LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS

EUROPEES

4rt ESO. Lourdes Escobar

La vaga, de Koehler 1886

Índex

1- Introducció2- L’ augment demogràfic3- L ’ expansió agrícola4- L’ era del maquinisme

4.1- les màquines, el vapor i les fàbriques4.2- La indústria tèxtil4.3- El carbó i el ferro: la siderúrgia

5- La revolució dels transports5.1- El ferrocarril i el vaixell de vapor5.2- L’ increment del comerç

6- El capitalisme industrial6.1- el liberalisme i el capitalisme6.2- els bancs i les finances6.3- l’ expansió del capitalisme industrial

7- La segona fase de la industrialització7.1- Les noves fonts d’ energia i les noves

indústries7.2- la nova forma d’ organització industrial

8- La nova societat industrial: burgesia i obrers9- El moviment obrer

9.1- les primeres associacions obreres9.2- el socialisme utòpic9.3- el marxisme i el socialisme9.4- l’ anarquisme9.5- l’ internacionalisme

10- Webs d’ interès

1.

2. L’augment 2. L’augment demogràficdemogràfic

Revolució demogràfica

-Augment de la població

- causes: - augment de la producció d’aliments- progrés de la higiene i de la medicina

(clavegueram, primeres vacunes, recollida d’ escombreries…)

La població millor alimentada era més resisitent a les malalties. Les grans pestes i epidèmies van anar desapareixent.

- conseqüències: - disminució mortalitat - manteniment natalitat o un

lleuger creixement- creixement de l’ esperança

de vida que va passar de 38 anys a la darreria del segle XVIII a 50 anys a la darreria del segle XIX

Procés de creixement de la població europea des de mitjan segle XVIII

Anglaterra

3. L’ expansió agrícola3. L’ expansió agrícola Revolució agrícola

Augment de la població → augment de la demanda d’aliments → alça de preus

- estímul per als propietaris a millorar la producció

- privatització del sòl: es posa fi a l’ antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. La terra passa a ser propietat privada, es pot comprar i vendre i realitzar les transformacions que es desitgin. Els camps es cerquen (enclosures) i les parcel·les es reorganitzen .

- aplicació de nous mètodes i tècniques de conreu

a) Supressió del guaret i la seva substitució per plantes farratgeres (ramats millor alimentats): sistema Norfolk

b) Mecanització del camp: segadores, sembradores, màquines de batre…

c) Introducció de nous conreus: blat de moro i patata d) Expansió ramadera

La població va disposar d’ una dieta més rica i variada, que es va veure afavorida també per la revolució en els transport

segadora

sembradora

Màquina de batre

El sistema Norfolk permetia no deixar cap porció de terra en repòs i obtenir herbes per alimentar el ramat

Tot plegat va provocar l’ augment de la producció i la productivitat. Això va generar beneficis que en part s’ invertiren en finançar la naixent indústria. Els canvis també van alliberar mà d’ obra que es va veure obligada a emigrar cap a les ciutats a treballar a les fàbriques.

4. L’ Era del maquinisme4. L’ Era del maquinisme

4.1 Les màquines, el vapor i les fàbriques

- Màquines van anar substituint el treball manual artesanal- Cada avenç tècnic = augment de la productivitat + disminució costos de producció

vendre més barat = + beneficis

- Les primeres màquines: 1r) força humana 2n) energia hidràulica

- NOVETAT: màquina de vapor (James Watt, 1769)- carbó com a combustible- va permetre abandonar les energies tradicionals

- La mecanització + noves fonts d’energia → sistema fabril

1- A la caldera, la calor transforma l’ aigua en vapor2- El vapor penetra al cilindre3- El pistó puja i empeny el balancí4- el vapor es refreda al condensador i fa retrocedir el pistó

http://www.youtube.com/watch?v=0-oYkiNHucM

El sistema fabril consisteix en la concentració dels obrers i les màquines en grans edificis industrials: les fàbriques. Allà té lloc la divisió del treball, cada obrer s’ especialitza en una part de la cadena de producció.L’ edifici, les màquines i el que es produeix és propietat del burgès, de l’ amo, del capitalista. L’ obrer, que disposa de la seva força de treball, la ven a canvi d’ un sou o salari.

4.2 La indústria tèxtil

A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó, per això es considera un dels motors de la industrialització. El govern va limitar les importacions de teixits i va estimular la producció interior, el sector de la llana es va ressentir.

Innovacions:

- 1733: llançadora volant, que va augmentar la velocitat del procés del teixit. - noves màquines de filar: Water Frame, Jenny, Mule... Que van incrementar la producció de fil- 1785: teler mecànic: va completar el procés de mecanització textil

4.3 El carbó i el ferro: la siderúrgia

1r : Producció ferro en quantitats petites. Els forns funcionaven amb carbó vegetal que té un poder calorífic escàs i costa fondre el metall. 2n: 1732 l’ invent de Darby permet ús del carbó de coc d’ una gran potència calorífica3r: Bessemer al 1855 dissenya el convertidor per transformar el ferro en acer

El sector va anar incrementant la producció gràcies a la demanda de ferro per eines agrícoles, màquines i ferrocarrils. Els processos es van anar perfeccionat i ampliant: eliminació d’ escòries, làmines, …

La principal font d’ energia de la 1ª revolució industrial fou el carbó. Imprescindible per obtenir vapor i produir ferro.

Convertidors de Bessemer als “ altos Hornos de Vizcaya “. Foto d’ abans de 1909

5. Revolució dels transports5. Revolució dels transports

5.1 El ferrocarril i el vaixell de vapor

1r- Millora en les vies de comunicació tradicionals (camins, navegació fluvial…)2n- aparició del ferrocarril:

- origen: ús en mines. Vagonetes sobre rails i rodes amb pestanyes per no descarrilar tirades per cavalls.-1803 R. Trevithick construí la primera locomotora. - 1829: locomotora G.Stephenson → ferrocarril amb màquina de vapor oberta a passatgers.- 1830: 1ª línia passatgers (Manchester – Liverpool)- 1848: 1er ferrocarril a Espanya: Barcelona - Mataró

L’ increment de la producció agrària i industrial no tenia sentit si no era possible fer arribar les mercaderies a la població, no només la local, també la llunyana. Una sèrie d’ innovacions van revolucionar els transports i van permetre l’ augment del comerç.

http://www.kalipedia.com/tecnologia/tema/funciona-locomotora-vapor.html?x1=20070822klpingtcn_65.Kes

Què va significar ?

A- estímul per a la pròpia industrialització al ser un gran client de la siderúrgia. B- els trajectes es van escurçar, facilitant la mobilitat de persones i mercaderies.C- va augmentar la seguretat en els viatges.D- al ser la seva capacitat de càrrega major, es va abaratir el transport de mercaderies.

El viatge en diligència de Liverpool a Manchester durava unes 4 hores. Hi havia 29 diligències diàries de línia regular que podien transportar unes 688 persones al dia. Amb el ferrocarril, el viatge durava prop de dues hores, transportava diàriament 1070 passatgers, en un viatger més barat, còmode, segur i agradable. En pocs mesos les diligències van deixar d’ existir

La màquina de vapor es va aplicar al transport marítim i fluvial i els vaixells de vapor, construïts en ferro, van substituir els de vela, perquè permetien transportar més mercaderies i persones a una velocitat més gran.

El primer vapor , dissenyat per Robert Fulton, data de 1807 (EEUU).

5.2 Increment del comerç

•La Revolució Industrial va donar pas a una economia demercat, en la qual no es produïa per l’ autoconsum sinó per a la venda a mercats cada cop més amplis.

•Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, al creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.

•La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del comerç interior. Es van ampliar els mercats locals i es va anar consolidant un mercat nacional.

•El comerç exterior també es va incrementar considerablement a mitjan segle XIX.

Pel que fa a la política comercial, es van defensar dues teories contraposades:

Lliurecanvisme: es permet la lliure circulació de mercaderies, es suprimeixen les traves. Es defensa que la llibertat de comerç entre països fomenta el creixement econòmic.

Proteccionisme: per tal de defensar la indústria nacional, s’ apliquen a les importacions aranzels (impostos) per tal d’ incrementar el seu preu i fer-les menys competitives. Aquesta postura s’ observa a països com Espanya, amb poca capacitat per competir amb els productes anglesos.

La Revolució Industrial va iniciar:

a) El capitalisme com a model econòmicb) El liberalisme com a doctrina política que el sosteniaDes de Gran Bretanya, el model es va estendre a Europa, EEUU i Japó.

El liberalisme econòmicDefinit per una sèrie de pensadors britànics a finals del XVIII, entre els quals destacà ADAM SMITH:-L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.-Els diferents interessos s’equilibren al mercat gràcies a jocde l’oferta i la demanda.-L’Estat s’ha de mantenir al marge del funcionament de l’economia. S’ha d’imposar el lliurecanvisme.

6. El capitalisme industrial6. El capitalisme industrial

6.1 el Liberalisme i el capitalisme

El capitalisme industrial s’ estructura com un sistema en el qual els mitjans de producció (fàbriques, maquinària i estocs) són propietat privada d’ un grup reduït, la burgesia, i els treballadors, els obrers, sense propietat, treballen a canvi d’ un salari.

El model planteja problemes. L’ augment constant de la producció sense tenir en compte la demanda, comporta la fallida d’ empreses, l’ acumulació d’ estocs, l’ acomiadament d’ obrers... El sistema pateix crisis periòdiques.

6.2 Els bancs i les finances

Bancs: entitats importants perquè:- deixaven capital (diners) a les empreses. Préstecs.- actuaven com a inversors directes (compra accions)- faciliten pagaments: xecs i lletres de canvi

- Intermediari entre estalviadors (deixen diners en dipòsit) i industrials (necessiten diners per invertir)

-Empreses necessiten molts diners. Molts cops un sol empresari no pot fer front a les despeses.

- Solució: SOCIETATS ANÒNIMES- el capital que es necessita és dividit en parts o accions- les accions poden ser comprades o venudes en la borsa de

valors

6.3 L’ expansió del capitalisme industrial

- Al començament del segle XIX la industrialització es va estendre per França i Bèlgica

- Entre el 1850 i el 1870: Rússia, Alemanya, els EUA i Japó també es van industrilitzar.

- fort ús de la tecnologia i capital exterior- gran concentració d’empreses- importància dels bancs- intervenció Estat

- Al sud Europa van coexistir regions industrialitzades amb zones essencialment rurals.

- Europa oriental: es va mantenir al marge de la industrialització fins entrat el s. XX

7. Segona fase de la 7. Segona fase de la industrialitzacióindustrialització

- Finals s. XIX: Segona revolució industrial- Noves potències industrials: Alemanya, Estats Units i Japó comparteixen lideratge amb Gran Bretanya.

7.1 Les noves fonts d’energia i les noves indústries

ELECTRICITAT i PETROLI desbanquen el carbó

- La invenció de la dinamo al 1869 va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques. L’ alternador i el transformador al 1897 van fer possible el seu trasllat.

- Usos: - indústria (força motriu). Ja no es depén del carbó- transports : ferrocarril, tramvia- sistemes de comunicació : telèfon, telègraf, ràdio- oci : fonògraf, cinematògraf- il·luminació

Telègraf (Morse) 1838

Germans Lumière, inventors del cinematògraf al 1895

Fonògraf, 1877

Telèfon. Antonio Meucci. 1876

Bombeta. Edison. 1879

Planxa elèctrica. 1882

Petroli

- mitjans s.XIX: inici extracció als EUA- AL 1885 la invenció del motor d’ explosió en va facilitar la utilització com a combustible per als automòbils- L’ aplicació d’ un motor dièsel a la navegació marítima va permetre augmentar la rapidesa i la capacitat dels vaixell-L’ aviació va ser una altra de les grans innovacions possibles gràcies al petroli. Els germans Wright van fer el primer vol l’ any 1903

-La metal·lúrgia va adquirir un gran impuls. Producció de nous metalls com l’ acer inoxidable i l alumini.

- La indústria de l’ automòbil amb la invenció de Henry Ford (1893) del cotxe utilitari, va aconseguir una gran expansió als EUA.

- destaca la indústria química alemanya: - adobs, pesticides, productes químics (àcid sulfúric, dinamita, sosa, cautxu vulcanitzat…), tints i productes farmacèutics.

- Construcció: ciment armat (primers gratacels) Home Insurance Building construido en

1885 por el arquitecto William Le Baron Jenney en Chicago con 42m de altura (10 plantas). Fue el primer edificio hecho con acero estructural.

7.2 Una nova organització industrial

- Fabricació en sèrie permet:

- augment productivitat- disminuir el temps emprat- reduir costos de fabricació.

La idea és estendre el consum a sectors cada cop més amplis de la població. El model va rebre el nom de TAYLORISME

- fabricar en cadena: divisió del procés de producció en tasques molt específiques utilitzant màquines de gran precisió. - cada obrer s’ especialitza en una part concreta del procés- s’ eliminen els moviments inútils per rendibilitzar al màxim la mà d’ obra.

La fàbrica d’ automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar el model. El resultat va ser una producció estandarditzada i massiva de cotxes amb costos menors. El consum es va estendre a sectors més amplis de la població.

- Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans

- Per evitar la competència → signatura de pactes entre empreses amb l’objectiu de:

- fixar preus- establir àrees d’influència

-Exemples:

- CÀRTEL: acords entre diferents empreses per tal d’ evitar la

competència mútua.

- TRUST: fusió d’empreses per tal de crear un monopoli.

- HÒLDING: grup financer amb majoria d’accions d’un conjunt

d’empreses o bancs

- MONOPOLI: dret exclusiu d’una empresa a comercialitzar un

producte

8. La nova societat industrial

-Amb el nou sistema industrial les diferències socials s’estableixen per la RIQUESA i no pel naixement com a l’ Antic Règim. - Es passa d’una societat estamental a una societat de classes:

BURGESIA

ELS OBRERS. EL PROLETARIAT

-Mà d’obra necessària per a les fàbriques. Treball a canvi d’un salari.- Grup més nombrós de la societat i el més desfavorit. -Inicialment no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals, per això els salaris, els horaris i els descansos eren fixats arbitràriament pels empresaris.

Conseqüències:- salaris baixos. Dones i nens amb sous inferiors als homes. - jornades laborals de 12 i 14 hores- no són indemnitzats en cas d’ acomiadament, baixa...- Els espais de treball no reunien les condicions higièniques

necessàries: excés de soroll, manca de ventilació, fred a l’ hivern i calor a l’estiu, brutícia, manca de llum...

- Els obrers mal alimentats i cansats eren molt vulnerables a les malalties.

A barris residencials. Són cases luxoses amb espais enjardinats.

A suburbis al voltant de les fàbriques (fum, pols...)

9.1 Les primeres associacions obreres

-Al principi de la industrialització → OPOSICIÓ al maquinisme. Els obrers consideraven que les màquines treien la feina als treballadors i eren resposables del salaris baixos i l’ atur.

LUDDISME: destrucció de màquines i crema de fàbriques

- Van aparèixer les Societat de Socors Mutus: organitacions que per mitjà del pagament d’ una quota, s’ encarregaven de socórrer les necessitats dels seus associats en cas de malaltia, accident, atur, mort…Actuaven com a societats de resistència.

- Les associacions obreres eren prohibides.

9. El moviment obrer

Durant el segle XIX, el proletariat va anar adquirint consciència de classe. Molts treballadors es van adonar que tenien problemes comuns i objectius propis. Això els va portar a organitzar-se per tal de defensar els seus interessos.

Al 1835 es va calar foc a la fàbrica Bonaplata, primera en utilitzar la força del carbó a Catalunya i Espanya.

-1825: a Gran Bretanya es van derogar les lleis que prohibien les societats obreres i es van fundar els primers sindicats, que reunien obrers d’un mateix ram.

Ex: Sindicat General de Filadors.

- 1834: Great Trade Union → sindicat que agrupava obrers diferents oficis.

-Objectiu dels sindicats:- millorar les condicions de treball dels obrers.- defensa del dret d’associació- reducció jornada laboral- millores salarials- regulació treball infantil - utilització de la vaga com a arma de pressió

9.2 Socialisme utòpic

En la nova societat industrial una sèrie de pensadors van denunciar les desigualtats i les dures condicions de vida dels treballadors i van proposar nous models d’ organització social.

Plantejaven una nova organització de la societat en la qual no hi hagués l’ explotació dels treballadors. Calia marxar de les ciutats industrials, que havien corromput els homes i proposaven la construcció de comunitats ideals, harmòniques, perfectes, on la comunitat estava per sobre de l’ individu, que treballaria en funció de les seves capacitats.

Distingeix entre els "productors" i els "ociosos", donant un valor suprem al treball. Gran defensor de l'intervencionisme de l'Estat per promoure el canvi, proposa abolir el dret d'herència i nacionalitzar els mitjans de producció.

El seu model de reforma social es basa en unes comunes anomenades falansteri, societats tancades d'unes 1600 persones que assumeixen totes les funcions socials

Li atribueix tot els mals que assoten la societat a la pressió de la competència, per la qual raó els dèbils són conduïts a la desgràcia. Exigia la igualtat de salaris, i la unió dels interessos personals per a assolir el bé comú . Proposava l'establiment de "tallers socials de treball", una combinació entre una societat cooperativa i un sindicat, on els treballadors a cada jornada unirien els seus esforços per al benefici comú.

Pretenia substituir el sistema capitalista per un altre més just que evités els problemes de la societat industrial. Els obrers havien d'unir-se per a crear una nova realitat europea basada en cooperatives que fossin més rendibles que les indústries: Cooperatives de producció i cooperatives de distribució.

La seva idea més important potser va ser la d'eliminar els diners juntament amb la propietat privada.

El seu ideal era una societat anàrquica on no hi hauria un poder polític, sinó lliures acords entre treballadors, que s'unirien en una confederació autogestionària. Les seves teories influenciaren els anarquistes.

9.3 El marxisme i el socialisme

Friedrich Engels

Karl Marx

A mitjans segle XIX Marx i Engels van denunciar l’ explotació de la classe obrera. Calia destruir el model d’ estat capitalista i crear una nova societat a través d’ una revolució obrera. El proletariat es faria amb el poder i crearia un nou estat on no existirien les classes socials ni la propietat privada. De manera temporal i fins que s’ aconseguiren els objectius, un grup prendria el comandament: dictadura del proletariat. Finalment s’ arribaria a una societat comunista, pacífica, sense govern, ni forces repressores .

A partir de l’ últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la participació en la vida política creant partits socialistes. La revolució podria començar així des dels parlaments.

La base del seu pensament era la llibertat, per tant consideraven que qualsevol poder li era contrari. Rebutjaven la formació de partits polítics i participar en les eleccions, on n’hi haguessin. Només acceptaven la formació de sindicats (anarcosindicalisme) que lluitessin per millorar la vida dels obrers. La revolució hauria de sorgir espontàniament de les masses obreres i camperoles.Un mitjà seria la vaga general revolucionària. Volien destruir la societat capitalista i implantar-ne una altra sense cap autoritat ni Estat.Alguns grups anarquistes més radicals optaren per solucions violentes per aconseguir els seus fins, com atemptats terroristes, magnicidis...

9.4 L’ anarquisme

Un dels principals pensadors d’aquest corrent fou Mihail Bakunin, un altre Kropotkin.Volien , com els marxistes, acabar amb la propietat privada i les classes socials però per una altra via.

Mihail Bakunin

Kropotkin

9.5 L’ internacionalisme

Tant els marxistes com els anarquistes i sindicalistes defensaven la necessitat d’ unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme. Al 1864, a iniciativa de Marx, es va crear la primera Associació Internacional de Treballadors ( I AIT) amb seu a Londres. Però les grans discrepàncies ideològiques internes la van fer inviable i es va dissoldre el 1876.

El 1889 es va fundar a París la II Internacional que només va aplegar partits socialistes. La II AIT va crear els símbols del moviment obrer com l’ himne La Internacional i la festa del Primer de Maig, Dia dels Treballadors. Entre els seus objectius principals estava aconseguir la jornada de 8 hores.

Marx davant els assistents a la I AIT

https://www.youtube.com/watch?v=7y06QqiPJUc

http://www.youtube.com/watch?v=WgPmDBCQfwE

http://laflordelavida.net/2012/05/08/la-revolucion-industrial/

apunts

https://www.youtube.com/watch?v=8uV18yzAhR8

Daens

https://www.youtube.com/watch?v=XFs0LCnW-lM

Germinal

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/4esohistoria/quincena4/index_quincena4.htm

Apunts i activitats

http://joseluistrujillorodriguez.blogspot.com.es/2012/11/la-sociedad-de-clases-y-la-revolucion.html

Apunts

http://www.claseshistoria.com/revolucionindustrial/esquema.htm

Apunts i activitats

http://www.claseshistoria.com/movimientossociales/esquema.htm

Apunts i activitats

http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?temaClave=1196

Apunts i activitats