1461696_0_02

8/18/2019 1461696_0_02

1/30

UNITAT 4. La síl·labaPassatemps sil·làbic

Fixa’t en aquestes fitxes. A partir de les síl·labes que contenen, forma el màxim nombre de

paraules d’una, dues i tres síl·labes. Si cal, pots repetir les síl·labes. Escriu-les a continuació

i separa-les amb comes.

Paraules d’una síl·laba:Paraules de dues síl·labes:

Paraules de tres síl·labes:

Entre tota la classe, poseu en comú les paraules que heu format. N’heu trobat cap de més de

tres síl·labes? Quines? Escriu-les.

Paraules de més de tres síl·labes:

El català és una llengua en què abunden els monosíl·labs. Fins i tot Pere Quart va es-

criure un poema fent servir només paraules d’una síl·laba. A la pàgina 38 del quadern

hi ha un fragment d’aquest poema, titulat Tirallonga de monosíl·labs .

FIXA’T QUE…

36

Ull viu!

va, res, no, llet, si, la, or, fi, ca...

cova, restat, fires, cares, venes, nata, ciutat, ballet...

anotat, finestra, nevera, novetat, banana...

avalador, acabava, apostarà...

8/18/2019 1461696_0_02

2/30

Camins

Nombre de faltesCorrecció

Què fem quan plou?

Nombre de faltes

Correcció

Dictatspreparats 4

Unitat

8/18/2019 1461696_0_02

3/30

La síl·laba

Llegeix en veu alta aquest fragment del poema Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart. Dóna-hi

l’entonació adequada. Després, escriu al costat de cada vers la quantitat de síl·labes que té.

Classifica aquestes paraules en monosíl·labes, bisíl·labes i trisíl·labes. Si cal, pronuncia-les en veu

alta. N’hi ha cinc de cada. Compte perquè hi ha una paraula que no encaixa en cap dels tres grups!

Quina és? Per què no hi encaixa?

tenia treu gossa banyàvem cel guix pagues banya dia deixada

guerriller tort dau història caure novel·la

Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula. Per

exemple: paraula té tres síl·labes, és a dir, és trisíl·laba (pa -rau -la ).

La síl·laba r au conté un diftong, és a dir, la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba.

La paraula pronunciats conté un hiat, és a dir, dues vocals en contacte que pertanyen

a síl·labes diferents (pro -nun -c i -a ts ).

FIXA’T QUE…

Doncs jo sols vull

–ei, si pot ser–:

Un poc de fam

i un xic de pa.

Un poc de fred

i un poc de foc.

Un xic de son

i un poc de llit.

Un xic de set

i un poc de vi

i un poc de llet.

I un poc de pau.

Parlem de…

38

4Unitat

treu, cel, guix, tort, dau gossa, pagues, banya, dia,caure

tenia, banyàvem,deixada, guerriller,novel·la

Història perquè té quatre síl·labes.

4 4

4 4

4 4

4 4

4 4

4 4

8/18/2019 1461696_0_02

4/30

Separa aquestes paraules en síl·labes:

formigues canya reixa tenia forrellat platgeta

Llegeix aquestes definicions i escriu de quina paraula es tracta en cada cas. Tingues en compte

que en els dos mots hi ha una síl·laba que és gairebé igual.

Au no voladora pròpia de climes molt freds: .

Instrument musical de sis cordes compost d’una caixa de ressonància: .

Raona per què una de les dues paraules s’escriu amb dièresi i l’altra no. Compara el teu

raonament amb el d’un company o companya.

Separa en síl·labes la paraula ciència . Quantes síl·labes té? I en castellà, la paraula ciencia té

el mateix nombre de síl·labes? Hi ha alguna marca gràfica que les diferenciï? Quina?

FIXA’T QUE…

Els dígrafs són grups de dues lletres que representen un so.

En general, se separen: go -ri l -l a , bo s -s a , te r -r a , pla t - j a , cu i -x a , co t -x e , do t -z e .

No se separen, però, els dígrafs següents: re - gue -rol , gui -tar -ra , ja -que -ta , Qui -met ,

vi -nya , ba -ll a .

Parlem de… 4Unitat

for-mi-gues rei-xa for-re-llat

ca-nya te-ni-a plat-ge-ta

pingüí

guitarra

Perquè la u de pingüí soni.

ci-èn-ci-a (4 síl·labes) / cien-cia (2 síl·labes)

En català s’escriu amb accent gràfic.

8/18/2019 1461696_0_02

5/30

Què en sabem, del futbol?


El bastó d’Homer

Nombre de faltes

Correcció

Abans de cor r eg ir el dic-t at 4, t ing ues en compt e el seg üent :

– Hi ha cinc par aules que duen accent ober t i sis que el por t en t an-cat .– Q u è por t a accent per -què v a pr ecedit de pr e-posició.– O d i s s e a , O d i s s e u , Í t a - c a i T e l è m a c són noms pr opis que s’escr iuen amb ma júscula.– V ig ila amb les g r af ies de g o v e r n a r i i n q u i e t u d .

40

4Unitat

Més dictats

8/18/2019 1461696_0_02

6/30

El punt i a part

Llegeix aquest text sobre Elvis Presley i compara’l amb el que hi ha a la pàgina 31.

Quina diferència hi ha respecte del text de la unitat anterior?

– Naixement i família

– Inicis de la seva carrera

– L’èxit i les seves raons

– Presència als mitjans de comunicació

i censura

– Números u

– Inici del declivi

– Casament

– Final

– Avui en dia

Torna a llegir el text sobre Elvis Presley i estructura’l en paràgrafs. Subratlla el text corresponent a

cada paràgraf amb un color diferent. Tingues en compte aquests subtemes:

Elvis Presley, el rei del rock, va néixer a Tupelo, Mississipí (Estats Units), el 1935. Elseu germà bessó va morir en el part. Era de família humil. Amb només dinou anysva enregistrar el primer disc, That’s All Right, Mama , per fer un regal d’aniversari a laseva mare. Un tal coronel Parker es va convertir en el seu mànager. L’èxit d’Elvis vaser enorme i immediat. A més de la seva joventut i el seu atractiu, d’ell es deia, comun elogi, que cantava com els negres. La seva música, el rock-and-roll, va traspassarfronteres.Va intervenir en diverses pel·lícules i va ser dels primers artistes a actuar enun mitjà nou: la televisió. Algunes de les seves intervencions van ser censurades per-què els seus moviments de maluc eren considerats gairebé pornogràfics. Al llarg de

la seva carrera musical moltes de les seves cançons van ser número u en les llistes,com ara Hound Dog , Love Me Tender i Heartbreak Hotel , entre d’altres. El seu èxit vacomençar a decaure després de fer el servei militar a Alemanya. Es va enamorar d’unafan de només 14 anys, Priscilla, amb qui es va casar quan ella va assolir la majoriad’edat. Elvis va tenir problemes de sobrepès i d’addicció a les drogues i als fàrmacs.El 1977 va morir a Graceland, la seva mansió. Tenia només 42 anys. Avui en dia con-tinua tenint milions de fans a tot el món. Molts d’ells visiten la seva antiga mansió, onhi ha la seva tomba.

El punt i a part marca la fi d’un paràgraf. La divisió del text en paràgrafs ajuda a estruc-

turar-lo i a fer que sigui més entenedor. Cada paràgraf tracta un tema diferent.

FIXA’T QUE…

4Unitat

Tot a punt!

Presenta una estructura similar però amb el contingut ampliat.

8/18/2019 1461696_0_02

7/30

Elaborem un conte modern

Llegeix el text i respon a les preguntes que hi ha a continuació.

T’és familiar aquesta història? Explica-ho.

Com la continuaries? Pensa-hi i comparteix les teves idees amb un company o companya.

Escriu el nom de quatre contes tradicionals. Qui és l’antagonista en cada cas?

Tria un dels quatre contes de l’activitat anterior i adapta’l al món modern. Elabora primer un

esborrany d’entre cinc i sis ratlles. No facis servir fórmules com ara «hi havia una vegada…» ni

hi incloguis diàlegs. Un cop revisats l’ortografia i els signes de puntuació, escriu-lo en un full a

part en tres paràgrafs. No oblidis d’escriure-hi un títol, que no ha de recordar el conte original.

Llegiu els vostres contes. Es pot deduir en quin s’inspira cadascun?

Com tot text narratiu, els contes tradicionals consten d’una presentació, un nus (l’anta-

gonista causa un problema que el protagonista ha de resoldre) i un desenllaç.

FIXA’T QUE…

Companyes de pis

La Núria era una noia de comarques, estudiant universitària, que compartia pis ala capital amb tres noies. Com que no tenia gaires diners per pagar la seva part dellloguer, sovint li feien fer les feines que ningú no volia fer. Per això van acabar dient-lila Rentaplats, o la Renta a seques. I de vegades se’n reien, tot i que en el fons eraper enveja, ja que la Núria era més bonica i agradable que elles. Un dia les noies vanrebre unes invitacions per assistir a una festa universitària…

42

4Unitat

Paraules en joc

Recorda la història de la Ventafocs.

Resposta oberta. Per exemple: La Caputxeta Vermella (el llop); Hänsel i Gretel (la bruixa);

Els tres porquets (el llop); La Ventafocs (la madrastra i les germanastres).

8/18/2019 1461696_0_02

8/30

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.

Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).

Completa:

Una cosa que he descobert:

Una activitat que m’ha resultat difícil:

Una activitat que m’ha agradat:Un tema interessant per a un dictat complementari:

Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.

Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.

4Unitat

Balanç

8/18/2019 1461696_0_02

9/30

Camins

Camins que ara s’esvaeixen.Camins que hem de fer sols.

Camins vora les estrelles.Camins que ara no hi són.

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món,per les parets de la mort, sobre la pell.Eren dos ocells de foc, sembrant tempestes.Ara són dos fills del sol en aquest desert.

Mai no és massa tard per tornar a començar,per sortir a buscar el teu tresor.

Camins, somnis i promeses.Camins que ja són nous.

SOPA DE CABRA: Camins (fragment).

El bastó d’Homer

Què fem quan plou?

Les tardes que plovia erenllarguíssimes i avorrides.

Es feien insuportables so-bretot perquè quan ploviano podíem anar a la caba-nya i la cabanya s’haviaconvertit en el nostre refugii el nostre secret, el nostrelloc per estar sols. Quanplovia miràvem la televisió,alguna mare ens feia xoco-lata desfeta, jugàvem a les

màquines i a billar.MARIA MERCÈ ROCA: Com un

miratge. Barcanova.

Què en sabem, del futbol?

El futbol, les regles del qual són ben conegudes, potser és l’esport més popular delmón. El juguen dos equips d’onze jugadors i l’objectiu és introduir, amb el peu o ambel cap, una pilota de cuir dins de la porteria contrària. El joc és regulat per un àrbitre,que vetlla, al llarg dels noranta minuts que dura el partit, pel correcte desenvolupamentdel joc. El que no tothom sap és que hi ha antecedents medievals d’aquest esporti que, fins ben entrat el segle XIX, compartia reglament i federació amb el rugbi, queencara avui en dia es juga amb els peus però també amb les mans.

Ha passat molt de temps des de l’Odissea. Ara, el rei d’Ítaca és Telèmac, que ja en-

senya al seu fill Ulisses l’art de governar, encara que ell prefereix parlar de contes i deles meravelles del món. Un dia, Ulisses ajuda el vell Odisseu a emprendre un darrerviatge per mar en què tots dos coneixeran personatges estranys i situacions inespera-des. Però, ai!, Odisseu és molt vell i, angoixat, perd la memòria. Podrà el poeta Homercalmar la seva inquietud? Porta sempre un bastó amb el qual marca el ritme de lescançons que recita en públic.

Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.

44

4Unitat Textos

per als dictats

8/18/2019 1461696_0_02

10/30

L’escalfament global del planeta

L’escalfament del planeta és un fenomen que cada vegada causa més preocupació. Potsemblar que el fet que la temperatura de la Terra augmentés un parell o tres de graus,

s’hi notaria ben poc, però no és pas cert. Si la temperatura pugés uns quants graus, esproduiria un canvi climàtic a escala mundial, cosa que provocaria l’extinció de moltséssers vius, arruïnaria l’agricultura i la vegetació, i això tindria conseqüències nefastesper a la humanitat. Si la temperatura pugés, es fondria una part dels casquets polars,amb la consegüent inundació de les zones costaneres molt poblades.

Portal Salvem la Terra.

1 imatge x 1.000 paraules

4UnitatDictat

complementari

8/18/2019 1461696_0_02

11/30

UNITAT 5. Les regles d’accentuacióUna paraula per minut

Per parelles, poseu en pràctica la tècnica ortogràfica anomenada Una paraula per minut , que ja

coneixeu de la unitat 2. Cal que seguiu els passos següents:

1 Un de vosaltres, el director o directora del joc, escriu en un paper una de les paraules del

requadre i l’ensenya a l’altre.

2 Aquest la llegeix en veu alta i explica què vol dir. Si cal, consulta el diccionari.

3 El director o directora fa preguntes d’aquesta mena: Quantes lletres té aquesta paraula?;

Quines vocals i quines consonants té?; Duu accent? En cas que en dugui, de quin tipus?;

Té alguna lletra que «pugi», com per exemple, la ela? I alguna que «baixi», com ara la

jota?; Té consonants dobles?; Recordes alguna paraula que comenci o acabi d’una manera

similar? Aquestes preguntes s’han de fer sense seguir cap ordre especial i en cap cas cal

dedicar-hi més de trenta segons.

4 El director o directora demana al company que lletregi la paraula, sense tenir-la al davant,

primer del dret i després del revés, i que l’escrigui. Cal fer-ho en un minut.

5 Cada paraula ben lletrejada, tant del dret com del revés, i ben escrita val un punt. Després

d’haver lletrejat tres paraules, intercanvieu els papers.

Un cop hàgiu acabat, valoreu quantes de les paraules de la llista recordeu a la perfecció.

Es tracta de paraules que ja coneixíeu o bé són «noves» per a vosaltres? Quines d’aquestes

paraules accentuàveu de manera diferent?

atmosfera

leucòcit

diòptria

rèptil

tèxtil

monòlit

Etiòpia

xandall

Llúcia

Hèlsinki

Ucraïna

pneumònia

medul·la

míssil

futbol

46

Ull viu!

8/18/2019 1461696_0_02

12/30

Insolació


El senyor Utterson

Nombre de faltes

Correcció

Dictatspreparats 5

Unitat

8/18/2019 1461696_0_02

13/30

L’accentuació gràfica

Llegeix aquestes oracions i respon a la pregunta que hi ha a continuació.

L’avi va treballar en aquella fàbrica durant més de quaranta anys.Ja no es fabrica aquest model, i això és una llàstima.

El 1915 es fabricà la primera versió d’aquest vehicle.

Per a què serveix l’accent gràfic present en dues de les paraules destacades en negreta?

Torna a llegir les oracions de l’activitat 1 i indica quina de les paraules en negreta és aguda,

quina és plana i quina és esdrúixola. Recordes quan s’accentuen les paraules esdrúixoles?

Què tenen en comú totes aquestes paraules? Pensa en la vocal tònica.

tindré rebrà Berlín París talús arròs

L’accent gràfic serveix per indicar quina és la síl·laba tònica de les paraules. Això enspermet diferenciar alguns mots que s’escriuen de la mateixa manera. Per exemple: Ell

pensa (present) i Ell pensà (passat).

Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en agudes (última

síl·laba), planes (penúltima síl·laba) i esdrúixoles (antepenúltima síl·laba).

RECORDA QUE…

Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en una de les dotze ter-

minacions següents: a , e , i , o , u , as , es , is , os , us , en , in .

Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en cap de les dotze

terminacions anteriors.

RECORDA QUE…

Parlem de…

48

5Unitat

Per indicar quina és la síl·laba tònica i diferenciar mots que s’escriuen de manera similar.

fàbrica (esdrúixola); fabrica (plana); fabricà (aguda). / Les esdrúixoles s’ac-

centuen sempre.

Totes porten accent en l’última síl·laba, que és la tònica.

8/18/2019 1461696_0_02

14/30

Totes aquestes paraules porten accent gràfic. Accentua-les correctament.

gironi matalas Italia cantir

intrus gabia italia util

Accentua correctament aquestes paraules. Tingues en compte que n’hi ha tres de cada (e oberta,

e tancada, o oberta, o tancada). Si cal, consulta un diccionari.

correr esglesia pero japones

etica anire cinque cupo

gotic monstruos Monica vinguessim

En cadascuna d’aquestes oracions hi falta un accent. Escriu-los i justifica per què cal posar-lo

i per què és obert o tancat.

Pero què dius, nen? Si tingues diners, et faria un regal.

M’haure de posar a estudiar ara mateix. Va quedar atrapat en un embus.

Les paraules íntima , gràcies , música i fórmula són esdrúixoles. Què tenen en comú aquests mots

des del punt de vista gràfic?

RECORDA QUE…

Escriure correctament l’accent obert (`) o tancat (´) és una qüestió de vista i oïda.

Vista:

– La a , quan s’accentua, sempre va amb accent obert: catàleg .

– La i i la u , quan s’accentuen, sempre és amb accent tancat: síndria , talús .

– La e i la o poden dur accent obert (interès , allò ) o tancat (puré , donéssiu ).

Oïda:– No sona igual la e de seré (tancada) que la de serè (oberta). Tampoc no sonen de la

mateixa manera la o de camió (tancada) i la de fenòmens (oberta).


Totes s’accentuen perquè són esdrúixoles.

Duen accent perquè són agudes acabades en vocal. Paraula però amb o oberta; hauré (1a

pers. futur); tingués (1a i 3a pers. imperfet subj.); embús (la u sempre amb accent tancat).

´ ` ` `

´ ` ` ´

´ ´ ` `

̀ ´ ` ´

` ´ ` ´

` ´

´ ´

8/18/2019 1461696_0_02

15/30

La Llúcia en situacions límit


Xibalbà, el regne de la por

Nombre de faltes

Correcció

Abans de cor r eg ir el dict at 4, t ing ues en compt e el seg üent :– Només hi ha una par aula que dug ui accent ober t i una que el por t i t ancat .– V ig ila amb la g r af ia de les par aules a ï - l l a d a , h i p p y i i n f a n - t e s a .

50

5Unitat

Més dictats

8/18/2019 1461696_0_02

16/30

Els usos de la coma

Quin és l’ús general de la coma? Per recordar-ho, ordena les paraules

d’aquesta oració i escriu la frase resultant.

La breu dins de una pausa coma sol indicar l’oració.

En quin cas no s’ha de fer servir mai la coma? Segueix el mateix pro-

cediment que en l’activitat anterior i escriu la frase resultant.

No el entre i el subjecte s’escriu coma verb.

Entre la coma i la paraula següent cal deixar-hi un espai: Menja, però amb moderació .

FIXA’T QUE…

Relaciona cada frase amb l’ús de la coma corresponent.

Pots elegir entre el blau, el verd,el lila o el marró. •

La porta, que havia estat oberta tota

l’estona, es va tancar de cop. •

Escolta’m bé, Lluís, això no és per a tu. •

Havien de ser molt puntuals, però es

van adormir. •

Llegeix aquestes oracions i corregeix-ne els errors de puntuació.Torna aviat iaio. T’esperem!

Vaig comprar les pomes les peres els plàtans els kiwis i les magranes al mercat.

Els pares de la meva amiga, es van enfadar molt quan van veure les notes.

S’havia preparat molt bé durant setmanes però els nervis el van trair.

Va venir la Maria aquella noia que havia estudiat Primària amb mi.

• Intercalació d’un aclariment o expli-cació enmig d’una oració.

• Separació d’elements similars d’una

enumeració.

• Introducció d’una proposició adver-

sativa.

• Vocatiu.

5Unitat

Tot a punt!

La coma sol indicar una pausa breu dins de l’oració.

No s’escriu coma entre el subjecte i el verb.

,

, , ,

x

,

,

8/18/2019 1461696_0_02

17/30

Creem un poema

Un text poètic presenta els sentiments de

qui l’escriu, sovint fent servir el llenguatge

d’una manera especial. En altres èpoques,

aquest ús implicava el ritme i la rima. En

l’actualitat, molts poetes prescindeixen de

la rima, però no pas del ritme.

FIXA’T QUE…

Per crear un poema cal que segueixis els passos següents:

1 Tria un tema o un sentiment sobre el qual et vulguis expressar. Per exemple: l’amistat, la

injustícia al món, la pau, un amor no correspost…

2 En dues columnes, escriu paraules relacionades amb el

tema que has triat. En la primera hi has d’escriure verbs

i en la segona, noms. En tindràs prou amb una dotzena

de cada. Fixa’t en l’exemple del costat.

3 Combina paraules de les dues columnes. No passa res

si repeteixes alguna paraula. La repetició és ritme.

Compartir moments, compartir caliu, donar moments,

donar suport...

4 Tria les vuit combinacions que trobis més interessants. Afegeix-hi paraules que res-

ponguin a les preguntes següents: com?, per què?, quan?, on?, amb qui? Cadascuna

d’aquestes combinacions ampliades es podrà convertir en un vers.

Compartir moments nostres cada vegada que sigui necessari.

Donar i rebre suport amb fets i no tan sols paraules.

5 Busca una fórmula que et vagi bé per començar cada vers. D’aquesta repetició en diem

anàfora .

Tu ets el meu amic perquè…

Tu m’has ensenyat què vol dir amistat…

6 Passa en net el teu poema. Segurament hi hauràs de fer canvis. No et descuidis de

posar-hi un títol, que pot ser un fragment d’un vers.

7 Entre tota la classe, prepareu una jornada poètica amb la lectura dels vostres poemes.

52

5Unitat

Paraules en joc

8/18/2019 1461696_0_02

18/30



Completa:






5Unitat

Balanç

8/18/2019 1461696_0_02

19/30

Insolació

A la piscina, en ple estiu, no hi ha quasi cap ombra, i les poques que hi ha estan

sempre ocupades. Queia un sol de justícia. Portàvem el dinar perquè el pla era que-

dar-nos-hi tot el dia: de mica en mica vaig començar a sentir que el sol em pesava al

cap i a les espatlles.

MARIA MERCÈ ROCA: Com un miratge . Barcanova.

Xibalbà, el regne de la por

El senyor Utterson

El senyor Utterson, l’advocat, era un home de rostre seriós, on no lluïa cap somriure;

fred, de conversa escassa i difícil; gens progressista; alt, xuclat, de poc esperit i avorrit,

però, si més no, amable. A les reunions d’amics, i quan el vi era del seu gust, la sevamirada deixava entreveure alguna cosa més.

ROBERT L. STEVENSON: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Barcanova.

La Llúcia en situacions límit

La Llúcia és una jove que col·labora amb una ONG que té la seu central a Hèlsinki.

Ha estat a Ucraïna i a l’Himàlaia, tot i que recentment va viure i treballar durant una

llarga temporada a Etiòpia. Diu que, malgrat totes les dificultats materials i humanes,no canvia el seu afany de lluitar per un món més just. Ara es recupera a l’hospital

d’una greu pneumònia, provocada per una baixada en el seu sistema immunològic.

Coses dels leucòcits, ens aclareix, sense donar-hi gaire importància. Confessa que ha

viscut moltes situacions límit. La pitjor va ser la caiguda d’un míssil en un camp de

refugiats al Sudan.

Set amics han viscut amb les seves famílies a la vall, en una casa aïllada al mig delbosc, fins que els ha arribat l’hora d’anar a l’institut. A la comuna hippy creada pels

seus pares, els set amics van viure una infantesa feliç, marcada profundament per

la llibertat i un contacte extrem amb la natura. Els forts lligams que van establir entre

ells els ajudaran a superar els obstacles amb què es trobaran quan vagin a viure a la

ciutat i hagin de canviar radicalment el seu estil de vida.


54

5Unitat Textos

per als dictats

8/18/2019 1461696_0_02

20/30

«Quan naixem, el cervell està preparat per aprendre qualsevol llengua»

Els nens de totes les cultures del món, en néixer, poden percebre tots els sons de

totes les llengües del món. Un nounat japonès no té cap problema a notar que cala i

cara són dos sons diferents. Però els seus pares no poden produir un so determinat

i, de fet, si a aquest nadó japonès, quan té un any, li fem una prova, comprovarem

que es comportarà com els pares. Quan naixem el cervell està preparat per aprendre

qualsevol llengua del món, en sentir-ne una i no una altra es configuren les connexions

neuronals d’una manera determinada. Algunes deixen de ser operatives perquè no

funcionen i d’altres s’enfortiran.

Entrevista a Núria Sebastián Gallés. El Punt , 26 de novembre de 2010.

1 imatge x 1.000 paraules

5UnitatDictat

complementari

8/18/2019 1461696_0_02

21/30

UNITAT 6. L’accent diacríticIguals, però no tant

Compara aquestes parelles de textos, escrits amb una llengua inventada, i troba-hi l’única dife-rència que hi ha. No tinguis en compte les diferències tipogràfiques, d’estil o de color i central’atenció en els accents.

Inventa’t un idioma i escriu dos textos, diferenciats únicament per un accent, en les dues co-

lumnes que tens a sota. Mostra’ls a un company o companya perquè hi trobi la diferència.

56

Ull viu!

Resposta oberta.

8/18/2019 1461696_0_02

22/30

Vols sortir amb mi?


Brocanters i antiquaris

Nombre de faltes

Correcció

E n aquest dict at no et dir an on v an els sig -nes de punt uació. Ho haur às de deduir per les pauses.

Dictatspreparats 6

Unitat

8/18/2019 1461696_0_02

23/30

L’accent diacrític

Llegeix aquesta oració i fixa’t en les dues paraules destacades. Es pronuncien exactament igual?

Com que no recordo on són els llençols, dormiré damunt del matalàs directament: la son no perdona.

Escriu dues parelles més de paraules que es diferenciïn únicament per un accent.

Completa les frases amb les paraules adequades entre les següents. Si cal, consulta un diccionari.

be – bé deu – déu dones – dónes ves – vés que – què si – sí soc – sóc

us – ús

vens – véns

sol – sòl

fora – fóra

se - sé

Ella creu no cal. / vol dir aquesta cara de pomes agres?

Està : tenies raó. / Aquesta paraula s’escriu amb la lletra .

millor que et busquessis una altra opció. / No et quedis a , amb aquest fred.

Amb aquest les plantes se’t moriran. / Aquest és un ric en fosfats.

sap ja qui ha aprovat? / No quan arribaran.

Avui he dormit com un . / jo, en Pol, obre’m.

Mart era el romà de la guerra. / Truquen. ser el teu germà.Em la teva opinió? / A casa les són majoria.

amb compte. / , que no t’enredin.

vols, podem quedar demà. / que hi aniré, a la teva festa.

L’ d’aquest producte està molt estès. / Al taulell de l’entrada informaran.

o et quedes? / Me la o no, la bici?

De vegades posem accent gràfic en paraules per tal de distingir-les d’unes altres que

s’escriuen de la mateixa manera. Per exemple: venen (del verb vendre ) i vénen (del

verb venir ). D’aquest accent en diem diacrític.

RECORDA QUE…

Parlem de…

58

6Unitat

Resposta oberta. Exemples: te -té ; mes -més ...

[o] [O]

que Què

bé be

Fóra fora

sol sòl

Se sé

soc Sóc

déu Deu dónes dones

Vés Ves

Si Sí

ús us

Véns vens

8/18/2019 1461696_0_02

24/30

Completa la taula amb les parelles de mots corresponents (l’un porta accent diacrític i l’altre,no). Guia’t per les definicions que ja hi ha escrites i per les següents:

Triturat o triturada. Miol. Individu(s) del sexe femení. Beguda.

El fill o la filla d’un fill o filla. Mamífer plantígrad.

Busca en un diccionari quina diferència de significat hi ha entre aquestes parelles de paraules.Després, escriu una oració amb cada parella. Procura que se n’apreciï el significat.

bota – bóta mora – móra res – rés feu – féu


mon món

molt / molta triturat o triturada

net nét

neta nétadona Individu(s) dóna

dones dónes

te Beguda.

us ús

os ós Mamífer plantígrad.

ves vés

meu mèu Miol.

deu déu

El fill o la filla d’unfill o filla.

del sexe femení.

bota (calçat) – bóta (barril)

mora (magribina; musulmana) – móra (fruita silvestre)

res (gens) – rés (pregària)

feu (verb fer , present) – féu (verb fer , passat)

Resposta oberta.

8/18/2019 1461696_0_02

25/30

La primavera la sang altera


El meu cor es diu Àfrica

Nombre de faltes

Correcció

Abans de cor r eg ir el dict at 4, t ing ues en compt e el seg üent :– Hi ha nou par aules que duen accent ober t i set que el por t en t ancat .– V ig ila amb la g r af ia de les par aules e s - t a v e l l a t s , e n c à r r e c i a s s e g u r a d a .

60

6Unitat

Més dictats

8/18/2019 1461696_0_02

26/30

El signes d’interrogació i d’admiració

Interrogació (?), admiració (!) o tots dos (?!)? Llegeix aquestes afirmacions i indica en cada cas a

quin o quins d’aquests signes fan referència. Per formular preguntes directes. Per donar ordres.

Només es posa al final. Per indicar intensitat en les vinyetes dels còmics.

Per indicar sorpresa. Per transcriure crits.

Converteix aquestes preguntes indirectes en directes.

Em pregunto si em deixaràs la teva bicicleta.

Em va demanar si tenia la llibreta.Voldria saber si vindràs aquesta tarda.

M’interessa saber si ell m’ajudarà.

Llegeix aquest text i digues què hi trobes d’especial. Explica-ho.

Els signes d’interrogació i d’admiració se solen posar només al final de la frase.En la interrogació, el signe d’obertura (¿) només s’utilitza en oracions molt llargues per-

què la seva absència en dificultaria la interpretació.

Cal evitar l’acumulació d’aquests signes. Per exemple: Què faràs ara????

De vegades, quan es formula una pregunta i alhora el to és exclamatiu, els signes d’in-

terrogació i d’exclamació poden anar junts: Com que no et deixa venir?!

FIXA’T QUE…

¿Creus que, després de tant de temps en aquest equip, amb la quantitat d’hores quehe dedicat a entrenar-me, amb la suor que he vessat, amb les lesions que he patit, no

us vindria a animar avui que, per fi, heu arribat a la final? Que no em coneixes?

6Unitat

Tot a punt!

Em deixaràs la teva bicicleta?

Tens la llibreta?Vindràs aquesta tarda?

Ell m’ajudarà?

? !

?! !

! !

Hi ha un signe d’interrogació d’obertura perquè es tracta d’una pregunta molt llarga.

8/18/2019 1461696_0_02

27/30

El qüestionari Proust

Llegeix aquestes preguntes del qüestionari Proust. A continuació, per parelles, formuleu-vos-lesoralment. Tenen alguna característica en comú? Quina?

Quin tret destacaries de la teva manera de ser?

Quina qualitat prefereixes en una persona?Què valores més de les amistats?

Quin és el teu defecte principal?

Quina és la teva ocupació preferida?

Què voldries ser?

Què detestes per damunt de tot?

Quin és el teu lema?

Pensa deu preguntes similars a les anteriors i redacta el teu qüestionari Proust. Per exemple,pots fer preguntes sobre gustos personals, records, aspiracions, pors, il·lusions…

Posa en pràctica el teu qüestionari entrevistant un familiar, un company o companya, un professoro professora… que es presti a ser enregistrat en vídeo o àudio. Procura que l’atmosfera en quètranscorre l’entrevista sigui relaxada.

Afegeix música de fons i/o imatges i elabora un fitxer per presentar el teu treball a classe.

L’anomenat qüestionari Proust és un test les preguntes del qual tenen com a objectiu

descobrir la personalitat d’un individu. Tot i que pren el nom de l’escriptor francès Marcel

Proust (1871-1922), aquest no en va ser el creador.

FIXA’T QUE…

62

6Unitat

Paraules en joc

No es refereixen a qüestions objectives (edat, alçada...), sinó que busquen respostessubjectives i, sobretot, meditades.

Resposta oberta. Exemples:

Per què t’agradaria que et recordessin?

Què et preocupa més ara mateix?

Si fossis un animal, quin animal series?

8/18/2019 1461696_0_02

28/30



Completa:






6Unitat

Balanç

8/18/2019 1461696_0_02

29/30

Vols sortir amb mi?

Li vaig preguntar què pensava, tan quieta i tan callada tanta estona. I va dir: «Pensavaque volia preguntar-te si aquest estiu vols sortir amb mi». Li vaig dir que sí sense mirar-

la. I ella de seguida se’m va arrepenjar als genolls, se’m va acostar i em va començara fer petons.

MARIA MERCÈ ROCA: Com un miratge. Barcanova.

El meu cor es diu Àfrica

Brocanters i antiquaris

Què és un brocanter? Algú que es dedica a comprar i vendre objectes usats que tenen

més de cinquanta anys. La diferència entre brocanter i antiquari té a veure amb eltemps: l’antiquari treballa amb objectes que tenen més de cent anys i que sovint sónde més valor. Malgrat tot, la frontera entre els uns i els altres no és gaire estricta.

La primavera la sang altera

El mes d’abril és un dels més bonics de l’any. Que per què ho dic? Doncs perquè arribala primavera, i ja se sap: la primavera la sang altera. Són dies de sol, plens de flors i

també de pol·len. Sí, ja sé que dic coses sense solta ni volta. No ho puc evitar. El certés que estic enamorat! Voleu saber de qui? De la néta de la meva veïna. Mon pare, ensituacions així, sempre diu el mateix: «El món és ben petit». Si ho sabés, encara se’nriuria, i afegiria: «Que bonic que és l’amor!».

En Gerard i el seu equip estan especialitzats en el rescat d’avions estavellats. Un dia

reben l’encàrrec de rescatar un avió sinistrat que, pel que sembla, transporta un valuósequip electrònic. Però, què conté en realitat, aquell avió? Per què hi estan interessats,també, un grup de bandits, una patrulla de l’exèrcit del Zaire (l’actual República De-mocràtica del Congo) i una noia preocupada per la vida dels animals? La sorpresa estàassegurada en aquesta novel·la d’amor i aventures, l’acció de la qual es desenvolupaal bell mig del cor d’Àfrica.


64

6Unitat Textos

per als dictats

8/18/2019 1461696_0_02

30/30

Cap a una alimentació que sigui nostra

Les tradicions, la història i la cultura de cada país defineixen laseva manera de menjar i la seva identitat cultural. Mantinguem

i potenciem els hàbits alimentaris de la Mediterrània! Cal po-tenciar la fruita fresca com a postres i com a complementd’esmorzars i berenars; la fruita seca; les verdures i leshortalisses com a primer plat o com a guarnició ensegons plats; els llegums; els làctics: la llet, els iogurtsi els formatges; el peix; el pa en els diferents àpats;el consum d’oli d’oliva verge; l’aigua.

Campanya Gaudeix del menjar, mou-te i fes salut! Generalitat de Catalunya.

P E L T E U

C O M P T E

La cal·ligrafia, alguna cosa més que fer bona lletra

En algunes cultures orientals l’escriptura es fa mitjançant ideogrames, cadascun

dels quals representa una idea (escriptura xinesa), o sil·labaris, que són conjunts

de caràcters o símbols que representen síl·labes (escriptura japonesa). Aprendre

l’escriptura d’aquestes llengües és un procés llarg i difícil, i de vegades esdevé

un art: la cal·ligrafia.

Cerca a Internet llocs web en què es parli de cal·ligrafia i enumera diferents

tipus de cal·ligrafia i estils.

6UnitatDictat

complementari

Resposta oberta.

Documents

1461696_0_02