La societat barcelonina del 1700

La Societat a la

Barcelona del 1700.

Índex:

1.Introducció

2.La població de Barcelona

3.Classes Socials

4.Grups Socials

5. L’ oci

6. La ciutat de Barcelona

7. La casa típica

8. Conclusió

9. Bibliografía

1.Introducció

Amb aquest treball m´he informat sobre la Barcelona

del 1700. M´he documentat sobre la població

d´aquella época, per saber com vivien i quin tipus de

cases tenien. Amb el pas del temps aquella

Barcelona que era moderna, ha crescut encara més i

hem evolucionat amb molts aspectes però sense

deixar de tenir una essència cosmopolita.

2. Població de Barcelona

Població molt diversa

Posseïa un gran nombre de ciutadans procedentsde diferents localitats i cultures.

Societat connectada amb mig món gràcies a unaforta activitat comercial

Població ben alimentada i apassionada pelsdolços.

A Barcelona, marcada fortament per la religiositati la superstició, s'imposava el gust pels colorsvistosos i els ornaments en laindumentària, mentre la festa, el ball, la música, elteatre i el joc impregnaven el bategar de lacapital.

3. Classes Socials

La classe dirigent.

Dominava la Barcelona moderna. Era la classe intermediariaentre els mercaders i la noblesa i s’ anomenaven ciutadanshonrats. Eren ciutadans distingits per la seva honradesa. Poseienrecursos económics superiors i un ferm control sobre els òrgansde govern local.

La classe miltjana.

Mercaders: Desde petits venedors locals amb botiga fixafins a importants especialistes en el comerç a llargadistància.

Artesans: guanters, onadors, pergaminers, pellisers, etc.

La classe treballadora: la més nombrosa de la ciutat, elproletariat i pagesia.

4. Grups Socials

El reconèixement de la importància de les diferències

basades en el sexe, l’ origen ètnic, religiós i geogràfic, i

l´estatus especial atorgat a certes profesions conferí una

complexitat més gran a l’ organització social local.

La dona: exclusió de la presa de decisions públiques

tenian fixat el seu espai a la casa, el mercat i l’ església.

Els esclaus procedien del grups ètnics no hispànics.

( Àfrica)

Metges i advocats obtenien privilegis.

5.L’ oci El treball omplia sis dies de la setmana: de les 05:00-

21:00. Però no només en les festes de guardar hihavia espai per a l'oci: menjar calent en els hostals, vii aiguardent a les tavernes i jocs (trucs, una mena deminigolf, pilota, amb raquetes i puntuació similar a ladel tennis, billar, daus i cartes) als triquets, un espaientre el casino i el poliesportiu de barri.

6.La ciutat de Barcelona

La ciutat constituïa una xarxa de carrers i places ben

vertebrada, amb un clar contrast entre els edificis

civils o religiosos, de marcada presència física, i unes

5.500 habitatges relativament baixes. També

ocupaven un lloc destacat els horts, patis i

jardins, amb una gran varietat de flors locals o

procedents de tot Europa.

7.La casaCaracterístiques:

Es construïa entre mitgeres, amb pati del darrere, pou i secreta (la

comuna).

Era estreta.

Tenia una planta baixa amb taller o comerç, cuina i menjador, i un o dos

pisos comunicats per una escala de cargol.

Amb una galeria descoberta en el superior i balcons coberts per gelosies o

tendals a franges blaves i blanques.

Les residències dels acabalats, unes 250, eren les cases grans.

La Barcelona del 1700 tenia les seves zones bé: la plaça de Santa

Anna, Portaferrissa, Montcada, Ample, Mercè, Viladecols, Mercaders ...

Els posseïdors d'aquestes mansions tenien també una segona residència

fora de les muralles: la torre.

A les cases grans els espais masculins estaven segregats: estudis, o

llibreries per als homes, estrades, una habitació càlida i amb mobles

baixos, per a les dones.

Casa privilegiada . Cases no privilegiades.

8. Conclusió

Encara que passin segles, la divisió entre clases

socials es manté, ja que els rics continuan tenint

privilegis. La classe mitjana va augmentar molt però

amb la crisis actual ha anat disminuint, reflectint-se una

societat amb més diferències.

El masclisme i el racisme no s’han eliminat del tot i

encara hi ha molta part de la població que continua

sent-t’ho.

9.Bibliografía

Imatges de Google.

“Gent de la Ribera i altres assaigs sobre la Barcelona

moderna” de James S. Amelang.

La vanguardia.

Europa Press.

Carla Roig Fernández