Del capitalisme al moviment obrer

Del Capitalisme al moviment obrer

El capitalisme industrial

1. El liberalisme i el capitalisme

2. Els bancs i les finances

3. L’expansió del capitalisme industrial

1.El liberalisme i el capitalisme• Adam Smith va establir els principis del liberalisme:

- L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.- Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la

demanda.- L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure

desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).- Crisis econòmiques cícliques: molta oferta, poca demanda: fallida d’empreses: atur.

- David Ricardo: llei del salari. Malthus: desequilibri entre població i recursos.

Plantejament econòmic il·lustrat

1. El liberalisme i el capitalisme• Restringir la intervenció estatal en els problemes econòmics. L'Estat s’ocupa de

l'ordre públic. «Estat policia».

- Eliminar les reglamentacions. - Limitar els impostos. - Combatre els monopolis. - Establir mesures tendents al lliure comerç.- Defensa de la propietat privada

• Lliure contractació. Creença en les “lleis naturals” del mercat (l'oferta i la demanda).

• Assegurar la lliure empresa i la lliure competència. Respectar l'harmonia natural entre l'interès individual i l'interès col·lectiu (mà invisible).

• Societat de consumidors lliures: lliure iniciativa.

2. Els bancs i les finances

• La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir. Empresaris necessiten crèdits que demanen als bancs.

• Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Llavors van sorgir les societats anònimes.

• Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions). Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

3. L’expansió del capitalisme industrial

• A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a països com França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia i un pes més petit de la indústria tèxtil.

• Entre el 1850 i el 1870, Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó també es van industrialitzar.

• Al sud d’Europa van coexistir regions industrialitzades i zones essencialment rurals. L’Europa oriental es va mantenir al marge del procés d’industrialització fins al segle XX.

La industrialització d’Europa cap al 1850

La segona fase de la industrialització

1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries

2. Una nova organització industrial

Les noves fonts d’energia i les noves indústries

• Després de la Primera fase de la industrialització (Anglaterra) i la seva extensió (Europa, USA i Japó), s’inicia una nova fase que durà fins el 1914. Gran Bretanya va perdre el seu lideratge en benefici d’altres potències.

L’electricitat i el petroli van desbancar el carbó.

El petroli:

Va servir de combustible al motor d’explosió i a l’automoció, que assolirà la seva maduresa amb H. Ford en el primer terç del segle XX. Ús en la navegació marítima i aèria (1903).

Les noves fonts d’energia i les noves indústries

• L’electricitat: La seva aplicació fou essencial per a la il·luminació (Edison, bombeta, 1879), la transmissió de senyals electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de Marconi), i en determinats motors, entre ells els de metros i tramvies.

Les noves fonts d’energia i les noves indústries

• Indústria química: Colorants, explosius (Ex., la dinamita, de Nobel), adobs, medicaments, fibres artificials (Ex., el naylon), cautxú, etc.

• Nova siderúrgia: Obté el níquel, l’alumini, etc. El ferro es sotmet a processos de refinat mitjançant el Convertidor de Bessemer o el de Siemens-Martin, estimulant el desenvolupament de la indústria d’armaments.

• Indústries alternatives: Llaunes en conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials (1878), etc.

2. Una nova organització industrial

• A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos: taylorisme.

• Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo.

• Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans. Per restringir competència: càrtel, trust, hòlding i el monopoli.

2. Una nova organització industrial

La nova societat industrial

1. La burgesia

• Un habitatge burgès (il·lustració)

2. Els obrers

• Un habitatge obrer (il·lustració)

3. Les primeres associacions obreres

La burgesia• La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la

propietària de les indústries i els negocis.

• Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.

• També existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants.

• Un gran nombre d’empleats i botiguers formaven la petita burgesia.

Els obrers• Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i

urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt nombrós i desafavorit.

• Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors.

• En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball resultaven molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients.

Un habitatge obrer i un habitatge burgés

Les primeres associacions obreres

• Oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur: destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials. Anomenat: luddisme (Ned Ludd).

• Formaven part d’una mateixa classe social, amb uns mateixos problemes: consciència de classe. GB: Societat de Socors Mutus.

• 1825: primers sindicats a GB, trade unions, per reivindicar situacions laborals desfavorables. Els primeres eren per grups de treballs.

• 1830: primer sindicat nacional. 1834: Great Trade Union.

• Reivindicacions: la defensa del dret d'associació, la reducció de la jornada laboral, les millores salarials i la regulació del treball infantil.

Jornada laboral i salaris

El marxisme, l’anarquisme i l’internacionalisme

1. El marxisme i el socialisme

2. L’anarquisme

3. L’internacionalisme

El marxisme i el socialisme• Primera meitat del XIX: socialisme utòpic:

- Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.- Denuncien l’individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la

propietat privada.- Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competència i a l’explotació).- Busquen la felicitat i el benestar general.- Desconfien de la política i dels polítics.

- Els socialisme utòpic també es caracteritza per no tenir un contingut revolucionari, són reformistes.

Els principals pensadors utòpics: Saint-Simon, Fourier, Owen, Proudhon.Els principals pensadors utòpics: Saint-Simon, Fourier, Owen, Proudhon.

El marxisme i el socialisme

• Segona meitat del XIX: socialisme revolucionari.

• Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora. 1848: Manifest del Partit Comunista.

Fases:

1) Materialisme històric

2) Anàlisi de la societat capitalista

3) Revolució proletària

4) Dictadura del proletariat

5) Societat comunista

El marxisme i el socialisme

Forces de producció i relacions de producció

EsclavismeEsclavisme

FeudalismeFeudalisme

CapitalismeCapitalisme

Modes de producció

Homes lliures / esclausHomes lliures / esclaus

Senyors / serfsSenyors / serfs

Burgesos / proletarisBurgesos / proletaris

Antagonisme i lluita de classes

Antagonisme i lluita de classes

BurgesosBurgesos proletarisproletaris

2) Anàlisi societat capitalista

(classes oprimida)explotació

Plusvàlua (benefici del capitalista)

A través de la

Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres

1) Materialisme històric

Forces de producció i relacions de producció

EsclavismeEsclavisme

FeudalismeFeudalisme

CapitalismeCapitalisme

Modes de producció

Homes lliures / esclausHomes lliures / esclaus

Senyors / serfsSenyors / serfs

Burgesos / proletarisBurgesos / proletaris

Antagonisme i lluita de classes

Antagonisme i lluita de classes

BurgesosBurgesos proletarisproletaris

2) Anàlisi societat capitalista

(classes oprimida)explotació

Plusvàlua (benefici del capitalista)

A través de la

Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres

El marxisme i el socialisme3) Revolució proletària i 4) Dictadura del proletariat:

El proletariat havia de conquerir el poder polític (dictadura del proletariat) i crear un Estat obrer que socialitzaria la propietat (societat socialista):

- Eliminar les classes socials i la propietat privada

- Liderat pel PC.

5) Estat comunista: societat sense classes, igualitària i lliure, on l’Estat no farà falta.

L’anarquisme

Tres principis bàsics:

1. L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.

2. La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.

3. El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat i dels partits polítics.

Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària (comunista).

Lema: “Ni Déu, ni Estat, ni Amo”.

Neix com una escissió de la I Internacional. Principals defensors: Bakunin i Proudhon.

Diferències entre el marxisme i l’anarquisme

L’internacionalisme

• Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme.

• A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes.

• El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional. Exclusivament socialista, l'objectiu de la qual consistia en la coordinació de programes i d'actuacions dels diferents partits socialistes.

- Va crear alguns dels símbols d'identitat del moviment obrer, com l'himne «La Internacional» i la festa del Primer de Maig (Dia dels Treballadors).