Dinamica de grup

T.0 FONAMENTS DE PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

Dinàmica: Estudi de les causes del moviment dels objectes.

Grup: Un grup està format per dues o més persones que tenen coses en comú i que es troben en interacció. És un fonament d'acostament mutú a partir del qual surgeixen les relacions socials.

Dinàmica de grup: És l'estudi de la conducta d'un grup, especialment de les interaccions que es produeixen entre els membres de grups petits relacionats entre si, en el desenvolupament de funcions socials.

Criteris: Nombre - Temps – Relació - Activitat comú - Consancia de pertinença

NOMBRE

Un grup és una entitat social, que es diferencia tant de l'endividu com la massa social.Està format per un minim de dues persones i es comença a diluir en massa a partir de 50 persones.El nombre ideal està en 5-15 persones.

TEMPS

Per considerar una situació com a grupal, els membres han de coincidir per relacionar-se.

RELACIO

Els membres d'un grup han d'estar reunits en contacte directe.

ACTIVITAT COMÚ

Un grup ha d'estar inmers en una activitat comú, encara que els objectius dels seus membres no siguin comuns.

CONSIÈNCIA DE PERTINENÇA

Cada persona del grup ha de sentir-se membre del grup.

CLASSIFICACIÓ DE GRUP

GRUP NATURAL: Està unit per afinats naturals (familia, amics...).

GRUP D'APRENENTATGE: Està unit per coneixements, per compartir un mateix procés d'aprenentatge (grup classe).

GRUP TASCA: Està unit per la funció que ha de realitzar (grup de treball de classe).

GRUP DE PARTINENÇA: Es aquell en que una persona és reconeguda com a membre i comparteix les normes, practicament ens ve donada (familia,religió...).

GRUP DE REFERÈNCIA: Es aquell al que és voldria pertanyer (adolescents copien adults).

GRUP FORMAL: Grup en que l'individu no compta, i les persones són més elements intercanviables (grup politic).

GRUP INFORMAL: La presència de cada individu concret en el grup permet l'existència d'aquest grup. Cada individu és més lliure i autònom (grup d'excursions).

DINÀMICA DE GRUP

És un camp d'estudi per esbrinar perquè els grups es comportan tal com ho fan.També s'anomena dinàmica de grup a les tècniques i exercicis.

El grup és una estructura que neix de l'interactiu dels individus, i per així mateix, porta canvis en els seus sentiments.Entre els components d'un grup es produeixen fenòmens de repulsió, atracció, tensió...

El desenvolupament d'un grup té varies fases:

FASE INICIAL: De coneixement o reconeixament. Al principi hi ha precupació, els membres éstan insegurs...

FASE DE CONEIXEMENT: Després de la inicial, es produeix una fase on apareixen conflictes.

FASE DE RENDIMENT: El grup resol els problemes estrocturals, de manera que es facilita l'execusió de tasca.

FASE FINAL: Els grups poden o aconseguir els seus objectius o no. El grup es dissol o pot seguir.

ROLS NASCUTS DINS EL GRUP

No tots tenim les mateixes actituts ni experències, i part tant, no tots ho sabem fer tot.Cada un de nosaltres exercim molts rols durant el dia i durant la nostre vida.Aquets rols ens condiciarem en la nostra tasca com a educadors i amb la relació amb les persones, per això és important coneixer bé les persones.

Hi han diferents tipus de rols:

LIDER: Fa sentir la seva autoritat, manipula el grup, té seguidors. Aquest tipus de persones se'ls ha de parar, és possible que intenti boicotejar la proposta dels adults. Us l'heu de guanyar, però també no cal sobrevalorar-lo.

ANTILIDER: Sempré està malhumorat i no li agrada allò que es proposa, té seguidors. Té força i pot agradir als adults a nivell personal, per fer mal. Es comporta així perqué no es sap relacionar amb els altres. El millor es donar-li feina dils del joc i donar-li importància a allò que diu, que es senti important.

TÍMID: Li costa dir el que pensa. Acostuma a buscar un company que el dirigexi. Per poder condur aquets tipus de persones hen d'intentar que és relacioni amb els altres de tú a tú i no d'una manera sotmesa. Costarà però li hem d'ensenyar a opinar i ha sabe trasmetre allò que pensa.

ORGANITZADOR: Tot el que fà ho tñe organitzat. Li és igual si el segueixen o no, busca la perfecció de les coses. No els hi costa relacionar-se amb els adults, els hi agrada fer-ho. Moltes vegades deixen de participar per poder organitzar les coses. Caldrà ajudar-los a relacionar-se i divertir-se.

GRACIÓS: Són persones que parlen amb tothom, moltes vegades sense escoltar la resposta. A aquestes persones se les ha d'escoltar més que els altres, perquè la seva hipocrivitat pot venir induïda per la soletat.

PROBLEMÀTIC: Aquest tipus de persones es pot arribar a confondre amb un atilider. Des del grup l'hem d'estimar molt a aquets tipus de gent.

VICTIMA: Són persones dèbils, estàn tristos i s'autoillen dels altres. Hem d'integrar-los positivament al grup. Cal donar-li rols importants perqué s'oblidin de les desgràcies.

TEMA 1:ANIMACIO I GRUPS, FONAMENTS DE PSICOLOGIA

La personalitat es usat en el llenguatge quotidia, te capacitat per a influir sobre els altres.

LA PERSONALITAT

La personalitat es usat en el llenguatge quotidia, te capacitat per a influir sobre els altres.

Implica les seves aptituds en potencia, s'han desenvolupat i organitzat per obtencio d'uns fins personals. La persona neix amb material genetic, a traves del contacte amb el medi, donara lloc a tipus de personalitat.

INFANTESA: PRIMERA ETAPA 0-3 ANYS

Desenvolupament de la personalitat

-Descobrir guiat que és produeix en el marc de situacions socials rutinàries.-Durant aquets primers anys de vida va de la dependència cap a l'autonomia.-Objectius bàsics: Diferenciació progressiva dels altres.Control dels propis impulsos.Augment de l'autonomia personal: motor, cognitiu i afectiu.-Adquisició del llenguatge.Activitats orientades a inferionitzar les seves pròpies vivences, ensenyar-lis a crear imatges mental d'accions i sensacions viscudes per ells mateixos.

Manifestacions conductuals

-Assaig – Errada-Aplicar procediments per aconseguir una situació més favorable.-L'adult ha de crear situacions noves.-Les activitats ha de comportar l'acció i s'ha de verbalitzar, deixar temps perque pensin, actuïn i manifestin l'aprenentage.-Adquereix les habilitats motrius més bàsiques.

Implicacions pedadògiques(activitats)-Possibilitar-li el màxim membre d'experiencies motrius.-Jocs simbólics.-Activitats per començar a treballar els hàbits.

(animador)-Carinyós, estar pendnent dels nens, veu suau i alegre.-Crear situacions per tal que el nen s'espavili a trobar la situació.

INFANTESA: DELS 12-14 ANYS: PUBERTAT I PREADOLESCENCIA

Es produeix una acceleració del creixament i el desenvolupament sexual, sobretot en les noies. Aquets canvis físics i hormonals provocaran també canvis conductuals.


-Motricitat: Desequilibri físic, descordinació i disminució de resitencia.

-Afectivitat: Donen prioritat a les necessitats personals, perden el control de les seves emocions, curiosistat per l'altre sexe.

-Cognitiu: Raonament per hipotisis, elaboren teories i tenen una visió personal del món. Són egocentrics.

-Socioabilitat: Intents d'integració amb el món adult. S'enfaden si els tractes com a nens.


-Conducta d'introversió, tracte dificil, sensabilitat extrema.-Oposició cap a l'adult per autoafirmar-se, rebutgen l'autoritat.-Es reduexien el cercle d'amics.-Molt influenciable per les modes i les conductes dels altres.-Tenen un dualisme amb l'adult/nen.

Implicacions pedadògiques(activitats)

Li agraden activitats que impliquin viure aventures, descontrol, crear i pendre la iniciativa. No li agraden que sel's organitzi les coses.

(animador)

Acollidor i de confiança, afavorir d'autogestió, escoltar i animar, afavorir la reflexió i la responsabilitat.

14-16 ANYS: ADOLESCENCIA

Creixement constant i accentuat. Canvi en els caracters sexuals i la veu als nois.


-Motricitat: Millora en el control corporal i les seves capacitats físiques menys la personalitat.

-Afectivitat: Canvis hormonals, generen inseguretat i engoixes. Necessita ser estimat i agradat.

-Cognitiu: Consolida el seu pensament lògic-abstracte. No és del tot realista.

-Socioablitat: Necessitat del grup d'iguals pe tal que la vida tingui sentit, per no sentir-se sol.


-Conflictivitat constant amb tothom.-Oposició cap els pares i adults.-Inconfurmiste.-Inestable.


Lliures i d'autogestió (artistiques, esportives, que siguin estimulants i positives).

(animador)

Actuar com a intermedi mitjançant el diàleg i la confiança mùtua. Cal donar-los temps per tal que puguin reaguantar-se. Mai hem d'actuar amb prepotència. Cal potenciar les seves vocacions.

EDAT ADULTA: 18-30 ANYS, JOVENTUT


-Psicomotricitat: 18-20 peridode de culminació de les capacitats físiques bàsiques i perceptiumotrius. 20-30 perdiode d'aconseguir grans resultats.

-Cognitiu: Totalment consolidat, molt més realista, viu en un món real i més objectiu.

-Socioafectiu: Va madurant personalment i socialment, va reconeixent alhora de mica en mica que l'autoritat, l'ordre i les lleis són necessaries.

18-22 comença a ser plenament reconegut tant a fora com a dins de la família. Costa assolir una variable independéncia, la societat pasa molts obstacles.

30 provocarà un retard en l'adquisició de responsabilitats socials i de la própia identitat. Alguns adults continuen essent eternament adolescents (sindrome de la perpetua adolencéncia).

Es realitzen moltes activiats amv el grup d'amics, consum d'activitats d'oci... Entre els 22 i 25 és manté la relació grupal peró s'estableixen parelles.


-Vitalitat, ganes de fer moltes coses, ganes de viure.-Sembla que es menjin el món.


-Activitat física, que sovint abandones les activitats d'oci per les responsabilitats familiars.-Estimular l'interés i la motivació cap a la pràctica esportiva com un hàbit de salut.-Tenen que ser adapotades als diferents col·lectius socials.-S'ha de tenir en compte que aquesta etapa encara tenen una gran potencia física.

(animador)

-Oferir les activitats, sense imposar, animant a realitzar-les.

EDAT ADULTA: MÉS DE 30-60 ANYS


-Psicomotricitat: Devallada en l'especte físic en funció de l'estat de salut i de com s'ha cuidat el cos durant l'adolescència i joventut.

-Cognitiu: Igual que l'anterior.

-Socioafectiu: 35-40 anys, engoixa al ritme de vida i les obligacions. Els fills s'envan de casa (niu buit) sobretot en les dones que els i entra la menopausa... Tens pànic de ferte vell.

Manifestacions Conducuals

-S'aferren a comportaments, fomra de vestir... voles aconseguir una aparença juvenil, règims, exercici desmesurat.

-Altres sñon més optimistes, esport jove i ganes de fer coses.


-<45: Activitats globals de manteniment i activitats lodiques i esportives.

-45-60: Manteniment. Oferir activitas que estimulint a tots i que siguin atractives i novadores per ells.

(animador)

-Animar a continuar la pràctica de l'exercici físic com a métode de prevenció de la salut i per aconseguir el benestar físic, psiquix i social.

LA VALLESA


-Psicomotricitat: Canvis en l'especte físic.Cada cop hi ha més vells a la societat.Són menys agils i dinamics, moviments més lents i imprecisos.Menys equilibri.Dificultat en fer dues accions a la vegada.Desestructuració en l'esquema corporal.Dificultat per orientar-se.Increment temps de reacció.Tremolors.

-Cognitiu: Pertorbacions en el llegnuatge i capacitat en l'aprenentagte menor.Menor capacitat d'atenció i concentració.Dificultat per adaptar-se a situacions noves.

-Sofioafectiu: Pèrdua de l'espai laboral, pèrdua dels amics, pèrdues amb les relacions amb la família, provocada per la mort de familiars i amics.Disminució a la seva autoestima.Acceptació de les pèrdues i interassar-se per objectes i persones noves.Cada individu acceptarà segons la seva personalitat.Dependrà de la importancia que li ha donat al seu físic durant la vida.Sexualitat més lenta.


-Desinterés cap a coses o objectes nous.-Sentiment d'inferioritat respecte als més joves.-Introversió, respecte.


-Finalitats: Assolir més autonomia física i psicologica.Millorar la capacitat d'adaptació a noves situacions.Potenciar la sociabilitat.Educar en la utilització dels temps lleure.

-Caracteristiques: Programades en funcio del grup, de les seves necessitats i motivaciCaracter lúdic i recreatiu, no competitiu.Potenciar el manteniment de les capacitats biologiques bàsiques.Adaptedes a les seves caracteristiques.Relacionades amb l'entorn més proper.

Tipus: Gimnàstica suau i manteniment/ joc i formes jugades/ actv ritmiques/ expresió corporal/ relaxació/ passejades/ medi aquàtic.

(animador)

-Activitat dinàmica, mostrar-se receptiu, comunicatiu per donar confiança, respectuós amb el ritme de cadascú, motivar-los, tenir en compte el perfil del grup.

-Tenir veu clara i bona vocalització.

-Consignes clares.

-Col·locar-se correctament perquè tothom pugui veure i sentir bé. No donar consignes desplaçan-se.

-La gent gran és molt susceptible, correcions discretes

LA MOTIVACIÓ

La motivació és un sentit de plaer independent dels resultats, sentir-se completament en sintonia amb el que s'està fent, o la lluita per intentar superar un obstacle difícil. La sensació d'alegria que experimentem quan cumplim un repte. Hi ha dos factors molt importants, que participent diractament en la motivació: Hàbilitats i reptes.

Quadrant de reptes i hàbilitats

-Ansietat: Els reptes són percebuts com a superior a les habilitats.-Relaxació o aburriment: Grans habilitats i resptes pobres.-Apatia: Ni reptes ni habilitats estan present amb un nivell significatiu.

Comportament de la motivació

La motivació té dos comportaments:

-Impuls: Fa referència a factor de tipus energètic, aspectes d'activació.-Necessitat: Fa referència a la direcció de la motivació del participant.

Cada persona satisfà les seves necessitats segons un sistema de prioritats: fisiologiques, seguretat, socials, d'estima, autorealització...

Per entendre les motivacions, l'animador ha de coneixer les necessitats individuals i intentar satisfer-les, compatibles amb les pròpies i amb les del grup.

L'activitat física és una necessitat que té l'home.

Té un desenvolupament i estabilitat cognòstica.

Motius a l'hora de realitzar activitat fisica?

Adquisició d'habilitats.Plaers estètics.Desig de superació.Desig d'aspectes competitius.Motius relacionats amb perpetua.Motius relacionats amb el desig d'aconseguir privilegis.El 80% dels esportistes creuen que l'entrenador té una gran importància del treball, orgull dels treball i els ajuda a problemes personals, es capaç d'influir en la motivació cap a l'activitat i tambñe cap a altres areeas com poder ser les educatives i altres imporatants pels practicants.

Tipus de motivació

-Motivació intirinesca: Ho estan desde si mateixos i des la mateixa motivació.-Motivació extirinesca: Depen de reforços externs.

S'han d'anar potenciant les dos, però donant més importancia a la intirinesca.Hauria d'estar en l'activitat i en els participants.Les recompenses externes, són um mitjà, no un fi en si mateixos.

Desmotivació

Motius d'abandonament de la pràctica esportiva:

-Per conflictes d'interesos cap a altres activitats.-Lesions.-Per falta d'increment de les habilitats.-Per perdua de diversió.-Per disgustos amb la persona amb l'entrenador.-Per presió competitiva.-Per massa ocupació en el temps.

Desde el punt de l'entrenador cal fonamentar la motivació intirinesca, crear un clima a l'autosuperació i on es madeixi la competititat.

L'error d'alaborar amb exegeració ni tampoc menysprear

Career

Dinamica de grup