TEMA III PROBLEMES I PREGUNTES FONAMENTALS DE LA FILOSOFIA: LA REALITAT. El CONEIXEMENT. L’ ACCIÓ

1. Introducció. Definició i classificació. Característiques2. Quines són les preguntes fonamentals de la filosofia?

2.1Preguntes sobre la realitat. Respon la Metafísica2.2Preguntes sobre el coneixement: Respon la teoria del

coneixement2.3Preguntes sobre l’ acció. Respon l’Ètica i la filosofia política

3. La Metafísica. Origen etimològic. Filosofia primera. Metafísica i Ontologia. El saber metafísic.( cabañero)

4. Les grans preguntes de la Metafísica4.1Sobre la realitat. ( apunts power point albasit) ( Hermeneia)4.2l’ ésser material ( cabañero)4.3Déu i l’ absolut. El fet religiós (cabañero i hermeneia)4.4Sobre l’ ésser humà: el sentit de l’ existència ( cabañaero)

LES PREGUNTES FONAMENTALS DE LA FILOSOFIA

1. Introducció. Definició i classificació. Característiques

La filosofia neix sempre de la nostra l’ experiència vital. Aquesta experiència vital comporta a fer-nos preguntes i tot seguit iniciem un procés d’ investigació i reflexió per intentar respondre-les.Conèixer les preguntes fonamentals de la Filosofia i les respostes, que en el decurs de la història del pensament s’ han donat, permet aprendre Filosofia. Reflexionar sobre aquestes preguntes permet aprendre a filosofar.

Aquestes dues metes, aprendre filosofia i aprendre a filosofar ens permeten distingir principalment tres tipus de preguntes:

a. Preguntes sobre la realitat. Respon la Metafísica Què és la realitat? Què és el que existeix? Quina és la raó que existeixi alguna cosa?

1

Existeix l’absolut ? Déu. Existeix l’ ànima humana? Existeix la voluntat lliure?

b. Preguntes sobre el coneixement: Respon la teoria del coneixement o Epistemologia

Què és el coneixement? Quin és l’ origen del coneixement? Què és la veritat? Es el mateix creure que saber? En què consisteix creure racionalment?

c. Preguntes sobre l’ acció. Respon l’Ètica i la filosofia política

Què és una acció’ Què és una acció racional? Què és una acció moral? Què és el bé? En què es fonamenta el poder de l’ estat? I les lleis? Quins drets i deures tenim com a ciutadans?

Kant, el filòsof més important de la Il·lustració, pensà que les preguntes fonamentals de la filosofia podien sintetitzar-se de la següent manera:

Què puc conèixer?Què puc fer? Què puc esperar?

Alhora va considerar que aquestes tres preguntes es resumien en la pregunta genèrica QUÈ ES L’ HOME?

També podem classificar les preguntes segons la disciplina o branca filosòfica:

2

Pregunta metafísica. Fa referència a la naturalesa bàsica de les coses, allò que són en realitat.

Què és la realitat?

Pregunta cosmològica. Fa referència a l’ univers, el cosmos.

Quin és l’ origen del cosmos?

Pregunta gnoseològica. Fa referència al coneixement.

Com arribar a la veritat?

Pregunta antropològica. Fa referència a l’ ésser humà.

Què i qui és l’ ésser humà?

Pregunta estèticaFa referència a l’ art en general.

Què és la bellesa?

Pregunta èticaFa referència a la nostra conducta individual.

Què és la felicitat?

Pregunta política. Fa referència a la nostra conducta col·lectiva.

Com organitzar una societat justa

Característiques

Les preguntes filosòfiques es caracteritzen per : Ser radicals van a l’ arrel del tema tractat. Mostren un sentit de curiositat per tot el que ens envolta. Expressar un afany de coneixement sobretot de conèixer l’ ésser

humà Per fer-se sobre problemes concrets referents a la nostra forma de

viure i actuar Fomentar la deliberació: reflexió argumentada Promouen el diàleg filosòfic a través del raonament. Són preguntes

del tipus:o Quines raons tens per afirmar o dir això?o Com definiries el terme que acabes d’ utilitzar?o Què se’ n dedueix del que acabes de dir?o Quins altres es relacionen amb el tem a que estem tractant?

Conseqüències

3

Reflexionar, interrogar-se sobre aquestes preguntes fomenten l’ activitat filosòfica i principalment :

Ens ensenyen a pensar i ordenar el nostre pensament perquè sigui coherent i sistemàtic.

Ens inviten a argumentar, definir, descriure els criteris que ens permeten defensar una posició o una altra, a pensar en les conseqüències.

Ens permeten detectar errors de raonament. Ens permeten descobrir pressuposicions i prejudicis. Ens ensenyen a sistematitzar, és a dir a establir relacions

entre diversos fets i fenòmens per tal d’ oferir una visió de conjunt unificadora i integradora.

Fomenten la creativitat Formades en el procés de diàleg ens alliberen del

dogmatisme i a trobar raons millors i més sòlides per donar suport a les nostres creences.

2. Quines són les preguntes fonamentals de la filosofia?

2.1 Preguntes sobre la realitat. Respon la Metafísica

La Metafísica és una disciplina filosòfica que intenta respondre a la pregunta “ Què és la realitat? Vol explicar la realitat en la seva totalitat a través de respostes raonades i argumentades. La pregunta per la realitat es converteix en un problema filosòfic, no en un problema científic.La metafísica tracta del ser dels ens, entenent per ens, tot el que existeix o pot existir. Estudiar el ser del ens significa, introduir-se en el sentit i fonament últim de tot allò que existeix (Univers, món i ésser humà...).

Temàtica: Els seus temes són inobservables , per tant cap ciència se n’ ocupa ja que no poden comprovar-se experimentalment.

4

Origen de la Metafísica. Ontologia A la Grècia antiga, els primers filòsofs els interessà de conèixer la realitat, però no un objecte determinat de la realitat, ni tan sols un conjunt o classe d’ objectes, sinó la realitat en el seu conjunt. Ells volien una resposta universal i totalitària sobre l’ ésser de les coses, i d’ aquesta manera sorgir el gran problema filosòfic: Què és l’ ésser?Aristòtil dedicà gran part de la seva obra a aquesta part de la filosofia.ÉS saber molt general que analitza el ser(Ontologia) en quant a ser ( tots els éssers tenen la característica comuna que són, existeixen), les seves propietats, els primers principis, i tot un seguit de conceptes generals aplicables a tots ells: categories, acte, potencia, causa, moviment, essència i existència.

Analitzarem alguns d’ aquests conceptes metafísics relacionats amb l’ésser.

ANALISI METAFISIC DE LA REALITAT . FILOSOFIA 1ª

1. Propietats de l’ ésser: Potència, acte, essència i existència

A tots els éssers es pot aplicar aquesta composió (acte/potencia) llevat del ser immòbil , que es acte pur ja que te actualitzades totes les seves possibilitats. Per això és immòbil ja que no pot canviar, és a dir passar de la potencia al acte.

La potencia és la possibilitat de ser. Aplicada al moviment o activitat dels éssers : un arbre està en acte, la llavor ( no és un arbre però podria ser-ho) està en potencia; una pedra no seria potència de l’ arbre; no és un arbre però mai ho podrà ser. Quan es produeix un moviment es passa de la potencia a l’ acte. Si aprenc una cosa que no sabia, si em moc d’ un lloc a un altre, si m’ engreixo o m’ aprimo, es produeix un pas de potencia de saber, de moure’m, d’ aprimar-me o engreixar-me a l’ acte de saber , da canvi de lloc o d’ augment/disminució de pes.En el moment que estic escrivint un llibre, estic passant de la potència a l’ acte.L’ acte és la possessió d’ una existència o característica. L’ ésser

5

humà que llegeix un llibre existeix en acte i el text que llegeix també està en acte.

Essència: Els grecs es van reservar el terme essència per a aquelles qualitats que fan que les coses siguin el que són. Son qualitats invariables ja que són constitutives de les coses . Modificar l’ essència d’ un ésser seria equivalent a destruir-lo

Existència. La manera com l’ ésser afirma el seu existir. Es la reafirmació del ser en el món.

2. Categories: substancies i accidentsLa realitat és força complexa, per ordenar-la i poder assimilar aquesta complexitat els éssers humans fem servir de forma innata les categories.Són esquemes mentals ( sentit lògic) que corresponen a diverses maneres d’ existir dels éssers en la realitat ( sentit ontològic). La classificació de les categories aristotèliques es basa en la contraposició entre dos grans grups:Substància : realitat que té existència pròpia, resta estable en els canvis. Lingüísticament ens hi referim amb els noms substantius propis o comuns. Albert, magraner, Neptú....Accidents: són modificadors de la substancia. No tenen existència pròpia, sempre van units a una substància. Aristòtil enumera els següents accidents:

1. Essència (substància): Sòcrates és un home. 2. La quantitat: Sòcrates pesa setanta kg.3. La qualitat: Sòcrates és lleig4. La relació: Sòcrates és amic de Plató. 5. El lloc: Sòcrates és a l´ àgora. 6. El temps: Sòcrates va néixer el 470 a. C. 7. La situació: Sòcrates está dormint. 8. La possessió: Sòcrates té un cavall. 9. L’ acció: Sòcrates està corrent. 10. La passió: Sócrates està

Exemple:

6

Aixi a la substància Pere: està prim ( quantitat), és intel·ligent ( qualitat), està casat ( relació), viu a Barcelona ( lloc), té 50 anys ( temps), esta menjant ( situació) , es vesteix ( possessió), fa esport ( acció) , frueix ( passió)...

3. Primers principis. Lògics i ontològicsDes d’ un punt de vista lògic són enunciats indemostrables, evidents; són la referència última de tot procés de demostració. Fou Aristòtil qui aconseguí sintetitzar-los i formular-los. Els més importants són:

Fue Aristóteles (384-322) quien logró sintetizarlos, formularlos y legarlos a la posteridad1. Principi de identitat

Tot ésser és idèntic a si mateix i diferent de qualsevol altre ser.

2. Principio de no-contradicció. Té diverses formulacions posibles:a. El ser no pot ser el no-ser ( la nada).b. Una cosa no pot ser i deixar de ser alhora .c. No és el mateix afirmar que negar; el ser no pot ser igual a

sí mateix i a la seva pròpia negació.d. De dues proposicions contradictòries no poden ser

ambdues simultàniament vertaderes o simultàniament falses.

3. Principi de la raó suficient:Tot ésser, per ser allò que és, ha de tenir els elements constitutius que el determinen com a tal ésser.

4. Principi de causalitat:Tot ésser que es mou es mou per un altre.5. Principi de finalitat: Tot ésser existeix per un fi i actua per un fi.

Tot el pensament científic i filosòfic descansa sobre aquests principis. Reben també el nom d’ axiomes.

7

4. Composició del ser. Teoria hilemòrficaS’ encarrega d’ estudiar l’ ésser , allò comú a tots els éssers, a tots pel sol fet de ser o existir. És el saber de les essències. La composició metafísica que explicava la realitat era la composició hilemòrfica. Tot ésser de l’ univers està compost de matèria i forma. Aquí també s’ inclou l’ ésser humà format per cos i ànima ( veure) antropologia filosòfica).La teoria hilemòrfica: matèria i formaLa matèria és la pura possibilitat de rebre alguna cosa; la forma es la realització d’ aquesta possibilitat. Aristòtil distingeix una matèria primera, substrat comú i potencial de tots els éssers de l’ univers. És eterna, només intel·ligible, passiva i il·limitada. Resta estable a qualsevol dels cavis substancials. També distingeix una matèria segona ja dotada d’ una forma concreta, visible,substracte comú i potencial d’ alguns canvis.La forma és el principi que actualitza la matèria. És la realitat concreta d’ aquesta matèria. Exemple: la fusta és matèria segona d’ una forma d’ estàtua, carro, biga , armari... El fang és matèria segona d’ una estàtua , una cassola, una rajola... Però tan la fusta com el fang tenen una matèria primera comuna amb tots els altres éssers de l’ univers.En els éssers vius la matèria segona és el cos i la forma l’ ànima ( intel·lectual en l’ ésser humà, sensitiva en l’ animal, vegetativa en les plantes. En els éssers inerts, la seva forma és la seva figura o estructura.Tots els éssers de l’ univers estan compostos hilemòrficament, llevat del motor Immòbil pura forma sense matèria.

5. Moviments dels éssers: classes, causes i elementsAristòtil defineix el moviment com una transició de la potencia a l’ acte. Quan dominis aquest tema has canviat: has passat de la potencia de dominar-lo a dominar-lo; un arbre, una pedra no podrien realitzar mai aquest canvi perquè no tenen potencia o possibilitat per fer-ho.

Per tal que hi hagi canvi o moviment son necessaris tres principis:

la matèria o la substància que resta o roman en el canvi. Exemple el fang que es va transformant en càntir, estàtua o pols.

La privació d’ una forma que no es té, però pot tenir-se. La elimininació de la forma de càntir per transformar-se en estàtua.

La nova forma que s’ adquireix un cop perduda l’ anterior. La nova forma d’ estàtua a partir del fang del càntir.

8

En tots els moviments canvia la forma i roman la matèria.

Existiexen les següents classes de moviments:

Substancial: canvi de substància. La generació i la corrupció. Allò que roman és la matèria primera.

Accidental: canvi dels accidents de la substancia: canvi de quantitat ( augment o disminució), qualitat ( alteració), de lloc (local) . Allò que roman és la substància. Ex. En Pere s’ aprima, adquireix nous coneixements, canvia de residència, envelleix... però la substància Pere, roman.

Las causas:

Para explicar la causa del movimiento de los seres A. recurre a establecer las condiciones que hacen posible esos movimientos. Son las causas del movimiento. El principio básico de causalidad establece que “todo lo que llega ser lo es por una causa”. Las ciencias tienen como objetivo general investigar las causas de las cosas. Lo originado por una causa, es el efecto.

En todo proceso de movimiento intervienen cuatro causas:

Eficiente: el agente o productor de la realidad

Final: aquello que mueve al agente a actuar

Material: aquello de lo que algo está hecho

Formal: lo que hace que sea una cosa y no otra

En todos los procesos intervienen todas. Ej.: el escultor (eficiente) con barro (material) hace una estatua (formal) para adornar (final). El universo no tiene como conjunto, causa eficiente, es eterno. Tampoco tiene causas el Motor inmóvil, porque no tiene movimiento

Crítiques a la Metafísica1. Gnoseològica: Els conceptes metafísics so non conogcibles perquè no són propis de l’ experiència. És la posició dels empiristes (Hume) i del criticisme de Kant.2. Lingüística:

9

a) Els conceptes metafísics son només noms o termes que s’ apliquen a la realitat però que no tenen cap realitat tangible. Es la posició dels nominalistes ( Ochham).b) Els conceptes metafísics no signifiquen res. Es la posició definida pel positivisme lògic. ( R. Carnap, o el primer Wittgenstein).3. Ètico-moral: La metafísica tradicional postula l’ existència d’ un món transfísic que nega la vida y estableix uns valors que no hi tenen res a veure i que l’ anul·len. 4. Històrico-política. a- Crítica materialista: La metafísica és només una ideologia al servei de la classe dominant.b.- Crítica positivista. La metafísica no aporta coneixements científics i objectius convertint-se en un saber inútil i inoportú .

Negacions a la Metafísica

1. Kantiana: La metafísica no es possible com una ciència teòrica (però Kant li atorga el paper de servir de fonament al coneixement pràctic)2. Freudiana: La metafísica es un reflex de la immaduresa humana. (FREUD)3. Vitalista: La metafísica nega la vida perquè la tem. Cal atorgar a la vida tot el seu valor tal como ens la presenten los sentits. (NIETZSCHE)4. Materialista: La metafísica es un engany el seu objectiu es mantenir un sistema de classes establert. (MARX)

Propostes metafísiques actuals :1. La filosofia existencialista: Es planteja que l’ existència no te cap sentit y que estem condemnats a ser lliures. (SARTRE, CAMUS).2. La filosofia hermenèutica: La metafísica té com objectiu oferir unes claus interpretatives (hermenèutiques) que donin sentit al quefer humà(GADAMER).3. La proposta de Hans Jonas: La metafísica té com objectiu conscienciar a l’ ésser humà de la responsabilitat que té contreta amb el món que habita. 4. La proposta de Jürgen Habermas: La funció de la filosofia es facilitar el diàleg que ens porti al consens.

La pregunta pel serAquesta pregunta serveix de fonament a la metafísica* general o Ontologia . Els principals problemes metafísic són els següents:Determinar què és el ser

10

Determinar quants éssers o substàncies existeixen. Aquí la metafísica distingeix tres tipus de substàncies:

a) Física que forma allò que en diem món o realitatb) Mental es el que s’ anomena subjecte, jo, ànima,

consciència o pensament.La distinció entre físic i mental ha plantejat dos problemes metafísics: el de la relació entre allò físic i allò mental ( relacions ànima/cos (rellevant en Descartes) i el de la immortalitat de l’ ànima ( Plató).

c) Transfísica o suprasensible: Es allò que en diem Déu, l’ absolut. L’ admissió de Déu com a substancia infinita planteja el problema de la seva existència i sobre aquesta qüestió s’ han presentat diferents proves:

- Desde la idea : argument ontològic de Sant Anselm.

- Des del món: 5 vies tomistes.- Des del sentiment: la mística- Des de la llibertat: Kant ( Déu és el fonament de

la moralitat).Objeccions a aquestes proves:

- Feuerbach: Déu és una projecció de l’ home. L’ home és Déu.

- Marx. L’ existència de Déu és un bulo per tal de justificar el domini d’unes classes socials sobre unes altres.

- Nietzche: Déu és la sublim expressió del ressentiment dels dèbils enfront dels forts i poderosos.

La pregunta sobre el ser material o físic

1. Sobre si existe el mundo con independencia del sujeto.

2. Sobre si tiene un principio o existe desde siempre. 3. Sobre si es simple o compuesto. 4. Causalidad y casualidad. (Razones o azar)

11

2,2 Preguntes sobre el coneixement: Respon la teoria deLconeixement-2.3 Preguntes sobre l’ acció. Respon l’Ètica i la filosofia

política

2Quines són les preguntes fonamentals de la filosofia?

12

1.Nosaltres hem cregut convenient desglossar-les de la manera següent :

neixement Preguntes sobre l’ ésser humà

Sentit de la seva existència- Pessimisme vital- Enfocament religiós - Vitalisme

Sentit moral individual i col·lectiua. Essència de la moralitatb. Motivació èticac. Valor moral de les nostres accionsd. Fonaments de la societat humanae. Origen de l’ Estatf. Per què cal obeir l’ Estat?

Sentit estètic1.Què és la bellesa?2. Què és l’ art?

Preguntes sobre Déu o l’ absolut

1. Formes d’ entendre la divinitat2. Actituds sobre l’ existència de Déu

La actitud filosófica Además de una disciplina que se enseña y estudia, la filosofía es una

actitud, es decir, un modo de ser y de comportarse. Es propio de las personas con actitud filosófica hacerse a sí misma y a los demás las siguientes preguntas:

13

¿Qué razones tienes para decir eso?

¿Cómo estás definiendo el término que acabas de usar?

¿Qué es lo que se sigue de lo que acabas de decir?

¿Qué otros problemas están relacionados con lo que estamos tratando?

¿Lo que estás diciendo ahora es coherente con lo que has dicho antes?

¿Lo que dices lo podría defender cualquier ser racional? ¿por qué?

¿Comparado con qué?

¿Qué interés crees que hay detrás de esta afirmación?

¿De qué otra forma puede verse este asunto?

(Matthew Lipman) Todas estas preguntas invitan a reflexionar, a argumentar, a dar

definiciones, a descubrir los criterios que utilizamos para defender una posición u otra, a pensar en las consecuencias, a buscar relaciones, a descubrir los presupuestos y los prejuicios, a librarnos del dogmatismo y a creer en aquello que tenga un fundamento racional y objetivo. Todas éstas son características propias de la actitud filosófica.

La Metafísica. Origen etimològic. Filosofia primera. Metafísica i Ontologia. El saber metafísic

El primer principi bàsic es el de no contradicció. La seva formulació lògica “ no es pot afirmar i negar alhora alguna cosa del mateix subjecte”. Formulació referida a la realitat “ No es pot ser i no ser al mateix temps”.

N’ existeixen d’ altres: El ser no pot ser generat d’un no-ser. No hi ha una tercera possibilitat: el ser o és, o no és. El ser indivisible no pot descompondre en parts. El ser sempre és idèntic a si mateix

“És impossible afirmar i negar el mateix al mateix temps i des del mateix punt de vista”.

Aquest principi no es pot demostrar, però és el fonament de tota demostració posterior. Si algú ens diu que no hi està d’acord, l’únic que podem fer és deixar d’intentar raonar amb ell, perquè quan afirmi x,

14

estarà admetent que també podria haver negat x pels mateixos motius que li han servit per afirmar-ho, és a dir, es contradirà sense que això li importi.

15