LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA

LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA

PRIMERA PART: 1875 - 1898

LA MONARQUIA DE LA RESTAURACIÓ

Llegim la introducció de la pàgina 206:

principals conclusions

ELS ORIGENS DE LA RESTAURACIÓ

1. Règim personal i autoritari del general Serrano (gener 1874)

2. Oligarquia i burgesia conservadora3. Exèrcit4. Església5. Alfonsins. Manifest de Sandhurst

(1.12.1874)6. Pronunciament del general Martínez

Campos (29.12.1874)

La seqüència anterior explica el orígens del sistema de la RESTAURACIÓ: comproveu a l’apartat 1.1 del tema 9 la concreció – explicació dels elements conceptuals al quadre de dalt assenyalats

“FITXA” SOBRE EL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ

• Restauració borbònica• Restauració oligàrquicaQUÈ?

• EspanyaON?

• 1875 – 1923 / 1931QUAN?• Monarquia• Constitució de 1876• Bipartidisme oficial

COM?

• Cánovas del CastilloQUI?

Pàgina 208

Resoldre el qüestionari que acompanya al document

Etapa històrica que s’obri després del pronunciament del general Martínez Campos a Sagunt, l’any 1874, que significà el restabliment de la dinastia borbònica en la persona d’Alfons XII després del Manifest de Shandurst, i que es tanca amb la fi de la dictadura de Primo de Rivera a l’any 1931. El gran artífex del nou règim fou Cánovas del Castillo.

una definició....

FORMACIÓ I CONSOLIDACIÓ, 1875 - 1902• Regnat d‘ Alfons XII (1875 – 1885)• Regència de Maria Cristina d’Àustria (1885 – 1902)• Crisi del 98

CRISI DEL SISTEMA, 1902 - 1923• Regnat d’Alfons XIII • Crisi del 1909• Triple crisi de 1917• Crisi de 1923

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA, 1923 - 1930

LES ETAPES

PARTIT LIBERAL – CONSERVADOR / PARTIT CONSERVADOR / PARTIT ALFONSÍ:

• Liberalisme conservador o doctrinari• Moderats + Unionistes• Alta burgesia industrial i financera,

aristocràcia, grans propietaris agraris• Aranzel proteccionista de 1891• Restricció de drets• Cánovas del Castillo (1897), Silvela,

Maura, Dato.

Lectura biografia de Cánovas - Pàgina 210 -

PARTIT LIBERAL – FUSIONISTA / PARTIT LIBERAL

• Progressistes + Unionistes + Republicans

• Classes mitjanes benestants i professions liberals

• Reformisme progressista i laic: llibertats i drets individuals, sufragi universal masculí

• Pràxedes Mateo Sagasta (1903), Moret, Canalejas, Comte de Romanones.

Lectura biografia de Sagasta-pàgina 210-

LES BASES DEL SISTEMA

CANOVISTA

CONSTITUCIÓ 1876

MONARQUIA

BIPARTIDISME

Partit Liberal – Conservador

P. CONSERVADOR

Partit Liberal – FusionistaP. LIBERAL

CIVILISME

Sistema pactista + Rei Fi de la guerra de Cuba Fi de la 3a guerra carlina

PACIFICACIÓESTABILITAT POLÍTICA

“ESTABILITAT” GENERAL DEL SISTEMA

BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC DELS PARTITS DINÀSTICS

BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC DE PARTITS

caràcter bipartidista del sistema de la Restauració:

els partits dinàstics

DINS I FORA DEL TORN DINÀSTIC

MONOPOLITZACIÓ I EXCLUSSIVITAT DEL

PODER PER PART DELS PARTITS DEL TORN O PARTITS DINÀSTICS

ELEMENTS ESSENCIALS

• PACTE DE “EL PARDO”• MESURES

PROGRESSISTES DEL “GOVERN LLARG” DE SAGASTA

• FUNCIONAMENT “REGULAR” FINS 1898

FORA DEL TORN:

• REPUBLICANS• NACIONALISTES• SOCIALISTES• CARLISTES

PACTE DE “EL PARDO”

Per què? estabilitat després de la mort d’Alfons XII (1885)

Acord dels partits dinàstics sobre les bases del seu propi sistema

DEFENSA DE LA MONARQUIA

DEFENSA DE LA CONSTITUCIÓ

DEFENSA DE L’ESTAT LIBERAL, CENTRALISTA

I UNITARI

LA PRÀCTICA POLÍTICA

EL CACIQUISME

La manipulació electoral

sistematització del frau i la corrupció política

“PUCHERAZO” O TUPINADA

CACIQUISME

ENCASILLADO

PUCHERAZO: era un frau electoral, al que es recorria en cas que no funcionarà l’acord entre els partits dinàstics. Presentava tot tipus d'il·legalitats: des de la compra de vots i la intimidació, fins la col·locació d’urnes en llocs inaccessibles o la utilització d’electors difunts. En tot cas, els mecanismes de frau eren molt diversos.

ENCASILLADO: dels candidats era l’acord entre els partits polítics que negociaven i es repartien els districtes electorals. De vegades, s’elegia a algun polític que no pertanyia a cap dels partits dinàstics.

LES GUERRES COLONIALS

CUBA

FILIPINES

CUBA

Guerra llarga o Guerra dels deu Anys (1868 – 1878)

Guerra chiquita (1895 – 1898) Comprensió de les causes de la guerra

de Cuba:1.Incompliment compromisos i pactes Pau

de Zanjón (1878)2.Manca d’un procés descentralitzador3.Monopolització del mercat cubà per part

de la metròpoli

LA POLÍTICA ESPANYOLA A CUBA

“LES POLÍTIQUES” metropolitanes a CUBA

Martínez Campos Weyler 1897: estratègia

de la conciliació: Autonomia Sufragi universal Igualtat de drets Autonomia

aranzelària

LA CRISI DE 1898LA INDEPENDÈNCIA DE CUBA

GUERRA DE CUBA: tres eixos: Articulació de la revolta:

José Martí i el Partit Revolucionari Cubà

Els vaivens i indecisions de la política metropolitana a Cuba

Els interessos nord-americans

TRACTAT DE PARIS (1898):

Pèrdua de Cuba

Cessió de Puerto Rico, Guam i les Illes Filipines

CUBA I ELS EUA

És fonamental insistir en el paper central que adopta Estats Units: Espanya no va perdre la guerra contra una insurrecció com les moltes que ja havia sufocat, sinó contra una gran potència, els Estats Units.

“NO CREC QUE L’AUTONOMIA PUGA DONAR LA PAU A CUBA… NOMÉS HI HA UN PODER I UNA BANDERA CAPAÇ D’ASSEGURAR LA PAU. ELS ESTATS UNITS TENEN AQUEST PODER I AQUESTA BANDERA”.

Declaracions del Secretari d’Estat nordamericà Woodword després de l’entrevista amb el general espanyol Moret. 18 de març de 1898.

El desastre del 98 va traure a la llum molts problemes ...

El “problema d’Espanya”

• Problema socioeconòmic: desigualtats i conflictes socials.

• Sistema canovista: sistema polític falsejat basat en la corrupció i el caciquisme. Espanya oficial – Espanya real.

• Endarreriment respecte als països avançats i desenvolupats europeus.

REGENERACIONISME

Moviment ideològic i corrent polític que propugna la necessitat d’una modernització política, econòmica i social d’Espanya “europeizándola”

REGENERACIONISME

IDEOLÒGIC O INTELECTUAL POLÍTIC

• Kraussisme

• Generació del 98

• Joaquin Costa

Institucional: dins del sistema:

• Maura

• Canalejas

No institucional: fora del sistema:

• Republicanisme

• Catalanisme: Cambó

• Socialisme

REGENERACIONISME INTELECTUAL

ANTECEDENTS

Arbitristes dels segles XVI i XVII Il·lustrats del segle XVIII

INTELECTUAL I LITERARI

Kraussisme i “Institución Libre de Enseñanza”: educació en llibertat, espírit crític i rigor científic (Giner de los Rios)

Generació del 98: Azorin, Baroja, Unamuno... “les duele España”

REGENERACIONISME SOCIAL I ECONÒMIC

Impulsat per professionals diversos, polítics, economistes:

• Lucas Mallada

• Silvela

• Joaquin Costa

• Ortega y Gasset (“España es el problema, y Europa la solución”)

EL REPUBLICANISME

MOVIMENT REPUBLICÀ amb quatre característiques fonamentals:

1.Gran base popular

2.Caràcter interclassista

3.Fragmentació

4.“Competència” de l’obrerisme

LES TENDÈNCIES DEL REPUBLICANISME

RADICAL MODERADA

PARTIT REPUBLICÀ RADICAL PARTIT REFORMISTA

Partit Republicà Radical. 1908, A. Lerroux.

• Afany de creació d’un modern partit de masses

• Estil “lerrouxista”: populisme, demagògic,...

Partit Republicà Reformista.

1912. M. Alvárez.• Democratització i

reformes socials• Ortega i Gasset, Pérez

Galdós, Azaña...

ELS NACIONALISMES

Fenomen finisecular: aparició i emergència dels nacionalismes a diverses zones d’Espanya.

Es tracta de moviments heterogenis, però que troben el seu punt comú en:

CRÍTICA DEL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ i la seua concepció centralista i

uniformitzadora de l’Estat.

1. Un sistema polític i administratiu centralista2. Progressiu desprestigi del sistema canovista,

especialment a partir de 1898.3. La pretensió d’uniformitzar culturalment i

lingüísticament Espanya imposant una cultura oficial en castellà

4. Aparició de models alternatius d’Estat, especialment a partir de 1898.

5. La tradició històrica i institucional de Catalunya i País Basc .

6. Gran auge econòmic i industrial, sobretot de Catalunya i el País Basc, que les va convertir en els motors econòmics d’Espanya.

UNA SISTEMATITZACIÓ DE LES POSSIBLES CAUSES DEL SORGIMENT I

AUGE DELS NACIONALISMES

EL CATALANISME

Origen del catalananisme modern: la Renaixença (1830) Moviment capdavanter

RENAIXENÇA: moviment cultural i literari que aspirava a assolir la recuperació de la llengua i la identitat cultural catalanes. 1833, Aribau, Oda a la pàtria. Base social fonamentalment urbana i intelectual

Restauració: sorgiment de dos tendències catalanistes: Una de progressista, CENTRE CATALÀ 1882

Valentí Almirall. Memorial de Greuges Una de conservadora, UNIÓ CATALANISTA 1891

Bases de Manresa

Restauració: unificació 1901. Lliga Regionalista. Prat de la Riba i Cambó. Suport de la burgesia industrial i comercial catalana

EL NACIONALISME BASC

Origen: anys 1840, després de la Guerra Carlista. 1893, “Bizcaya por su independencia” (“Dios y viejas

leyes”)

1895, fundació del Partit Nacionalista Basc (Sabino Arana): “El nacionalisme basc, com a moviment polític va néixer amb la figura de Sabino Arana qui va dotar-lo d’una ideologia, uns mitjans de comunicació i propaganda i d’una organtizació política: el PNB…”

Tres factors El foralisme literari i polític Les guerres carlines i les abolicions dels furs (1841, 1877) La revolució industrial i els seus efectes socials (forta

inmigració)

Les bases dels nacionalismes català i basc

CATALANISME

IMPORTÀNCIA DE LA LLENGUA

BASQUISME

RELIGIÓ CATÒLICA I RAÇA BASCA

ANDALUSISME I GALLEGUISME

Caràcter molt més “difús” que el nacionalisme basc i català

GALLEGUISME: Societat eminentment rural O Rexurdimento

ANDALUSISME: Blas Infante, 1910 Nacionalisme vinculat a les característiques socials i

econòmiques d’Andalusia.

EL VALENCIANISME POLÍTIC

Els intents de crear un corrent polític valencianista apenes van reixir sinó fins 1904, i amb molta feblesa; les raons de la tardana aparició, així com de la seua inanitat són:

El caràcter de la Renaixença valenciana. Va ser un moviment cultural de tardana aparició, socialment desnodrit, amb un abast territorial molt reduït (València ciutat), i que anà derivant (Lo Rat Penat,1878, C. Llombart) cap a plantejaments molts conservadors i sucursalistes (T. Llorente).

La competència política del republicanisme blasquista La identificació de la classe dominant valenciana amb els interessos

econòmics i polítics de l’oligarquia central.

A l’any 1904 es creà el primer grup valencianista, València Nova, que marca el punt d’inici d’eixe corrent