1númn. .54ú66 5 juny 2017 junjy201u7Su Report del Programa ...€¦ · Tendències en les poblacions d’ocells nidificants 2002-2016. El 2016 arribem als 15 anys de seguiment i,

PROGRAMA SOCC | EL PROJECTE

1 | Report nuacutem 15 del Programa SOCC bull Maig 2017 bull Institut Catalagrave drsquoOrnitologia

programasoccReport del Programa SOCC - Institut Catalagrave drsquoOrnitologia nuacutem 15

Quinzegrave informe anual del programa de Seguiment drsquoOcells Comuns a Catalunya

juny 2017

EDITORIAL

El SOCC i lrsquoAtles en lrsquoavaluacioacute de les directives europees a Catalunya 2

El SOCC 3

TENDEgraveNCIES Tendegravencies 2002-2016 4

INDICADORS

Els indicadors drsquoocells i lrsquoavaluacioacute del compliment dels objectius globals de conservacioacute 6

NOU ATLES

Nou Atles dels ocells nidificants de Catalunya 8

El Nou Atles dels ocells drsquoEuropa 12

ELS NOSTRES OCELLS La toacutertora 14

Participants del projecte 16

Referegravencies 17

English Summary 18

PROGRAMA SOCC | EL PROJECTE SOCC | EDITORIAL

El SOCC i lrsquoAtles en lrsquoavaluacioacute de les directives europees a Catalunya

Les Directives Aus i Hagravebitats representen dos dels pilars fo-namentals de la poliacutetica europea en mategraveria de conservacioacute de la natura Lrsquoobjectiu fonamental drsquoambdues Directives eacutes garantir que les espegravecies i hagravebitats mantinguin o recuperin un estat adequat de conservacioacute en tota la seva agraverea de dis-

tribucioacute natural dins la Unioacute Europea Cada sis anys els estats membres (en el cas de Catalunya a traveacutes del Regne drsquoEspanya) han de trametre a la Comissioacute Europea un informe (Reporting) sobre lrsquoestat de conservacioacute de les espegravecies i els hagravebitats presents en el seu territori i protegits per aquestes Directives europees El proper informe sexennal correspon al periacuteode 2013-2018

Pel que fa a la Directiva Aus la Generalitat de Catalunya a traveacutes del Departament de Territori i Sostenibilitat teacute la responsabilitat i el com-promiacutes drsquoaportar la millor informacioacute disponible i meacutes actualitzada de les espegravecies drsquoocells presents a escala catalana per tal de donar compliment a lrsquoinforme que deriva de lrsquoarticle 12 de la mateixa Directiva Cal aportar informacioacute actualitzada sobre les espegravecies presents en el nostre territo-ri Concretament estimacions poblacionals distribucioacute i especialment tendegravencies drsquoaquestes dues variables tant a curt com a llarg termini En aquesta avaluacioacute cal prestar una especial atencioacute a lrsquoestat poblacional i les tendegravencies de poc menys drsquoun centenar de les espegravecies de lrsquoAnnex I de la Directiva que han motivat la declaracioacute de les 73 ZEPA (Zones drsquoEspecial Conservacioacute de les Aus) presents a Catalunya des de lrsquoany 2006

Gragravecies al compromiacutes compartit pel Departament i lrsquoICO des de fa anys i a la participacioacute constant de centenars de voluntaris el SOCC i lrsquoAtles soacuten els millors instruments per avaluar lrsquoestat de conservacioacute dels ocells a Catalunya mitjanccedilant aquest proceacutes drsquoinformacioacute de la Directiva Aus El SOCC cobreix els aspectes relacionats amb els canvis temporals de les poblacions drsquoespegravecies comunes a traveacutes drsquouna xarxa drsquoitineraris de cens que estagrave al nivell dels millors seguiments europeus A meacutes eacutes juntament amb lrsquoAtles una eina essencial per al cagravelcul de les estimacions poblacio-nals drsquoaquest tipus drsquoespegravecies El Nou Atles dels ocells nidificants eacutes lrsquoaltra gran pedra angular perquegrave cobreix la distribucioacute de les espegravecies i els seus canvis (comparant-la amb els atles anteriors) Altres seguiments drsquoocells que es realitzen a Catalunya coordinats des de lrsquoICO i el Departament i per altres entitats tambeacute tindran tambeacute un paper per acabar de completar la informacioacute del Reporting

Eacutes evident que aquest context dona un gran valor afegit als SOCC i del Nou Atles Ara eacutes el moment de coordinar esforccedilos per aconseguir que les dades estiguin disponibles per a lrsquoestiu del 2018 i tenir temps de fer una exhaustiva i rigorosa avaluacioacute de les poblacions drsquoocells de Catalunya Per aixograve cal que acabem de cobrir tots els quadrats de lrsquoAtles continuar fent el SOCC i lliurar les dades ragravepidament un cop enllestits els nostres censos Gragravecies a aquest esforccedil colmiddotlectiu els ornitogravelegs catalans participem de forma activa i constructiva en la conservacioacute de les espegravecies bull

programasoccInforme anual del programa de Seguiment

drsquoOcells Comuns a Catalunya

nuacutem 15 juny 2017

RedaccioacuteSergi Herrando Marc Anton

Martiacute Franch i David Garcia

IlmiddotlustracionsToni Llobet i Martiacute Franch

Disseny i maquetacioacute

Lluc Juliagrave

Colmiddotlaboracioacute especial

Quim Bach Gerard Bota Carles Carboneras Eulagravelia Comas i Francesc Sardagrave

Citacioacute recomanada 2017 Quinzegrave informe del Programa de Seguiment

drsquoOcells Comuns a Catalunya (SOCC) Institut Catalagrave drsquoOrnitologia Barcelona

EditaInstitut Catalagrave drsquoOrnitologia

Nat-Museu de Ciegravencies Naturals de Barcelona

Placcedila Leonardo da Vinci 4-508019 BarcelonaTel 93 256 59 91

soccornitologiaorg

copy 2017 Institut Catalagrave drsquoOrnitologia

Impressioacute Aura Digit

PORTADA El 2018 caldragrave centrar molts esforccedilos a

les zones pirinenques on es troben molts quadrats pendents de cobrir per al Nou

Atles Foto Martiacute Franch

Report nuacutem 15 del Programa SOCC bull Maig 2017 bull Institut Catalagrave drsquoOrnitologia | 3

El programa de Seguiment drsquoOcells Comuns a Catalunya (SOCC) eacutes un projecte impulsat des de lrsquoInstitut Catalagrave drsquoOrnitologia i el Departa-

ment de Territori i Sostenibilitat de la Gene-ralitat de Catalunya amb lrsquoobjectiu principal de determinar les tendegravencies temporals en lrsquoabundagravencia drsquoocells comuns a Catalunya i a partir drsquoaquestes generar indicadors que per-metin avaluar lrsquoestat de conservacioacute del nostre entorn Aquest programa de seguiment es va iniciar lrsquoany 2002 i amb les dades recopilades del passat 2016 ja es disposa de 15 tempora-des de seguiment continu

El SOCC eacutes un projecte cientiacutefic fonamen-tat en la participacioacute ciutadana Com a tal eacutes obert a tots els ornitogravelegs que vulguin col-laborar-hi mitjanccedilant la realitzacioacute de censos drsquoocells Aquests censos es realitzen de forma sistemagravetica sobre uns mateixos itineraris de 3 km subdividits en sis seccions de 500 m cadascuna El SOCC preteacuten conegraveixer les ten-degravencies de les poblacions tant a la temporada de nidificacioacute com a lrsquohivern raoacute per la qual es realitzen dos censos en cadascuna drsquoaquestes estacions Per a meacutes detalls sobre la metodo-logia del projecte vegeu wwwornitologiaorgcaquefemmonitoratgeseguimentsoccindexhtml A meacutes podeu consultar els seus resultats principals per al conjunt de Catalunya o per localitat de cens a wwwsioccat

Durant la temporada de nidificacioacute del 2016 es van dur a terme censos en 308 itineraris igualant el magravexim de la segraverie assolit lrsquoany an-terior (Figura 1) Una part drsquoaquests itineraris soacuten realitzats uacutenicament en el marc del Nou Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya perograve esperem que alguns drsquoells resultin atractius pels colmiddotlaboradors i els mantinguin com ja va passar en molts casos amb lrsquoAtles drsquohivern Aquest nou atles ja entra en la seva fase final i per tant entre tots hem de fer lrsquouacuteltim esforccedil per aconseguir cobrir entre aquest any i el proper tots els quadrats de 10times10 km que encara no tenen com a miacutenim un itinerari SOCC realit-zat en periacuteode de primavera durant el periacuteode 2015-2017 (Figura 2) bull

El SOCCEl SOCC teacute com a objectiu principal determinar els canvis en lrsquoabundagravencia dels ocells a Catalunya i a traveacutes drsquoaixograve avaluar lrsquoestat de conservacioacute del medi Actualment ja es disposa de dades de 15 anys de seguiment

1Figura 1 Evolucioacute del nombre drsquoitineraris actius del SOCC en temporada de nidificacioacute

1Figura 2 Localitzacioacute dels itineraris SOCC actius (en negre) i inactius (vermell) Els quadrats marcats de color rosa soacuten els que no tenen cap SOCC actiu i hem de cobrir (almenys una primavera) en el marc del Nou Atles dels ocells nidificants de Catalunya Els pintats de verd soacuten els quadrats on srsquoha fet almenys un SOCC per al Nou Atles

PROGRAMA SOCC | TENDEgraveNCIES

Tendegravencies en les poblacions drsquoocells nidificants 2002-2016El 2016 arribem als 15 anys de seguiment i en consequumlegravencia es consoliden les tendegravencies que srsquohan anat perfilant des de lrsquoinici del projecte Drsquoacord amb les anagravelisis realitzades en el periacuteode 2002-2016 hi ha 42 espegravecies en augment 34 en disminucioacute i 43 estables

Aquest any les tendegravencies pobla-cionals srsquohan calculat per a 141 espegravecies drsquoocells nidificants En la majoria dels casos les dades cor-

responen al periacuteode 2002-2016 perograve per a 9 espegravecies progravepies drsquoaiguamolls que concentren la poblacioacute nidificant al delta de lrsquoEbre la ten-degravencia es calcula per al periacuteode 2006-2016 ja que eacutes a partir de 2006 quan es generalitza la cobertura del SOCC al Delta En conjunt les segraveries temporals disponibles soacuten remarcables i cada cop meacutes espegravecies mostren tendegravencies definides En total hem detectat 42 espegravecies que tenen poblacions en augment 34 en dis-minucioacute i 43 estables (Figura 3) mentre que nomeacutes 22 espegravecies mostren una tendegravencia po-blacional incerta (Taula 1)

En aquesta ocasioacute volem remarcar alguns resultats interessants que no es deixaven entreveure en edicions anteriors drsquoaquest informe El primer eacutes el gran nombre drsquoes-pegravecies aquagravetiques que presenten tendegravencies negatives com per exemple lrsquoagroacute roig Ardea purpurea el martinet blanc Egretta garzetta o la polla drsquoaigua Gallinula chloropus Aquest descens dels ocells lligats a ambients humits srsquointuiumla de manera lleu en lrsquoindicador drsquoocells aquagravetics que vam presentar fa dos anys (ICO 2015) i posa una alerta sobre un grup drsquoespegrave-cies que srsquohavien recuperat a finals del segle passat (Estrada et al 2004) perograve que sembla que ara podria estar iniciant una davallada El segon eacutes el gran nombre drsquoespegravecies amb tendegravencia estable com pot ser el cas de la toacuter-tora Streptopelia turtur que es comenta en un altre apartat drsquoaquest informe o del passerell Linaria cannabina una espegravecie que fins fa poc mostrava una tendegravencia descendent perograve que sembla que srsquoha recuperat en els darrers anys

Finalment cal destacar la confirmacioacute any rere any drsquoalgunes tendegravencies poblacionals consolidades i que tot i la prudegravencia que cal tenir al parlar de resultats provisionals sembla

que podrien anar acompanyades de guanys o pegraverdues importants de distribucioacute tal i com es despregraven en la consulta dels mapes de lrsquoapartat comparativa entre atles drsquoornitho (vegeu wwwornithocat) En el capiacutetol dels increments cal destacar el picot garser petit Dendrocopos minor que mostra una clara expansioacute cap al sud o lrsquooreneta cua-rogenca Cecropis daurica que colonitza el nord del paiacutes A lrsquoaltra cara de la moneda la de les espegravecies en disminucioacute sembla que assistim a una notable restriccioacute de la distribucioacute del botxiacute Lanius meridiona-lis a la Serralada Prelitoral o de la piula dels arbres Anthus trivialis als seus liacutemits meridio-nals Quan acabem el Nou Atles tindrem una informacioacute molt valuosa sobre aquests canvis en la distribucioacute i de fins a quin punt coinci-deixen amb les variacions poblacionals que mostra el SOCC bull

1El botxiacute Lanius meridionalis eacutes una de les espegravecies amb una disminucioacute meacutes forta a Catalunya pronosticant una forta disminucioacute de la distribucioacute en el Nou Atles Foto ICO Arxiu Agravengel Biosca Farreacute

1Figura 3 Canvis poblacionals de les 85 espegravecies que mostren increments o decrements estadiacutesticament significatius en el periacuteode reproductor 2002-2016 La dada que eacutes mostra entre paregraventesi eacutes la tendegravencia mitjana anual del periacuteode estudiat Al centre espegravecies que mostren una tendegravencia estable Tendegravencia corresponent al periacuteode 2006-2016 per manca de dades en anys anteriors

1Taula 1 Espegravecies que mostren una tendegravencia incerta en el periacuteode reproductor 2002-2016 Tendegravencia corresponent al periacuteode 2006-2016 per manca de dades en anys anteriors

Tachybaptus ruficollisIxobrychus minutusArdeola ralloidesAnas streperaGypaetus barbatusCircus pygargus

Accipiter gentilisAquila chrysaetosAquila pennataFalco subbuteoFalco peregrinusPhasianus colchicus

Rallus aquaticusPorphyrio porphyrioAratinga mitrataPsittacula krameriDryocopus martiusSaxicola rubetra

Oenanthe hispanicaMonticola saxatilisMonticola solitariusEmberiza citrinella

Ardea cinereaAnas platyrhynchosAccipiter nisusFalco tinnunculusLarus michahellisColumba oenasStreptopelia turturAthene noctuaMerops apiasterUpupa epopsJynx torquilla

Galerida theklaeAlauda arvensisPtyonoprogne rupestrisHirundo rusticaAnthus campestrisMotacilla cinereaMotacilla albaPrunella modularisPhoenicurus ochrurosOenanthe oenantheTurdus torquatus

Turdus viscivorusCettia cettiSylvia undataSylvia communisSylvia borinRegulus regulusMuscicapa striataAegithalos caudatusPoecile palustrisPeriparus aterCyanistes caeruleus

Parus majorCerthia brachydactylaLanius senatorPyrrhocorax graculusCorvus coraxSturnus spPetronia petroniaSerinus citrinellaLinaria cannabinaEmberiza hortulana

igt5 i2-5 i0-2

Phylloscopus collybita (-3)Passer domesticus (-3)Emberiza cia (-3)Alectoris rufa (-3)Columba livia (-3)Saxicola rubicola (-3)Anthus spinoletta (-3)Pyrrhula pyrrhula (-4)Burhinus oedicnemus (-4)

Anthus trivialis (-6)Motacilla flava (-6)Ardea purpurea (-6)Fulica atra (-7)Egretta garzetta (-7)Chlidonias hybrida (-7)Remiz pendulinus (-7)Clamator glandarius (-7)Lanius meridionalis (-7)Tetrax tetrax (-9)Calandrella brachydactyla (-10)

Garrulus glandarius (-1)Troglodytes troglodytes (-1)Lophophanes cristatus (-1)Cuculus canorus (-1)Carduelis carduelis (-1)Picus viridis (-1)Passer montanus (-2)Pica pica (-2)Lanius collurio (-2)Coturnix coturnix (-2)Gallinula chloropus (-2)Loxia curvirostra (-2)Serinus serinus (-2)Chloris chloris (-2)

s0-2 s2-5 sgt5

Leiothrix lutea (40)Milvus migrans (14)Dendrocopos minor (12)Estrilda astrild (11)Circus aeruginosus (9)Apus melba (7)Gyps fulvus (7)Myiopsitta monachus (7)Coracias garrulus (7)Cecropis daurica (6)

Acrocephalus arundinaceus (5)Sylvia hortensis (5)Corvus monedula (5)Corvus corone (4)Circaetus gallicus (4)Acrocephalus scirpaceus (4)Phylloscopus bonelli (4)Melanocorypha calandra (4)Galerida cristata (4)Cisticola juncidis (3)Sylvia cantillans (3)Apus apus (3)Delichon urbicum (3)Pyrrhocorax pyrrhocorax (3)Dendrocopos major (3)Emberiza calandra (3)

Turdus philomelos (2)Sitta europaea (2)Buteo buteo (2)Columba palumbus (2)Streptopelia decaocto (2)Oriolus oriolus (2)Regulus ignicapilla (2)Fringilla coelebs (2)Lullula arborea (2)Sylvia atricapilla (2)Erithacus rubecula (2)Hippolais polyglotta (1)Sylvia melanocephala (1)Luscinia megarhynchos (1)Emberiza cirlus (1)Turdus merula (05)

PROGRAMA SOCC | INDICADORS

Des de fa anys expliquem en aquest report la importagravencia dels indica-dors derivats de les tendegravencies en les poblacions drsquoocells per conegravei-

xer quin eacutes lrsquoestat de conservacioacute de les espegrave-cies i dels seus hagravebitats Soacuten indicadors de siacuten-tesi de coneixement sobre el canvi ambiental que es poden emprar com eines drsquoavaluacioacute dels objectius de conservacioacute que srsquoadoptin El magravexim exponent a escala global drsquoaquests compromisos en mategraveria de conservacioacute de la biodiversitat eacutes el que estableix el Conveni sobre la Diversitat Biologravegica (wwwcbdint) sota el paraigua de Nacions Unides a traveacutes dels anomenats Objectius drsquoAichi Es tracta de 20 Objectius que emparats en el Conveni marquen tant les aspiracions globals com els

principis generals que els governs estan con-vidats a incorporar en les seves estrategravegies de biodiversitat a escala nacionals i subnacional En aquest sentit la Generalitat de Catalunya participa en la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible (anome-nat amb les sigles angleses nrg4SD) i en el Comitegrave Assessor de Governs Locals i Subna-cionals per a la Biodiversitati estagrave actualment impulsant la redaccioacute de lrsquoEstrategravegia del Patri-moni Natural i la Biodiversitat de Catalunya

Tal com indica el Fograverum global de desen-volupament drsquoIndicadors de la Biodiversitat (Biodiversity Indicators Partnership wwwbi-pindicatorsnet) els indicadors provinents de seguiments drsquoocells com ara el SOCC poden ser molt uacutetils en lrsquoavaluacioacute de determinats

Els indicadors drsquoocells i lrsquoavaluacioacute del compliment dels objectius globals de conservacioacuteEls indicadors elaborats amb dades del seguiment drsquoocells poden servir per avaluar el grau drsquoassoliment dels objectius de conservacioacute de la biodiversitat El Conveni sobre la Diversitat Biologravegica teacute marcats 20 grans objectius de conservacioacute global i els seguiments drsquoocells poden contribuir a avaluar-los Alguns indicadors del SOCC poden ser uacutetils en la revisioacute del grau de compliment drsquoaquests objectius globals a Catalunya

7Figura 4 Siacutentesi drsquoalguns dels objectius drsquoAichi del Conveni sobre la Diversitat Biologravegica que poden ser avaluats amb dades del SOCC Lrsquoassoliment de lrsquoobjectiu se simbolitza amb una fletxa verda la fletxa taronja mostra un assoliment parcial i la vermella una manca drsquoassoliment

OBJECTIU GLOBAL INDICADORACOMPLIMENT

2002-2017

5 Evitar pegraverdua drsquohagravebitats

51 Ocells forestals

52 Ocells hagravebitats oberts

53 Ocels aiguamoll

7 Gestioacute sostenible 71 Ocells agriacutecoles

9 Control espegravecies invasores 91 Ocells invasors

10 Vulnerabilitat a canvi climagravetic 101 Canvi climagravetic i ocells

12 Prevencioacute de lrsquoextincioacute 121 Risc drsquoextincioacute drsquoocells

19 Coneixement compratit 191 Dades obertes

1Presentacioacute drsquoindicadors SOCC en una reunioacute de la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD) el juliol de 2016 a Barcelona

objectius drsquoAichi A escala catalana alguns drsquoaquests indicadors soacuten ben coneguts pels lectors habituals drsquoaquest informe com ara el drsquoespegravecies forestals i drsquohagravebitats oberts el drsquoespegravecies agriacutecoles o el de canvi climagravetic En aquest article analitzem aquests indicadors en el context del grau drsquoassoliment dels objec-tius drsquoAichi a Catalunya presentats de forma preliminar en una trobada de nrg4SD feta a Barcelona lrsquoestiu del 2016

Dels 20 objectius Aichi nrsquohi ha almenys sis en quegrave el seguiment drsquoocells pot aportar una part de la informacioacute requerida per a lrsquoava-luacioacute Evidentment hi ha altres indicadors biologravegics que aporten informacioacute sobre el nivell drsquoacompliment i per aixograve a Catalunya srsquoha format un grup de treball per aprofun-dir en lrsquoadaptacioacute dels indicadors globals a Catalunya De forma resumida i encara pre-liminar podem dir que els indicadors SOCC ens mostren que hi ha alguns aspectes en els quals Catalunya estagrave acomplint els ob-jectius de conservacioacute drsquoAichi i altres en els quals encara queda forccedila camiacute per recoacuterrer (Figura 4)

El primer element drsquoanagravelisi que mostrem aquiacute fa referegravencia a lrsquoobjectiu drsquoAichi 5 de re-duir la pegraverdua i degradacioacute dels hagravebitats a la meitat de cara al 2020 Les dades del SOCC indiquen que les espegravecies forestals estan en increment les de zones obertes naturals en regressioacute i les drsquoaiguamoll soacuten estables (ICO 2016) Per tant hi ha un element clau -les zones obertes prats i matollars de poc desen-volupament- sobre el qual cal concentrar els esforccedilos de conservacioacute i avaluacioacute

El 7egrave objectiu drsquoAichi fa referegravencia a la ges-tioacute agriacutecola sostenible i tambeacute es pot avaluar amb les dades del SOCC Aquiacute els indicadors del projecte ens indiquen una evolucioacute cla-rament negativa als espais agriacutecoles de caire estegravepic de la plana de Lleida (ICO 2016) per beacute que en conjunt les espegravecies agriacutecoles no disminueixen a Catalunya com siacute ho estan fent en el conjunt drsquoEuropa (PECBMS 2016)

Lrsquoobjectiu drsquoAichi 8 eacutes el del control drsquoespegrave-cies invasores Aquiacute eacutes evident que la situacioacute no eacutes positiva amb un indicador SOCC que ens mostra uns valors poblacionals cada cop meacutes alts per aquest grup drsquoocells (ICO 2016)

La integritat dels sistemes naturals en lrsquoes-cenari de canvi climagravetic eacutes el 10egrave objectiu

drsquoAichi Les dades de lrsquoindicador drsquoimpacte del canvi climagravetic en ocells a Catalunya no convida a lrsquooptimisme sobretot pel quegrave fa a les espegravecies drsquoalta muntanya que soacuten les que globalment sembla que estarien patint majors davallades (ICO 2014)

Lrsquoobjectiu Aichi 12 ens refereix a la reduccioacute del risc drsquoextincioacute de les espegravecies Les dades del SOCC junt amb moltes altres han estat emprades en el proceacutes drsquoavaluacioacute del grau drsquoamenaccedila de totes les espegravecies nidificants a Catalunya (Anton et al 2013) En aquest sen-tit la situacioacute no eacutes ograveptima i encara hi ha forccedila espegravecies en risc drsquoextincioacute perograve la tendegravencia sembla que eacutes positiva ja que lrsquoIacutendex de Llis-ta Vermella a Catalunya indica una situacioacute millor per a lrsquoany 2012 que la que hi havia el 2002 (Herrando et al 2013)

Hi ha un element molt important entre els objectius drsquoAichi orientat a compartir infor-macioacute i coneixement (Objectiu 19) Un dels elements drsquoavaluacioacute drsquoaquest objectiu eacutes la informacioacute disponible al portal internacional GBIF (Global Biodiversity Information System) on lrsquoICO ja contribueix amb les dades del por-tal Ornithocat Aquesta gran base de dades que eacutes el GBIF no eacutes lrsquouacutenic nivell en quegrave es comparteix informacioacute sobre biodiversitat nrsquohi ha molts des de dades de publicacions tegravecniques o cientiacutefiques fins a aquest report del SOCC que enguany fa 15 anys i que tam-beacute aporta el seu petit gra de sorra a lrsquoassoli-ment drsquoaquest objectiu a Catalunya bull

NOU ATLES | EL PROJECTE

El Nou Atles dels ocells nidificants de Catalunya eacutes el projecte impul-sat per lrsquoInstitut Catalagrave drsquoOrnitolo-gia amb lrsquoobjectiu drsquoactualitzar els

mapes de distribucioacute de totes les espegravecies drsquoocells que es reprodueixen al territori cata-lagrave Aquest nou atles tindragrave un focus especial en els canvis en la distribucioacute de les espegravecies a Catalunya Drsquouna banda mostraragrave els canvis observats en les distribucions en relacioacute als dos atles drsquoocells nidificants anteriors (Mun-taner et al 1984 Estrada et al 2004) Drsquoaltra banda per primera vegada seragrave possible fer un anagravelisi estandarditzat del canvi de distribucioacute de moltes espegravecies a nivell catalagrave gragravecies a la repeticioacute dels mostratges estandarditzats que es van realitzar per al darrer atles Amb aquest anagravelisi aquest Nou Atles srsquoidea com una nova peccedila essencial juntament amb el SOCC en el seguiment de les tendegravencies poblacionals de les aus de Catalunya

Durant la primavera de 2016 que va ser el segon any de camp del Nou Atles 117 colmiddotlaboradors van cobrir els mostratges es-tandarditzats de 101 quadrats assignats En total entre els dos primers anys srsquohan cobert 230 quadrats 10times10 el 60 del territori ca-talagrave cobrint quasi tota la superfiacutecie de les proviacutencies de Barcelona i Girona i evidenci-ant grans buits a la meitat oest de Catalunya Cal assenyalar que la participacioacute el 2016 ha disminuiumlt respecte els 158 ornitogravelegs de lrsquoany anterior fet que respon a la distribucioacute dels quadrats pendents de realitzar el primer any la majoria drsquoornitogravelegs van cobrir els quadrats meacutes propers als seus llocs de residegravencia i per tant els quadrats pendents de cobrir el 2016 es trobaven en zones sovint sense ornitogravelegs i que requereixen un major esforccedil Aquest fet encara seragrave meacutes accentuat a partir drsquoara amb els quadrats pendents drsquoassignar concentrats a

les zones meacutes llunyanes o de difiacutecil acceacutes per la major part de la poblacioacute Per aixograve caldragrave un esforccedil especial per desplaccedilar-se a aquests indrets sovint recompensat per alguns dels paisatges i ambients meacutes singulars de Catalu-nya (Figura 5)

Ja podem fer lloc a lrsquoagenda per visitar lrsquoAlt Pirineu el Pre-Pirineu lleidatagrave explorar la Noguera-Ribagorccedilana i els uacuteltims racons de la Plana de Lleida recoacuterrer la Terra Alta i el tram baix de lrsquoEbre i enfilar-nos al massiacutes dels Ports la serra de Cardoacute i les muntanyes de Tivissa

Estimes poblacionalsA meacutes drsquoestudiar la distribucioacute i el canvi de distribucioacute de les espegravecies un objectiu del

Nou Atles dels ocells nidificants de CatalunyaEn els dos primers anys de projecte ja srsquoha cobert el 60 del territori catalagrave El repte de les primaveres de 2017 i 2018 seragrave cobrir els quadrats 10times10 km menys prospectats de Catalunya per obtenir per primera vegada dades que permetin analitzar de manera estandarditzada els canvis de les distribucions de lrsquoavifauna catalana

1Figura 5 Estat del mostratge estandarditzat dels quadrats 10times10 km a lrsquoinici de la primavera 2017 Mostra tant els quadrats dels quals ja srsquoha rebut dades com aquells que estan assignats per la primavera 2017 i els que estan pendent drsquoassignacioacute

Estat prospeccioacute Mostratge estandarditzat

n Realitzat 2015-2016

n Assignat 2017

n Pendent drsquoassignacioacute

Nou Atles seragrave aportar una estima de poblacioacute de totes les espegravecies nidificants a Catalunya Si beacute inicialment no es pretenia abordar aquest aspecte dins el propi projecte lrsquoestima pobla-cional eacutes un dels paragravemetres que la Generali-tat de Catalunya ha drsquoaportar a lrsquoinforme que deriva de la directiva Aus (vegeu lrsquoEditorial) Aixiacute que lrsquoesforccedil i el temps dedicat al treball de camp del Nou Atles representa un context adequat per recopilar aquesta informacioacute

Lrsquoaproximacioacute per a obtenir les estimes po-blacionals seragrave similar a la de lrsquoanterior Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al 2004) Essencialment la idea eacutes estimar les densitats poblacionals a nivell de cada itinerari SOCC i junta-ment amb la informacioacute dels mapes drsquoiacutendex drsquoabundagravencia establir una relacioacute estadiacutesti-ca que permeti predir lrsquoabundagravencia en cada quadrat del territori i en el seu conjunt Per a les espegravecies escasses perograve aquest sistema no eacutes tan robust ja que sovint la quantitat de mostrejos estandarditzats no eacutes suficient per a obtenir dades que permetin fer aquests cagravelculs En alguns casos es tracta drsquoespegravecies ben monitoritzades per seguiments especiacutefics a nivell catalagrave de les quals es coneix amb pre-cisioacute la seva poblacioacute com eacutes el cas de lrsquoes-parver cendroacutes Circus pygargus o el flamenc Phoenicopterus roseus Perograve no disposem de seguiments de moltes altres espegravecies algunes drsquoescasses com el cogravelit negre Oenanthe leu-cura altres meacutes comunes com el xot Otus scops Per aquest darrer grup drsquoespegravecies la millor informacioacute disponible soacuten les progravepies observacions dels colmiddotlaboradors de lrsquoatles que

srsquohan responsabilitzat de cobrir els quadrats de 10times10 km

Com aportar aquesta informacioacutePer aixograve es demana a cada observador que re-alitzi una estimacioacute aproximada i intuiumltiva del nombre total de parelles drsquouna llista drsquoespegravecies a cada quadrat UTM 10times10 que ha prospec-tat Per fer aquesta estimacioacute nomeacutes caldragrave que els responsables de quadrat informin del nombre de parelles que creuen que hi nidifi-quen a partir de la seva experiegravencia i intuiumlcioacute i utilitzant simplement les mateixes categories emprades en lrsquoatles anterior

I 1-9 parellesII 10-99 parellesIII 100-999 parellesIV 1000-9999 parellesV gt10000

Fins i tot per espegravecies rares o colonials per les quals els colmiddotlaboradors puguin determinar amb major precisioacute el nombre de parelles re-productores del quadrat 10times10 km es pot in-dicar la xifra o un rang meacutes preciacutes que el que indiquen les categories anteriors Drsquoaquesta manera es podragrave tenir una aproximacioacute meacutes acurada a nivell catalagrave

Tots els colmiddotlaboradors que han cobert o estan cobrint un o meacutes quadrats 10times10 km rebran una fitxa per aportar aquestes estimes poblacionals pel seu quadrat Recordem que la majoria drsquoespegravecies que nidifiquen a cada quadrat soacuten prou comunes i nomeacutes es dema-naragrave lrsquoestimacioacute drsquoaproximadament el 20-30 de les espegravecies de cada UTM 10times10 bull

1Un dels grups pels quals es demanen estimes poblacionals als colmiddotlaboradors soacuten les aus nocturnes com el mussol banyut Asio otus ja que no es detecten al SOCC i tampoc disposem de seguiments especiacutefics de quasi cap espegravecie Foto David Garcia

Al Nou Atles els codis atles serviran principalment per assignar una categoria de reproduccioacute (pos-sible probable o segura) a cada

espegravecie i a cada quadrat 10times10 km Durant els mostratges al camp doncs lrsquoobjectiu eacutes detectar lrsquoevidegravencia de reproduccioacute amb un codi atles meacutes alt en el conjunt dels 10times10 km Per aixograve tenint present aquest objectiu quan confirmem la reproduccioacute drsquouna espegravecie dins el quadrat podem prioritzar els esforccedilos en confirmar noves espegravecies meacutes que en con-tinuar buscant aquesta mateixa

Com obtenir codis atles altsEls codis atles meacutes fagravecils de detectar soacuten A1 (Espegravecie detectada en egravepoca i hagravebitat de cria ade-quats) i A2 (Mascle cantant o tamborinejant en periacuteode de cria) que corresponen a la categoria de nidificant possible Amb lrsquoobjectiu drsquoapro-par-nos a confirmar la reproduccioacute de lrsquoespegrave-cie hem de procurar obtenir codis de nidi-ficacioacute probable o segura per tantes espegravecies com sigui possible Sovint eacutes difiacutecil observar la majoria de codis alts perograve hi ha algunes maneres prou senzilles drsquoascendir una espegravecie de nidificant possible a probable

B3 - Parella (mascle i femella) detectada en egravepoca i hagravebitat de cria adequats

Quan observem un exemplar que creiem nidi-ficant sovint eacutes fagravecil acabar detectant la pare-lla i aquesta observacioacute augmenta el codi atles a la categoria de probable Sovint nomeacutes cal tenir paciegravencia i continuar observant lrsquoexem-plar procurant no molestar-lo fins que srsquoacabi apropant a la parella

B4 - Territori permanent comportament territorial detectat en el mateix lloc en dues ocasions separades un miacutenim de 7 dies

La manera meacutes fagravecil de passar una espegravecie a nidificant probable eacutes tornar al cap drsquouna setmana a visitar el lloc on el vam detectar

cantant Si lrsquoocell continua cantant almenys 7 dies meacutes tard al mateix lloc podem assumir que estagrave mantenint un territori i eacutes un nidi-ficant probable Compte ens referim a un ocell cantant quasi exactament al mateix lloc com un grup drsquoarbres o un rocam i no a una agraverea meacutes agravemplia

Quan no posar codi atlesCal vigilar perograve de no considerar evidegravencies de reproduccioacute algunes situacions que en re-alitat no ho soacuten En aquests casos cal no posar codi atles o posar el codi 0 (Espegravecie no repro-ductora migradora o estival) Aquiacute comentem alguns dels casos meacutes frequumlents

Ocells cantant en migracioacute

A principis de primavera lrsquouacutenica evidegraven-cia de reproduccioacute fagravecil de detectar soacuten els mascles cantant (A2) Cal saber perograve que molts ocells canten en migracioacute i hem drsquoevi-tar posar codi atles en aquests casos Aixograve eacutes senzill en ocells que no nidifiquen a Cata-lunya com el mosquiter de passa Phyllos-copus trochilus perograve pot ser molt meacutes com-plicat en nidificants comuns com el tallarol de casquet Sylvia atricapilla o el mosquiter comuacute Phylloscopus collybita que tambeacute soacuten migrants realment comuns que molt sovint canten durant el pas Si els detectem a un lloc que podrem tornar a visitar eacutes millor esperar i confirmar si continua allagrave al cap drsquoun temps abans drsquoarriscar-nos a posar codi atles a un ocell que pot ser un migrant Si el nostre qua-drat ens queda lluny i no podrem tornar-hi caldragrave valorar el lloc i lrsquohagravebitat i decidir si el considerem un nidificant possible Les dates tambeacute ens poden ajudar molt a considerar-lo nidificant possible o migrant i per exemple a partir de mitjans de maig la gran majoria de passeriformes que detectem cantant seran nidificants Cal tenir present que els llocs que soacuten bons perquegrave hi nidifiqui una espegrave-cie sovint tambeacute ho soacuten perquegrave hi apareixi en migracioacute

Els codis atlesLa metodologia dels mostratges del Nou Atles eacutes senzilla perograve tot i aixograve tard o drsquohora ens trobem amb situacions conflictives Un dels punts que genera dubtes meacutes sovint eacutes lrsquouacutes dels codis atles Aquiacute en veurem algunes recomanacions generals i casos conflictius

1Alguns migradors canten molt sovint en migracioacute fins i tot en espegravecies que no crien a Catalunya com el boscaler pintat gros Locustella naevia En aquest cas mai srsquoha de posar codi atles

1Alguns ocells que crien a Catalunya tambeacute soacuten molt abundants en migracioacute com el tallarol de casquet Sylvia atricapilla i els trobarem cantant a llocs on no nidifiquen Cal ser prudent a lrsquohora drsquoassignar codis atles Si estem en dates de pas eacutes millor no posar-ne i tornar al cap drsquouna setmana per comprovar si encara defensa el territori

Ocells joves

A principis drsquoestiu eacutes molt fagravecil detectar ocells joves arreu i aixograve ens permet posar el codi C12 (joves recent envolats (nidiacutecoles) o polls amb plomissol (nidiacutefugs)) fagravecilment a moltes espegraveci-es Perograve alerta els joves de moltes espegraveci-es han comenccedilat a dispersar-se i apareixen quilogravemetres lluny drsquoallagrave on han nascut Per aixograve no srsquoha de posar codi atles a ocells jo-ves plenament capacitats per volar El millor indicador per saber si soacuten joves recentment envolats i per tant cal posar codi atles eacutes que encara siguin cuacurts o depenents dels adults incapaccedilos de volar llargues distagravencies Si veiem un ocell jove capacitat per volar no hem de posar codi atles (cal posar el codi 0) o si sospitem que siacute que ha nascut al quadrat 10times10 podem posar el codi A1 i un comen-tari

Un dubte frequumlent fa referegravencia a les ob-servacions de grups familiars amb els adults alimentant els joves que ja volen com srsquoob-serva frequumlentment en mallerengues Com que aquests grups familiars es desplacen en algunes ocasions haviacuteem aconsellat mantenir el codi A1 No obstant tenint en compte que els codis atles fan referegravencia al conjunt del quadrat 10times10 km sovint podrem assumir que els ocells han nascut dins el quadrat i en aquest cas podem posar el codi C12 Les millors senyals per reconegraveixer aquests grups eacutes que els ocells estiguin en plomatge juve-nil (eg mallerengues carboneres Parus major amb la galta groga ldquocorbatardquo negra incompleta i amb boqueres) reclamin insis-tentment menjar als adults que els peixen directament a la boca i que es desplacin en un grup molt cohesionat els diferents polls i els adults

Una excepcioacute soacuten les gavines i xatracs ja que els seus joves es dispersen desenes o cen-tenars de quilogravemetres molt aviat i en algunes espegravecies continuen depenent dels adults que els alimenten fins i tot molt lluny de les zones de cria A tall drsquoexemple eacutes possible observar adults de xatrac gros Sterna caspia alimen-tant joves al Delta de lrsquoEbre tot i que lrsquoespegravecie no nidifica enlloc de la Peniacutensula Ibegraverica Un exemple meacutes habitual eacutes el xatrac becllarg Sterna sandvicensis que podem veure alimen-tant polls a diferents llocs de la costa catalana tot i que nomeacutes nidifiqui al Delta de lrsquoEbre

Per aixograve no hem drsquoutilitzar mai el codi atles C14b (adult duent becada) ni altres codis per joves de gavines i xatracs que ja vo-lenrdquo

Ocells molt mogravebils a lrsquoegravepoca de cria

Algunes espegravecies grans soacuten molt mogravebils i srsquoali-menten quilogravemetres lluny drsquoon crien i a meacutes sol haver-hi un volum destacable drsquoocells no reproductors dispersos pel territori durant tota lrsquoegravepoca de cria Eacutes el cas dels ardeids corbs marins gavines i xatracs i per aixograve eacutes recomanable nomeacutes posar codis segurs o probables per aquestes espegravecies i utilitzar els codis A1 B3 o B6 nomeacutes quan tinguem fortes sospites que lrsquoespegravecie deu nidificar a la zona preferentment afegint un comentari En la resta de casos cal utilitzar el codi 0 (No reproductor) Lrsquouacutenica excepcioacute eacutes el martinet menut Ixobrichus minutus i en certa mesura el gaviagrave argentat Larus michahellis pels quals siacute que podem valorar el codi A1

Un cas similar eacutes el de grans rapinyaires especialment els voltors en quegrave tampoc srsquoha drsquoutilitzar el codi A1 En aquestes espegravecies cal vigilar tambeacute amb el codi C14b (adult du-ent becada) ja que molts ocells transporten el seu propi aliment per menjar-sersquol a un lloc meacutes segur Nomeacutes eacutes indicat utilitzar el codi C14b quan observem aquest comportament en repetides ocasions en una mateixa direccioacute on sospitem que pot tenir el niu El mateix eacutes aplicable en els cogravervids bull

1 Molt fagravecilment detectarem nidificants comuns com el cargolet Troglodytes troglodytes cantant (A1) Per posar un codi probable nrsquohi ha prou amb tornar-hi al cap drsquouna setmana i si continuen defensant el mateix territori posar un codi atles B4

1A principis drsquoestiu eacutes fagravecil confirmar la nidificacioacute de moltes espegravecies amb lrsquoobservacioacute de joves volanders codi C12 sovint en grups familiars cohesionats amb polls reclamant menjar als adults que els alimenten directament a la boca com en el cas drsquoaquest pardal comuacute Passer domesticus Foto David Garcia

Ara fa vint anys es publicava el pri-mer Atles dels ocells nidificants a Europa (Hagemeijer amp Blair 1997) una obra cabdal sobre la distribucioacute

dels ocells a nivell continental que recopilava dades bagravesicament dels anys 80 del segle pas-sat Actualment lrsquoEuropean Bird Census Council (EBCC) i els seus socis estan impulsant un nou atles drsquoocells nidificants drsquoEuropa (EBBA2) per actualitzar la informacioacute sobre la distribucioacute de les espegravecies i determinar els canvis ocorreguts des drsquoaleshores (Keller 2013)

Aquest Atles preteacuten obtenir el llistat drsquoespegrave-cies drsquoocells reproductors meacutes complet possi-ble de cada quadrat de 50times50 km i elaborar mapes que mostrin la probabilitat de cria i lrsquoabundagravencia de les espegravecies A meacutes lrsquoEBBA2 tambeacute intenta documentar els canvis en la dis-tribucioacute de les espegravecies des que es van realitzar les prospeccions de lrsquoatles anterior a una re-solucioacute de 50times50 km i elaborar models que mostrin la probabilitat drsquoaparicioacute de les espegrave-cies a 10times10 km (meacutes informacioacute a lrsquoAbellerol nuacutem 51)

La feina de camp es desenvolupa entre els anys 2013 i 2017 perograve un projecte de les di-mensions i les complexitats de coordinacioacute com aquest necessita de proves preliminars per assegurar que en lrsquoenviament final tots els mecanismes drsquointercanvi de dades estaran ben establerts A meacutes aquestes experiegravencies pilot permeten dibuixar les primeres distribucions i soacuten molt uacutetils per identificar els buits en la cobertura per a les darreres oportunitats de mostratge de camp i per generar mapes pre-liminars per a la promocioacute del projecte tant a escala europea com nacional o regional LrsquoICO ha coordinat aquesta recopilacioacute de dades

Primers mapes de 50x50 kmLrsquoany 2016 es va fer una demanda de dades preliminars a tots els coordinadors nacionals europeus a nivell de quadrats UTM de 50times50 km En concret es van recopilar dades de 15

espegravecies corb mariacute gros Phalacrocorax carbo corb mariacute emplomallat Phalacrocorax aristo-telis arpella pagravelmiddotlida Circus cyaneus rasclet Porzana pusilla garsa de mar Haematopus ostralegus xivitona Actitis hypoleucos gavina vulgar Larus ridibundus gaviagrave argentat La-rus michahellis cotorra de Kramer Psittacula krameri duc Bubo bubo abellerol Merops api-aster tallarol capnegre Sylvia melanocephala pela-roques Tichodroma muraria merla Tur-dus merula i cogravelit gris Oenanthe oenanthe

Es va recollir informacioacute per a aquestes 15 espegravecies per a un total de 3952 km quadrats de 50times50 km (75 del total) de tots els paiumlsos europeus la gran majoria compilada i envia-da pels coordinadors nacionals Despreacutes drsquouna acurada gestioacute de dades es van desenvolupar tres tipus de mapes pilot presegravencia reproduc-tora evidegravencia de reproduccioacute i abundagravencia (Figura 6) Tota la informacioacute per a aquestes 15 espegravecies estagrave disponible al visualitzador de mapes EBBA2 (httpmapviewerebba2info)

Primers models a 10times10 kmLrsquoany 2015 els coordinadors nacionals van proporcionar a lrsquoequip de coordinacioacute EBBA2 un conjunt de dades estandarditzades que provenien de les dades de projectes de segui-

El Nou Atles dels ocells drsquoEuropa

1Figura 6 Mapa desenvolupat a partir de dades preliminars de 50times50 km per al duc Bubo bubo El mapa mostra la presegravencia reproductora i informacioacute sobre els quadrats on lrsquoespegravecie es trobava en lrsquoanterior atles (EBBA1) ara fa 30 anys Els mapes preliminars per a les 15 espegravecies esmentades al text principal es poden visualitzar a http mapviewerebba2info

El segon Atles dels ocells nidificants drsquoEuropa arriba al seu darrer any de recollida de dades al camp La recopilacioacute de dades realitzada els anys 2015 i 2016 ha permegraves generar els mapes preliminars

ment tipus SOCC o de mostrejos especiacutefics per a lrsquoatles En alguns paiumlsos aquest conjunt de dades va ser posteriorment enriquida amb noves dades disponibles El conjunt de da-des inclou meacutes de 17 milions drsquoobservacions recopilades en mostrejos estandarditzats en unes 12400 unitats de mostreig distribuiuml-des en 44 paiumlsos (Figura 7) En total es van reunir els registres de meacutes de 580 espegravecies Aquest eacutes molt probablement el conjunt de dades drsquoocells estandarditzades meacutes destacat que mai srsquohagi recopilat al conjunt drsquoEuropa i tot indica que la matriu de dades final del projecte seragrave encara meacutes impressionant

Actualment aquesta base de dades estagrave sent utilitzada per explorar la millor manera de produir mapes de 10times10 km per mitjagrave de models de distribucioacute drsquoespegravecies Per tal drsquoas-solir aquest objectiu estem avaluant 10 algo-ritmes diferents (Herrando et al 2017) amb un seguit de predictors ambientals a escala europea (Milanesi et al 2017) Lrsquoequip de mo-delitzadors que treballa des de lrsquoInstitut Suiacutes

drsquoOrnitologia ha produiumlt una segraverie de mapes preliminars com ara un primer mapa pilot per al tallarol capnegre Sylvia melanocephala (Figura 8) Hi ha encara molt espai per recoacuter-rer durant els propers mesos per tal de mi-llorar aquests mapes a traveacutes entre drsquoaltres drsquoincorporar informacioacute sobre la presegravencia de lrsquoespegravecie a nivell de 50times50 km

El Delta Birding Festival i el financcedilament de lrsquoEBBA2

Arreu drsquoEuropa centenars drsquoornitogravelegs srsquoestan esforccedilant de forma colmiddotlectiva i individual per assolir aquest gran repte colmiddotlectiu Els organitzadors del Delta Birding Festival (Oryx La Fundacioacute Catalunya-La Pedrera i lrsquoICO) van decidir que una part dels ingressos generats en lrsquoedicioacute de 2016 anirien financcedilar treball de camp en el marc de lrsquoEBBA2 Aixiacute doncs enguany srsquoestan organitzant expedicions en agraverees mai prospectades de Ruacutessia i Gregravecia En el primer cas els fons serveixen per sufragar els elevats costos de desplaccedilament drsquouna expedicioacute russa que ha de cobrir quadrats a lrsquoagravertic En el segon els diners van destinats a enviar voluntaris catalans al paiacutes helmiddotlegravenic (vegeu Abellerol nuacutem 53) on amb menys de 50 ornitogravelegs

locals calen colmiddotlaboradors per mirar de cobrir un territori fragmentat en 3000 illes i moltes peniacutensules i muntanyesLrsquoAtles estagrave arribant al final del treball de camp i els recursos per analitzar les dades fins acabar publicant el llibre soacuten molt necessaris Seguint les exitoses experiegravencies drsquoaltres atles europeus els nostres companys de la Repuacuteblica Txeca han posat en marxa un portal especial per a recollir les aportacions individuals i colmiddotlectives a partir del patrocini drsquoespegravecies LrsquoICO ha patrocinat la seva espegravecie bandera lrsquoAbellerol Si creus que pots donar un cop de magrave al projecte drsquoaquesta manera entra a httpwwwebba2infosupport-ebba2ebba2-species-sponsorship

Figura 7 3Localitzacions de les dades estandarditzades recopilades

de forma preliminar per al Nou Atles dels ocells nidificants drsquoEuropa Les dades del SOCC hi soacuten incloses i fan de Catalunya una de les regions meacutes ben cobertes

gragravecies a la gran quantitat de colmiddotlaboradors del projecte Lituagravenia i les Illes Fegraveroe soacuten els dos uacutenics paiumlsos que

no van poden enviar dades en aquesta experiegravencia preliminar En alguns pocs paiumlsos com el Regne Unit o

Dinamarca nomeacutes srsquoha inclograves una part de totes les dades disponibles Totes les dades soacuten actuals excepte les del

Sud-est de Turquia zona de conflicte armat no accessible perograve que disposa de dades de la degravecada anterior

1Figura 8 Mapa preliminar del tallarol capnegre Sylvia melanocephala a partir de les dades recopilades de forma preliminar (Fig 7) i dels models de distribucioacute drsquoespegravecies que srsquohan desenvolupat amb aquestes

NOU ATLES | ELS NOSTRES OCELLS

Lrsquoany 2015 la Unioacute Internacional per a la Conservacioacute de la Natura (UICN) va catalogar per primer cop la toacuterto-ra Streptopelia turtur com a espegravecie

amenaccedilada globalment (Vulnerable) a causa del ragravepid declivi de les seves poblacions a la major part del seu rang de distribucioacute europea i de la suposada disminucioacute a Ruacutessia i al centre drsquoAgravesia La davallada poblacional es relaciona amb factors tals com la pegraverdua de qualitat dels hagravebitats adequats per a la nidificacioacute i lrsquoalimentacioacute deguts principalment a la inten-sificacioacute agriacutecola perograve tambeacute amb malalties alteracions del paisatge en les zones drsquohiver-nada del Sahel i pressioacute cinegegravetica durant la seva migracioacute de tardor (BirdLife International 2016 Fisher et al in prep)

En el conjunt drsquoEuropa el Pan-European Common Bird Monitoring Scheme (programa de seguiment pan-Europeu dels ocells comuns) revela una davallada del 28 en el periacuteode 2004-2014 (PECBMS 2016 Figura 9) Per a Espanya les dades del programa SACRE mostren una disminucioacute moderada de la po-blacioacute nidificant drsquouna magnitud similar des de 1998 (SEOBirdLife 2013) Aquestes da-vallades contrasten amb les dades disponibles del SOCC on veiem que les poblacions de toacutertora soacuten estables en el periacuteode 2002-2016 (Figura 9)

A Catalunya la toacutertora eacutes una espegravecie agravem-pliament distribuiumlda com a reproductora no-meacutes absent en a les zones altes dels Pirineus i alguns massissos muntanyosos com Els Ports (Estrada et al 2004) En general les magraveximes abundagravencies les trobem en els tiacutepics paisatges de mosaic agroforestal La toacutertora ha estat tra-dicionalment una peccedila de caccedila molt valorada pels caccediladors Eacutes nomeacutes durant la mitja veda (15 drsquoagost-15 de setembre aproximadament) i coincidint amb la migracioacute post-nupcial de lrsquoespegravecie quan la seva caccedila estagrave permesa A Catalunya es cacen al voltant drsquounes 30000 toacutertores anualment essent la proviacutencia de

Lleida la zona amb un major nombre de cap-tures (Idescat 2016)

El SOCC teacute una cobertura molt agravemplia i lrsquoes-pegravecie srsquoha detectat en un total de 250 itineraris (72 del total drsquoitineraris SOCC) El nombre i la localitzacioacute dels itineraris representen de forma adequada la distribucioacute de lrsquoespegravecie en periacuteode nidificant (Figura 10 i Figura 11) Aquesta eacutes una espegravecie on de vegades no eacutes fagravecil distingir amb seguretat els reproductors locals dels exemplars migradors Les dades soacuten revisades pels colmiddotlaboradors de camp i posteriorment pel coordinador del projecte Les anagravelisis de tendegravencia donen estadiacutestics de validacioacute del model prou similars als de la major part de les espegravecies comunes Aixiacute que sembla que estem davant drsquounes dades prou robustes per conegraveixer la dinagravemica poblacional de la toacutertora dels darrers 15 anys a Catalu-nya que mostra un comportament diferent a la del conjunt drsquoEuropa i drsquoEspanya Si a aquesta mostra de dades SOCC hi afegim les del projecte SACRE a Catalunya del periacuteode 2002-2015 cedides per SEOBirdLife no es produeix cap canvi substancial de tendegravencia per al conjunt del territori catalagrave respecte a la que doacutena el projecte SOCC per si sol

Les dades del diferents itineraris SOCC per-meten una aproximacioacute als possibles patrons espacials del canvi temporal dins de Catalunya

La toacutertoraLa toacutertora eacutes una espegravecie interessant des de la perspectiva de la seves tendegravencies poblacionals dediquem aquesta seccioacute a repassar la seva situacioacute a Catalunya i en contextos geogragravefics propers

1Figura 9 Tendegravencia poblacional de toacutertora a Catalunya (SOCC) a Espanya (Font SEOBirdLife 2013) i a Europa (Font PECBMS 2016) La importagravencia relativa de la poblacioacute espanyola a Europa explica la gran similitud de les tendegravencies espanyola i europea Per millorar la comparacioacute de dades les tres liacutenies de tendegravencia parteixen drsquoun iacutendex poblacional de 100 per a lrsquoany drsquoinici del projecte SOCC (2002)

(Figura 10) En general lrsquoespegravecie eacutes escassa en els itineraris SOCC i sovint no srsquoobserva de forma regular any rere any en un mateix itine-rari En nomeacutes un 6 dels itineraris srsquoobserva una davallada de magnitud apreciable (dismi-nucioacute de meacutes del 10 anual) i en el mateix percentatge drsquoitineraris srsquoobserva la tendegravencia inversa (increment de meacutes del 10 anual) Aixiacute doncs una primera anagravelisi visual mostra que no hi ha un patroacute espacial gaire definit tot i que srsquointueixen tendegravencies meacutes negatives a la faccedilana litoral i prelitoral i meacutes positives al voltant de la Depressioacute Central (Figura 10) Aquests patrons necessitaran perograve drsquoun es-tudi profund que va meacutes enllagrave dels objectius drsquoaquesta aproximacioacute preliminar

Si mirem enrere meacutes enllagrave del 2002 no disposem de gaires dades estandarditzades perograve lrsquoAtles dels ocells nidificants de Catalu-nya 1999-2002 (Estrada et al 2004) mostra-va una disminucioacute significativa del 8 en el nombre de quadrats de 10times10 km amb pre-segravencia de lrsquoespegravecie entre aquest atles i lrsquoante-rior (Muntaner et al 1984) Aquella regressioacute en lrsquoagraverea ocupada estava molt concentrada a les comarques pirinenques (Figura 11) i va determinar que es catalogueacutes com espegravecie Vulnerable a Catalunya (Estrada et al 2004) Anys meacutes tard seguint les recomanacions de la mateixa UICN per a les avaluacions drsquoesta-tus regionals i tenint en compte lrsquoestabilitat poblacional esmentada lrsquoespegravecie va ser requa-lificada com a no amenaccedilada a Catalunya (An-ton et al 2013) Encara eacutes drsquohora per analitzar les dades del Nou Atles dels ocells nidificants en curs perograve aquesta seragrave una interessant font

drsquoinformacioacute complementagraveria al SOCC ja que permetragrave lrsquoanagravelisi dels canvis en la distribucioacute en els darrers 15-20 anys

Aquestes resultats que aporta el SOCC no soacuten uacutenics de Catalunya i poden tenir un sig-nificat especial si tenim present el que passa en determinats contextos geogragravefics propers Eacutes interessant remarcar que les poblacions no estan en regressioacute a Itagravelia (Campedelli et al 2012) al sud-est de Franccedila (Vincent-Martin 2013) i a lrsquoilla de Menorca (SOCME 2009) Tot aixograve suggereix que les poblacions que envol-ten la conca mediterragravenia occidental podrien estar sotmeses a factors drsquoamenaccedila diferents io de menor intensitat que drsquoaltres poblacions europees de la part nord-occidental com An-glaterra o Holanda Un dels elements clau que podrien estar al darrere drsquoaquestes tendegravencies diferencials eacutes la ruta migratograveria Hi ha indicis que fan pensar que una migracioacute directa a tra-veacutes del mar Mediterrani podria provocar una mortalitat menor i que aquesta podria ser la ruta que almenys en part prenen les toacutertores que crien a Catalunya Per ara eacutes nomeacutes una interessant hipogravetesi perograve ja hi ha equips de recerca que estan treballant-hi En el proper nuacutemero de lrsquoAbellerol els nostres companys Carles Carboneras i Gerard Bota ens expli-caran meacutes coses sobre aquesta espegravecie i les iniciatives que estan sorgint al voltant drsquouna possible explicacioacute de per quegrave la toacutertora no disminueix almenys de moment a Catalu-nya Mentrestant sortim al camp i gaudim de la seva observacioacute i del seu cant alhora que continuem prenent dades per conegraveixer la seva tendegravencia i el seu estat de conservacioacute

SERGI HERRANDO CARLES CARBONERAS GERARD BOTA FRANCESC SARDAgrave I MARC ANTON

77Figura 10 Mapa amb la localitzacioacute dels itineraris SOCC on srsquoha detectat la toacutertora Els punts negres mostren itineraris on lrsquoespegravecie eacutes escassa (no observada en almenys el 50 dels anys del periacuteode estudiat) En la resta de localitats els colors indiquen la tendegravencia de cada itinerari calculada com el pendent de la recta de regressioacute del periacuteode drsquoestudi Els tons vermells mostren davallades poblacionals de meacutes del 10 anual els verds mostren increments de meacutes del 10 anual els grisos mostren variacions poblacionals menors (considerades estables)

1Figura 11 Canvis en la distribucioacute de la toacutertora entre el primer atles dels ocells nidificants de Catalunya (1975-1983) i el segon (1999-2002)

Participants del SOCC i el Nou Atles 2016

El Seguiment drsquoOcells Comuns a Catalunya eacutes un projecte impulsat per lrsquoInstitut Catalagrave drsquoOrnitolo-gia i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que eacutes possible

gragravecies a la inestimable colmiddotlaboracioacute de molts ornitogravelegs La darrera taula drsquoaquest informe mostra el nom dels 223 colmiddotlaboradors que hi han participat durant les temporades drsquohivern 201516 i de nidificacioacute 2016 Tambeacute srsquohi mostren els 117 colmiddotlaboradors que han participat com a responsa-

bles de quadrat del Nou Atles durant la primavera 2016 Un agraiumlment molt especial a tots ells i a tots aquells que hi han participat anteriorment o srsquohi han afegit posteriorment aixiacute com als organismes i institucions que recolzen localment la seva implantacioacute els quals se citen a la pagravegina final drsquoaquest informe bull

Participants SOCC (hivern 2015-2016 i primavera 2016) SResponsable de quadrat 10times10 Atles (primavera 2016) A

Afonso Ivan AAlonso Rosa M S Aacutelvarez Carles S Alzina Pere AAndino Heacutector SAAnton Ariadna AAnton Bernat AAnton Marc SAAparicio Antoni S Arenas Ferran S Argulloacutes Montserrat SA Arquimbau Roger SAAute Francesc Xavier S Aymerich Joan SAAymerich Pere SAAymiacute Rauumll SABacardit Montserrat S Bach Quim S Baena Oriol S Baiges Claudi S Baltagrave Oriol S Bargalloacute Ogravescar SABarquiacuten Marina ABarriocanal Carles SABas Josep Maria ABastida Rauacutel S Batista Eduard SABatlle Agnegraves S Batriu Miquel SABaucells Ramon ABayer Xavier S Bel Josep SABernal Juan SABernat Marta ABigas David ABlasco Tomaacutes S Bofarull Joan S Boix Miquel ABonan Arnau S Bonfil Jaume ABonilla Manel S Borragraves Santi ABota Gerard S Bros Vicenccedil SABrotons Lluiacutes S Brugnoli Yago SABudoacute Joan S Burgas Albert SACalaf Josep S Calderoacuten Rauumll SACalvet Jordi SACamprodon Jordi SACampsolinas Albert S Canut Andreu SACanut Jordi SA

Capdevila Francesc S Carbonell Rafael S Carrera Enric ACarretero Andreu S Carrion Gerard S Casal Mogravenica S Casas Miquel SACastantildeo Jose S Castilloacute Jordi S Cebrian Jordi G S Circuns Joan S Clarabuch Oriol S Colodro Carles S Colomer Joana S Copete Lluiacutes ACordero Laura SACorteacutes J Lluiacutes S Corteacutes Oriol ACuenca Xavier S Culiacute Joan SACurcoacute Antoni SADalmau Anna S Dalmau Gerard S Dalmau Jordi S Degollada Artur S Delgado Alfons SADinaregraves Manel S Domingo Magraverius ADunyoacute Anton SAEcharte Jaione S Escolagrave Andreu SAEspejo Daniel SAEsteller Vicent S Estopagrave Israel S Estrada Joan SAFabregoacute Jaume S Fanlo Esther SAFarreacute Enric S Farreacute Joan Ramon S Feliu Ponccedil S Feo Carles SAFernaacutendez Juan S Ferrer Bernat AFerrer Joan AFerrer Nuacuteria S Ferrer Xavier S Foncubierta Jesuacutes AFont Bet AFont Eregravenia AFont Josep Maria AFranch Maria Josep AFranch Martiacute SAFranch Miquel Agravengel S Funosas David SAFunosas Gerard S

Fusellas Marc S Galleacutes Anna S Gaacutelvez Marc S Garcia Bernat S Garcia David SAGarcia Diego SAGarcia Enric SAGarcia Ernest S Garcia Jordi SAGarcia Miquel Agravengel S Garcia Oriol S Garcia Patricia AGargallo Gabriel SAGay Lluiacutes S Gil Marcel AGiralt David SAGoacutemez Francisco Javier S Goacutemez Miquel S Gonzaacutelez Ferran S Gonzaacutelez Jose Luiacutes SAGonzaacutelez Rafael S Gort Araceli S Grande Carlos SAGuasch Cisco SAGuillem Roger SAGuixeacute David SAHernaacutendez Santi S Herrando Roger AHerrando Sergi SAHoyos Damiagrave S Idigora Xavier S Iglesias Bernat S Illa Marc S Izquierdo Jaume S Jimeacutenez Iara SAJimeacutenez Laia AJosa Lluiacutes S Josa Pere AJulien Abel S Jutglagrave Agravelex AJutglagrave Roger SALaesser Jacques S Lara Mireia S Larruy Xavier S Llana Xavi ALlano Quim ALlimona Francesc S Londner Matilde S Loacutepez Daniel SALoacutepez Marta Queralt S Lucena Miquel Agravengel S Maciagrave Daniel S Maciagrave Francisco Javier S Majoral Toni AMantildeas Daniel S

Mantildeosa Santi SAMargalef Toni S Mariacute Toni AMartiacute Jordi AMartiacuten Luis AMartiacutenez Paco S Mas Hubert SAMas Marta S Matheu Eloisa S Mendoza Javier S Mir Lluiacutes S Moncasiacute Francesc SAMorales Joan S Moret David S Nicolau Jordi S Nieto Ximo SANievas Antoni S Noguera Marc S Nuez Ignasi S Olioso Georges AOlivera Daniel S Oliveras Ignasi S Omedes Agravelex S Ordeix Marc S Ortega Enric APadrell Joan Maria APalet Josep SAPardo Albert S Parra Xavier S Pedro Albert SAPedrocchi Vittorio S Pedrol Xavier S Peralta Andrea SAPeacuterez Carme S Peacuterez Natagravelia S Peacuterez Oacutescar S Perich Maria S Peris Marc S Petit Albert S Piccardo Julia S Piera Jaume APintildeol Ceacutesar SA Planella Anna SAPlans Pedro Joseacute S Poch Ricard SAPolo Josep S Ponce Jordi S Pons Pere SAPont Francesc S Puig Josep Mordf S Pujol Joan SAQuesada Javier SARacionero Clara SARafa Miquel S Rafart Agravelex SA

Raurell Montse S Requena David S Rifagrave Xevi SARocaspana Rafel S Rodriacuteguez Antonio S Rodriacuteguez Joan SARoig Job S Rollan Agravelex S Rollan Montse S Roquet Ivet ARoquet Judit ARost Josep S Rovira Joan S Ruiz Xavier S Saavedra Deli S Sales Sergi S Saacutenchez Alfried S Sanchiacutes Eva S Sanllehiacute Enric S Sanmartiacute Roger S Santandreu Joan SASantandreu Marc S Sanz Viacutector S Segarra Marta ASerrano Jordi S Simon Rosa S Soler Arnau ASoler Oriol ASort Fermiacute S Stefanescu Constantiacute S Tantull Josep S Tatjeacute Joan S Toldragrave Lluiacutes ATolragrave Arnau ATomagraves Nuacuteria S Tomagraves Rafael S Torrellas Marina ATrabalon Fran S Trench Nuacuteria S Turmo Sergi S Turon Francina S Vaca Albert SAVarea Anna SAVentura Joan S Vila Albert S Vila Luis S Vila Pere AVila Xavier S Vilahur Xon S Viver Jordi S

ReferegravenciesAnton M Estrada J amp Herrando

S 2013 The Red List of Catalan bre-eding birds (NE Iberian Peninsula) 2012 Revista Catalana drsquoOrnitologia 29 1-19

BirdLife International 2016 Strep-topelia turtur The IUCN Red List of Threatened Species 2016 httpwwwiucnredlistorg

Campedelli T Buvoli L Bonazzi P Calabrese L Calvi G Celada C Cutini S De Carli E Forsasari L Fulco E La Gioia G Londi G Ros-si P Silva L amp Tellini Florenzano G 2012 Andamenti di popolazione de-lle specie comuni nidificanti in Italia 2000-2011 Avocetta 36 121-143

Estrada J Pedrocchi V Brotons L amp Herrando S (eds) 2004 Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 Barcelona Institut Catalagrave drsquoOr-nitologia (ICO)Lynx edicions

Fisher et al (in prep) International Single Species Action Plan for the Con-servation of the European Turtle-dove Streptopelia turtur (2018 to 2028) RSPB BirdLife International FACE

Hagemeijer W amp Blair M 1997 The EBCC Atlas of European Breeding Birds T amp AD Poyser London

Herrando S amp Anton M 2013 Changes in the conservation status of breeding birds in Catalonia (NE Iberian Peninsula) in the period 2002ndash2012 Revista Catalana drsquoOrnitologia 29 20-34

Herrando S V Keller P Voriacutešek M Kipson M Franch M Anton M Pla D Villero H Sierdsema C Kampich-ler T Telenskyacute S Gillings A Johns-ton T Gottschalk J Gueacutelat T Satt-ler L Brotons N Titeux F Jiguet M Keacutery amp P Milanesi 2017 High reso-lution maps for the second European Breeding Bird Atlas a first provision of standardised data and pilot modelled maps Vogelwelt 137 33-41

ICO 2016 Catorzegrave informe del Pro-grama de Seguiment drsquoOcells Comuns de Catalunya (SOCC) Institut Catalagrave drsquoOrnitologia Barcelona

ICO 2014 Dotzegrave informe del Pro-grama de Seguiment drsquoOcells Comuns de Catalunya (SOCC) Institut Catalagrave drsquoOrnitologia Barcelona

Idescat 2016 Web de lrsquoEstadiacutestica Oficial a Catalunya httpswwwides-catcat

Keller V 2013 EBBA2 - A New Eu-ropean Atlas of Breeding Birds Bird Census News 26 (1-2) 3-5

Milanesi P Herrando S Pla M Villero D amp Keller V 2017 Towards continental bird distribution models environmental variables for the se-cond European breeding bird atlas and identification of priorities for further surveys Vogelwelt 137 53ndash60

Muntaner J Ferrer X amp Martiacutenez-Vilalta A (eds) 1994 Atles dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra Ke-tres editora Barcelona

PECBMS 2016 Report on the Pan-European Common Bird Monitoring Scheme httpwwwebccinfopecbmhtml

SEOBirdLife 2013 Resultados del programa SACRE 1996-2013 SEOBirdLife Madrid

SOCME 2009 Tendegravencies tempo-rals de les poblacions dels ocells comuns a Menorca Periacuteode 2003-2008 httpsprogramasocmewordpresscomresul-tatstendencies-temporals

Vincent-Martin N 2013 Bilan du programme STOC-EPS en reacutegion PACA tendance estatuts des espegraveces et les in-dicateurs de biodiversiteacute pour la peacuteriode 2001-2012 Rapport CEEP

Propera publicacioacute de lrsquoAtles dels ocells nidificants de Barcelona Aquests dies srsquoestan acabant drsquoenllestir les tasques de maquetacioacute drsquoaquest nou atles Gragravecies a la participacioacute dels ornitogravelegs voluntaris aquest llibre ens mostraragrave la distribucioacute i lrsquoabundagravencia dels ocells que es reprodueixen a Barcelona aixiacute com el seu paper ecologravegic i social Esperem tenir-lo a les nostres mans en els propers mesos

PROGRAMA SOCC | ENGLISH SUMMARY

The SOCC (Seguiment drsquoOcells Co-muns a Catalunya) is the Catalan common bird survey a programme promoted by the Catalan Ornitho-

logical Institute and the Catalan Government which is designed to assess temporal trends in the abundance of common birds in Cat-alonia (NE Spain) The field methodology is based on 3-km line transects surveyed during both the breeding season and wintering sea-son In 2016 surveys were conducted in 308 transects in the breeding season equaling the highest participation in the project achieved in 2015 (Figure 1) As in the previous season this increase is partly explained by some new transects done for the New Catalan Breeding Bird Atlas but we expect some of them to con-tinue in the future In the context of the Atlas at least one transect should be performed in each 10times10 km square and big efforts will be needed in the western half of Catalonia in 2018 to achieve this goal (red squares in Fig-ure 2) This year was the 15th season for the monitoring scheme and breeding population trends have been analysed for 141 species In summary 42 species are increasing 34 are de-creasing and 43 are stable (Figure 3) To name a few we highlight the number of aquatic spe-cies showing negative trends such as Purple Heron Ardea purpurea Little Egret Egretta garzetta and Common Gallinule Gallinula chloropus Increasing species include some with clear distribution gains such as Lesser Spotted Woodpecker Dendrocopos minor and Red-rumped Swallow Cecropis daurica and we expect results from the New Catalan Breeding Bird Atlas to show how decreasing trends of Southern Grey Shrike Lanius me-ridionalis and Tree Pipit Anthus trivialis are reflected in their distribution changes

These bird trends are used to develop in-dicators that assess the accomplishment of biodiversity conservation goals The Conven-tion on Biological Diversity from the United

Nations set 20 targets on global conserva-tion known as Aichi targets Bird monitoring schemes are recognised as useful tools to eva-luate them and the SOCC can provide infor-mation relative to at least 6 of these targets (Figure 4) Within Target 5 aiming to reduce the rate of loss of natural habitats SOCC data shows that woodland species are increasing (51) and wetland species are stable (53) As-sessment of Target 7 concerning sustainable agriculture shows negative trend in steppe-like areas in Lleida plains but not in other areas in Catalonia Aichi Target 9 refers to invasive and alien species and clearly needs to be improved due to clear increase in alien species populations Integrity of ecosystems impacted by climate change treated in Tar-get 10 also needs to be improved especially concerning alpine species Aichi Target 12 regarding reduction of risk of extinction is not optimal but shows an improving situa-tion from 2002 to 2012 Finally SOCC results and other ICO databases are also contributing to improve Target 19 concerning knowledge sharing for example by offering ornithocat data through GBIF (Global Biodiversity Infor-mation System)

The New Catalan Breeding Bird Atlas had 117 participants covering the standardized surveys of 101 10times10 km squares bringing the total already covered to 230 squares in the first 2 seasons (Figure 5) Therefore in the first half of the breeding seasons 60 of the Catalan squares were covered Neverthe-less uncovered squares are now concentrat-ed in the less accessible areas of the western half of Catalonia In this issue we explain how population estimates will be calculated with special focus on those species for which estimations at 10x10 km square will be re-quested to field collaborators This will be the case of species poorly recorded in the SOCC either due to their scarcity or to habits not properly covered by SOCC methodology as is

English summaryIn the 15th year of SOCC breeding bird trends showed that 42 species are increasing 34 are decreasing and 43 are stable Trends and indicators can be used to asses Aichi Targets in Catalonia For the New Catalan Breeding Bird Atlas 60 of squares have already been covered with new methodological tips for contributors

COVER The Pyrennees still remains as one of the uncovered areas where efforts should focus in 2018

PROGRAMA SOCC | REFEREgraveNCIES

the case of nocturnal species Useful tips for atlas contributors are provided regarding the use of Atlas Codes The importance of high atlas codes at 10times10 square level is stressed with suggestions on how to easily upgrade breeding codes from Possible to Probable breeding eg detecting a breeding pair or a continued territorial behaviour during at least one week By the other side some in-dications are provided to learn to determine non-breeding individuals that should not have an Atlas Code and avoid miss-inter-preting their behaviour as breeding evidenc-es This is the case for singing migrants dis-persive juveniles or very mobile species out of their breeding range

The European Breeding Bird Atlas 2 is already in its last field season and 50times50 km pilot maps have been published for 15 species The field period runs from 2013 to 2017 but trials are needed to ensure the correct protocols for the final data provision (Figure 6) Preliminary results also allow to identify gaps on coverage for the last field-work opportunities Resulting pilot maps are valuable tools to disseminate the project both at European and regional scale At the same time standardised surveys were collected in

2015 (Figure 6) and are now being explored by a team of modellers from the Swiss Or-nithological Institute to produce maps on modelled distribution at 10times10 km scale The first examples have already been pro-duced (Figure 8) For the current fieldwork season three expeditions have been funded by the Delta Birding Festival including a Rus-sian expedition to the artic and two Catalan teams surveying uncovered areas in Greece A species sponsoring campaign has been devel-oped to collect funds at the last stages of the project You can chose your species at httpwwwebba2infosupport-ebba2 ebba2-spe-cies-sponsorship

In this issue we focus on the Turtle Dove Streptopelia turtur which is especially inte-resting due to its alarming situation in Eu-rope On 2015 IUCN considered the Turtle Dove threaten status as Vulnerable for the first time ever due to its decline across most of its breeding range in Europe Its situation in Catalonia is analised and available SOCC data shows the species to be stable (Figure 9) Similar results are obtained in neighboring are as such as SE France Italy and Menorca suggesting different threats to different pop-ulations bull

1Many local groups are taking the Catalan Breeding Bird Atlas fieldwork as a great opportunity to discover new places together Foto GACO

PROGRAMA SOCC

programasoccSeguiment drsquoOcells Comuns a Catalunya

Contacte SOCC David Garcia

soccornitologiaorgper enviament de dades

soccicogmailcom

Contacte Nou AtlesMartiacute Franch

atlesornitologiaorgper enviament de dades

nouatlesgmailcom

Bases de dades i anagravelisi

Marc Anton

Coordinacioacute cientiacuteficaSergi Herrando

Institut Catalagrave drsquoOrnitologia

Nat-Museu de Ciegravencies Naturals de BarcelonaPlaccedila Leonardo da Vinci 4-5

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb les dades dels seguiments dels espais gestionats per

Fundacioacute Catalunya-La Pedrera Consorci del Parc Collserola Ajuntament de Terrassa GACO EGRELL Aladrell i Centre drsquoEstudis Segarrencs

Amb el suport de

_GoBack

PROGRAMA SOCC | EL PROJECTE SOCC | EDITORIAL

El SOCC i lrsquoAtles en lrsquoavaluacioacute de les directives europees a Catalunya

Les Directives Aus i Hagravebitats representen dos dels pilars fo-namentals de la poliacutetica europea en mategraveria de conservacioacute de la natura Lrsquoobjectiu fonamental drsquoambdues Directives eacutes garantir que les espegravecies i hagravebitats mantinguin o recuperin un estat adequat de conservacioacute en tota la seva agraverea de dis-

tribucioacute natural dins la Unioacute Europea Cada sis anys els estats membres (en el cas de Catalunya a traveacutes del Regne drsquoEspanya) han de trametre a la Comissioacute Europea un informe (Reporting) sobre lrsquoestat de conservacioacute de les espegravecies i els hagravebitats presents en el seu territori i protegits per aquestes Directives europees El proper informe sexennal correspon al periacuteode 2013-2018

Pel que fa a la Directiva Aus la Generalitat de Catalunya a traveacutes del Departament de Territori i Sostenibilitat teacute la responsabilitat i el com-promiacutes drsquoaportar la millor informacioacute disponible i meacutes actualitzada de les espegravecies drsquoocells presents a escala catalana per tal de donar compliment a lrsquoinforme que deriva de lrsquoarticle 12 de la mateixa Directiva Cal aportar informacioacute actualitzada sobre les espegravecies presents en el nostre territo-ri Concretament estimacions poblacionals distribucioacute i especialment tendegravencies drsquoaquestes dues variables tant a curt com a llarg termini En aquesta avaluacioacute cal prestar una especial atencioacute a lrsquoestat poblacional i les tendegravencies de poc menys drsquoun centenar de les espegravecies de lrsquoAnnex I de la Directiva que han motivat la declaracioacute de les 73 ZEPA (Zones drsquoEspecial Conservacioacute de les Aus) presents a Catalunya des de lrsquoany 2006

Gragravecies al compromiacutes compartit pel Departament i lrsquoICO des de fa anys i a la participacioacute constant de centenars de voluntaris el SOCC i lrsquoAtles soacuten els millors instruments per avaluar lrsquoestat de conservacioacute dels ocells a Catalunya mitjanccedilant aquest proceacutes drsquoinformacioacute de la Directiva Aus El SOCC cobreix els aspectes relacionats amb els canvis temporals de les poblacions drsquoespegravecies comunes a traveacutes drsquouna xarxa drsquoitineraris de cens que estagrave al nivell dels millors seguiments europeus A meacutes eacutes juntament amb lrsquoAtles una eina essencial per al cagravelcul de les estimacions poblacio-nals drsquoaquest tipus drsquoespegravecies El Nou Atles dels ocells nidificants eacutes lrsquoaltra gran pedra angular perquegrave cobreix la distribucioacute de les espegravecies i els seus canvis (comparant-la amb els atles anteriors) Altres seguiments drsquoocells que es realitzen a Catalunya coordinats des de lrsquoICO i el Departament i per altres entitats tambeacute tindran tambeacute un paper per acabar de completar la informacioacute del Reporting

Eacutes evident que aquest context dona un gran valor afegit als SOCC i del Nou Atles Ara eacutes el moment de coordinar esforccedilos per aconseguir que les dades estiguin disponibles per a lrsquoestiu del 2018 i tenir temps de fer una exhaustiva i rigorosa avaluacioacute de les poblacions drsquoocells de Catalunya Per aixograve cal que acabem de cobrir tots els quadrats de lrsquoAtles continuar fent el SOCC i lliurar les dades ragravepidament un cop enllestits els nostres censos Gragravecies a aquest esforccedil colmiddotlectiu els ornitogravelegs catalans participem de forma activa i constructiva en la conservacioacute de les espegravecies bull

programasoccInforme anual del programa de Seguiment

drsquoOcells Comuns a Catalunya

nuacutem 15 juny 2017

RedaccioacuteSergi Herrando Marc Anton

Martiacute Franch i David Garcia

IlmiddotlustracionsToni Llobet i Martiacute Franch

Disseny i maquetacioacute

Lluc Juliagrave

Colmiddotlaboracioacute especial

Quim Bach Gerard Bota Carles Carboneras Eulagravelia Comas i Francesc Sardagrave

Citacioacute recomanada 2017 Quinzegrave informe del Programa de Seguiment

drsquoOcells Comuns a Catalunya (SOCC) Institut Catalagrave drsquoOrnitologia Barcelona

EditaInstitut Catalagrave drsquoOrnitologia

Nat-Museu de Ciegravencies Naturals de Barcelona

Placcedila Leonardo da Vinci 4-508019 BarcelonaTel 93 256 59 91

soccornitologiaorg

copy 2017 Institut Catalagrave drsquoOrnitologia

Impressioacute Aura Digit

PORTADA El 2018 caldragrave centrar molts esforccedilos a

les zones pirinenques on es troben molts quadrats pendents de cobrir per al Nou

Atles Foto Martiacute Franch

igt5 i2-5 i0-2

s0-2 s2-5 sgt5

2002-2017

51 Ocells forestals

53 Ocels aiguamoll

n Assignat 2017

Ocells joves

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

igt5 i2-5 i0-2

s0-2 s2-5 sgt5

2002-2017

51 Ocells forestals

53 Ocels aiguamoll

n Assignat 2017

Ocells joves

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

igt5 i2-5 i0-2

s0-2 s2-5 sgt5

2002-2017

51 Ocells forestals

53 Ocels aiguamoll

n Assignat 2017

Ocells joves

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

igt5 i2-5 i0-2

s0-2 s2-5 sgt5

2002-2017

51 Ocells forestals

53 Ocels aiguamoll

n Assignat 2017

Ocells joves

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

2002-2017

51 Ocells forestals

53 Ocels aiguamoll

n Assignat 2017

Ocells joves

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

n Assignat 2017

Ocells joves

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

n Assignat 2017

Ocells joves

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

Ocells joves

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

Ocells joves

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

Ocells joves

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

PROGRAMA SOCC

soccicogmailcom

nouatlesgmailcom

Marc Anton

08019 BarcelonaTel 93 256 59 91

Amb el suport de

_GoBack

Documents

1númn. .54ú66 5 juny 2017 junjy201u7Su Report del Programa ...€¦ · Tendències en les poblacions d’ocells nidificants 2002-2016. El 2016 arribem als 15 anys de seguiment i,