Els Ecosistemes (4ESO)

Els ecosistemes

Ecosistema = biòtop + biocenosi

Biocenosi o comunitat: conjunt d’éssers vius de l’ecosistema.

Biòtop: és la part inorgànica, roques, aire, aigua,..; i les sevescaracterístiques, temperatura, quantitat de llum , tipus de sòl,…

Biòtop Biocenosi Ecosistema

Relacions tròfiques: nivells tròficsEls productors Els consumidors Els descomponedors

Primaris

Secundaris

Terciaris

Fongs

Bacteris

Els detritívors

Cadena tròfica

Productor

Consumidor primari

Consumidor secundari

Consumidor terciari

Consumidor quaternari

Xarxa tròfica

En una xarxa tròfica pot ser que un mateix organisme ocupi diferents nivells tròfics si s’alimenta d’organismes procedents de diferents nivells tròfics. Per exemple, el teixó de la imatge ocupa dos nivells tròfics, el de consumidor primari, doncs s’alimenta d’aglans, i de consumidor secundari, doncs també s’alimenta de consumidors primaris (escarabats, talps i caragols).

Hàbitat Nínxol ecològic

• Lloc on viu un organisme, àrea física on el podem trobar.

• Forma en què l’espècie ocupa aquest espai, el seu estil de vida i la seva funció dins l’ecosistema.

• Per establir-lo cal conèixer:• Fonts d’aliment

• Els seus depredadors

• Els seus competidors

• Zones de refugi

• Hàbits de vida

• Etc.

Adaptacions al medi

BioluminiscènciaPigments Formes

Llum Determina la presencia d’organismes fotosintètics als ecosistemes.A ecosistemes marins arriba fins als 50 m de profunditat (zona fòtica).

Activitat diurna/nocturnaCreixement cap al llum (fototropisme)Moviments en funció del llum (fotonàsties)

Adaptacions al mediHumitat Quantitat d’aigua que hi ha en l’aire (vapor d’aigua).

Els organismes terrestres presenten pèrdues d’aigua per evaporació.

Cobertes protectores per evitar pèrdues d’aigua(ceres, pèls, exoesquelet, escates,...)

Emmagatzemament d’aigua

Augment o disminució del nombre d’estomes

Evitar pèrdues d’aigua:absència de glàndues sudorípares,

concentració de l’orina,excrements sòlids

Modificació d’estructures(augment o reducció de fulles)

Adaptacions al mediTemperatura Les variacions són més grans en ecosistemes terrestres que en aquàtics.

La majoria d’organismes estan limitats entre -2<C i 50C

Mort (deixen llavors) Disminució de l’activitat

Estructures grans per dissipar calor Migració

Comportament (amagatalls)

Estructures aïllants (pèl, greix,...)

Adaptacions al medi

PressióA ecosistemes aquàtics la pressió hidrostàticaaugmenta a raó de 1 atm cada 10 m de profunditat.

Bufeta natatòria

Forma plana

SalinitatUna concentració elevada de sals pot fer que l’organismepateixi una deshidratació.L’aigua de la mar té un 35‰ de sal.

Acumulació d’aigua

Estructures per desfer-se de la sal

Límits de tolerància

Per a un determinat factor abiòtic, cada espècie presenta una zona de tolerància en la que pot viure.

• Organismes eurioics: Poden viure entre marges molt amplis dels factors del medi.

• Organimes estenoics: Només poden viure en un rang estret dels factors del medi.

Factor limitant: Factors biòtics i abiòtics que regulen el creixement i l’expansió d’una espècie.

Associacions socials

RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES

Relacions de competència Relacions de cooperació

Associacions gregàriesAssociacions colonials

Associacions familiars

EspaiMenjarLlumParella per reproduïr-se

Depredació

InquilinismeParasitisme

RELACIONS INTERESPECÍFIQUES

MutualismeCompetència

Cicle de la matèria

Productors Consumidorsprimaris

Consumidorssecundaris

Consumidorsterciaris

Matèria inorgànica

Descomponedors

(CO2 i sals minerals)

restes orgàniquesexcrementscadàvers

Productors Consumidors primaris

Consumidors secundaris

Consumidors terciaris

Descomponedors

Energia solar

Energia despresa (calor)

El flux d’energia

És obert, l’energia en passar pels diferents nivells tròfics seguix un flux unidireccional, en cada pas només s’aprofita una part de l’energia ja que se’n perd en forma de calor.

10%10%10%Despeses energia:- Respiració- Creixement- Processos metabòlics

Paràmetres tròfics

• BiomassaQuantitat de matèria orgànica acumulada en un individu, un nivell tròfic, una població o un ecosistema. Se sol expressar en g, kg o t de matèria orgànica seca per unitat de superfície o volum (kg/m2, t/ha).

• ProduccióQuantitat d’energia que s’emmagatzema en forma de biomassa en cada nivell tròfic per unitat de temps. Es pot mesurar en g/cm2·dia, kg/m2·any, t/ha·anyEn funció del nivell tròfic es distingeix:

• Producció primària: Quantitat d’energia captada en un ecosistema pels productors a través de la fotosíntesi.

• Producció secundària: Quantitat d’energia captada pels consumidors mitjançant l’alimentació.

Dins la producció es diferencia entre:

• Producció bruta: Quantitat total de biomassa generada per un nivell tròfic.

• Producció neta: Quantitat total de biomassa que queda disponible per al nivell tròfic següent, després de descomptar la part consumida en la respiració cel·lular.

Piràmides tròfiques

Piràmides de nombres: cada barra representa el nombre d´individus de cada nivell tròfic.No serveixen per comparar eco-sistemes.

Representació gràfica de la variació que existeix entre els diferents nivells tròfics per una característica determinada.Formades per barres horitzontals de la mateixa gruixa que se superposen. L’amplada és proporcional al valor de la característica que es vol representar. Cada barra representa un nivel tròfic.

Piràmides tròfiques

Piràmides de biomassa: cada esglaó representa la quantitat de biomassa, és a dir, de matèria orgànica a cada nivell.

Es mesura en g o en kg de matèria orgànica seca per unitat de superfície o volum.

Piràmides tròfiques

Piràmides d´energia: cada esglaó representa l´energia que emmagatzema un nivell tròfic en un moment determinat i que queda disponible per al nivell tròfic superior.

Es mesura en unitats d´energia per unitat de superfície o volum (kcal/m2 · any).

No poden ser invertides, ja que l’energia d’un nivell tròfic ha de ser sempre més gran que la del nivell tròfic superior.

Cicles biogeoquímics

Cicle del Carboni

Cicle del Nitrogen

Cicle del Fòsfor

Successió ecosistemes

Plantespioneres(anuals)

Terrenysensepoblar

Herba iplantes

perennes

Arbusts Boscjove

Boscmadur

Successió primària

Successió secundària

Successió d’insectes quedescomposen un cos mort(“Escuadra de la muerte”)

Successió de microorganismesal procés de fermentacióalcohòlica

Etapa clímax:alzinar

Etapes prèvies:garriga i pinar

Espècies invasores

La introducció d’espècies a un ecosistema determinat pot provocar greus alteracions ja que les noves espècies entren en competència amb les pròpies i poden arribar a desplaçar-les totalment.

Alguns exemples d’espècies invasores a les Balears són:

Vespa asiàtica(Vespa velutina)

Coatí(Nasua nasua)

Cotorra argentina(Myiopsitta monachus)

Tortuga de Florida(Trachemys elegans)

Exemples d’espècies invasores animals a Eivissa

Serp de ferradura(Coluber hippocrepis)

Becut vermell(Rhynchophorus ferrugineus)

Moscard tigre(Aedes albopictus)

(Rhinechis scalaris)

Exemples d’espècies invasores vegetals a Eivissa

Ailant

(Ailanthus altíssima)

Bàlsam, Ungla de gat

(Carpobrotus edulis)

Vinagrella

(Oxalis pes-caprae)

(Caulerpa taxifolia)