i la llinda.

•Cobertes– Poden ser planes d’enteixinat o cassetonat de fusta (“artesonado”) o de pedra: voltes de canó, aresta, gallonades, esquifades, destacant la VOLTA NERVADA CALIFAL (nervis entrecreuats en els costats que deixen un espai poligonal en el centre) o voltes falses com la de MOCÀRABS.

•Cobertes– Poden ser planes d’enteixinat o cassetonat de fusta (“artesonado”) .

•Cobertes– Destaca la VOLTA NERVADA CALIFAL (nervis entrecreuats en els costats que deixen un espai poligonal en el centre).

DECORACIÓ• La decoració és complexa i variada:

• Modillons o PERMÒDOLS de ROTLLO o de lòbuls (element voladís, una mena de mènsula, que aguanta una cornisa, un aleró o els extrems d’una llinda). Modilló amb perfil lobulat o de rotllos.

• MERLETS esglaonats (almenas) decoratius en els exteriors. O arcs entrellaçats.

• O convencionalismes ornamentals musulmans: LLACERIA, ATAURIC, ARABESC i EPIGRÀFICA o CAL·LIGRÀFICA.

DECORACIÓ• La decoració és complexa i variada:

• O convencionalismes ornamentals musulmans sobre estuc o ceràmica, mosaics,...:

– LLACERIA: Decoració geomètrica.

– ATAURIC: Decoració vegetal petita i estilitzada amb fulles de palma simples o dobles.

– ARABESC: Mixta.

– EPIGRÀFICA o CAL·LIGRÀFICA: escriptura cúfica o aràbiga.

Decoració Mirador de DaraxaEpigrafia Mocàrab

Estuc Atauric

Enrajolat (llaceria i arabesc)

PRINCIPALS MONUMENTS• Gran Mesquita aljama de Còrdova

(785-788, segles IX i X)

• Palau de Medina-Al-Zahara (936)

• El Castell de Gormaz i el Pont de Guadalajara

• Mesquita de Bib al-Mardum (999-1000,Toledo, actual església

de Cristo de la Luz)

Castell de Gormaz, Sòria, fortificació i residència califal, devora el Duero.

Pont àrab de Guadalajara sobre el Henares

11. MESQUITA DE CÒRDOVA

26MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987). DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-

MANSUR.

MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987, ss. VIII, IX i X). Consagrada catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV, època medieval)DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-MANSUR.

CÒRDOVA. ESPANYA

MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987, ss.

VIII, IX i X). Consagrada catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV,

època medieval)DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i

III. ABD AL-HAKAM II i AL-MANSUR.CÒRDOVA. ESPANYA

ÍNDEX

HISPANOMUSULMÀ O ISLÀMIC

11 Mesquita de Còrdova12.- Alhambra de Granada

11MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987). DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-

HAKAM II i AL-MANSUR.

FITXA TÈCNICA (documentació general)catalogació i anàlisi formal

Títol Mesquita de CòrdovaArquitecte DesconegutComitent Abd al-Rahman I. Reformada i ampliada per Abd al-Rahman II i Abd al-

Rahman III, Abd al-Hakam II i Al-Mansur (el victoriós)Cronologia 785-788 / Ampliada: 833, 855, 962-966, 987 (ss. VIII, IX i X). Consagrada

catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV. Època medievalEstil Art islàmic califal o hispanomusulmàLocalització Còrdova (Espanya)Tipologia i funció Arquitectura religiosa de culte comunitari musulmàMaterial Maçoneria, carreus de pedra calcària, maons. Com a material decoratiu: guix,

fusta i marbreSistema constructiu Arquitravat i voltatDimensions 178 m x 125 m Models iinfluències

Es va construir sobre l’antiga basílica de San Vicente. Durant el segle XVI es va ubicar, al bell mig de la sala d’oració (haram), una catedral cristiana que va desfer la concepció espacial de la mesquita.

Importància La mesquita de Còrdova és una meravella arquitectònica tant pel seu bosc de columnes i arcs, que configuren un espai misteriós a l’interior, com per les solucions tècniques emprades pels arquitectes. És l’obra de l’art hispanomusulmà més gran del món, tret de la mesquita de la Meca.

- La cultura musulmana recull les pràctiques culturals dels pobles islamitzats.

- Es considera que aquesta cultura va arribar al seu màxim esplendor durant l’Edat Mitjana a Occident, època que coincideix amb la màxima extensió que arribaren a assolir els diferent pobles musulmans, un fet que està estretament lligat amb la seva sòlida doctrina religiosa: l’Islam.

- L’origen de la civilització islàmica es troba en les revelacions de Mahoma, el seu profeta.

- L’any 622 el profeta Mahoma fuig de la Meca a Medina i inicia les seves predicacions, és la denominada Hègira.

1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA

- L’any 632 mor Mahoma, després de crear una forma d’Estat teocràtic que obligava a expandir la nova religió, i els musulmans es llancen a la conquesta del món, mitjançant la Guerra Santa, amb la qual volen estendre el poder de l’Islam.

1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA

- D’aquesta manera, entre els segles VII i VIII, creen un gran regne que s’estén des dels Pirineus fins al riu Indus, i conqueriren pobles amb religions politeistes o paganes, i també romanitzats o de religió cristiana.

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA

- A la Hispània visigòtica, les tropes musulmanes, dirigides per Tariq i Muza, ocupen la península Ibèrica entre el 711 i el 714.

- L’arribada dels musulmans a la Península no es degué a la necessitat de convertir, sinó que foren requerits per la facció visigòtica de Witiza contrària a la de Don Rodrigo, al qual venceren el 711 a la batalla del Guadalete: riu que neix a Grazalema i va al vessant atlàntic (Port Sta Maria, Cadis).

- A partir d’aquest moment té lloc una ràpida expansió, que finalitzarà l’any 732 a la batalla de Poitiers, contra els francs dirigits per Carles Martell.

- Conqueriren quasi tota la Península i l’anomenaren AL-ANDALUS, quedant només alguns reductes cristians confinats ales terres del nord peninsular.

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ• Tariq i Musa el 711 (batalla de Guadalete) i el 714, cristians serralada Cantàbrica (regne Astur). Les fases del domini musulmà de la Península Ibèrica són:

1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA• Circumstàncies vàries desenvoluparen formes d’Estat diferents a partir del 711, així les fases del domini musulmà de la Península Ibèrica són:

Fases del domini musulmà de la Península Ibèrica

1-Emirat dependent del Califat Omeia de Damasc (711-756).

2-Emirat independent del Califat Abbàssida de Bagdad (756-929). Abd al-Rahman I.

3-Califat de Còrdova (929-1031). Abd al-Rahman III.

4-Primers Regnes de Taifes (1031- 1085).

5-Imperi Almoràvit (1086-1144).

6-Segones Taifes (1144-1157).

7-Període Almohade (1157-1212). “Navas de Tolosa”.

8-Regne nassarita de Granada (1237-1492). Reis Catòlics.

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA

• Emirat independent de Bagdad (756-929, del califat abbàssida).

• Abd al-Rahman I fou el primer emir OMEYA d’AL-ANDALUS, el 755 arribà a Còrdova, procedent de DAMASC, on la seva família califal fou morta pels partidaris del llavors nou califa abàssida que s’instal·là a BAGDAD.

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ1.- CONTEXT HISTÒRIC

• Ell fou l’únic que se’n pogué escapar, i després de vèncer algunes resistències fou reconegut EMIR, però no es sotmeté a Bagdad i es declarà EMIR INDEPENDENT, inicià la remodelació del seu Estat, construint una gran mesquita, símbol del renaixement de la seva dinastia.

• Mor el 787 i el següent emir fou el seu fill Hishem I.

• Califat de Còrdova (929-1031).

• Abd al-Rahman III (912-961) s’independitzà del califat de Bagdad i es proclamà CALIFA de Còrdova, càrrec que englobava poder polític i religiós (príncep del creients).

• Va mantenir relacions amistoses amb l’emperador bizantí i amb el germànic. El seu fou el període més brillant d’Al-Andalus.

• El succeí Al-Hakam II, gran protector de les Arts.

• A les darreries del segle X, Al-Mansur va acaparar el poder, només era una mena de ministre de Hishem II que vivia reclòs al palau de Madinat al-Zahra.

• Fou famós per organitzà campanyes terrorífiques contra els cristians, a la seva mort es produí una guerra civil que donà lloc a la desaparició del Califat (1031) i a la formació dels primers regnes de Taifes d’identitat ètnica múltiple, que pagaven pàries als cristians, i en la seva defensa acudiren els almoràvits, després dels quals Al-Andalus tornà a fragmentar-se en Taifes, substituïts pels almohades del nord d’Àfrica, però la batalla de les Navas de Tolosa (1212) evidencià la seva pèrdua de poder i l’empenta dels regnes cristians.

• La batalla de les Navas de Tolosa (1212) evidencià la seva pèrdua de poder i l’empenta dels regnes cristians.

• El 1236 Ferran III el sant (rei de Castellà i de Lleó) conquerí Còrdova i obligà l’únic taifa important, el Regne nassarita de Granada a pagar pàries (taxes).

• A partir del s. XIII el centre artístic fou el regne de Granada, amb l’Alhambra i el palau del Generalife, situat al nord de l’Alhambra (s. XIV).

4t.-REGNE NASSARITA DE GRANADA•SEGLES XIV I XV

• El període nassarita finalitzà el 1492 quan els Reis Catòlics conquistaren el darrer reducte musulmà, el Regne de Granada.

• Després de la invasió musulmana de la Península, la ciutat de Còrdova va esdevenir el centre del poder polític, econòmic, religiós i cultural d’Al-Andalus.

• Aleshores s’hi van construir unes 300 mesquites i incomptables palaus i edificis públics que no tenien res que envejar als de les capitals de Damasc i Bagdad.

• L’antiga Basílica visigòtica de San Vicente fou compartida per cristians i musulmans fins l’any 784, quan el califa Abd al-Rahman I decideix construir l’obra mestra de l’art hispanomusulmà: La Mesquita Aljama de Còrdova.

• La Mesquita Aljama de Còrdova, que es convertirà en la mesquita més gran del món, tret de la de La Meca.

• És considerada una meravella tant pel seu bosc de columnes (514 columnes) i d’arcs, que configuren un misteriós espai interior, com per les solucions tècniques emprades pels arquitectes.

• Actualment, es conserva amb tota la seva magnificència, tot i que a la part central s’hi incorporà, al segle XV, una catedral. • Malgrat tots els afegits, que es varen fer en tres segles (fins al 987), l’edifici manté la unitat estilística, tot i que resulti una mica asimètric.

Minaret o Alminar, Sahn, Sabil, Riwaq, Haram,Quibla, Mihrab,Mimbar, Maqsura

2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR

2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR• La Mesquita de Còrdova, que es va començar a construir l’any 785, segueix el model de mesquita hipòstila de columnes, com la de Damasc.

• Consta de dues parts: una descoberta (SAHN o pati) coneguda com el Patio de los Naranjos o Pati del Tarongers; i una altra de coberta i tancada (HARAM), amb la capçalera cap al sud (en lloc de cap a La Meca, sud-est, per influència síria) i a la que es pot accedir des del pati a través d’arcs.

• La part externa, amb el seu aspecte de fortificació, no deixa endevinar la bellesa de l’interior. La Mesquita forma un rectangle, que està envoltat per una recinte massís de murades i contraforts, reforçat per torres quadrades.

• No té una façana principal, i s’accedia a l’interior per les 19 portes del temple, que s’obrien en els murs de tancament del recinte, decorats amb arcs de ferradura encaixats dins quadrats o rectangles, l’arrabà.

16.- ARRABÀ (A)• Element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els arcs de les portes i de les finestres en construccions islàmiques.

• Requadre exterior que emmarca l’arc islàmic.

• Castellà: Alfiz.

Arrabà

Art mossàrab 16.- ARRABÀ (A, Alfiz)

CARCANYOL (A, Enjuta)Espai entre l’enquadrament d’un arc i la seva curvatura.

2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR• La Porta de Sant Esteban, la més antiga, que reprodueix aquest esquema, serà l’origen dels programes decoratius de la resta de portes de la Mesquita.

• Porta que es conserva original, de les quatres primitives, d’època de Hishem I (788, segle VIII), i reconstruïda per Muhammad II (885, segle IX). Donava accés directament al Haram.

2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I

INTERIOR

• Actualment s’entra al recinte per la Porta del Perdón, situada al nord (és l’accés principal), que dóna accés al Pati dels Tarongers.

2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR• En aquest pati immens (SAHN), hi podem trobar el seu característic MINARET (alminar) a un costat del pati, que naixia de les murades exteriors, lloc des del qual el muetzí cridava a l’oració 5 cops al dia, igual que feia fer Mahoma, a ca seva, des del terrat. Estava inspirat en el de la mesquita de Damasc, i va servir de precedent per altres minarets com el de la Giralda de Sevilla. Da planta quadrada, tenia una altura de 23’5 metres i estava construït amb carreus, col·locats de per llarg i de través (“a soga i tizón”).

2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR• Al mig del sahn o Pati dels tarongers també hi ha 4 fonts rituals (SABILS), per a les ablucions dels fidels.

• Els tarongers, que li donen nom, reprodueixen la distribució dels suports del haram. Al fons del pati s’obren 19 arcs de ferradura, que corresponen amb les 19 portes que donen accés a la sala d’oració (HARAM).

• Aquestes dues estances formen una sola unitat, i són el perllongament d’una en l’altra.

• La Mesquita té 19 naus en sentit longitudinal (5/11+8, basílica cristiana + Abd al-Rahman I + Al-Mansur) ) i 36 trams en sentit transversal (11+8+12=31), que formen un autèntic bosc de columnes (514 columnes).

• Aquest bosc, de la que sembla una sala hipòstila, vol representar un jardí d’arbres fruiters, amb el veritable jardí de tarongers i palmeres del pati. Aquestes naus, separades per les arcades i les columnes, estan orientades perpendicularment cap al mur de la QUIBLA, mur de capçalera que, en teoria, hauria d’assenyalar la direcció de la Meca que, en aquest cas i contràriament a la tradició, mira cap al sud, on es troba la “Capilla del Gran Pie”, anomenada així perquè conservava en el seu interior un ós d’un dit del peu del profeta Muhammad. La QUIBLA s’organitza en tres capelles cobertes amb volta.

3. EVOLUCIÓ DE LES SUCCESIVES AMPLIACIONS

• La Mesquita de Còrdova és una MESQUITA ALJAMA o del divendres, la construcció més important del període califal.

• Començada l’any 785 (any 168 de l’hègira) i acabada entre el 785-987.

• Es va construir sobre la primitiva basílica paleocristiana visigòtica de Sant Vicent (aprofitant murs, columnes, capitells..., etc.).

• Fou transformada per Abd al-Rahman I (731-788) d’una església de 5 naus en mesquita de 11 naus i un pati rectangular de 14 metres de llarg que, tot i duplicar la superfície de la primitiva basílica Sant Vicent, ben aviat fou insuficient per a la totalitat de la població cordovesa musulmana, fins convertir-se amb l’ampliació posterior d’Al-Mansur en mesquita de 19 naus.

EVOLUCIÓ: ABD al-RAHMAN I

PRIMERA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN II

SEGONA AMPLIACIÓABD al-RAHMAN III i AL-HAKAM II

SEGONA AMPLIACIÓABD al-RAHMAN III i AL-

HAKAM II

TERCERA AMPLIACIÓHIXEM II (AL-MANSUR)

QUARTA AMPLIACIÓ

Ampliacions de la Mesquita1) Abd-al-Rahman I (785) - Basílica paleocristiana de Sant Vicent (aprofita

elements). De 5 a 11 naus perpendiculars quibla, de12 trams cada una (130 columnes doble arc, 10.600 fidels). Sud com Damasc. Pati davant. 75’73x76’70m, nau central 7’85 i mur 1’14.

2) Abd-al-Rahman II (833)- Ensorra quibla, amplia 11 naus en 8 trams

(+25m i +7000), una arcada al pati, un minaret i nou mihrab. Amb Muhammad II (855) porta de sant Esteve.

3) Abd-al-Rahman III (929)- Amplia pati i reforça mur entrada. Minaret

definitiu, dos cossos quadrangulars i permòdols de rotllo (reformen cristians).

4) Al-Hakam II (945-961)- Enderroca quibla, cap al sud (+120 columnes,

+45’6m). Algeps. Actual mihrab, davant maqsura (arcs lobulats entrellaçats i 3 voltes de nervis entrecreuats, i la califal gallonada). Capella Villaviciosa o Llucernari, com model la maqsura. Exterior tots arcs amb arrabà (19 portes accés)

5)Almanzor (987)- 8 naus est (total 19): mihrab descentrat.

Decoració més complexa (arc ferradura apuntat).6. Pati dels Tarongers.7. Minaret.

Segle XVI. Carles I i V- Altar major catedral ensorra part mesquita (2 i 5).

• Tenia 11 naus perpendiculars als mur de la quibla, amb 12 trams cadascuna d’elles, i està orientada al sud (com les mesquites de Damasc) i no a l’est (cap a La Meca). Tenia cabuda per a 10.600 fidels i unes dimensions de: 75’73 x 76’70m, la nau central de 7’85m, i 1’14 m el grossor dels murs..

ABD al-RAHMAN I i HISHEM I

ELEMENTS ESTRUCTURALS

(DE SUPORT I SUPORTATS)

11. MESQUITA DE CÒRDOVA: HARAM

HARAM • Organització interior dinàmica, lleugera i lluminosa.

• La sala d’oració està conformada per un bosc impressionant de 514 columnes.

HARAM • L’element fonamental de suport és, per tant, la columna. S’utilitzaren 110 columnes per a separar les 11 naus, i un total de 130 columnes.

• Per a les columnes del primer edifici, erigit per Abd al-Rahman I, es van utilitzar pilars i columnes amb fusts, de granit, jaspi o marbre, que provenien d’edificis anteriors romans i visigots, i que foren coronats amb capitells corintis i compostos; les ampliacions posteriors ja no aprofitaren elements arquitectònics.

• Les columnes no eren totes iguals, tot i que tenien característiques similars (marbre o granit), i s’aixequen sobre bases que són diferents pel que fa al tipus de motllura i altura.

• Els fusts tenen un diàmetre variable, uns són llisos i d’altres són estriats en vertical o en espiral.

• Organització interior dinàmica, lleugera i lluminosa. • A l’interior s’observa una superposició d’arcs per quasi tots els indrets. Per compensar la llargària reduïda de les columnes reutilitzades (no eren suficientment altes per a proporcionar lluminositat i altura), s’ideà un enginyós sistema a base de doble arcada, dues superposades, és a dir, s’empra com a recurs la superposició de suports, una innovació en l’arquitectura àrab que permeté que els sostres fossin molt alts i que aconseguí un efecte de lleugeresa gairebé etèria.

ABD al-RAHMAN I i HISHEM I

• Probablement, aquesta nova tècnica aparegué de forma gairebé fortuïta, i no va ser sinó una improvisació afortunada, emperò amb un resultat espectacular.

ABD al-RAHMAN IPer proporcionar lluminositat i altura RECURS INNOVADOR. El sistema consisteix:

• Sobre els capitells de cada columna reutilitzada es col·loquen amplis cimacis de planta quadrada i forma tronco piramidal invertida, que serveixen de suport als pilars de secció rectangular, treballats en un sol carreu.

• Com aquestos pilars sobresurten pels costats descansen en una base de mènsules decorades amb petites voltes o volutes enrotllades sobre si mateixes, que reben el nom de MODILLONS de LÒBUL o PERMÒDOLS de ROTLLO (modillons de rotllos). El nombre de rotllos varia segons l’altura de les columnes i dels cimacis fins aconseguir un nivell uniforme per a l’arrencada dels arcs.

Les columnes són de característiques similars: marbre o granit.

ELEMENTS DE SUPORT I DE CÀRREGACOLUMNES

PILARS

CIMACIS DE PLANTA

QUADRADA

MÈNSULES = "MODILLONS O PERMÒDOLS DE L’ÒBULS O DE

ROTLLO".

ARCS DE MIG PUNT

ARCS DE FERRADURA

• Els pilars s’enllacen entre si, a la part superior, mitjançant arcs de mig punt, que se sustenten en els permòdols, mentre que de les columnes sorgeixen arcs de ferradura.

• Aquesta superposició dels suports dóna una altura major (arriba a 11’5 m) i, a la vegada, fa que s’eviten els tirants de fusta d’altres mesquites, perquè els arcs de ferradura, fan que les columnes no es desplacen, actuant de tirants i acompleixen una funció de contrafort de les pressions laterals que, alhora, permeten establir un segon nivell d’arcs de mig punt, que sustenten directament el sostre horitzontal de la coberta de fusta.

3. EVOLUCIÓ AMPLIACIONS. ANÀLISI FORMAL

• L’aspecte inconfusible de la sala d’oració és atorgat per la policromia, les dovelles bicolors (alternant el blanc de la pedra i vermell dels maons o la rajola), que conformen els arcs.

Aqüeducte de “Los Milagros” en Mèrida

• El sistema de suports i la bicromia de les dovelles dels arcs són d’inspiració romana: Aqüeducte de “Los Milagros” en Mèrida.

ABD al-RAHMAN I i HISHEM I• Un perfeccionament posterior d’aquest sistema sustentador consisteix en dues columnes superposades que contenen tres fileres d’arcs lobulats entrellaçats formant una gelosia complicada i ornamental (Capella de Villaviciosa o del Lucernario).

HARAM• El elements decoratius es barregen amb els estructurals o arquitectònics (motius vegetals o atauric, geomètrics o llaceria, i epigràfics).

• El sostre interior és pla i de fusta, d’enteixinat o cassetonat (“artesonado”), mentre que a l’exterior cadascuna de les naus presenta un sostre a dos aiguavessos cobert de teules, amb una canal per a desaiguar entre les naus.

3. EVOLUCIÓ AMPLIACIONS.

ANÀLISI FORMAL

PORTES EXTERIORSMerlets

Galeria d’arcs cecs

Exemple de porta lateral.Aparell del parament

a cap i través.Bloc a “soga y tizón”.

• L’exterior és molt sobri i amb escassa decoració, si exceptuem algunes portes amb arcs de ferradura, i murs rematats amb merlets i/o galeries d’arcs cecs.

• Els materials de construcció predominants són els carreus dels murs amb els paraments d’aparell a cap i través (blocs a “soga y tizón”), però també s’utilitzen la rajola (en ornamentació) i la fusta (sostres).

EXTERIOR

• Hishem I, fill d’Abd al-Rahman I, seguí la construcció amb el MINARET (alminar) a un costat del pati. També féu construir uns pòrtics per a permetre les dones de participar en l’oració, i la porta principal d’accés, dita de San Esteban (788, s. VIII, reconstruïda s. IX).

Mesquita de Còrdova (785-987) (II)Porta que es conserva original, de les quatres primitives,

d’època de Hishem I (788, segle VIII), i reconstruïda per Muhammad II (885, segle IX). Donava accés directament al Haram.

Arc de ferradura emmarcat per un arrabà (alfiz).

16.- ARRABÀ(A, Alfiz)

CARCANYOL (A, Enjuta)Espai entre l’enquadrament d’un arc i la seva curvatura.

Porta principal de San Esteban, d’accés directe a l‘Haram. Es conserva original, de les quatres primitives, d’època de Hishem I (788, segle VIII), i reconstruïda per Muhammad II (885, segle IX). Imitada, posteriorment, per a la construcció de les portes d’accés en les següents ampliacions de la mesquita.• Altra porta d’accés a la mesquita (la decoració exterior era molt austera, excepte a les portalades i zones cupulades).

PRIMERA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN II (833-48)

• El 833 farà la primera ampliació a causa del creixement de la població, per augmentar la capacitat ensorra el mur de la QUIBLA originari, prolonga les 11 naus en 8 trams més de columnes (80 en total), cap al sud en direcció al riu Guadalquivir (al 76’70m sumà 25m més), mantenint les característiques anteriors, i construeix un nou mihrab.• Construeix, també, una columnata amb arcades, que dóna al pati (riwak) i un minaret.• La reforma va permetre que hi poguessin accedir 7.000 fidels més.

PRIMERA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN II

MIHRAB

• Les columnes d’aquesta ampliació no tenien base i els capitells eren de procedència romana, visigòtica o bizantina.

• L’aportació més significativa foren 4 columnes de marbre verd intens, dotades de bases àtiques i d’esvelts capitells corintis amb pedres blanques incrustades, que es col·locaren davant del nou MIHRAB de volta octogonal (l’anterior va ser tombat en desplaçar la quibla) les columnes foren traslladades en cada ampliació.

PRIMERA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN II (833-48)

• Muhammad II (855) Es construeix la Porta de Sant Esteve definitiva: arc de ferradura emmarcat per un arrabà (alfiz). Una de les portes que queden originals.

• Ab-al-Rahman III (950)

• Període de major intensitat constructiva, en general. Els seus constructors crearen un llenguatge nou agafant elements formals romans de capitells i bases de columnes pel palau de Madinat al-Zahara. No obstant això, les seves obres a la mesquita no foren de les més significatives, però el 954 amplia i completa el pati, reforçant els murs de la façana del pati amb contraforts. • Mana construir un nou minaret o ALMINAR de planta quadrada, el definitiu (després reformat pels cristians), amb dos cossos quadrangulars i decoració de permòdols de rotllo, d’uns 48 m d’altitud, el més alt d’Occident del moment. El seu fill i successor Al-Hakam II va ampliar la sala d’oració (Haram).

SEGONA AMPLIACIÓABD al-RAHMAN III i AL-HAKAM II (945)

AL-HAKAM II (945)• Segona gran ampliació (961), la més luxosa i interessant, per la decoració i, també, per l’extensió, s’enderroca el mur de la QUIBLA i part de les obres anteriors, i es torna a allargar la mesquita 46 m cap al sud. • A les 11 naus s’afegeixen 12 nous trams, fins arribar a les murades que envolten la medina, en la riba dreta del riu Guadalquivir. • Al-Hakam incrementa, notablement, l’espai de la sala d’oracions (HARAM), d’acord amb les bases d’un Califat ja consolidat.

AL-HAKAM II (945)

• Es comença a utilitzar algeps en la construcció.

• Les columnes es treballem expressament, alternant uns capitells d’ordre corinti (però amb les fulles molt simplificades) amb altres d’ordre compost. No tenen base. Els cimacis són de tipus bizantí, de planta cruciforme.

• S’utilitzen arcs de diferents tipus, sense cap tipus de funció de suport i de gran bellesa: ferradura, mig punt, lobulats, polilobulats i entrellaçats.

• S’introdueixen moltes novetats que suposen el desenvolupament de l’art califal, sense rompre amb l’organització anterior de l’espai. Aquest sobirà fou molt respectuós amb la remodelació i respectà la part existent.

AL-HAKAM II (945)

• A destacar que Al-Hakam fou l’introductor, per primer cop, dels arcs apuntats de ferradura (d’origen oriental, Síria), i dels arcs polilobulats (d’origen mesopotàmics) formats, generalment, per 5 petits arcs, el central dels quals adaptava la forma perquè donés la impressió d’arc apuntat, amb funció decorativa i constructiva o arquitectònica que, generalment, s’entrecreuen.

• En la superposició d’arcs, l’inferior és lobulat i el superior és de ferradura. Aquesta tipologia, originària del món oriental, substituí progressivament l’arc de ferradura.

• AL-HAKAM II (945)• Les dovelles de les arcades alternen una dovella llisa i altra treballada amb relleus de motius vegetals,ornamentació cromàtica que ja no depèn dels materials de les dovelles (blanc de la pedra i vermell dels maons).

SEGONA AMPLIACIÓ AL-HAKAM II (945)

• Construeix l’actual MIHRAB, on hi ha disposat l’Alcorà. És el nínxol o fornícula, a mena de capella central de la QUIBLA (mur, en aquest cas, orientat al sud). Mihrab d’Al- Hakam II que perdrà la seva centralitat degut a la darrera ampliació d’Al-Mansur.

ELEMENTS DECORATIUS

• S’entra al mihrab mitjançant un arc central de ferradura bastant pronunciat, enquadrat en un arrabà (alfiz) rectangular, amb dovelles més allargades quan més amunt, i carcanyol molt decorat .

• L’arc se sustenta en un parell de columnes, a cada costat.

FAÇANA DEL MIHRAB

16.- ARRABÀ (A, Alfiz) FAÇANA DEL MIHRAB

MIHRAB

• El mihrab és molt gran, amb planta poligonal (octogonal) i està cobert per una VOLTA CALIFAL d’algepseria o guixeria, en forma de conxa gallonada (volta nervada excèntrica sobre trompes), i les parets internes del mihrab de mosaics amb finíssimes decoracions de motius epigràfics i vegetals, i arcs lobulats.

MIHRAB

MIHRAB• Les parets internes del mihrab de mosaics amb finíssimes decoracions de motius epigràfics i vegetals, i arcs lobulats.

MIHRAB

• Es barregen amb els estructurals o arquitectònics.

• Motius vegetals, geomètrics, i epigràfics.

ELEMENTS DECORATIUS

• Davant del mihrab es construeix la MAQSURA, oratori exempt, un espai privilegiat reservat al califa o a les autoritats, precedit per una arcada amb els arcs lobulats entrellaçats i cobert per una espectacular volta central califal gallonada, que li dóna un caràcter monumental.

Maqsura de la mesquita de Còrdova.

Decoració vegetal en estuc

Columnetes adossades al pilar

MAQSURAArcs apuntats de ferradura (orientals), i arcs lobulats (mesopotàmics), s’usen com a solució no tan sols amb funció decorativa sinó també constructiva o arquitectònica.

•Arcs lobulats que es solen entrecreuar.

• ANÀLISI FORMAL. La maqsura, element que no existia a la casa del profeta a Medina.

• Aquest espai fou introduït per aïllar el sobirà de la resta de fidels i per protegir-lo.

•La primera era de fusta i la instal·là Muhammad I el 873.

MAQSURA

• ANÀLISI FORMAL. A la dreta del mihrab hi havia el MIMBAR, un púlpit mòbil d’èban, boix i sàndal, mena de trona introduïda pel propi Mahoma per comentar els textos sagrats, per això constitueix una part del mobiliari imprescindible en una mesquita i des d’on l’IMAN dirigeix l’oració (té un efecte amplificador de la veu).

• La mesquita era molt obscura a l’interior, només penetrava un poc de llum a través les gelosies del costat de la porta de San Esteban, per això se li procurà una major lluminositat fent un sòtil pla decorat amb fustes molt ben llaurades.

• L’enteixinat (“artesonado”) del sostre, molt valuós, cobert amb pintures variades i versicles de l’Alcorà.

•En total són quatre voltes (quatre cossos de llum), tres voltes en la maqsura (davant o anteriors al nou mihrab, davant la porta del Sabat i davant la porta de la Cambra del Tresor), i una als peus de la nau central, totes elles formen una mena de creuer devora el mur de la quibla i davant del mihrab. Les tres voltes de la maqsura s’organitzen estructuralment sobre una base quadrada, i la dels peus sobre una base rectangular.

VOLTA DE NERVIS O CALIFAL• És més, la gran profunditat de la mesquita després de les ampliacions successives no permetia que la llum del pati arribés al fons.

•Per això, Al-Hakam II va introduir les VOLTES DE NERVIS O CALIFALS, que alternen amb les cobertes enteixinades (artesonadas).

• El cos central, situat entre la MAQSURA i el MIHRAB, correspon a la volta principal, és una VOLTA NERVADA o CALIFAL, els nervis de la qual s’encreuen i dibuixen un octàgon al centre. En les voltes de grells, els nervis delimiten els espais de la plementeria.

VOLTES DE NERVIS O CALIFALS

VOLTA DE NERVIS O CALIFAL

• SIMBOLOGIA. Aquestes voltes de nervadures creuades esdevingueren l’element més característic de l’arquitectura hispanomusulmana i la imatge simbòlica del poder diví, el representant del qual és el califa.

• La manca de llum originà, també, la construcció de l’esplèndida volta de la CAPELLA del LLUCERNARI, anomenada avui Capella de VILLAVICIOSA (962-965), allà on s’iniciava l’ampliació de la sala.

• La construeix seguint el model de la maqsura, i és l’arrencada de l’ampliació d’Al-Hakam II, la més rica en decoració de totes (un ventall d’arcs polilobulats).

VOLTES DE NERVIS O CALIFALS

• La solució del Llucernari és un cimbori curt, conformat dins la mateixa cúpula a partir d’un espai rectangular, quasi quadrat, del que sortien 4 petits espais quadrats, coberts per petites voltes de nervadures dibuixant estrelles, octàgons o hexàgons. • El quadrat central donà lloc a 4 petites trompes que definien un petit octàgon, cobert amb una petita cupuleta. • La cúpula de galló central s’alçava sobre un tambor octogonal. Les puntes d’estrelles i altres triangles produïts fora de les trompes cegaven els buits amb porcions esfèriques i cilíndriques, paredades amb maons, de forma que les voreres esdevenen llunetes. El resultat fou un conjunt original, magistrals i de gran bellesa.

Capella de Villaviciosa o del Llucernari (962-965).

Cúpula nervadaexcèntrica

Trompes Capella de Villaviciosa o del Llucernari (962-965). Ventall d’arcs polilobulats. Actualment és nomenada així, i és l’arrencada de l’ampliació d’Al-Hakam II, la més rica en decoració de totes.

TERCERA AMPLIACIÓHIXEM II (AL-MANSUR, 987)

• La darrera ampliació la va dur a terme Al-Mansur, el 987, dirigida per ABD ALLAH IBN SAID. En no poder ampliar longitudinalment, cap el sud (degut al riu), ho va fer transversal, cap l’est. El més important de l’ampliació fou l’afegit de 8 naus en un lateral (assolí 19 en total), trencant la regularitat de la planta, la Mesquita adquirí l’aspecte d’un immens quadrilàter, però l’ampliació resulta de poc interès des d’un punt de vista compositiu.

TERCERA AMPLIACIÓHIXEM II (AL-MANSUR, 987)

• Va conservar el MIHRAB d’Al-Hakam II, però va perdre la centralitat.

• La part nova i la vella es comuniquen a través de grans arcs.

• La decoració és fa més complexa i l’ampliació d’Almanzor utilitza arcs de ferradura i el superior és semicircular, i arcs de ferradura apuntats, destacant també la bicromia de les dovelles (“dovelas”, blanques i vermelles).

• Tot i així, totes aquestes successives ampliacions responen no només a les necessitats de donar cabuda als fidels dins un espai sagrat a causa del creixement de la ciutat, sinó a una actitud política, ja que la mesquita era també símbol de poder i grandesa i s’havia de convertir en una obra pública monumental.

3. EVOLUCIÓ DE LES SUCCESIVES AMPLIACIONS• A més, després de la Reconquesta, els cristians vencedors inclouen a l’interior de la Mesquita més de 50 capelles, on enterren, entre d’altres, a Alfons X el Savi, Ferran IV, i Alfons XI.

• Es va convèncer als Reis Catòlics per a construir en el centre una capella major, es procedirà a l’enderrocament de l’àrea central interna, i l’edifici va quedar definitivament alterat en la seva estructura en el segle XVI, quan Carles I, va permetre la construcció de l’altar major de la catedral en el centre de la mesquita, tirant part de la mesquita i destruint part de les ampliacions d’Abd-al-Rahman II (2) i d’Almanzor (5, al plànol).

QUARTA AMPLIACIÓ. CARLES I (s. XVI)

• Així, la Capella Reial preexistent serà convertida en la gran catedral cristiana, i esdevindrà un símbol opressor de l’església de Crist, la dels vencedors, col·locat al bell mig del símbol de la fe musulmana. La catedral resultarà una mescla d’estils gòtic, isabelí, plateresc i manierista, i la capella més gran, la de Santa Teresa, és de planta octogonal, obra de l’artista barroc Francisco Hurtado.