item { 20 (1997) / p. 152 -169

El món del consum:una aproximadoa les fonts d'informacióMaria Josep LlorensNuria Fulla

RESUM: Aquest article pretén introduir el lector en la temática del consum i en les seves

fonts d'informació. S'ha estructural en base a les diferents tipologies d'informació, citant,

en cada cas, una mostra de les fonts documentáis mes representatives. Finalment, s'hi

exposa la situado deis centres de recursos documentáis sobre aquest tema a Catalunya ies facilita una llista de biblioteques de temática complementaria.

Introdúcelo

El motiu que ens ha portat a tractar el tema del consum es el de donar a conéi-xer aquesta disciplina a tot el col-lectiu de bibliotecaris documentalistes, i nosolament perqué com a professionals ens interessi entrar en el món de la infor-mado especialitzada sobre el tema, sino també perqué "tots som consumi-dors"1 i segurament en un o altre moment de la nostra vida, ens hem sentitd'alguna manera desemparats, desprotegits com a tais.

Nosaltres, com a professionals de la documentació, estem a carree delCentre de Documentació de l'Institut Cátala del Consum (a partir d'ara ICC),organisme autónom de carácter técnic, adscrit al Departament d'Industria,Comerc i Turisme de la Generalitat de Catalunya, que aquest any celebra elseu lOé aniversari, i hem pensat que aquest podía ser un bon moment per adonar a conéixer aquest món i tot alió que fa referencia a la informació i ladocumentació sobre el tema.

Per poder emmarcar i prendre consciéncia de la realitat del món consume-rista comen9arem per definir dos conceptes clau:

M.J. Llorens i N. Fulla. Instituí Cátala del Consum, Centre de Documentació.Article rebut el juny de 1997.1. Tal corn va dir John E Kennedy en una declaració del 15 de marc de 1962 al Congrés deis Estats

Units d'América.

152

item { 20 (1997)

Conswn: etapa final del procés economic, en la qual els béns i servéis pro-du'its i distributes son utilitzats per a la satisfacció de les necessitats humanes, jasiguin individuals o coHectives.

Consumidors: "Persones físiques o jurídiques (...) que, com a destinatarisfinals, fan 1'adquisicio, fan us o gaudeixen (...), de béns i de servéis per a llurconsum o us particular, familiar o coHectiu, sempre que el provei'dor tinguicarácter empresarial, professional o sigui la rnateixa Administrado".2

Qué es exactament la societal de consumí Qué significa i quines implicacionsté estar immersos en una economía de mercal? Com i quan comenca el movimentconsnmerista al nostre país? Quin es el paper de les administracions en la protcc-ció del consumidor? Com i en qué ens afecta ser membres de la Unió Europeaen aquest camp?

Aqüestes i d'altres preguntes trabaran resposta en la introducció de l'article,que de forma abreujada, exposará l'origen deis conceptes de consum i consu-midors a l'Estat espanyol i el paper concret de Catalunya.

El segon bloc, i el mes important de l'article, tractará de la informació sobreconsum. Es del tot inevitable que l'estructura d'aquest apartat s'hagi fet d'a-cord amb la nostra experiencia diaria al Centre de Documentació de FICC,l'únic existent sobre aquesta temática a Catalunya i que només es pot compa-rar a centres d'altres comunitats autónomes com Valencia, Galicia, Madrid... i,a nivell estatal, al de l'Instituto Nacional del Consumo.

També existeixen petits i mitjans fons que tracten la temática del consum ique están integrals dins d'oficines municipals i comarcáis d'informació al con-sumidor o associacions de consumidors, pero la mancanca de sistematitzaciód'aquestes fons, el fet que siguin només d'ús intern o la no exclusivitat de laseva especialització, han fet que no els poguem incloure en aquest article.

Historia i marc legal

Ja hem dit que tots som consumidors, pero no som conscients que com a grupsom molt nombrós i podríem teñir molt de poder. L'economia de rnercat enqué estem immersos no es traba només en mans del capital i deis empresaris i,per tant, hauria de passar també per I'adre9ador de la "sobirania del consumi-dor". La realitat, pero, es ben diferent.

2. Definido extreta de la Llei 3/1993, de 5 de marc. de l'Estatut del Consumidor (Diari oficial de ¡aCicneralitat de Catalunya, núm. 1719, de 12 de mar? de 1993).

153

MJ. Llorens ¡ N. Fulla. El man del consum: una aproximado a les fonts d'informació

Malgrat que estem profimdament influi'ts per la publicitat, el márqueting iles técniques de venda, estem també protegits, des de la perspectiva jurídica,per una serie de liéis i altres disposicions que determinen en quines cir-cumstáncies som consumidors i quins drets i deures tenim com a tais.

Donat que aqüestes liéis contemplen també el fet que cal que estiguem beninfbrmats per poder exercir lliurement de ciutadans-consumidors, hem consi-derat oportú tractar el tema de la informació, no solament des d'aquest puntde vista, sino també des d'una perspectiva mes global, que ens mostrará albo-ra que la temática del consum es multidisciplinar, que es un conjunt de dadesi factors que influeixen contínuament en la nostra vida.

A Espanya hi ha un desenvolupament economic tarda i, no es fins a finalsdels anys 50 que s'experimenta un augment de la renda nacional, es produeixun important creixement industrial, les grans ciutats donen senyals de moder-nització i, molt en particular, els béns específics de la societal de consumcomencen a fer notar la seva presencia.

La renda per capita sofreix un gran augment i de les 11.042 pessetes de 1940es passa a les 20.557 del 1963 (ambdues xifres calculades en pessetes de 1963),es a dir, hi ha un increment del 86%.3

També es produeix una evolució ascendent en l'estalvi deis espanyols quedetermina que el ciutadá pugui disposar de béns i servéis que abans quedavenfora del seu abast. A mesura que s'incrementa la renda, el percentatge destinata l'alimentació baixa i els ingressos es distribueixen entre altres "necessitats".Aixó provoca la instauració de l'anomenada societat de consum, es a dir, unademocratització del consum.

A principis deis anys 70 els productes de consum s'havien difós suficient-ment entre els consumidors perqué aquests comencessin a descobrir que el seupaper en la societat de consum havia de ser mes actiu, per tal d'evitar els efec-tes nocius o les situacions d'inferioritat que es produ'ien fins al moment. Esprecisament en aqüestes dates que s'introdueix al país el moviment de consu-midors, que pretén conscienciar el consumidor del gran poder que té a l'horad'adquirir béns i servéis de forma racional i no sota la influencia del sector pro-ductiu.

A Espanya, el primer moviment d'interés per crear un organisme publicdedicat a temes de consum es remunta al 1971 amb el Decret de creació delConsejo de Comercio Interior y de los Consumidores. Poc temps després el

3. Informació extreta de l'obra de José Castillo Castillo, Sociedad de consumo a la española (Madrid:

Eudema, 1987).

154

item i 20 (1997)

III Plan de Desarrollo Económico y Social preveu la posada en funcionamentdc 1'Instituto Nacional del Consumo (des d'ara INC).

Pero el desequilibri existent entre el sector productiu i els ciutadans-consu-midors, propi del liberalisme economic, no va ser tractat fins a la promulgadode la Constitució de 1978, que reconegué per primera vegada els drets delsconsumidors i l'obligació de defensar-los per part dels poders publics. Aquestadeclaració institucional no es va desenvolupar legalmerit fins l'esdevemmentd'uns fets reals, entre els quals recordem l'assumpte de la síndrome tóxica de1981.

A la primavera d'aquest any es va detectar el primer cas d'aquest afer, queva esdevenir un deis problemes mes greus de la historia deis fraus al consum anivell mundial. Aixó va representar el punt d'arrencada rápida per al desenvo-lupament legal i administratiu de la protecció deis consumidors a Espanya.

Aquesta reacció es va traduir en una acceleració en l'elaboració de tot tipusde normes, centrades en un principi en productes alimentaris, pero rápida-ment esteses a d'altres productes i servéis. La culminado d'aquest procés vin-dria el 1984 amb Faprovació de la Ley General para la Defensa de losConsumidores y Usuarios.

Aquesta llei té l'objectiu d'establir unes bases fermes i uns procediments efi-cacos per a la defensa deis consumidors i usuaris, estimular el moviment asso-ciatiu i fixar els principis i criteris que hauran de seguir els poders publics enaquesta materia.

Amb l'entrada a la Comunitat Europea el 1986, Espanya s'ha hagut d'anaradaptant a la normativa d'ámbit comunitari per mitjá de la transposició de tottipus de normes que ajuden a garantir la protecció del consumidor a un nivellsupranacional.

A Catalunya, la Generalitat es qui ostenta la competencia exclusiva en mate-ria de defensa deis consumidors. L'organisme responsable es el Departamentd'Indústria, Comerc i Turisme mitjancant la Direcció General de Consum iSeguretat Industrial i l'ICC.

Catalunya disposa d'un instrument jurídic propi per a la protecció deis con-sumidors. Es tracta de la Llei 3/93, de l'Estatut del Consumidor que juntamentamb les normatives de disciplina del mercal, conformen el marc legislatiu pera la protecció, defensa i informado del consumidor.

Pero la realitat de Catalunya es mes complexa. Cada instancia política,municipis, comarques i províncies, intervé també en la protecció del consu-midor. Per tal d'ajudar els poders publics locals, la Generalitat, per mitjá del'ICC, els dona suport i assessorament técnic, ja que la funció propia d'aquestInstitut es difondre els drets i deures deis consumidors i usuaris a fi que es tin-guin en compte i es respectin.

155

M.J. Llorens i N. Fulla. El man del consum: una aproximado a les fonts d'informació

A mes a mes l'ICC es albora Agenda d'informació Europea sobre Consum,un servei emmarcat dins el programa de creació de centres d'informació sobreconsum, de la Comissió de les Comunitats Europees. Aquest servei ha de ferles funcions de canal d'informació i assisténcia especialitzada a les xarxes localsd'informació, associacions de consumidors, etc., encarregats de l'assisténciaindividual al consumidor. I, es precisament com a tal, que l'ICC disposa de lesdiferents bases de dades que s'esmenten en els propers apartáis.

La informació sobre consum: característiques i tipología

La informació sobre consum com a especialitat es caracteritza per la seva con-dició eminentment multidisciplinária; no es tracta d'una materia tipificadaacadémicament sino que abraca temátiques molt diverses que van des deisaspectes sociologies, psicológics i fins i tot patológics de l'acte de consumir,fins al consum entes com a variable económica o be com a dada estadística,passant per tot tipus d'informació que pugui ser útil per a orientar els consu-midors, i per tota disposició legal que els pugui protegir en qualsevol vessantde la vida quotidiana.

Una altra característica del món del consum es el seu carácter extremada-ment dinámic i canviant. Els productes, béns i servéis destinats ais consumidorsevolucionen a velocitat molt rápida a remóle de les noves estratégies del már-queting i del merchandising i per tant, una bona part de la informació sobreconsum té un període de validesa molt curt.

Podríem referir-nos básicament a cinc tipologies d'informació: les dades detipus práctic per a la protecció i defensa deis consumidors, la legislado, juris-prudencia i altre tipus d'informació jurídica, l'estadística sobre consum i inves-tigacions de mercat, els estudis d'hábits de compra i comportament del con-sumidor i, finalment, la informació de caire pedagogic per a l'educació deisconsumidors.

Dades practiques per a la informació i protecció deis consumidors

Dins d'aquest apartat hem d'incloure básicament les guies de consumidors i lesrevistes d'informació al consumidor, que son els documents que mes fácilmentpoden arribar ais ciutadans.

Les guies de consumidors constitueixen una eina necessária per a la difusiódels drets basics dels consumidors, així com dels productes i servéis de consum.

156

item i 20 (1997)

Tracten temes quotidians com poden ser: assegurances, establiments comer-ciáis, habitatge, productes alimentaris, servéis bancaris, medics, de postvenda,turístics, transports i Cornells práctics i indicacions d'on i de com reclamar.Normalment están publicades per les institucions publiques competents o beper associacions de consumidors.

A part d'aquesta visió global i sintética que ens aporten les guies de consu-midors i, fent incidencia encara en el carácter multidisciplinar del consum,hem d'incloure també en aquest apartat qualsevol tipus d'informació sobreaspectes diversos que ens afecten a la nostra vida de ciutadans-consumidors.Ens referim básicament a manuals sobre els temes que ja heñí comentat, peropotser caldria afegir-ne d'altres, alguns deis quals aparentnient no hi teñen unarelació tan directa: seguretat i prevenció d'accidents domestics per l'ús indegutde productes, toxicologia, sanitat i higiene, alimentació, nutricio i dietética,ecologia de la vida quotidiana, etc.

Les revistes dedicades a temes de consum i orientació deis consumidorssolen ser publicades també per institucions publiques o be per associacions deconsumidors de carácter privat. A Espanya, n'existeixen básicament duesd'ámbit nacional. Ciudadano, la mes veterana, es publica des de 1973 i l'editauna fundació amb el mateix nom en la qual participen sis associacions de con-sumidors. La meitat de les seves pagines es dediquen a reportatges i noticiessobre consum i l'altra meitat de la revista —de major repercussió en l'opiniópública— son análisis comparatives de productes i servéis de consum.

La segona revista es OCU-Compra maestra, nascuda l'any 1980 com a revis-ta de l'Organización de Consumidores y Usuarios (a partir d'ara OCU), i apartir de novembre de 1987, com a revista d'un moviment mes ampli de con-sumidors encapcalat per l'Association Belge des Consommateurs i la seva edi-torial Test-Achats, amb qui l'OCU va signar un acord de col'laboració.Aquesta revista está dedicada totalment a les análisis comparatives.

En aquest mateix ordre, pero de carácter mes irregular, cal citar la revistaConsumcrismo, editada per la Confederación Estatal de Consumidores yUsuarios (C.E.C.U.) des de 1987.

A mes d'aquestes revistes generals n'hi ha d'altres de temática mes restrin-gida, entre les quals destacarem: OCU salud, dinero y derechos i Dinero y fondos,publicades per l'OCU, Ausbanc, per l'Asociación de Usuarios de Serviciosüancarios i Iinpositores: revista de los usuarios de bancos y cajas de ahorros, publica-da per l'associació aragonesa AICAR-ADICAE, amb el patrocini de laDirecció General XXIV i del Servei de Política deis Consumidors de la UnióEuropea, el Govern d'Aragó i l'INC.

A nivell autonómic, la major part de comunitats teñen la seva propia revis-ta, algunes promogudes pels respectius governs i altres de carácter privat. Per

157

M.J. Llorens i N. Fulla. El man del consum: una aproximado a les fonts d'informació

la seva regularitat i/o continuítat destacaren! les següents: OCUC: revista deI'Organitzaáó de Consumidors i Usuarís de Catalunya (Barcelona: OCUC,1982- ), Eroski: la revista del consumidor vasco (Elorrio: Cooperativa Eroski,1975-1997), Consum (Silla, Valencia: Cooperativa Consum, 1983-1997),Consumer: la nueva revista Consum (Elorrio: Eroski Publicaciones; Silla:Consum Publicaciones, 1997- ; es tracta d'una fusió de les dues revistes ante-riors), Consumo Rioja (Logroño: Consejería de Salud, Consumo y BienestarSocial del Gobierno de La Rioja, 1988- ), Consumidores Galicia (Santiago deCompostela: Instituto Galego de Consumo: Axencia Europea de Informaciónos Consumidores, 1991- ), Consumo Aragón (Zaragoza: Dirección General deConsumo del Gobierno de Aragón, 1991- ).

La majoria d'aquestes revistes combinen també reportatges i noticies ambestudis comparatius. Aquests darrers analitzen béns o servéis de consum segonsdiferents criteris i fan una recomanació del producte que té una millor rela-ció qualitat/preu. Les análisis comparatives teñen una metodologia de treballmolt precisa. Les que fan referencia a productes alimentaris impliquen unarecollida de mostres i una posterior análisi en laboratoris homologats. En el casde productes industrials i servéis es determinen altres variables com ara lesdiferencies en les prestacions. Els temes que tracten solen ser molt variats iabasten des d'un aliment en conserva, fins a un credit hipotecan, passant perelectrodoméstics, fármacs, automóbils, peces de vestir, liars d'infants, etc. Lesanálisis comparatives son una important eina d'informació ais consumidors.

Només ens resta comentar algunes bases de dades:• Base de dades d'informació general de l'ICC: subministra informacions prac-tiques ais consumidors en els ambits de major incidencia en el consum, ambl'únic objectiu d'orientar-los en la selecció de productes i servéis i en la for-mulado i tramitació de reclamacions i denuncies.• Base de dades de productes industrials de l'ICC: inclou, en forma de fitxes, lescaracterístiques técniques, dades sobre l'etiquetatge i recomanacions útils perais consumidors de tots els productes que es comercialitzen.• Base de dades d'estudis comparatius de l'ICC: recull les análisis comparativesde les revistes que es reben en el Centre de Documentado. Forma partd'una base de dades mes amplia. Conté uns 650 registres.• Base de dades de premsa de l'ICC: recull informacions periodístiques que, entemes relacionats amb el consum, s'han publicat des de 1990 fins ara. Contéla ressenya diaria de noticies, reportatges, opinions i altres articles recopilatsen mes de 125 diaris i revistes d'ámbit local, nacional i comunitari.4

4. Només teñen accés on-line a les bases de dades de l'ICC les oíicines municipals i comarcáis d'in-

158

item { 20 (1997)

No voldríem finalitzar aquest apartat sense fer menció al Teléfbn deConsulta del Consumidor (901 30 03 03), com a punt d'informacio directa alconsumidor.

Legislado, jurisprudencia i altra informació jurídica

Dins d'aquest apartat hem de fer esment de la complexitat que comporta laprotecció del consumidor des del punt de vista legal, ja que el dret del con-sum, com tota la resta d'aspectes relacionáis amb aquesta temática, es una dis-ciplina molt amplia que, a part de comptar amb unes liéis generals de protec-ció i defensa deis consumidors, abraca moltes altres disposicions que ens afec-ten en tant que ciutadans-consurnidors.

Dins aquest bloc cal fer referencia en primer Hoc a les fonts d'informaciojurídica d'ámbit general: els diferents diaris oficiáis (BOE, DOGC, DOCE iels diaris de les comunitats autónomes), les publicacions d'Aranzadi, els codislegáis de coHeccions tan conegudes com per exemple les editades per Civitas,Tecnos o la propia entitat del BOE, la recopilació de tota la legislado ali-mentaria i les revistes jurídiques de carácter general.

D'altra banda pero, existeixen fonts mes especialitzades com ara les compi-lacions de normatives que conformen el dret del consum i algunes publica-cions periódiques. D'aquestes darreres citarem especialment Estudios sobre con-sumo, publicada per l'INC des de 1984, amb l'objectiu de promoure i difon-dre la investigació científica sobre tots els aspectes que configuren la realitatsocial i jurídica del consum.

Quant a les bases de dades de dret del consum cal citar les següents:• Base de dades de legislado de VICO, recopila les referéncies d'ámbit autonó-mic, estatal i comunitari, així com jurisprudencia i articles de revistes jurí-diques referents a temes de consum. Aquesta base de dades garanteix unaactualització diaria de la normativa inclosa. Actualment conté 3.200 regis-tres aproximadament.• Colitie: base de dades de dret comparat que conté disposicions de consumde diferents pa'ísos: Espanya, Portugal, Franca, Bélgica, Italia, Irlanda, Aus-tria, Luxemburg, Alemanya i Grecia. Es coordinada per la Direcció General

formado ais consumidors, les associacions de consumidors i altres entitats dedicades al món delconsum, previa signatura d'un conveni. La resta d'usuaris poden accedir-hi previa consulta formu-lada a qualsevol área de l'ICC.

159

MJ. Llorens i N. Fulla. El man del consumí una aproximado a les fonts d'informació

XXIV de Política deis Consumidors de la Comissió de les ComunitatsEuropees (email: iccco@ibernet.com).• Base de dades de legislado i jurisprudencia de VINO, recull normativa i senten-cies sobre consum a nivell estatal, autonóniic i comunitari. Conté aproxi-madament 5.300 registres de disposicions legáis i 1.200 de sentencies(desembre 1996).

Fonts estadístiques sobre consum i estudis de mercat

El creixement i la globalització deis mercáis fa estrictament necessari el Iracla-ment de gran quantitat d'informació i dades estadístiques sobre temes moltdiversos, deixant invalidáis els métodes tradicionals basáis en el coneixementdirecle. La recopilació d'aquesl lipus de dades requereix una melodologia deIreball complexa i costosa, basada sovinl en enquesles sislemátiques i regularsa un sector ampli i representaliu de la socielal, ja sigui directament ais ciuta-dans-consumidors o be per miljá deis establiments comerciáis.

En aquest aparlal es presenten les principals fonts d'informació estadísticaper al tema que ens ocupa. Una parí son fonts elaborades per les diferentesinstitucions publiques i, per tant, disponibles a baix cost. Algunes solen aparéi-xer amb escassa freqüéncia o be amb poca regularital, pero aquesl fel quedacompensal per la bona qualitat i fiabililal de les dades. L'allra part, en canvi,son treballs elaboráis des de la inicialiva privada i, per lanl, disponibles a cos-los forca eleváis.

Entre les fonts estadístiques d'interés mes sociológic, hem de deslacar lesEncuestas de presupuestos familiares, elaborades per l'Inslilulo Nacional deEsladíslica. Aquesles publicacions, basades en dades oblingudes direclamenl aparlir deis ciuladans, conslilueixen un puní de referencia ineludible per a qual-sevol esludi d'hábils i comporiamenl deis consumidors al nostre país. Hi hauna enquesta base que, des de 1958 es fa aproximadameni cada deu anys, i unaactualització d'aquesla que es publica Irimeslralmenl. L'objecliu d'aqueslesenquesles es conéixer l'eslruclura pressuposlária de les llars espanyoles i leñenuliliíals molí diverses: ser base per l'elaboració de l'índex de Preus al Consum,donar a conéixer la dislribució de la renda, fer comparacions del comporla-menl enlre els diferenls coHectius culturáis i geográfics, donar pautes de con-sum segons nivells de renda ...

L'Oficina d'Estadíslica de la Unió Europea (Euroslal) publica lambe, per laseva banda, els resullals harmonitzats segons una nomenclatura propia de lesenquestes sobre pressuposlos familiars nacionals.

Exisleix un segon grup de fonls d'inlerés básicamenl comercial, que le com

160

item I 20 (1997)

a objectiu informar sobre la situado dels diferents mercats i sectors dels pro-ductes de gran consum. Aquest tipus d'estudis constitueixen també unaimportant font d'informació per al coneixement de les noves tendencies con-sumistes de la nostra societat. Cal teñir en compte que la comercialització deproductes i el seu consum son aspectes de l'economia interrelacionats entre síi que, cada vegada mes, s'estudien de manera unitaria. En aquest cas es tractad'obres sorgides exclusivament de la iniciativa privada.

Comencant per les fonts d'ámbit espanyol, citarem el Panel de detallistas del'empresa A.C. Nielsen i el Panel de consumidores de Dympanel. En el primercas, es tracta d'un producte d'informació basat en enquestes sistemátiqueS aisdiferents canals de distribució de venda al detall a Espanya, que proporciona elposicionament dins el mercal deis diferents productes i marques, principalmentdels sectors de l'alimentació i de la drogueria i perfumeria. S'actualitza anual-ment.

En el cas de Dympanel, la informació es recull a partir d'un diari de com-pres d'unes 5.000 families seleccionades. Els sectors analitzats son l'alimenta-ció fresca i envasada, la drogueria i perfumeria, el textil, els articles per anadons i els productes per a automóbils. D'aquests panels basics es derivenaltres productes informatius com ara estudis per marques, per canals de distri-bució, fidelitat a les marques, etc.

L'empresa DBK ofereix també una amplia gamma d'informes que anlit/enel mercat d'un nombre molt elevat de sectors i subsectors de l'economiaespanyola. La major part d'aquests informes s'actualitzen anualment. El seucost es forca elevat.

Una altra font d'informació sobre mercats i sectors espanyols es la Base dedadcs de btiidat d'articles del Centre de Documentado de l'ICC, que conté,entre altres, la referencia d'articles d'investigació de mercats sectorials de lesrevistes que es reben. Els articles es troben al Centre ordenats per ordre alfabé-tic de productes i son d'accés directo ais usuaris. Actualment conté aproxima-dament uns 5.000 registres.

Una altra base de dades sobre sectors espanyols es Refisem del Centred'informació Empresarial d'ESADE. No es accessible en línia, sino que lescerques s'han de fer sobre comanda.

Quant a les revistes d'ámbit estatal, existeixen un gran nombre de títols queestudien els diferents mercats sectorials espanyols i que aporten informacióestadística actualitzada. Per la impossibilitat de comentar-les de maneraexhaustiva, ens limitaren! a citar una mostra de les que consideren! d'interésmes general, perqué tracten els sectors mes representatius deis productes degran consum: Distribución y consumo (Madrid: E.N. Mercasa, 1991- ),Distribución actualidad (Madrid: Ediciones y Estudios, 1974- ), Alimarket

161

MJ. Llorens i N. Fulla. El man del consum: una aproximado a les fonts d'informació

(Madrid: Publicaciones Alimarket, 1988- ), Super Aral Lineal (Madrid: TecniPublicaciones, 1967- ), El Electroimagen (Barcelona: Hogarola, 1981- ),Droguería y perfumería (Madrid: Tecni Publicaciones, 1985- ), Juguetes y juegos

de España (Barcelona: Ed. Just, 1962- ), i un llarg etc.Passant a l'ámbit europeu, destacaren! en primer Hoc els diferents estudis de

l'empresa británica Euromonitor. Peí que fa estrictament al tema del consumhi ha diverses series d'obres dedicadas ais mercats consumistes mes grans delmón, amb actualit/acions de regularitat diversa. Per ordre de proximitat cita-rern Consumer in Spain, Consumer Europe, European consumer lifestyles i Consumer

international. A mes, Euromonitor publica també estudis per sectors i subsec-tors a nivell mundial.

Dins aquest mateix ambit europeu hi ha la base de dades Delphes, de laCambra de Comerc de París, que recull resurns d'articles i informes de lapremsa professional francesa, pero també de la resta d'Europa, aportant dadesde consum a nivell europeu. Está redactada en francés, pero els descriptors estroben també en angles i espanyol.

Per últim, i a nivell mundial, hi ha la base de dades Findex que proporcio-

na resums d'estudis de mercat i sectorials dels Estats Units i la resta del món.En darrer Hoc, només ens queda mencionar les fonts estadístiques d'ámbit

mes general, en les quals sol haver-hi una part dedicada al consum, amb dadesde tipus economic i social com poden ser l'evolució de l'IPC, preus de pro-ductes, salaris, renda per capita i indicadors de despesa familiar. Aquí podríem

incloure els anuaris, elaboráis per les agencies estadístiques deis diferents ámbitspolitics que ens afecten mes directament (Ajuntament de Barcelona, Instituíd'Estadística de Catalunya, Instituto Nacional de Estadística i Eurostat), i elsanuaris que publiquen els diaris El País i El Mundo. Cenyint-nos a un ámbitestrictament economic, no podem despreciar els informes de conjunturaeconómica d'algunes entitats financeres (Banco de España, la Caixa, Caixa deCatalunya, etc.), que aporten dades actualitzades sobre el consum privat al nos-tre país.

Per concloure aquest apartat d'estadística, voldríem dir que sovint les dadesque ens ofereixen les fonts disponibles no s'adapten a les necessitats de lademanda, donat que el nombre d'articles i béns de consum es molt extens i elsámbits d'estudi poden ser molt diversos i peculiars. Per tal d'aconseguir elmáxim d'exhaustivitat i d'actualitat possibles cal recorrer també a altres fontsque proporcionen dades de forma disseminada i esporádica, pero de gran valor

per a l'investigador (premsa diaria, premsa i revistes económiques comExpansión, La gaceta de los negocios, Cinco días, Actualidad económica, etc.)

Estudis d'habits de compra i comportament del consumidor

162

¡tern i 20 (1997)

S'ha dit ja a 1'apartat anterior que els sectors productius i els consumidors sonaspectes de 1'economia profundament relacionáis, fins al punt que, en ocasions,els habits dels consumidors es converteixen en reguladors o distorsionadorsdels sectors productius. Les fonts d'informació comentades a 1'apartat anterioraporten dades i orienten a l'hora de conéixer i analitzar les tendencies del con-sum, pero existeixen una serie d'estudis centrats directament en 1'aspecte delshabits de compra i comportament dels consumidors, que fan incidencia enaspectes com: qui?, quan?, on?, i per qué? es fa la compra. Aquests tipus d'es-tudis es realit/en tant des d'instáncies publiques com privades. Intentaren! ferun repás ais que consideren! mes representatius i/o actuals de la bibliografíadisponible.

Amb el títol Los consumidores españoles, presente y futuro, l'INC publica un deismillors treballs sobre hábits de consum deis espanyols. No té periodicitat fixai el darrer estudi publicat es de 1996. Estructural en tres capítols, tracta el marclegislatiu del consum a Espanya i l'actuació de les organitzacions de consumi-dors, els factors socials, economics i culturáis del consum i les tendencies defutur, incloent-hi una important part estadística.

Anteriorment a aquesta obra, la Dirección General de Comercio Interiorva publicar l'any 1987, El comprador español: hábitos de compra, basat en unaamplia enquesta a 17.000 llars i 8.000 persones de l'Estat espanyol.

Per part del Govern Base hem de citar l'obra Hábitos de compra y comporta-miento del consumidor vasco, elaborada el 1994 i estructurada en dos volums, elsegon del qual es un annex estadístic que verifica el treball. El primer volumestableix una visió general deis hábits de compra aprofundint en els factors quedeterminen l'elecció, com per exemple les marques, el preu, la qualitat, lapublicitat, etc.

Peí que fa a Catalunya, la majoria d'estudis sobre hábits de compra son anivell molt local. N'esmentarem dues series: la Col-lucio estudis comerciáis,publicada per l'antic Departament de Corriere i Turisme de la Generalitat, estádedicada a l'análisi de l'estructura comercial i hábits deis consumidors a dife-rents comarques i municipis Catalans (Barcelonés, Baix Llobregat, Maresme...);la segona, sense títol de coHecció, está publicada també per l'antic Departamentde Comerc, Consum i Turisme i la Cambra Oficial de Comerf i Industria deTerrassa i inclou alguns estudis sobre els hábits de compra a diversos munici-pis del Valles Occidental, entre els quals hi ha Terrassa, Sant Cugat i Rubí.

Des de la iniciativa privada destacaren! dues contribucions. El treball publi-cat per AECOC (Asociación Española de Codificación Comercial) La tienda ysus productos: el consumidor opina, en el qual s'estudien elements que influeixenen l'acte de la compra i que poden ser o no importants per al consumidor

163

M.J. Llorens i N. Fulla. El man del consum: una aproximado a les fonts d'informació

(horaris comerciáis, disponibilitat d'aparcament, iHuminació, característiques

dels punts de venda, etc.) i El consumidor ante la compra: comportamiento y prefe-rencias (1995), elaborat per Dympanel en coHaboració amb AECOC, quemostra la pluralitat de condueles i condicionants en el moment de la compra

en els consumidors espanyols.Juventud y consumo: actitudes y comportamientos de los jóvenes españoles ante el

consumo, publicada l'any 1994 peí Ministerio de Asuntos Sociales, estudia elshábits de consum d'un sector concret de consumidors, els joves, aportant

també un important conjunt de taules estadístiques.Dins l'ámbit concret deis productes alimentaris, citarem Alimentación en

España, publicada anualment peí Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación. Basada també en enquestes metódiques i regulars a un ampligrup de consumidors i sobre un conjunt de 110 productes, té com a objectiuconéixer la demanda directa d'aliments a l'Estat espanyol i a les seves diferents

árees geográfiques.Al marge de tots aquests estudis sobre comportament i hábits de compra,

darrerament n'estan apareixent molts d'altres enfocats plenament cap a lesestratégies i técniques de márqueting. Alguns analitzen els consumidors deforma global; altres només un sector concret, com poden ser els de márque-ting per a la tercera edat. En qualsevol cas pero, el seu objectiu es totalment

diferent.Per acabar aquest apartat només ens queda mencionar novament la revista

Estudios sobre consumo, que entre molts altres temes, ofereix importants articlesde fons sobre hábits i comportament deis consumidors.

Informació pedagógica per a l'educació deis consumidors

Una correcta política de protecció deis consumidors comenfa a les escoles, desde l'ensenyament infantil fins al secundari, i continua amb l'educació d'adults

i també amb la formació de docents. Des del punt de vista de Fensenyament,el consum constitueix el que avui s'anomena un eix transversal, es a dir, una

materia al marge de les que tradicionalment s'ensenyen a les escoles, que va lli-gada a la transmissió de diferents actituds i valors que també han de formarpart dels currículums escolars. Dins els eixos transversals s'hi engloben, a mesde l'educació del consumidor, l'educació per la salut, l'educació ambiental,l'educació viária, etc. Totes aqüestes son matéries interrelacionades entre sí que

cal teñir en compte alhora de crear un fons especialitzat en consum.Dins aquest apartat, podem parlar essencialment de tres tipologies de docu-

ments: obres que teoritzen sobre temes d'educació del consumidors, progra-

164

item { 20 (1997)

mes d'ensenyament i, per acabar, material didactic en suports diversos (tallers,vídeos i joes). Com en tots els altres apartáis, se'ns fa molt difícil fer una triad'aquest material i, per tant, ens limitarem a esmentar alguns deis exemplesmes representatius i d'interés mes ampli.

Entre els manuals generals d'educació del consumidor citarem l'obra deRosa M. Pujol, Educación y consumo: la formación del consumidor en la escuela,publicada l'any 1996 per l'Institut de Ciéncies de l'Educació de la Universitatde Barcelona, perqué es la mes actual sobre el tema. A mes, tant la Comunidadde Madrid, com les cooperatives de consum Consum (País Valencia) i Eroski(País Base) entre altres entitats, han publicat obres en aquest sentit.

Peí que fa ais programes d'ensenyament a Catalunya existeix un primer textL'educado per al consum a I'escola, publicat l'any 1987 pels Departamento deComerc, Consum i Turisme i el Departament d'Ensenyament de la Generalitatde Catalunya i un segon text que correspon a les orientacions i finalitats del'eix transversal, publicat l'any 1995 peí Departament d'Ensenyament encoHaboració arnb l'ICC.

Quant ais tallers i altre material didactic esmentarem, per la seva amplitud,els 100 talleres de educación del consumo en la escuela, publicáis per l'INC l'any1990 (2a ed.) i la Colección material didáctico publicada per l'INC i elaboradaamb la coHaboració de les diferents comunilals autónomes, que iracta lemesmonográfics d'educació del consumidor (publicital, seguretat infantil, alimen-tado, mitjans de comunicació, béns durables, etc.)

Finalment, només ens queda fer referencia a Fuñica base de dades que exis-teix sobre aquest tema:

• Base de dades de material didactic de l'ICC'. aquesla base de dades es Iroba enperíode d'elaboració. Intenta recollir tot el material pedagogic sobre con-sum i temes relacionáis, tañí a nivell de formació d'adults, com a nivell del'ensenyament oficial i també per a la formació de docents. Inclou lot tipusde suporls, així com malcriáis inédils. La peculiarital d'aquesla base es quefa una acurada análisi descripliva de tots els documents incloses ambcomentaría sobre les seves aplicacions pedagógiques.

165

MJ. Llorens i N. Fulla. El man del consum: una aproximado a les fonts (¡'informado

Centres de recursos documentáis sobre consum a Catalunya

EL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE L'lCC

DADES D'IDENTIFICACIÓ:

• Ádrela: Gran Via de Caries III, 105, lletra I, 08028 Barcelona• Horari: hivern: de dimarts a divendres d e l O a ! 4 h i dimarts i dijous de 15a 17 h. Estiu (de l'l de juny al 15 de setembre): de dilluns a divendres de 10 a14 h• Accés: public• Punts de lectura: 24• Especialitat: consum i protecció deis consumidors

FONS DOCUMENTAL:

El fons documental del Centre de Documentació de l'ICC es constitu'ít per8.800 documents5 en suports diversos (llibres, vídeos, fullets, col'leccions dediapositives i jocs) i una col'lecció de 350 publicacions periódiques. Tot aquestmaterial está organitzat en 19 grans grups segons el tesaurus de l'OCDE. Elfons documental está informatit/at amb el programa CATDOC.

SERVÉIS:

El Centre de Documentació disposa de servei de préstec ais usuaris tant internscom externs. També ofereix servei de reprografia. El servei de difusió de lainformació es duu a terme per mitjá de l'edició d'un butlletí de sumaris i d'unbutlletí de documentació, on consten les noves adquisicions, la legislado enmateria de consum tant autonómica, estatal com comunitaria i un recull d'ar-ticles. El Centre de Documentació també actúa com a centre de recursos pera les escoles, les oficines municipals i comarcáis d'informació ais consumidors,etc., alhora que s'hi organitzen cursos, tallers, jornades, etc.

5. Dada corresponent a 7 de maig de 1997.

6. Macrothesaurus: liste des prindpaux desaipteurs, relatifs au développement économique et social. (Paris:

Centre de Développement de l'OCDE, 1974).

166

item í 20 (1997)

ALTRES FONS DOCUMENTÁIS SOBRE CONSUM

A nivell de 1'administracio local, ja sigui d'ámbit provincial, comarcal o bemunicipal, alguns servéis de consum han creat el seu propi fons documental i,en alguns casos, fins i tot la seva propia sala de lectura, pero en cap cas teñenl'organització propia d'una biblioteca o be d'un centre de documentado. Lamajoria acostumen a ser d'ús intern, per tal de satisfer les consultes mes fre-quents plantejades pels usuaris i dur a terrne amb mes eficacia la seva tascainformativa i de protecció deis consumidors. Donada la gran quantitat d'ofici-nes comarcáis i municipals d'informació ais consumidors que funcionen aCatalunya i per tal de rio ferir susceptibilitats, hem optat per no esmentar-necap, si be fem saber que l'ICC pot oferir-ne informació ais interessats.

Peí qué fa a les associacions de consumidors de carácter privat, la situació esforca similar. La majoria teñen un arxiu mes o menys complet sobre temes deconsum per a ús intern de l'associació. N'hi ha pero una que compta amb undestacable fons documental:

CAM-Consell Alimentan de la MediterrániaBerlinés, 1, principal, 08006 Barcelona, tel. 201 53 33• Horari: de dilluns a divendres de 10 a 13 h i de 17 a 20 h• Accés: socis del CAM i usuaris externs, previa sol'licitud per carta• Especialitat: principalment alimentació i nutricio, pero també consumerismei educació i protecció deis consumidors.

Finalment caldria esmentar un seguit de biblioteques que, sense teñir elmón del consum com a especialitat, el tracten des d'óptiques molt determina-des o be poden aportar informació interessant o complementaria per a l'estu-di d'algun aspecte concret del consum:

• Instituí d'Estadística de CatalunyaVia Laietana, 58, 08003 Barcelona, tel. 412 00 88, fax 412 31 45Punt d'interés: estadística sobre consum

• Biblioteca de la D.G. de Turisme del Departament d'Indústria, Comerc iTurismePg. de Gracia, 105, 08008 Barcelona, tel. 484 98 17, fax 484 98 16Punt d'interés: consum de servéis turístics

167

MJ. Llorens ¡ N. Fulla. El man del consum: una aproximado a les fonts d'informació

• Biblioteca del Departament d'Agricultura, Ramaderia i PescaGran Via de les Corts Catalanes, 612-614, 08007 Barcelona, tel. 304 67 00,fax 304 67 08

Punt d'interés: consum de productes agropecuaris

• Biblioteca del Departament de Sanitat i Seguretat SocialTravessera de les Corts, 131-159, 08028 Barcelona, tel. 227 29 00, fax 2272990Punt d'interés: consum de servéis sanitaris, tabaquisme, alcoholisme, etc.

• Biblioteca de la Secretaria General del Departament de CulturaRbla. de Santa Mónica, 8, 08002 Barcelona, tel. 316 27 00, fax 316 27 01Punt d'interés: consum cultural, equipaments culturáis, hábits de consumdels j oves, etc.

• Instituí Cátala de la DonaViladomat, 319, 08029 Barcelona, tel. 495 16 00, fax 321 61 11Punt d'interés: hábits de consum del col'lectiu femení

• Biblioteca del Departament de Medi AmbientAv. Diagonal, 523-525, 08029 Barcelona, tel. 419 30 85, fax 419 75 47Punt d'interés: consum i medi ambient, productes ecologies, etc.

• Cambra de Comerc, Industria i Navegació de BarcelonaAv. Diagonal, 452-454, 08006 Barcelona, tel. 416 93 98, fax: 416 93 01Punt d'interés: comercialització de productes, distribució del comerc, etc.

De manera mes genérica cal esmentar també algunes biblioteques de facultáis:

• Ciéncies económiques: dades económiques sobre el consum i la seva evolució.• Ciéncies empresarials i ESADE: estudis de mercat i sectorials.• Sociología: sociología del consum, noves tendencies consumistes, etc.• Ciéncies de la comunicado: consum de mitjans de comunicació, audién-cies, publicitat, etc.

168

item i 20 (1997)

Conclusió

No voldríem acabar 1'article sense fer palesa la gran dificultat que suposa trac-tar el tema del consum corn a especialitat, ja que resulta molt complex siste-matitzar una materia configurada per moltes disciplines i que, en major omenor grau, afecta tothom.

A mes, es evident que no es pot ser mai exhaustiu en una materia que sovintes nodreix de dades provinents d'empreses privades i/o especialitzades en l'e-laboració d'estudis. Les dificultáis pressupostáries en definitiva son les queacostumen a posar limit a l'exhaustivitat del tema.

Aquesta radiografía deis recursos documentáis sobre consum i protecció deisconsumidors no deixa de ser un reflex del fet que es tracta d'una temáticaamplia, poc definida i multidisciplinar, que es pot tractar des d'óptiques queresponen a interessos molt variats i que, a mes a mes, resulta molt canviant ievoluciona constantment a remóle de la industria, el márqueting i la publici-tat. Per aixó creiem que una biblioteca o centre de documentació especialitzaten consum es un fons documental virtual en el qual caldria incloure multitudde centres de temátiques óptiques complementáries.

169